termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207783   zabaglione ÔĽŅ <Gastronomia> zabaglione
     
       
    • crema sabaiona, n f
    • es crema sabayon
    • es sabay√≥n
    • es zabaglione
    • fr sabayon
    • fr sambayon
    • it zabaglione
    • it zabaione
    • en sabayon
    • en zabaglione

    <Gastronomia>

    Crema escumosa elaborada amb rovells d'ou, sucre i vi blanc, que es cou al bany maria.

       
  • 1536965   zacate lim√≥n ÔĽŅ <Bot√†nica> zacate lim√≥n
     
       
    • herba llimona, n f
    • es ca√Īa de lim√≥n
    • es citronela
    • es esquenanto
    • es hierba de lim√≥n
    • es hierba lim√≥n
    • es limoncillo
    • es nardo √≠ndico
    • es zacate lim√≥n
    • fr citronnelle
    • fr herbe citron
    • fr verveine des Indes
    • pt capim santo
    • pt capim-lim√£o
    • en ginger grass
    • en lemon grass
    • en lemongrass
    • de Zitronengras
    • nc Cymbopogon citratus

    <Botànica>

    Planta perenne de la fam√≠lia de les gram√≠nies, origin√†ria del sud de l'√Äsia, que fa fins a 3 m d'al√ß√†ria, de fulles llargues i estretes de color verd agrupades a la base, i d'infloresc√®ncies organitzades en pan√≠cules de 30 a 60 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre ra√Įms espiciformes d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

    Nota: 1. Les arrels i les fulles de l'herba llimona s'utilitzen en cuina com a condiment. L'oli essencial t√© √ļs com a remei per al tractament d'afeccions diverses.

    Nota: 2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions herba llima i herba llimó.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de les denominacions citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel¬∑la i herba llimona com a designacions vulgars de les esp√®cies bot√†niques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en catal√† antic, de fet, els adjectius cetr√≠ i citr√≠ feien refer√®ncia a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que alg√ļ est√† encetrinat si est√† malalt i t√© un color p√†l¬∑lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ¬∑es documenta, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel¬∑la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel¬∑la de les √ćndies, nard √≠ndic (i nard de les √ćndies) i berbena √≠ndica (i berbena de les √ćndies), per a Cymbopogon citratus, que tamb√© s'han valorat, s'han desestimat perqu√® es consideren imprecises i sem√†nticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 1536966   zacate lim√≥n ÔĽŅ <Bot√†nica> zacate lim√≥n
     
       
    • citronel¬∑la, n f
    • es citronela
    • es zacate lim√≥n
    • fr citronnelle
    • fr citronnelle de Ceylan
    • it citronella
    • it citronella di Ceylon
    • pt citronela
    • pt citronela de Ceilan
    • en Ceylon citronella
    • en citronella
    • en citronella grass
    • de Ceyloncitronell
    • de Zitronellgras
    • nc Cymbopogon nardus

    <Botànica>

    Planta perenne de la fam√≠lia de les gram√≠nies, origin√†ria del sud de l'√Äsia, que fa fins a 2 m d'al√ß√†ria, de fulles llargues i estretes d'un color rogenc a la base, i d'infloresc√®ncies organitzades en pan√≠cules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre ra√Įms espiciformes laterals d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

    Nota: L'oli essencial de la citronel·la és utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel¬∑la i herba llimona com a designacions vulgars de les esp√®cies bot√†niques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en catal√† antic, de fet, els adjectius cetr√≠ i citr√≠ feien refer√®ncia a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que alg√ļ est√† encetrinat si est√† malalt i t√© un color p√†l¬∑lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ¬∑es documenta, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel¬∑la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel¬∑la de les √ćndies, nard √≠ndic (i nard de les √ćndies) i berbena √≠ndica (i berbena de les √ćndies), per a Cymbopogon citratus, que tamb√© s'han valorat, s'han desestimat perqu√® es consideren imprecises i sem√†nticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 206268   zafiro naranja ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> zafiro naranja
     
       
    • safir taronja, n m
    • es padparadscha
    • es zafiro naranja
    • fr padparadscha
    • fr saphir orange
    • it padparadscha
    • it zaffiro arancio
    • en orange sapphire
    • en padparadscha
    • de oranger Saphir
    • de Padparadscha

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de corindó de color taronja.

    Nota: Padparadscha és un nom singalès i probablement una deformació de la paraula padmaragaya, que significa 'color de la flor de lotus'.

       
  • 204224   zampull√≠n cuellinegro ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> zampull√≠n cuellinegro
     
       
    • cabuss√≥ collnegre, n m
    • es zampull√≠n cuellinegro
    • fr gr√®be √† cou noir
    • it svasso piccolo
    • en black-necked grebe
    • de Schwarzhalstaucher
    • nc Podiceps nigricollis

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell mar√≠ de cos arrodonit, bec curt i prim, dits envoltats d'una membrana lobular, plomatge negre al coll i al capell i plomes daurades darrere cada ull, que viu en aig√ľes amb un √≠ndex de salinitat elevat.

       
  • 320236   zancadilla ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel> zancadilla
     
       
    • traveta, n f
    • es tripping
    • es zancadilla
    • en tripping

    <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre gel>

    Acció de fer caure un adversari servint-se de l'estic o d'una part del cos.

    Nota: La traveta constitueix una falta lleu.

       
  • 2754258   zancado ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> zancado
     
       
    • salm√≥ postfresa, n m
    • es kelt, n m
    • es salm√≥n zancado, n m
    • es zancado, n m
    • fr b√©card, n m
    • fr charognard, n m
    • fr saumon vide, n m
    • en kelt, n

    <Zoologia > Peixos>

    Salmònid que acaba de fresar i es troba físicament molt dèbil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme salmó postfresa:

    S'aprova el terme salm√≥ postfresa pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès kelt, que és la forma més estesa per a designar el concepte;

    ¬∑√©s una forma motivada sem√†nticament i adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, formada a partir del nucli salm√≥, que s'utilitza de vegades com a gen√®ric referit a qualsevol individu de la fam√≠lia dels salm√≤nids ("Peix de la fam√≠lia dels salm√≤nids l'esp√®cie m√©s coneguda de la qual, el salm√≥ europeu (Salmo salar), √©s molt apreciada", segons el GDLC-E(1)), i el substantiu en aposici√≥ postfresa, del prefix d'origen llat√≠ post- 'despr√©s de' i el substantiu fresa ("Acci√≥ de pondre els peixos", segons el diccionari normatiu);

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma salmó buit, anàloga al francès saumon vide, que també s'ha valorat, perquè la forma aprovada es considera més precisa.

    (1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013.<http://www.diccionari.cat/>.

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]

       
  • 399063   zapatilla ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> zapatilla
     
       
    • protector, n m
    • es bota
    • es bot√≠n
    • es protector
    • es zapatilla
    • fr botte
    • fr gu√™tre
    • en boot

    <Esports > Hípica>

    Peça destinada a protegir determinades parts de les extremitats d'un cavall.

       
  • 205853   zapato ingl√©s ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Cal√ßat> zapato ingl√©s
     
       
    • √≤xford, n m
    • sabata anglesa, n f
    • es zapato ingl√©s
    • fr richelieu
    • en oxford

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Cal√ßat>

    Sabata de cordons en què part de la pala se superposa a la talonera.

       
  • 205735   zapear ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> zapear
     
       
    • fer z√†ping, v intr
    • es hacer zapping
    • es zapear
    • fr pianoter
    • fr pittoner
    • fr zapper
    • en zap, to

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    Canviar freq√ľentment de canal de televisi√≥ mitjan√ßant el comandament a dist√†ncia.