termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207785   ed√†fic -a ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> ed√†fic -a
     
       
    • ed√†fic -a, adj
    • es ed√°fico
    • fr √©daphique
    • en edaphic

    <Ciències de la Terra>

    Que es refereix a l'edafologia.

       
  • 206820   edafodepuraci√≥ (*) ÔĽŅ <Medi ambient> edafodepuraci√≥ (*)
     
       
    • depuraci√≥ en el terreny, n f
    • es tratamiento en el terreno
    • en land treatment

    <Medi ambient>

    Depuraci√≥ tova consistent a abocar aig√ľes residuals, tractades parcialment o no, sobre un terreny amb coberta vegetal, el qual les depura biol√≤gicament mitjan√ßant l'acci√≥ del s√≤l i dels microorganismes i plantes que hi s√≥n presents.

    Formes desestimades
    edafodepuració, n f

       
  • 207792   edaf√≤leg | edaf√≤loga ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edaf√≤leg | edaf√≤loga
     
       
    • edaf√≤leg | edaf√≤loga, n m, f
    • es edaf√≥logo
    • en edaphologist

    <Ciències de la Terra>

    Persona versada en edafologia.

       
  • 207786   edafologia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edafologia
     
       
    • edafologia, n f
    • es edafolog√≠a
    • fr √©daphologie
    • en edaphology

    <Ciències de la Terra>

    Part de la ciència del sòl que fa referència a les relacions entre el sòl i la planta.

       
  • 207787   √®dafon ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> √®dafon
     
       
    • √®dafon, n m
    • es edafon
    • es edaf√≥n
    • fr √©daphon
    • en edaphon

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Conjunt d'animals i plantes que viuen en el sòl.

       
  • 2698677   edatisme ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> edatisme
     
       
    • edatisme, n m
    • es age√≠smo
    • es edadismo
    • es eda√≠smo
    • es edatismo
    • fr √Ęg√©isme
    • fr √Ęgisme
    • en ageism
    • en agism

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominaci√≥ acordada a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, ageisme, adaptaci√≥ de la forma anglesa ageism, perqu√® √©s una forma sem√†nticament opaca que es considera innecess√†ria, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introdu√Įt l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominaci√≥ edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (an√†logament als mots relacionats racisme i sexisme), perqu√® √©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, transparent des d'un punt de vista sem√†ntic i que t√© el suport d'especialistes de l'√†mbit de la bio√®tica, la salut i els serveis socials.

       
  • 2698676   edatisme ÔĽŅ <Sociologia> , <Sociologia > Serveis socials> edatisme
     
       
    • edatisme, n m
    • es age√≠smo
    • es edadismo
    • es eda√≠smo
    • es edatismo
    • fr √Ęg√©isme
    • fr √Ęgisme
    • en ageism
    • en agism

    <Sociologia> , <Sociologia > Serveis socials>

    Actitud discriminat√≤ria envers una persona com a conseq√ľ√®ncia de la seva edat, especialment en el cas d'una persona d'edat avan√ßada.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    Es presenten a continuaci√≥ les fitxes terminol√≤giques dels termes aprovats, amb observacions espec√≠fiques en els casos en qu√® el Consell Supervisor ha considerat interessant de fer constar els criteris particulars per a l'aprovaci√≥ del terme. Igualment, s'incorporen al text de l'acta totes les modificacions que s'ha cregut oport√ļ d'introduir a la redacci√≥ de les definicions i als equivalents.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominaci√≥ acordada a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, ageisme, adaptaci√≥ de la forma anglesa ageism, perqu√® √©s una forma sem√†nticament opaca que es considera innecess√†ria, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introdu√Įt l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominaci√≥ edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (an√†logament als mots relacionats racisme i sexisme), perqu√® √©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, transparent des d'un punt de vista sem√†ntic i que t√© el suport d'especialistes de l'√†mbit de la bio√®tica, la salut i els serveis socials.

       
  • 206893   edici√≥ ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So> edici√≥
     
       
    • editatge, n m
    • edici√≥, n f sin. compl.
    • es edici√≥n
    • es editaje
    • fr montage
    • en editing

    <Audiovisuals > Imatge. So>

    Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital.

       
  • 252368   edici√≥ del receptor ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> edici√≥ del receptor
     
       
    • edici√≥ del receptor, n f
    • es edici√≥n del receptor
    • fr √©dition du r√©cepteur
    • en receptor editing

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Reordenament gènic que es produeix en el receptor antigènic d'un limfòcit autoreactiu i que té com a resultat la substitució d'una de les cadenes d'aquest receptor.

    Nota: L'edició del receptor és un mecanisme de la tolerància immunitària.

       
  • 207428   edici√≥ electr√≤nica ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> edici√≥ electr√≤nica
     
       
    • edici√≥ electr√≤nica, n f
    • es edici√≥n electr√≥nica
    • fr √©dition √©lectronique
    • en electronic publishing

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Reproducció i difusió d'una obra en suport electrònic.