termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 788775   acer patentat ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> acer patentat
     
       
    • acer patentat, n m
    • es acero patentado
    • fr acier patent√©
    • it acciaio patentato
    • en patented steel

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Acer que ha estat sotmès a patentatge.

       
  • 320562   acer patinable ÔĽŅ <Construcci√≥ > Execuci√≥ de l'obra > Materials de construcci√≥> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> acer patinable
     
       
    • acer patinable, n m
    • es acero autopatinable
    • es acero patinable
    • fr acier autoprot√©g√©
    • fr acier intemp√©rique
    • fr acier patinable
    • it acciaio patinabile
    • en weather-resistant steel
    • en weathering steel

    <Construcci√≥ > Execuci√≥ de l'obra > Materials de construcci√≥> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Acer feblement aliat que en contacte amb l'aire es recobreix d'una pàtina de rovell densa que el fa resistent a la corrosió.

    Nota: Es comercialitza sota diferents marques: Corten, Diweten, Indaten, etc.

       
  • 206004   √†cid de Br√łnsted i Lowry ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica f√≠sica> √†cid de Br√łnsted i Lowry
     
       
    • √†cid de Br√łnsted i Lowry, n m
    • es √°cido de Br√łnsted y Lowry
    • en Br√łnsted-Lowry acid

    <Química > Química física>

    Substància donadora d'ions hidrogen o protons.

       
  • 207292   √†cid desoxiribonucleic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> √†cid desoxiribonucleic
     
       
    • √†cid desoxiribonucleic, n m
    • ADN, n m sigla
    • DNA, n m sigla
    • es √°cido desoxirribonucleico
    • es ADN sigla
    • es DNA sigla
    • fr acide d√©soxyribonucl√©ique
    • fr ADN sigla
    • fr DNA sigla
    • en deoxyribonucleic acid
    • en desoxyribonucleic acid
    • en DNA sigla

    <Ciències de la vida > Bioquímica>

    √Äcid nucleic constitu√Įt per nucle√≤tids de desoxiribosa, √†cid fosf√≤ric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'her√®ncia biol√≤gica.

    Nota: La sigla ADN t√© un √ļs divulgatiu. En √†mbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.

       
  • 204487   √†cid peri√≤dic ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica inorg√†nica> √†cid peri√≤dic
     
       
    • √†cid peri√≤dic, n m
    • es √°cido peri√≥dico
    • fr acide p√©riodique
    • en periodic acid

    <Química > Química inorgànica>

    Oxoàcid mineral sòlid del iode amb el nombre d'oxidació més alt, obtingut per reacció entre el iode i l'àcid perclòric concentrat o per oxidació electrolítica a baixa temperatura de solucions concentrades d'àcid iòdic.

       
  • 207293   √†cid ribonucleic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> √†cid ribonucleic
     
       
    • √†cid ribonucleic, n m
    • ARN, n m sigla
    • RNA, n m sigla
    • es √°cido ribonucleico
    • es ARN sigla
    • es RNA sigla
    • fr acide ribonucl√©ique
    • fr ARN sigla
    • fr RNA sigla
    • en ribonucleic acid
    • en RNA sigla

    <Ciències de la vida > Bioquímica>

    √Äcid nucleic constitu√Įt per nucle√≤tids de ribosa, √†cid fosf√≤ric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

    Nota: La sigla ARN t√© un √ļs divulgatiu. En √†mbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.

       
  • 635747   √†cid xalm√ļgric ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica org√†nica> √†cid xalm√ļgric
     
       
    • √†cid xalm√ļgric, n m
    • es √°cido chalm√ļgrico
    • es √°cido chaulm√≥grico
    • fr acide chaulmoogrique
    • it acido chaulmoogrico
    • en chaulmoogric acid
    • for C18H32O2

    <Química > Química orgànica>

    Àcid gras insaturat, amb una estructura 2-ciclopentenílica, que s'extreu de l'oli de xalmugra.

       
  • 3194532   acid-house [en] ÔĽŅ <M√ļsica> acid-house [en]
     
       
    • acid-house [en], n m
    • es acid house, n m
    • fr acid-house music, n f
    • en acid house, n
    • en acid-house music, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel car√†cter psicod√®lic i repetitiu, l'√ļs d'instruments electr√≤nics i les lletres recitades.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194533   acid-jazz [en] ÔĽŅ <M√ļsica> acid-jazz [en]
     
       
    • acid-jazz [en], n m
    • es acid jazz, n m
    • fr acid jazz, n m
    • en acid jazz, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 208597   acoblador ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> acoblador
     
       
    • acoblador, n m
    • es acoplador
    • es acople
    • fr coupleur
    • en dock

    <Informàtica > Maquinari>

    Dispositiu que permet connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.