termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204345   autogol ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> autogol
     
       
    • autogol, n m
    • es autogol
    • es gol en propia puerta
    • fr but contre son camp
    • fr but marqu√© contre son camp
    • en own goal

    <Esports > Esports de pilota>

    Gol marcat a la pròpia porteria que compta a favor de l'equip adversari.

       
  • 2897852   autolonja ÔĽŅ <Arts > Circ> autolonja
     
       
    • autolonja, n f
    • es autoloncha, n f
    • fr autolonge, n f
    • en autolunge, n

    <Arts > Circ>

    Lonja sense politges, generalment amb una part elàstica, en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix i no és controlat per cap tècnic, que s'utilitza especialment en l'execució d'acrobàcies aèries.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfol√≤gicament i fon√®ticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑els manlleus francesos s√≥n les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que s√≥n formes molt consolidades en circ i dif√≠cilment substitu√Įbles per altres solucions;

    ¬∑les formes aprovades, amb j, per b√© que no reflecteixen la pron√ļncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptaci√≥ catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral¬∑lelisme d'altres denominacions d'origen franc√®s ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influ√®ncia de l'adaptaci√≥ castellana loncha;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenten els manlleus francesos adaptats a les caracter√≠stiques fon√®tiques de la llengua d'arribada (loncha en castell√†; longia en itali√†; lunge en angl√®s);

    ¬∑tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren m√©s factible for√ßar un canvi de pron√ļncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del franc√®s longe (de long 'llarg'), que designa origin√†riament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perqu√® no tenen √ļs, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majorit√†riament descartades pels especialistes.

    Tamb√© s'han desestimat, per manca d'√ļs o per imprecisi√≥, les formes arn√®s (no s'identifica amb una lonja, sin√≥ amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic) perqu√® la forma amb el sufix -dor |-dora t√© m√©s √ļs. Tamb√© s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]

       
  • 205164   autom√≤bil tot terreny ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera > Vehicles> autom√≤bil tot terreny
     
       
    • vehicle tot terreny, n m
    • autom√≤bil tot terreny, n m sin. compl.
    • es autom√≥vil todo terreno
    • es jeep
    • fr automobile tout-terrain
    • fr jeep
    • en land rover

    <Transports > Transport per carretera > Vehicles>

    Automòbil apte per a circular per tota mena de terrenys.

       
  • 320240   autonomaci√≥ ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Producci√≥> autonomaci√≥
     
       
    • autonomaci√≥, n f
    • jidoka, n m sin. compl.
    • es autonomaci√≥n, n f
    • es jidoka
    • fr autonomation, n f
    • fr jidoka, n m
    • it autonomazione
    • it jidoka
    • pt autonoma√ß√£o
    • pt jidoka
    • en autonomation
    • en jidoka

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Producció>

    Incorporació en els sistemes de fabricació automàtica de dispositius de control intel·ligents que permeten aturar la producció en cas d'incident, ja sigui de manera totalment automàtica o bé amb la intervenció d'operaris.

       
  • 205201   autonomia conflictual ÔĽŅ <Dret internacional> autonomia conflictual
     
       
    • autonomia conflictual, n f
    • es autonom√≠a conflictual

    <Dret internacional>

    Llibertat de les parts a l'hora de designar la llei que ha de regir una relació contractual.

       
  • 204346   autopassada ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol> autopassada
     
       
    • autopassada, n f
    • es autopase
    • fr grand pont
    • en pass to oneself

    <Esports > Esports de pilota > Futbol>

    Passada que consisteix a deixar anar, un jugador, la pilota i tornar ell mateix a recollir-la esquivant o superant un adversari.

       
  • 788781   autoportant ÔĽŅ <Construcci√≥> , <Enginyeria industrial. Ind√ļstria> autoportant
     
       
    • autoportant, adj
    • es autoportante
    • fr autoportant
    • fr autoporteur
    • it autoportante
    • pt autoportante
    • en self-supporting
    • de selbstragend

    <Construcci√≥> , <Enginyeria industrial. Ind√ļstria>

    Dit d'una estructura concebuda perquè se sostingui sense necessitat d'elements externs de suport.

       
  • 206138   autoservei a l'engr√≤s ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> autoservei a l'engr√≤s
     
       
    • autoservei a l'engr√≤s, n m
    • es autoservicio mayorista
    • fr libre-service de gros
    • fr payer-prendre
    • it cash and carry
    • en cash-and-carry

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Tècnica de venda a l'engròs en autoservei, amb pagament al comptat i sense lliurament de la mercaderia a domicili, reservada en principi als professionals de la distribució, tant majoristes com detallistes.

       
  • 206139   autoservei a l'engr√≤s ÔĽŅ <Economia > Comer√ß> autoservei a l'engr√≤s
     
       
    • autoservei a l'engr√≤s, n m
    • es autoservicio mayorista
    • fr libre-service de gros
    • it cash and carry
    • en cash and carry

    <Economia > Comerç>

    Establiment d'autoservei a l'engròs.

       
  • 206767   autosimilitud escalar ÔĽŅ <Construcci√≥ > Arquitectura> autosimilitud escalar
     
       
    • autosimilitud escalar, n f
    • homot√®cia interna, n f
    • en scaling self-similarity

    <Construcció > Arquitectura>

    Atribut d'alguns conjunts als quals s'ha aplicat la tècnica de l'escalatge.