termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206947   expedientat -ada ÔĽŅ <Treball > Relacions laborals> expedientat -ada
     
       
    • expedientat -ada, adj
    • es expedientado

    <Treball > Relacions laborals>

    Dit del funcionari o l'empleat sotmès a les actuacions necessàries per a avaluar la seva manera de procedir.

       
  • 207988   expenedor de gasolina | expenedora de gasolina ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria petroqu√≠mica> expenedor de gasolina | expenedora de gasolina
     
       
    • expenedor de gasolina | expenedora de gasolina, n m, f
    • gasoliner | gasolinera, n m, f
    • es expendedor de gasolina
    • es gasolinero
    • fr pompiste
    • en gas-station operator
    • en petrol station attendant
    • en service-station operator

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria petroqu√≠mica>

    Persona que atén el subministrament de carburant i els altres serveis d'una gasolinera o una estació de servei, i s'ocupa del manteniment i la neteja de les instal·lacions.

       
  • 3541947   experi√®ncia d'usuari ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Tecnologies de la informaci√≥> experi√®ncia d'usuari
     
       
    • experi√®ncia d'usuari, n f
    • UX, n f sigla
    • es experiencia de usuario, n f
    • es UX, n f sigla
    • fr exp√©rience d'utilisateur, n f
    • fr exp√©rience utilisateur, n f
    • fr UX, n f sigla
    • en user experience, n
    • en UX, n sigla

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Tecnologies de la informació>

    Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d'un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta.

    Nota: 1. La sigla UX està creada sobre l'equivalent anglès user experience.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes experiència d'usuari (sigla UX), experiència de client i gestió de l'experiència de client:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades experi√®ncia d'usuari (amb la sigla d'origen angl√®s UX), experi√®ncia de client i gesti√≥ de l'experi√®ncia de client, totes tres calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic;

    ·són formes (sobretot experiència d'usuari i experiència de client) ja utilitzades amb normalitat dins l'àmbit, documentades en nombrosos textos especialitzats i, fins i tot, en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la sigla d'origen angl√®s UX, √©s l'abreviaci√≥ d'√ļs habitual en catal√† i en la majoria de lleng√ľes analitzades i t√© molt d'√ļs. Es descarta de moment, en canvi, de recollir la sigla CX (a partir de l'angl√®s customer experi√®nce) per a experi√®ncia de client, perqu√®, tot i que es documenta en alguns textos, t√© un √ļs molt limitat.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]

       
  • 3541948   experi√®ncia de client ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> experi√®ncia de client
     
       
    • experi√®ncia de client, n f
    • es experiencia del cliente, n f
    • fr exp√©rience client, n f
    • en customer experience, n f
    • en CX, n sigla

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu un client de la seva interacció en línia amb una empresa.

    Nota: 1. Conèixer l'experiència de client permet a les empreses adequar-se millor a les necessitats i als gustos dels seus clients.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes experiència d'usuari (sigla UX), experiència de client i gestió de l'experiència de client:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades experi√®ncia d'usuari (amb la sigla d'origen angl√®s UX), experi√®ncia de client i gesti√≥ de l'experi√®ncia de client, totes tres calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic;

    ·són formes (sobretot experiència d'usuari i experiència de client) ja utilitzades amb normalitat dins l'àmbit, documentades en nombrosos textos especialitzats i, fins i tot, en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la sigla d'origen angl√®s UX, √©s l'abreviaci√≥ d'√ļs habitual en catal√† i en la majoria de lleng√ľes analitzades i t√© molt d'√ļs. Es descarta de moment, en canvi, de recollir la sigla CX (a partir de l'angl√®s customer experi√®nce) per a experi√®ncia de client, perqu√®, tot i que es documenta en alguns textos, t√© un √ļs molt limitat.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]

       
  • 2898497   experi√®ncia de marca ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> experi√®ncia de marca
     
       
    • experi√®ncia de marca, n f
    • es experiencia de marca, n f
    • fr exp√©rience de marque, n f
    • en brand experience, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Empresa > Comunicació empresarial>

    Percepció que es forma un consumidor d'una marca com a resultat de la interacció, directa o indirecta, que ha mantingut amb aquella marca o amb algun dels seus productes.

    Nota: L'experi√®ncia d'una marca es pot basar en una interacci√≥ tangible (fer √ļs d'un producte f√≠sic) o intangible (comunicar-se amb la marca a trav√©s d'un plataforma social).

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 2631059   experiment imaginari ÔĽŅ <Matem√†tiques > Recerca> , <F√≠sica > F√≠sica te√≤rica> , <Filosofia > L√≤gica> experiment imaginari
     
       
    • experiment imaginari, n m
    • es experimento imaginario
    • es experimento mental
    • fr exp√©rience de pens√©e
    • it esperimento concettuale
    • it esperimento mentale
    • pt experi√™ncia mental
    • pt experimento mental
    • en gedankenexperiment
    • en thought experiment
    • de Gedankenexperiment
    • de Gedankenversuch

    <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica>

    Ideació d'un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l'estudi i l'anàlisi del qual permeten arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi.

    Nota: Són exemples d'experiments imaginaris l'experiment del dimoni de Maxwell, la paradoxa del gat de Schrödinger i l'experiment de l'ascensor d'Einstein.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme experiment imaginari:

    S'aprova el terme experiment imaginari pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gedankenexperiment;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent: l'adjectiu imaginari -√†ria ("Que no existeix sin√≥ en la imaginaci√≥", segons el diccionari normatiu) descriu b√© aquest tipus d'experiment, que √©s nom√©s te√≤ric;

    ·es documenta ja en fonts catalanes d'especialitat;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes del sector, que asseguren que aquesta forma ja t√© √ļs i s'identifica sense dificultat amb el concepte.

    Entre experiment imaginari i experiment mental s'ha preferit la primera forma perqu√® es creu que √©s m√©s precisa i s'identifica de manera m√©s immediata amb el concepte, per b√© que experiment mental tamb√© t√© √ļs i suport entre els experts i pot considerar-se una soluci√≥ adequada (mental √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a la ment" o "Que es fa a la ment, sense expressi√≥ oral o escrita").

    La forma experiment te√≤ric, que tamb√© s'ha tingut en compte, s'ha descartat perqu√® es considera menys precisa que experiment imaginari i perqu√® no t√© gaire √ļs ni suport entre els experts consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu de l'alemany (Gedankenexperiment), encara que és conegut, perquè es considera innecessari, sobretot perquè la forma aprovada també es coneix molt i ja s'utilitza.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]

       
  • 208712   experimentaci√≥ patogen√®tica ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives > Homeopatia> experimentaci√≥ patogen√®tica
     
       
    • experimentaci√≥ patogen√®tica, n f
    • experimentaci√≥ patog√®nica, n f
    • es experimentaci√≥n patogen√©tica
    • fr exp√©rimentation pathog√©n√©tique
    • en pathogenetic experiment
    • en proving

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia>

    Experimentació que es duu a terme amb l'objectiu de conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa, i que consisteix a administrar-la a persones sanes i analitzar exhaustivament els efectes que causa.

       
  • 208712   experimentaci√≥ patog√®nica ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives > Homeopatia> experimentaci√≥ patog√®nica
     
       
    • experimentaci√≥ patogen√®tica, n f
    • experimentaci√≥ patog√®nica, n f
    • es experimentaci√≥n patogen√©tica
    • fr exp√©rimentation pathog√©n√©tique
    • en pathogenetic experiment
    • en proving

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia>

    Experimentació que es duu a terme amb l'objectiu de conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa, i que consisteix a administrar-la a persones sanes i analitzar exhaustivament els efectes que causa.

       
  • 208127   expert en costos | experta en costos ÔĽŅ <Construcci√≥> expert en costos | experta en costos
     
       
    • expert en costos | experta en costos, n m, f
    • es quantity surveyor
    • es verificador de cantidad
    • fr m√©treur-v√©rificateur
    • en quantity surveyor

    <Construcció>

    Persona que calcula les quantitats i els costos dels materials i la mà d'obra necessaris per a obres d'enginyeria i construcció.

       
  • 2231227   expertitzaci√≥ ÔĽŅ <Art> expertitzaci√≥
     
       
    • expertitzaci√≥, n f
    • es experticia
    • es expertizaci√≥n
    • es expertizaje
    • fr expertise
    • it expertise
    • pt expertise
    • en appraisal
    • en expertise

    <Art>

    Acció d'expertitzar una obra d'art.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic(1), perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    (1) Peritatge es defineix al diccionari normatiu com l'"Exercici de perit o expert".

    [Acta 543, 8 de març de 2012]