termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208889   eagle [en] ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Golf> eagle [en]
     
       
    • eagle [en], n m
    • dos sota par, n m sin. compl.
    • es eagle
    • fr aigle
    • fr eagle
    • en eagle

    <Esport > Esports de pilota > Golf>

    Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

       
  • 3922115   eben de Macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> eben de Macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   eben negre asi√†tic ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> eben negre asi√†tic
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   eben ver ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> eben ver
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922114   ebren afric√† ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> ebren afric√†
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 205039   √©choppe [fr] ÔĽŅ <Arts > Gravat> √©choppe [fr]
     
       
    • √©choppe [fr], n f
    • es √©choppe
    • es escoplo
    • fr √©choppe
    • en echoppe

    <Arts > Gravat>

    Eina consistent en una punta d'acer tallada en bisell i amb un mànec de fusta, que s'utilitza en el gravat a l'aiguafort per a dibuixar sobre la planxa envernissada tot descobrint-ne el metall.

       
  • 2664052   eco ÔĽŅ <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicaci√≥ > Teledetecci√≥> eco
     
       
    • eco, n m
    • retorn, n m sin. compl.
    • es eco
    • es retorno
    • fr √©cho
    • fr retour
    • en echo
    • en return

    <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

    Porci√≥ de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseq√ľ√®ncia d'haver estat reflectida per un obstacle.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominaci√≥ retorn com a sin√≤nim complementari de la forma normativa eco ("Repetici√≥ dels senyals rebuts produ√Įda per la reflexi√≥ d'ones radioel√®ctriques"), tal com s'acorda a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® subsidi√†riament tamb√© t√© un cert √ļs, √©s sem√†nticament adequada i s'utilitza paral¬∑lelament, si b√© tamb√© d'una manera secund√†ria, en castell√† (retorno), en franc√®s (retour) i en angl√®s (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 3063726   eco- ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> eco-
     
       
    • eco-, pfx
    • es eco-, pfx
    • fr √©co-, pfx
    • it eco-, pfx
    • pt eco-, pfx
    • en eco-, pfx

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Forma prefixada amb valor adjectival que indica un impacte poc perjudicial o gens perjudicial de l'element indicat per la base sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de la forma prefixada eco- també es pot expressar per mitjà de la posposició de l'adjectiu ecològic -a (del qual procedeix) a la base nominal.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3063727   ecol√≤gic -a ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> ecol√≤gic -a
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • fr √©cologique, adj
    • fr vert verte, adj
    • it ecologico, adj
    • pt ecol√≥gico, adj
    • pt verde, adj
    • en earth-friendly, adj
    • en eco-friendly, adj
    • en ecological, adj
    • en environment friendly, adj
    • en environmental, adj
    • en environmentally friendly, adj
    • en green, adj
    • en ecofriendly, adj var. ling.

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3063728   ecol√≤gic -a ÔĽŅ <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentaci√≥> ecol√≤gic -a
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • biol√≤gic -a, adj sin. compl.
    • es biol√≥gico -ca, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • es org√°nico -ca, adj
    • fr bio, adj
    • fr biologique, adj
    • fr organique, adj
    • it biologico, adj
    • pt biol√≥gico, adj
    • en organic, adj
    • de bio, adj
    • de biologisch, adj

    <Agricultura. Ramaderia. Pesca> , <Alimentació>

    Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

    Nota: 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]