termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3354291   autob√ļs de rec√†rrega r√†pida ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> autob√ļs de rec√†rrega r√†pida
     
       
    • autob√ļs de rec√†rrega r√†pida, n m
    • es autob√ļs el√©ctrico de carga r√°pida, n m
    • fr autobus biberonn√©, n m
    • fr autobus √©lectrique biberonn√©, n m
    • en fast-charge bus, n
    • en fast-charge electric bus, n
    • en quick-charge bus, n
    • en quick-charge electric bus, n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Autob√ļs el√®ctric prove√Įt de bateries de baixa capacitat amb un temps de c√†rrega molt inferior a l'est√†ndard, que circula d'una manera ininterrompuda recarregant les bateries en cada parada, mentre puja i baixa el passatge, o b√© cada vegada que es completa un trajecte.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme autob√ļs de rec√†rrega r√†pida:

    S'aprova la denominaci√≥ autob√ļs de rec√†rrega r√†pida pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma transparent, que suma el nucli autob√ļs i el sintagma rec√†rrega r√†pida, introdu√Įt amb la preposici√≥ de (la m√©s habitual en aquest tipus de construccions), per a indicar que la caracter√≠stica t√®cnica principal d'aquest sistema √©s la successi√≥ de c√†rregues de les bateries en una mateixa jornada, sigui al final del trajecte o en m√ļltiples ocasions dintre el mateix trajecte;

    ·semànticament designa un tipus específic de vehicles, ja que, a banda de punts de càrrega ràpida o extraràpida dels motors elèctrics, els vehicles han d'anar equipats amb bateries de poca capacitat i càrrega quasi instantània (amb temps entre 10 i 15 s);

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarta l'alternativa autob√ļs de c√†rrega r√†pida perqu√® perd el mat√≠s iteratiu de c√†rregues successives en una mateixa jornada de servei, que √©s justament all√≤ que el diferencia d'un autob√ļs el√®ctric convencional.

    [Acta 600, 22 de gener de 2016]

       
  • 327670   autocaravana ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera > Vehicles> autocaravana
     
       
    • autocaravana, n f
    • es autocaravana
    • fr autocaravane
    • it autoroulotte
    • en camper
    • en camper van
    • en motor caravan
    • en motorhome

    <Transports > Transport per carretera > Vehicles>

    Vehicle automòbil concebut i condicionat com a habitatge, utilitzat generalment en períodes de vacances.

       
  • 635750   autoclavable ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria qu√≠mica > Equip> autoclavable
     
       
    • autoclavable, adj
    • es autoclavable
    • fr autoclavable
    • en autoclavable

    <Enginyeria industrial > Enginyeria química > Equip>

    Que pot ser sotmès a l'acció d'una autoclau.

       
  • 635751   autoclavar ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria qu√≠mica > Equip> autoclavar
     
       
    • autoclavar, v tr
    • es autoclavar
    • es autoclavear
    • es esterilizar en autoclave
    • fr autoclaver
    • it autoclavare
    • en autoclave, to

    <Enginyeria industrial > Enginyeria química > Equip>

    Sotmetre a l'acció d'una autoclau.

       
  • 635752   autoclavatge ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria qu√≠mica > Equip> autoclavatge
     
       
    • autoclavatge, n m
    • es autoclavado
    • fr autoclavage
    • pt autoclavagem
    • en autoclaving

    <Enginyeria industrial > Enginyeria química > Equip>

    Procés d'autoclavar.

       
  • 314328   autocr√≤s ÔĽŅ <Esports > Esports de motor > Automobilisme> autocr√≤s
     
       
    • autocr√≤s, n m
    • es autocross
    • fr autocross
    • it autocross
    • en autocross
    • de Autocross

    <Esports > Esports de motor > Automobilisme>

    Modalitat d'automobilisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terra.

    Nota: Als Estats Units d'Amèrica la denominació autocross (o Solo II) fa referència a una cursa contra rellotge sobre superfície asfaltada i amb el traçat marcat amb cons, segons l'Sports Car Club of America.

       
  • 3710856   autoct√≤nim ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia> autoct√≤nim
     
       
    • autoct√≤nim, n m
    • es autoct√≥nimo, n m
    • en autochthonym, n

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Mot d'un nom científic procedent del nom amb què es designa en llengua vernacle l'entitat a què es refereix el nom científic o una entitat relacionada.

    Nota: 1. Poden ser autoctònims el nom genèric (sigui d'una denominació uninomial, binomial o trinomial), el nom específic o el nom subespecífic d'un nom científic.

    Nota: 2. El mot vernacle originari d'un autoct√≤nim pot provenir de qualsevol llengua, incloent-hi el llat√≠ i el grec. Sovint, per√≤, els autoct√≤nims s'identifiquen amb noms vernacles procedents de lleng√ľes llunyanes, com ara el malai, el malgaix o el tup√≠.

    Nota: 3. S√≥n exemples d'autoct√≤nims ani (procedent del tup√≠ anim) en el nom cient√≠fic Crotophaga ani, fulmarus (de l'antic noruec f√ļlm√°r) en el nom cient√≠fic Fulmarus glacialis, o awokera (del japon√®s aogera) en el nom cient√≠fic Picus awokera.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autoctònim:

    S'aprova la denominaci√≥ autoct√≤nim, calc de l'angl√®s autochthonym, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada a partir del grec aut√≥khthŇćn 'ind√≠gena' i √≥nyma 'nom', i an√†loga a altres formes de la llengua com ara acr√≤nim, hom√≤nim, ep√≤nim, icti√≤nim o ornit√≤nim;

    ·és una forma ja documentada en obres especialitzades;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 2698648   autocura ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Equipament i material m√®dic> autocura
     
       
    • autocura, n f
    • es autocuidado
    • fr auto-soins
    • en self-care
    • en self-management

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Equipament i material m√®dic>

    Conjunt d'accions que, a partir de l'apoderament, duu a terme una persona per al seu benestar i la seva salut.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 207430   autoedici√≥ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> autoedici√≥
     
       
    • autoedici√≥, n f
    • es autoedici√≥n
    • fr auto-√©dition
    • fr √©ditique
    • fr micro-√©dition
    • fr publication assist√©e par ordinateur
    • en computer-aided publishing
    • en desktop publishing

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Sistema de composició que utilitza tecnologia informatitzada capaç d'englobar diversos procediments de preimpressió per a produir documents en suport electrònic, que poden ser editats posteriorment.

       
  • 205859   autoescala autom√†tica ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Bombers> autoescala autom√†tica
     
       
    • autoescala autom√†tica, n f
    • AEA, n f sigla
    • es autoescala autom√°tica
    • es AEA sigla

    <Protecció civil > Bombers>

    Vehicle automòbil dotat d'escala extensible automàticament, que s'utilitza en incendis urbans i salvament.