termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208914   avantgreen ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Golf> avantgreen
     
       
    • avantgreen, n m
    • davantal, n m sin. compl.
    • es antegreen
    • fr frise
    • fr lisi√®re
    • fr tablier
    • en apron
    • en collar
    • en fringe

    <Esport > Esports de pilota > Golf>

    Franja estreta d'herba ben tallada que envolta un green i el separa del carrer.

       
  • 204188   avantpa√≠s ÔĽŅ <Transports > Transport mar√≠tim> avantpa√≠s
     
       
    • avantpa√≠s, n m
    • es voreland
    • fr avant-pays marin
    • fr horizon marin
    • en foreland
    • en voreland
    • de Vorland

    <Transports > Transport marítim>

    Zona ultramarina, respecte d'un port determinat, a la qual s'adrecen les activitats de comerç i de trànsit d'embarcacions d'aquest port.

       
  • 990128   avantsalt ÔĽŅ <Arts > Circ> , <Esport > Gimn√†stica> avantsalt
     
       
    • avantsalt, n m
    • falseta, n f
    • es antesalto
    • es falseta
    • fr pas chass√©
    • fr sursaut
    • it presalto
    • en hurdle
    • en hurdle step

    <Arts > Circ> , <Esport > Gimnàstica>

    Salt previ a la realització d'un element acrobàtic, que serveix per a col·locar el cos en la posició necessària per a iniciar-ne l'execució.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme falseta:

    El Consell Supervisor accepta la proposta de recollir falseta (forma d'origen incert(1), potser manlleu del castellà) com a sinònim de avantsalt, tenint en compte que, segons expliquen els especialistes, falseta és la designació utilitzada tradicionalment en circ, mentre que avantsalt és una forma més recent que han començat a introduir algunes escoles de circ probablement per influència del castellà antesalto (si bé és una designació descriptiva que també es documenta en francès, sursaut, i en italià, presalto).

    (1)Es desconeix l'origen de la forma falseta. Nom√©s s'ha documentat en castell√† en l'√†mbit de la m√ļsica: "En la m√ļsica popular de guitarra, frase mel√≥dica o floreo que se intercala entre las sucesiones de acordes destinadas a acompa√Īar la copla", segons recull el diccionari de la Reial Acad√®mia Espanyola.

       
  • 206890   avantt√≠tol ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> avantt√≠tol
     
       
    • avantt√≠tol, n m
    • es antet√≠tulo

    <Comunicació > Publicitat>

    Frase d'un anunci imprès situada abans del titular, generalment amb un cos de lletra inferior.

       
  • 3922113   avet de Douglas ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> avet de Douglas
     
       
    • avet de Douglas, n m
    • douglas, n m sin. compl.
    • oregon, n m sin. compl.
    • pi d'Oregon, n m sin. compl.
    • es abeto de Douglas, n m
    • es abeto Douglas, n m
    • es Douglas, n m
    • es pino de Oreg√≥n, n m
    • es pino Oreg√≥n, n m
    • fr Douglas, n m
    • fr douglas vert, n m
    • fr sapin d'Oregon, n m
    • fr sapin Douglas, n m
    • en British Columbian pine, n
    • en Douglas fir, n
    • en Oregon pine, n
    • de Douglasie, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Am√®rica del Nord, principalment de la Col√ļmbia Brit√†nica i de la costa del Pac√≠fic dels Estats Units, que s'obt√© de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, fam√≠lia de les pin√†cies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermell√≥s, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ¬∑els especialistes confirmen que avet de Douglas √©s una forma √†mpliament acceptada i documentada en catal√†, i que pi d'Oregon tamb√© t√© √ļs.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ¬∑tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sin√≤nims complementaris) per paral¬∑lelisme amb l'√ļs en altres lleng√ľes i, especialment, a fi de deixar const√†ncia de l'escriptura amb min√ļscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ¬∑la forma douglas es documenta tamb√© en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en franc√®s, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ¬∑la forma oregon no es documenta en altres lleng√ľes, per√≤ √©s coherent amb la reducci√≥ douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 252341   avidesa ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> avidesa
     
       
    • avidesa, n f
    • es avidez
    • fr avidit√©
    • en avidity

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

    Nota: L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

       
  • 204481   avi√≥ cisterna ÔĽŅ <Transports > Transport aeri> avi√≥ cisterna
     
       
    • avi√≥ cisterna, n m
    • es avi√≥n cisterna
    • fr avion citerne
    • en air tanker

    <Transports > Transport aeri>

    Avi√≥ prove√Įt d'un dip√≤sit condicionat per al transport de grans quantitats de l√≠quid.

       
  • 3172731   aviverar ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> aviverar
     
       
    • aviverar, v tr
    • es aviverar, v tr
    • fr enjauger, v tr
    • fr mettre en jauge, v tr
    • en heel in, to, v tr

    <Ciència forestal>

    Plantar provisionalment, durant unes hores o uns dies, un plançó amb l'arrel nua en un terreny humit, obac i arrecerat abans de trasplantar-lo a la seva ubicació definitiva, a fi d'evitar que les arrels es dessequin.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aviverar:

    S'aprova la denominaci√≥ aviverar, probablement calc del castell√† aviverar, pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació utilitzada en l'àmbit i es documenta en textos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se ling√ľ√≠sticament adequada, derivada del substantiu normatiu viver (sin√≤nim de planter, segons el diccionari normatiu: "Lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a √©sser trasplantades") per mitj√† del prefix a-, que dona verbs transitius amb sentits diversos, entre els quals 'posar a/en'; en aquest cas, el que es fa amb els plan√ßons no √©s posar-los exactament en un viver, per√≤ s√≠ en unes condicions de protecci√≥ similars a les que podrien tenir en un viver mentre no s√≥n trasplantats definitivament; la forma aviverar, doncs, pot considerar-se sem√†nticament motivada;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma aplanterar (derivat de planter, sin√≤nim principal de viver, segons el diccionari normatiu) perqu√® no t√© √ļs.

    Es desestima igualment la forma avivar perquè és semànticament inadequada: quan els plançons s'aviveren no es fan més vius, com suggereix aquest verb (avivar és, segons el diccionari normatiu, "Fer més viu, donar més vida (a alguna cosa)"), sinó que, simplement, es protegeixen perquè no es morin.

    pel que fa a arrecerar, que també s'ha valorat, és un verb massa genèric, segons els especialistes, per bé que està semànticament vinculat amb el concepte.

    També es consideren poc precises les formes preplantar i pretrasplantar.

    Finalment, també s'ha valorat calçar ("Arrambar terra (a certes plantes, al tronc d'un arbre)", segons el diccionari normatiu), però és una designació que estrictament fa referència a un altre concepte i que, segons els experts, s'aplica en el cas de plantes que ja es troben en el seu lloc definitiu.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 206011   avortament ÔĽŅ <Agricultura > Fitopatologia> avortament
     
       
    • avortament, n m
    • es corrido
    • es corrimiento
    • fr avortement
    • fr millerandage
    • en infertility
    • en millerandage

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Interrupció del procés de desenvolupament de les baies de la vinya, a causa de factors diversos.

       
  • 205185   avortament ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> avortament
     
       
    • avortament, n m
    • es aborto
    • fr abandon
    • fr arr√™t pr√©matur√©
    • en abort
    • en abortion

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Interrupció, de manera controlada per l'usuari, del procés d'un programa abans que finalitzi.