termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205732   zapeo ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> zapeo
     
       
    • z√†ping, n m
    • es zapeo
    • es zapping
    • fr pianotage
    • fr pitonnage
    • fr zapping
    • en zapping

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    H√†bit de canviar freq√ľentment de canal de televisi√≥ mitjan√ßant el comandament a dist√†ncia.

       
  • 205732   zapping ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Audiovisuals >Televisi√≥> zapping
     
       
    • z√†ping, n m
    • es zapeo
    • es zapping
    • fr pianotage
    • fr pitonnage
    • fr zapping
    • en zapping

    <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

    H√†bit de canviar freq√ľentment de canal de televisi√≥ mitjan√ßant el comandament a dist√†ncia.

       
  • 204229   zarapito fino ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> zarapito fino
     
       
    • polit becf√≠, n m
    • es zarapito fino
    • fr courlis √† bec gr√™le
    • it chiurlotello
    • en slender-billed curlew
    • de D√ľnnschnabel-Brachvogel
    • nc Numenius tenuirostris

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids, d'uns 42 cm de llargària, amb el bec prim i corbat i les potes primes, amb la part de sobre del plomatge de color d'ant, una cella de color pàl·lid i el dors i el carpó molt blancs.

       
  • 295024   zarb ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> zarb
     
       
    • tombak, n m
    • zarb, n m
    • es tombak
    • es zarb
    • fr tombak
    • fr zarb
    • en tombak
    • en zarb

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument membran√≤fon tubular en forma de copa constitu√Įt per un ressonador de fusta que fa entre 20 i 30 cm de di√†metre al qual s'enganxa una pell de cabra gruixuda, que es toca percudint-lo amb les mans.

    Nota: √Čs un instrument persa. La transliteraci√≥ de les denominacions perses segons el sistema de la Library of Congress √©s tombak i Šļďarb, respectivament.

       
  • 2897931   zegr√≠ ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> zegr√≠
     
       
    • aurora de guaret, n f
    • es zegr√≠, n m
    • fr aurore d'Esper, n f
    • fr pi√©ride du raifort, n f
    • en sooty orange tip, n
    • nc Zegris eupheme

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Pièrids > Zegris

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 711294   zeitgeber ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia> zeitgeber
     
       
    • sincronitzador biol√≤gic, n m
    • es sincronizador biol√≥gico
    • es zeitgeber
    • fr synchroniseur
    • fr zeitgeber
    • en entraining agent
    • en synchronizer
    • en time cue
    • en time giver
    • en zeitgeber
    • de Zeitgeber

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Factor ambiental que ajusta o reajusta el ritme biològic d'un ésser viu.

    Nota: El principal sincronitzador biològic és la llum.

       
  • 255354   zeitnot ÔĽŅ <Esports > Escacs> zeitnot
     
       
    • destret de temps, n m
    • es apuro de tiempo
    • es zeitnot
    • fr manque de temps
    • fr zeitnot
    • pt zeitnot
    • en time trouble
    • de Zeitnot

    <Esports > Escacs>

    Situaci√≥ en qu√® a un jugador li queda molt poc temps per a fer els moviments seg√ľents.

       
  • 295008   zheng ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> zheng
     
       
    • zheng [zh], n m
    • guzheng [zh], n m sin. compl.
    • es guzheng
    • es zheng
    • fr guzheng
    • fr zheng
    • en guzheng
    • en zheng

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentat√≤nica, que es toca en posici√≥ horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts m√≤bils i amb plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs un instrument xin√®s. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n zhńďng i gŇ≠zhńďng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n cheng i ku cheng, respectivament.

       
  • 3451734   zhenglong ÔĽŅ <Utillatge de cuina> zhenglong
     
       
    • vaporadora de bamb√ļ, n f
    • es cesta de bamb√ļ, n f
    • es vaporera de bamb√ļ, n f
    • es zhenglong, n
    • fr cuisier vapeur bambou, n m
    • fr cuisier vapeur en bambou, n m
    • fr panier bambou, n m
    • fr panier vapeur asiatique, n m
    • fr panier vapeur bambou, n m
    • fr panier vapeur en bambou, n m
    • en Asian steamer, n
    • en bamboo basket steamer, n
    • en bamboo steamer, n
    • zh ŤíłÁ¨ľ, n
    • zh zhńďngl√≥ng, n

    <Utillatge de cuina>

    Vaporadora de forma cil√≠ndrica t√≠pica de la cuina asi√†tica consistent en un o diversos recipients apilables i una tapa fabricats amb tires de bamb√ļ entreteixides, que es col¬∑loca damunt d'una olla o d'un wok amb aigua bullent.

    Nota: 1. Cadascun dels compartiments que constitueix una vaporadora de bamb√ļ s'anomena tamb√© vaporadora de bamb√ļ.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes vaporadora i vaporadora de bamb√ļ:

    S'aprova la denominaci√≥ vaporadora de bamb√ļ, juntament amb la forma m√©s gen√®rica vaporadora, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a vaporadora,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, derivada del verb vaporar, que significa 'sotmetre (una cosa) a l'acci√≥ del vapor';(1)

    ·és un substantiu anàleg, des del punt de vista formal i de significat, a altres formes com ara fregidora, torradora o batedora, que també designen estris de cuina;

    ·és una forma ja utilitzada en català i es recull en lèxics especialitzats.

    Quant a vaporadora de bamb√ļ,

    ¬∑√©s una forma descriptiva, creada sobre el nucli m√©s gen√®ric vaporadora i el sintagma de bamb√ļ, referit al material amb qu√® es fabrica;

    ·s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions similars;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre vaporadora (derivat de vaporar) i vaporera (derivat de vapor), es considera preferible vaporadora pels motius seg√ľents: 1) perqu√® √©s la forma que t√© m√©s √ļs; 2) perqu√® √©s m√©s precisa (vaporera remet al sentit d''estri que produeix vapor', com cafetera o tetera, mentre que vaporadora remet a 'estri amb qu√® es vapora alguna cosa', √©s a dir, 'estri amb qu√® se sotmet a vapor alguna cosa').

    S'han valorat tamb√©, per al concepte m√©s espec√≠fic, les formes cistella de bamb√ļ, cistella asi√†tica, vaporadora asi√†tica, etc., per√≤ s'han desestimat en favor de la forma aprovada, que es considera m√©s clara. Tamb√© s'ha descartat la incorporaci√≥ del manlleu xin√®s zhenglong (forma simplificada de zhńďngl√≥ng, que significa, literalment, 'cistella de coure al vapor', de zhńďng 'coure al vapor' i l√≥ng 'cistella'), perqu√® no t√© gaire √ļs i es considera innecessari.


    (1) El diccionari normatiu nom√©s associa vaporar amb la ind√ļstria t√®xtil ("Sotmetre (un material t√®xtil) a l'acci√≥ del vapor"), per√≤ tamb√© t√© √ļs en fusteria ('sotmetre una fusta a l'acci√≥ del vapor') i, per extensi√≥, en altres √†mbits. Es pot convenir, de fet, que vaporar t√© el sentit gen√®ric de 'sotmetre alguna cosa (un teixit, una fusta, un aliment) a l'acci√≥ del vapor'.

    [Acta 606, 20 de maig de 2016

       
  • 204666   zig-zag ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> zig-zag
     
       
    • contracanvi de m√†, n m
    • ziga-zaga, n f sin. compl.
    • es contracambio de mano
    • es zig-zag
    • fr contre-changement de main
    • fr zigzag
    • en counter-change of hand

    <Esports > Hípica>

    Canvi de direcció en què el cavall deixa la pista sobre la qual cavalca i en segueix una altra d'obliqua a aquesta fins a un punt determinat, sense retrocedir, per recuperar després la pista inicial pel mateix procediment.