termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204995   fagosoma ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> , <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> fagosoma
     
       
    • fagosoma, n m
    • ves√≠cula de fagocitosi, n f sin. compl.
    • es fagosoma
    • es ves√≠cula de fagocitosis
    • es ves√≠cula fagoc√≠tica
    • fr phagosome
    • en phagocytic vesicle
    • en phagocytotic vesicle
    • en phagosome

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> , <Ciències de la vida > Immunologia>

    Vesícula formada en el protoplasma d'un fagòcit per invaginació de la membrana cel·lular, que conté material fagocitat.

       
  • 3568145   fais√† de Latham ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> fais√† de Latham
     
       
    • fais√† de Latham, n m
    • es fais√°n kal√≠j, n m
    • es fais√°n k√°lij, n m
    • fr faisan leucom√®le, n m
    • en kalij pheasant, n
    • en Nepal kaleej pheasant, n
    • de Kalifasan, n m
    • de Nepalfasan, n m
    • nc Lophura leucomelanos

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Lophura

    Nota: 1. El nom específic de Latham fa referència a l'ornitòleg anglès John Latham (1740-1837).

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme faisà de Latham:

    S'aprova la denominaci√≥ fais√† de Latham per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Lophura leucomelanos (de la fam√≠lia dels fasi√†nids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia dels boscos del Nepal, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli fais√†, utilitzat per a designar nombroses esp√®cies d'ocells de la fam√≠lia dels fasi√†nids, i el sintagma de Latham, referent a l'ornit√≤leg angl√®s John Latham (1740-1837), el primer a descriure l'esp√®cie;

    ·permet identificar inequívocament aquest ocell;

    ·ja es documenta en algunes fonts terminològiques;

    ·és la forma proposada pels especialistes consultats.

    Es descarta la denominaci√≥ fais√† k√†lij (de kńĀlij, transliteraci√≥ del nom nepal√®s(1) de l'ocell, segons diverses fonts), malgrat que √©s una forma utilitzada en altres lleng√ľes, perqu√® √©s gr√†ficament estranya en catal√† (en catal√† no hi ha cap mot acabat en -j) i pot generar dubtes de pron√ļncia.

    Es descarta, igualment, la forma faisà del Nepal, perquè no és prou distintiva, segons els especialistes, ja que al Nepal hi ha altres espècies característiques de faisà. D'altra banda, la distribució d'aquest ocell no es limita al Nepal, sinó que s'estén de punta a punta de l'Himàlaia, des del Pakistan fins a Tailàndia.

    També per motius de manca de precisió s'ha descartat la forma faisà blanc-i-negre (explicable a partir de l'específic del nom científic, leucomelanos), perquè els especialistes asseguren que també podria associar-se amb l'espècie Lophura nycthemera (faisà argentat), del mateix gènere.

    (1)El nepal√®s √©s una llengua que s'escriu en alfabet devanagari, com el s√†nscrit, l'hindi, el caixmir i altres lleng√ľes asi√†tiques. Es transcriu a les lleng√ľes amb alfabet llat√≠ a trav√©s de l'Alfabet Internacional de Transliteraci√≥ S√†nscrita (AITS).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3561823   fais√† koklas ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> fais√† koklas
     
       
    • fais√† koklas, n m
    • es fais√°n koklas, n m
    • fr eulophe koklass, n m
    • fr eulophe macrolophe, n m
    • fr faisan koklass, n m
    • en koklas, n
    • en koklass, n
    • en koklass pheasant, n
    • en Nepal koklass, n
    • en pukras, n
    • en pukras pheasant, n
    • de Koklas, n m
    • de Koklasfasan, n m
    • de Schopffasan, n m
    • nc Pucrasia macrolopha

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Pucrasia

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme faisà koklas:

    S'aprova la denominaci√≥ fais√† koklas per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Pucrasia macrolopha (de la fam√≠lia dels fasi√†nids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de l'√ćndia, el Caixmir, la Xina, Mong√≤lia, l'Afganistan i el Nepal, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli fais√†, utilitzat per a designar nombroses esp√®cies d'ocells (de diversos g√®neres) de la fam√≠lia dels fasi√†nids, i el modificador koklas, forma transliterada, segons el sistema internacional(1), del substantiu amb qu√® es designa aquest ocell en nepal√®s, probablement d'origen onomatopeic, a partir del so que emet;

    ¬∑l'√ļs del manlleu del nepal√®s √©s justificat, tenint en compte que √©s una esp√®cie que viu al Nepal i el fet que tamb√© en les altres lleng√ľes s'ha optat majorit√†riament per aquesta soluci√≥, especialment en les llistes de noms considerades oficials o de refer√®ncia;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma fais√† emplomallat, basada en la morfologia de l'ocell, que t√© un plomall caracter√≠stic al cap (per aix√≤, tamb√©, l'espec√≠fic del nom cient√≠fic macrolopha, que significa 'cresta gran'), perqu√® es considera menys precisa que la forma aprovada (altres faisans tenen tamb√© plomall al cap) i, sobretot, perqu√® trenca el paral¬∑lelisme amb la resta de lleng√ľes.

    Es desestima la grafia koklass, amb dues esses, documentada en algunes fonts angleses i franceses com a variant de koklas, perqu√®, a banda que koklas s'adapta m√©s b√© al sistema ortogr√†fic catal√†, no s'han trobat motius ling√ľ√≠stics que justifiquin l'√ļs de les dues esses.


    (1) El sistema de romanitzaci√≥ de base del nepal√®s, com el d'altres lleng√ľes que utilitzen l'alfabet devanagari, √©s l'alfabet internacional de transliteraci√≥ s√†nscrita (AITS), paral¬∑lel al sistema de transliteraci√≥ proposat per ISO (norma ISO 15919) i basat en l'est√†ndard establert pel Congr√©s Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. L'AITS √©s el sistema que segueix habitualment el Consell Supervisor en la transliteraci√≥ de manlleus procedents del s√†nscrit.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 205490   faisand√© ÔĽŅ <Gastronomia> faisand√©
     
       
    • faisand√©, adj
    • es faisand√©
    • es manido
    • fr faisand√©
    • en gamy

    <Gastronomia>

    Dit de la carn de caça sotmesa a un inici de descomposició perquè adquireixi un tast adequat.

       
  • 206444   faixa armada ÔĽŅ <Construcci√≥> faixa armada
     
       
    • congreny, n m
    • faixa armada, n f
    • es cadena
    • es encadenado
    • es zuncho

    <Construcció>

    Element resistent, generalment de formigó armat, disposat horitzontalment en el perímetre d'una estructura per a cenyir-la.

       
  • 576607   fajita [es] ÔĽŅ <Gastronomia> fajita [es]
     
       
    • fajita [es], n f
    • es fajita
    • fr fajita
    • en fajita
    • de Fajita

    <Gastronomia>

    Plat preparat amb tires de carn especiada, originàriament de vedella però també de pollastre o de porc, i verdures, que es presenten embolicades amb una tortilla, típic de la cuina mexicana.

    Nota: S'utilitza generalment en plural.

       
  • 218784   fal√†fel ÔĽŅ <Gastronomia> fal√†fel
     
       
    • fal√†fel, n m
    • es falafel
    • es felafel
    • fr falafel
    • fr felafel
    • it falafel
    • en falafal
    • en falafel
    • en felafel
    • de Falafel

    <Gastronomia>

    Pilota de forma aplanada i molt especiada que s'elabora amb pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.

    Nota: Per extensió, entrepà que se'n fa, generalment amb pa de pita.

       
  • 3568201   fal√ßat -ada ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> fal√ßat -ada
     
       
    • fal√ßat -ada, adj

    <Zoologia > Ocells>

    Dit d'un ocell que té una part del cos, generalment les plomes o el bec, en forma de falç.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes falçat -ada i falcat -ada:

    S'aproven els adjectius fal√ßat -ada i falcat -ada en l'√†mbit de l'ornitologia, el primer referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de fal√ß o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de fal√ß, i el segon referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de falca o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de falca, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues formes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades, derivades dels substantius patrimonials fal√ß i falca, respectivament;

    ·són paral·lels a altres adjectius de la llengua, com ara banyat -ada, cairat -ada, closcat -ada, coronat -ada, dentat -ada, llunat -ada, nansat -ada o trevolat -ada, de sentit anàleg i creats també sobre noms patrimonials;

    ¬∑ja es recullen en obres lexicogr√†fiques catalanes, si b√© no amb aquests significats espec√≠fics: al DCVB(1) tant fal√ßat com falcat s'associen amb el substantiu fal√ß(2) (falcat seria una forma presa del llat√≠ falcńĀtum, amb el mateix significat, i fal√ßat un derivat de fal√ß), mentre que al DDLC(3), fal√ßat s'associa amb fal√ß i falcat amb falca(4);

    ¬∑malgrat que tant falcat com fal√ßat poden associar-se amb fal√ß -falcat com a cultisme (l'adjectiu llat√≠ falcatus, -a, -um significa 'en forma de fal√ß, corb, corbat') i fal√ßat com a derivat patrimonial de fal√ß- la distinci√≥ conceptual entre l'un i l'altre √©s tamb√© ling√ľ√≠sticament explicable, i, a m√©s, des del punt de vista sincr√≤nic, falcat s'associa d'una manera m√©s immediata amb falca, i fal√ßat, amb fal√ß;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquestes solucions.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

    (2)Concretament, falcat és "(Vehicle de guerra) armat de coltells en forma de falç" i falçat, "En forma de falç".

    (3)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

    (4)En aquest cas, falçat és "[Carro] que porta falçs adherides a les rodes" (significat que la font DCVB atribueix a falcat), i falcat remet d'una banda al verb falcar (i, per tant, es relaciona amb falca) i d'altra banda es defineix "[N1 (està) ADJno grad entre N2] (N1[lloc]; N2[accident geogràfic]) [Lloc]1 situat [entre dos accidents geogràfics]2 que el flanquegen", significat també relacionat amb falca.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568224   falcat -ada ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> falcat -ada
     
       
    • falcat -ada, adj

    <Zoologia > Ocells>

    Dit d'una part del cos d'un ocell, generalment la cua, que té forma de falca.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes falçat -ada i falcat -ada:

    S'aproven els adjectius fal√ßat -ada i falcat -ada en l'√†mbit de l'ornitologia, el primer referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de fal√ß o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de fal√ß, i el segon referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de falca o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de falca, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues formes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades, derivades dels substantius patrimonials fal√ß i falca, respectivament;

    ·són paral·lels a altres adjectius de la llengua, com ara banyat -ada, cairat -ada, closcat -ada, coronat -ada, dentat -ada, llunat -ada, nansat -ada o trevolat -ada, de sentit anàleg i creats també sobre noms patrimonials;

    ¬∑ja es recullen en obres lexicogr√†fiques catalanes, si b√© no amb aquests significats espec√≠fics: al DCVB(1) tant fal√ßat com falcat s'associen amb el substantiu fal√ß(2) (falcat seria una forma presa del llat√≠ falcńĀtum, amb el mateix significat, i fal√ßat un derivat de fal√ß), mentre que al DDLC(3), fal√ßat s'associa amb fal√ß i falcat amb falca(4);

    ¬∑malgrat que tant falcat com fal√ßat poden associar-se amb fal√ß -falcat com a cultisme (l'adjectiu llat√≠ falcatus, -a, -um significa 'en forma de fal√ß, corb, corbat') i fal√ßat com a derivat patrimonial de fal√ß- la distinci√≥ conceptual entre l'un i l'altre √©s tamb√© ling√ľ√≠sticament explicable, i, a m√©s, des del punt de vista sincr√≤nic, falcat s'associa d'una manera m√©s immediata amb falca, i fal√ßat, amb fal√ß;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquestes solucions.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

    (2)Concretament, falcat és "(Vehicle de guerra) armat de coltells en forma de falç" i falçat, "En forma de falç".

    (3)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

    (4)En aquest cas, falçat és "[Carro] que porta falçs adherides a les rodes" (significat que la font DCVB atribueix a falcat), i falcat remet d'una banda al verb falcar (i, per tant, es relaciona amb falca) i d'altra banda es defineix "[N1 (està) ADJno grad entre N2] (N1[lloc]; N2[accident geogràfic]) [Lloc]1 situat [entre dos accidents geogràfics]2 que el flanquegen", significat també relacionat amb falca.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568200   fal√ßat -ada ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> fal√ßat -ada
     
       
    • fal√ßat -ada, adj

    <Zoologia > Ocells>

    Dit d'una part del cos d'un ocell, generalment les plomes o el bec, que té forma de falç.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes falçat -ada i falcat -ada:

    S'aproven els adjectius fal√ßat -ada i falcat -ada en l'√†mbit de l'ornitologia, el primer referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de fal√ß o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de fal√ß, i el segon referit a les parts del cos de l'ocell que tenen forma de falca o, per extensi√≥, als ocells que tenen alguna part del cos en forma de falca, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes dues formes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades, derivades dels substantius patrimonials fal√ß i falca, respectivament;

    ·són paral·lels a altres adjectius de la llengua, com ara banyat -ada, cairat -ada, closcat -ada, coronat -ada, dentat -ada, llunat -ada, nansat -ada o trevolat -ada, de sentit anàleg i creats també sobre noms patrimonials;

    ¬∑ja es recullen en obres lexicogr√†fiques catalanes, si b√© no amb aquests significats espec√≠fics: al DCVB(1) tant fal√ßat com falcat s'associen amb el substantiu fal√ß(2) (falcat seria una forma presa del llat√≠ falcńĀtum, amb el mateix significat, i fal√ßat un derivat de fal√ß), mentre que al DDLC(3), fal√ßat s'associa amb fal√ß i falcat amb falca(4);

    ¬∑malgrat que tant falcat com fal√ßat poden associar-se amb fal√ß -falcat com a cultisme (l'adjectiu llat√≠ falcatus, -a, -um significa 'en forma de fal√ß, corb, corbat') i fal√ßat com a derivat patrimonial de fal√ß- la distinci√≥ conceptual entre l'un i l'altre √©s tamb√© ling√ľ√≠sticament explicable, i, a m√©s, des del punt de vista sincr√≤nic, falcat s'associa d'una manera m√©s immediata amb falca, i fal√ßat, amb fal√ß;

    ·els especialistes consultats donen el vistiplau a aquestes solucions.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<http://dcvb.iecat.net/>>

    (2)Concretament, falcat és "(Vehicle de guerra) armat de coltells en forma de falç" i falçat, "En forma de falç".

    (3)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

    (4)En aquest cas, falçat és "[Carro] que porta falçs adherides a les rodes" (significat que la font DCVB atribueix a falcat), i falcat remet d'una banda al verb falcar (i, per tant, es relaciona amb falca) i d'altra banda es defineix "[N1 (està) ADJno grad entre N2] (N1[lloc]; N2[accident geogràfic]) [Lloc]1 situat [entre dos accidents geogràfics]2 que el flanquegen", significat també relacionat amb falca.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]