termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 309413   dada dura ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> dada dura
     
       
    • dada dura, n f
    • es dato duro
    • es dato fidedigno
    • es dato objetivo
    • fr donn√©e dure
    • pt dado duro
    • en hard datum

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Dada corresponent a una variable que és fàcil de mesurar o de classificar.

       
  • 1880641   dada no disponible ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> dada no disponible
     
       
    • dada no disponible, n f
    • es dato faltante
    • es dato no disponible
    • fr donn√©e manquante
    • fr observation manquante
    • en missing data

    <Matemàtiques > Estadística>

    Dada que no s'ha pogut obtenir referent a una variable d'un estudi.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sensedades i dada no disponible:

    S'aproven els termes sem√†nticament relacionats sensedades i dada no disponible pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al substantiu sensedades,

    ·és la forma que fan servir els especialistes i està especialment estesa en els àmbits de la teledetecció i els sistemes d'informació geogràfica;

    ·es documenta ja en nombrosos contextos d'especialitat, si bé amb vacil·lació pel que fa a la grafia (sense dades, sense-dades, sensedades);

    ¬∑ling√ľ√≠sticament √©s una forma adequada: es tracta d'un compost delocutiu exoc√®ntric(1) procedent de la lexicalitzaci√≥ de l'expressi√≥ sense dades, que t√© origen en variable sense dades, amb canvi de significat.

    Quant a dada no disponible,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent;

    ·és semànticament precisa i s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenta en textos d'especialitat;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les formes dada faltant i dada mancant, que tenen un cert √ļs amb el sentit de dada no disponible, perqu√® els adjectius faltant i mancant s√≥n poc habituals en catal√† i donen lloc a formes poc naturals.

    D'altra banda, les formes dada incompleta, dada perduda, dada desconeguda i dada nul·la són inadequades semànticament, perquè designen tipus concrets de dades no disponibles.

    (1)Són compostos delocutius aquells que provenen de la lexicalització d'una frase o del fragment d'una frase, com ara adeu-siau, avemaria, maimorrà, nomoblidis, etc. Són compostos exocèntrics aquells en què cap dels constituents del compost no es comporta com a nucli, ja que les propietats sintàctiques, semàntiques i gramaticals no depenen d'aquests constituents; és el cas, per exemple, de paraigua, allioli o pit-roig. (vegeu INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012.
    <http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/>)

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]

       
  • 309414   dada tova ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> dada tova
     
       
    • dada tova, n f
    • es dato anecd√≥tico
    • es dato blando
    • es dato subjetivo
    • fr donn√©e molle
    • pt dado brando
    • en soft datum

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Dada corresponent a una variable que és difícil de mesurar o de classificar.

       
  • 208046   dades ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> dades
     
       
    • dades, n f pl
    • es datos
    • fr donn√©es
    • en data

    <Matemàtiques > Estadística>

    Conjunt d'informacions qualitatives o quantitatives que poden representar-se en forma de signes i que són utilitzades per a mesurar diferents paràmetres en un estudi.

       
  • 2664048   dades de vol sota vol ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> dades de vol sota vol
     
       
    • dades de vol sota vol, n f pl
    • es datos de sobrevuelo
    • es datos de vuelo bajo vuelo
    • fr donn√©es a√©riennes de contr√īle
    • en underflight data

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Conjunt de dades captades per una aeronau en un vol sincronitzat amb el pas d'un satèl·lit de teledetecció, que generalment s'utilitzen per a calibrar i verificar les dades captades pel sensor del satèl·lit.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 207203   DAF ÔĽŅ <Economia > Comer√ß > Comer√ß internacional> DAF
     
       
    • lliurat a frontera
    • DAF sigla
    • es entregada en frontera
    • es DAF sigla
    • fr rendu √† la fronti√®re
    • fr rendu fronti√®re
    • fr DAF sigla
    • fr RAF sigla
    • it reso frontiera
    • it DAF sigla
    • en delivered at frontier
    • en DAF sigla

    <Economia > Comerç > Comerç internacional>

    Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia, un cop s'ha despatxat a la duana per a l'exportació, en un punt convingut de la frontera, entre les duanes.

       
  • 208161   d√†goba ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> d√†goba
     
       
    • stupa, n m
    • d√†goba, n m sin. compl.
    • es dagaba
    • es dagoba
    • es stupa
    • fr dagoba
    • fr stoupa
    • fr st√Ľpa
    • it dagoba
    • it stupa
    • en dagoba
    • en stupa

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos>

    Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi rel√≠quies, d'origen indi, caracter√≠stic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de t√ļmul semiesf√®ric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sost√© un o diversos para-sols d'honor.

    Nota: Stupa √©s la denominaci√≥ que rep a l'√ćndia i d√†goba a Sri Lanka.

       
  • 205248   dalec√†rlia ÔĽŅ <Esports > Esports aqu√†tics > Nataci√≥ sincronitzada> dalec√†rlia
     
       
    • dalec√†rlia, n f
    • es dalecarlia
    • fr dalecarlia
    • en dalecarlia

    <Esports > Esports aquàtics > Natació sincronitzada>

    Figura iniciada en posici√≥ de dec√ļbit pron que consisteix a adoptar, successivament i amb les transicions pertinents, les posicions de carpa endavant, de grua, de castell i de cama de ballet i de dec√ļbit sup√≠.

       
  • 2664049   dallada ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> dallada
     
       
    • dallada, n f
    • es ancho de barrido
    • es ancho de exploraci√≥n
    • es ancho de observaci√≥n
    • fr largeur de couloir
    • fr largeur de fauch√©e
    • it larghezza della strisciata
    • pt largura de varredura
    • en swath
    • en swath width

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Amplada de l'espai escanejat, que és perpendicular a la direcció seguida per l'aeronau o la nau espacial que duu a terme la teledetecció.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme dallada:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma neològica dallada -si bé fa notar que aquest calc de l'anglès no és prou precís i no està tan motivat des d'un punt de vista semàntic com la forma anglesa swath(1)- perquè és una denominació catalana sintètica que pot substituir més fàcilment el manlleu que la resta d'alternatives descriptives presentades (amplada d'escaneig, amplada de franja, amplada de faixa, etc.) i perquè compta amb el suport de tots els especialistes assistents a la sessió de normalització.

    El Consell Supervisor bandeja el sinònim complementari amplada d'escaneig, acordat a la sessió de normalització, perquè considera que és una denominació excessivament descriptiva que pot dificultar la implantació de la denominació neològica aprovada.

    El Consell Supervisor també descarta l'alternativa metafòrica rem, que en l'àmbit de l'agricultura correspon amb precisió a l'anglès swath,(2) perquè és una forma poc coneguda en l'àmbit general per a fer referència a una faixa d'herba o de camp -el substantiu rem més aviat se sol associar a l'instrument utilitzat per a remar-, de manera que la motivació semàntica d'aquesta forma és força opaca i es considera que això en podria dificultar la implantació.

    (1) D'una banda, la forma dallada en l'√†mbit de l'agricultura designa l''operaci√≥ de dallar', i dallar √©s 'segar amb la dalla', de manera que l'√ļs d'aquest substantiu en l'√†mbit de la teledetecci√≥ √©s metaf√≤ric, basat en el fet que l'acci√≥ realitzada amb una dalla i, m√©s especialment, l'espai que recorre la dalla en un camp, pot assimilar-se a l'operaci√≥ dels sensors o, m√©s concretament, a l'espai que recorren els sensors per la superf√≠cie d'escaneig; en l'√†mbit de l'agricultura, per√≤, dallada √ļnicament designa una acci√≥, mentre que en teledetecci√≥ fa refer√®ncia a l'amplada d'un espai. D'altra banda, la denominaci√≥ anglesa swath, a partir de la qual s'ha proposat la forma dallada, en l'√†mbit de l'agricultura ja no fa refer√®ncia √ļnicament a l'acci√≥ de dallar, sin√≥ que tamb√© designa "The path cut in one course" o "A row of cut grain or grass left by a scythe or mowing machine"; a m√©s, en llengua general swath ha passat a designar en angl√®s qualsevol tipus de franja ("A long broad strip or belt"), de manera que l'√ļs de swath en l'√†mbit de la teledetecci√≥ per a fer refer√®ncia a l'amplada d'un espai de terreny est√† m√©s motivat des d'un punt de vista sem√†ntic que la forma catalana dallada, definida √ļnicament com l'acci√≥ de dallar.

    (2) El substantiu rem es recull al Diccionari catal√†-valenci√†-balear, com a deformaci√≥ dialectal de reng, amb els significats propis de l'√†mbit de l'agricultura seg√ľents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada pr√®viament pel davanter o majoral".

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 207677   damajoana ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria surera> damajoana
     
       
    • damajoana, n m
    • es damajuana
    • en demijohn

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria surera>

    Tap cònic, que fa 40,5-45 mm de llargada per 25-79 mm de diàmetre, que s'utilitza per a tapar garrafes.