termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 4053830   economia col¬∑laborativa ÔĽŅ <Economia > Teoria econ√≤mica> economia col¬∑laborativa
     
       
    • economia col¬∑laborativa, n f
    • es econom√≠a colaborativa, n f
    • fr √©conomie collaborative, n f
    • fr √©conomie du partage, n f
    • en collaborative economy, n
    • en peer-to-peer economy, n
    • en sharing economy, n

    <Economia > Teoria econòmica>

    Model econ√≤mic basat en l'intercanvi i la posada en com√ļ de b√©ns i serveis entre particulars o comunitats, especialment mitjan√ßant l'√ļs de plataformes digitals en entorns d'igual a igual.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes col·laboratiu -iva i economia col·laborativa:

    S'aprova l'adjectiu col¬∑laboratiu -iva (amb el sentit "Que es fa en com√ļ entre diverses parts, especialment mitjan√ßant eines inform√†tiques"), juntament amb el terme sem√†nticament relacionat economia col¬∑laborativa, probablement calcs de l'angl√®s tots dos, pels motius seg√ľents:

    ¬∑malgrat que probablement s√≥n formes d'influ√®ncia anglesa, des del punt de vista ling√ľ√≠stic poden considerar-se tamb√© adequades en catal√†: col¬∑laboratiu -iva pot explicar-se a partir del verb col¬∑laborar (o del substantiu col¬∑laboraci√≥), per adjunci√≥ del sufix d'origen llat√≠
    -iu, -iva, que significa 'que fa (l'acció del verb)' o, segons el cas, 'relatiu a (l'acció del verb)', com en el cas de acreditatiu, organitzatiu, productiu, etc.;

    ·són formes ja molt consolidades en català i àmpliament utilitzades;

    ·s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques (franc√®s, castell√†, etc.) s'utilitzen les formes an√†logues.

    Es descarta l'adjectiu col¬∑laborador -a amb aquest sentit (i, per tant, tamb√© economia col¬∑laboradora), perqu√® remet a un altre concepte (col¬∑laborador -a √©s, simplement, "que col¬∑labora", segons el diccionari normatiu) i pot generar ambig√ľitat (economia col¬∑laboradora, per exemple, es podria interpretar com una economia que col¬∑labora amb una altra a aconseguir alguna cosa, m√©s que no pas una economia basada internament en la col¬∑laboraci√≥.).

    [Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

       
  • 206228   economies d'abast ÔĽŅ <Economia> economies d'abast
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

       
  • 2664053   ecos indesitjats ÔĽŅ <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicaci√≥ > Teledetecci√≥> ecos indesitjats
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 788798   ect√≤pia del cristal¬∑l√≠ ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ect√≤pia del cristal¬∑l√≠
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 207596   ED ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi> ED
     
       
    • efecte de definitud, n m
    • ED, n m sigla
    • es efecto de definitud
    • en definiteness effect
    • en DE sigla

    <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi>

    Propietat que tenen certes construccions d'exigir que una posició determinada sigui ocupada per un sintagma nominal indefinit.

       
  • 207785   ed√†fic -a ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> ed√†fic -a
     
       
    • ed√†fic -a, adj
    • es ed√°fico
    • fr √©daphique
    • en edaphic

    <Ciències de la Terra>

    Que es refereix a l'edafologia.

       
  • 206820   edafodepuraci√≥ (*) ÔĽŅ <Medi ambient> edafodepuraci√≥ (*)
     
       
    • depuraci√≥ en el terreny, n f
    • es tratamiento en el terreno
    • en land treatment

    <Medi ambient>

    Depuraci√≥ tova consistent a abocar aig√ľes residuals, tractades parcialment o no, sobre un terreny amb coberta vegetal, el qual les depura biol√≤gicament mitjan√ßant l'acci√≥ del s√≤l i dels microorganismes i plantes que hi s√≥n presents.

    Formes desestimades
    edafodepuració, n f

       
  • 207792   edaf√≤leg | edaf√≤loga ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edaf√≤leg | edaf√≤loga
     
       
    • edaf√≤leg | edaf√≤loga, n m, f
    • es edaf√≥logo
    • en edaphologist

    <Ciències de la Terra>

    Persona versada en edafologia.

       
  • 207786   edafologia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edafologia
     
       
    • edafologia, n f
    • es edafolog√≠a
    • fr √©daphologie
    • en edaphology

    <Ciències de la Terra>

    Part de la ciència del sòl que fa referència a les relacions entre el sòl i la planta.

       
  • 207787   √®dafon ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> √®dafon
     
       
    • √®dafon, n m
    • es edafon
    • es edaf√≥n
    • fr √©daphon
    • en edaphon

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Conjunt d'animals i plantes que viuen en el sòl.