termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206228   economies d'abast ÔĽŅ <Economia> economies d'abast
     
       
    • economies d'abast, n f pl
    • es econom√≠as de alcance
    • es econom√≠as de diversificaci√≥n
    • en economies of scope
    • en scope economies

    <Economia>

    Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

       
  • 2664053   ecos indesitjats ÔĽŅ <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicaci√≥ > Teledetecci√≥> ecos indesitjats
     
       
    • ecos indesitjats, n m pl
    • es ecos espurios
    • es ecos par√°sitos
    • fr brouillage radar
    • fr fouillis d'√©chos
    • en clutter
    • en clutter echoes
    • en radar clutter

    <Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

    Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

    Nota: Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 788798   ect√≤pia del cristal¬∑l√≠ ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> ect√≤pia del cristal¬∑l√≠
     
       
    • ect√≤pia del cristal¬∑l√≠, n f
    • luxaci√≥ del cristal¬∑l√≠, n f
    • es ectopia del cristalino
    • es ectopia lentis
    • es luxaci√≥n del cristalino
    • fr ectopie du cristallin
    • fr luxation du cristallin
    • en dislocation of the lens
    • en ectopia lentis
    • en lens dislocation
    • en luxation of the lens

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Emplaçament anòmal del cristal·lí.

    Nota: Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.

       
  • 207596   ED ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi> ED
     
       
    • efecte de definitud, n m
    • ED, n m sigla
    • es efecto de definitud
    • en definiteness effect
    • en DE sigla

    <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi>

    Propietat que tenen certes construccions d'exigir que una posició determinada sigui ocupada per un sintagma nominal indefinit.

       
  • 207785   ed√†fic -a ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> ed√†fic -a
     
       
    • ed√†fic -a, adj
    • es ed√°fico
    • fr √©daphique
    • en edaphic

    <Ciències de la Terra>

    Que es refereix a l'edafologia.

       
  • 206820   edafodepuraci√≥ (*) ÔĽŅ <Medi ambient> edafodepuraci√≥ (*)
     
       
    • depuraci√≥ en el terreny, n f
    • es tratamiento en el terreno
    • en land treatment

    <Medi ambient>

    Depuraci√≥ tova consistent a abocar aig√ľes residuals, tractades parcialment o no, sobre un terreny amb coberta vegetal, el qual les depura biol√≤gicament mitjan√ßant l'acci√≥ del s√≤l i dels microorganismes i plantes que hi s√≥n presents.

    Formes desestimades
    edafodepuració, n f

       
  • 207792   edaf√≤leg | edaf√≤loga ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edaf√≤leg | edaf√≤loga
     
       
    • edaf√≤leg | edaf√≤loga, n m, f
    • es edaf√≥logo
    • en edaphologist

    <Ciències de la Terra>

    Persona versada en edafologia.

       
  • 207786   edafologia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra> edafologia
     
       
    • edafologia, n f
    • es edafolog√≠a
    • fr √©daphologie
    • en edaphology

    <Ciències de la Terra>

    Part de la ciència del sòl que fa referència a les relacions entre el sòl i la planta.

       
  • 207787   √®dafon ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> √®dafon
     
       
    • √®dafon, n m
    • es edafon
    • es edaf√≥n
    • fr √©daphon
    • en edaphon

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Conjunt d'animals i plantes que viuen en el sòl.

       
  • 2698677   edatisme ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> edatisme
     
       
    • edatisme, n m
    • es age√≠smo
    • es edadismo
    • es eda√≠smo
    • es edatismo
    • fr √Ęg√©isme
    • fr √Ęgisme
    • en ageism
    • en agism

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominaci√≥ acordada a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, ageisme, adaptaci√≥ de la forma anglesa ageism, perqu√® √©s una forma sem√†nticament opaca que es considera innecess√†ria, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introdu√Įt l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominaci√≥ edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (an√†logament als mots relacionats racisme i sexisme), perqu√® √©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, transparent des d'un punt de vista sem√†ntic i que t√© el suport d'especialistes de l'√†mbit de la bio√®tica, la salut i els serveis socials.