termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208424   fura √†rtica ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> fura √†rtica
     
       
    • fura √†rtica, n f
    • es barbada
    • fr motelle arctique
    • fr must√®le argent√©e
    • en arctic threebearded rockling
    • en silver rockling
    • de dreib√§rtelige Silber-Seequappe
    • nc Gaidropsarus argentatus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de la fam√≠lia dels g√†dids, de cos relativament allargat, dues aletes dorsals i tres barballons, que mesura fins a 35 cm i viu en aig√ľes profundes, sobre fons tous, a la zona √†rtica de l'Atl√†ntic.

       
  • 2898027   f√ļria ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> f√ļria
     
       
    • f√ļria, n f
    • es cervantes, n f
    • fr point-de-Hongrie, n m
    • it tagete, n m
    • en dingy skipper, n
    • nc Erynnis tages

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Hespèrids > Erynnis

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 3559275   furn√†rids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> furn√†rids
     
       
    • furn√†rids, n m pl
    • nc Furnariidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 208754   furoner | furonera ÔĽŅ <Inform√†tica> furoner | furonera
     
       
    • furoner | furonera, n m, f
    • hacker [en], n m, f
    • es experto inform√°tico
    • es hacker
    • fr bidouilleur
    • fr fouineur
    • fr mordu de l'informatique
    • en computer hacker
    • en hacker
    • en white hat hacker
    • de Hacker

    <Informàtica>

    Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.

    Formes desestimades
    intr√ļs | intrusa, n m, f

       
  • 207877   fusaiola ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> fusaiola
     
       
    • fusaiola, n f
    • tortera, n f
    • es fusayola
    • es spindle whorl
    • es tortera
    • es tortero
    • fr fusa√Įole
    • it fusaiola
    • it fusaiolo
    • en spindle whorl

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Peça de terrissa amb un orifici central col·locada a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.

       
  • 3194566   fusi√≥ ÔĽŅ <M√ļsica> fusi√≥
     
       
    • fusi√≥, n f
    • es fusi√≥n, n f
    • fr fusion, n f
    • en fusion, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica que combina elements harm√≤nics, r√≠tmics, mel√≤dics o instrumentals de diferents estils.

    Nota: 1. Són exemples de fusió la combinació de jazz i rock, de rock i punk, o de rap, funk i punk.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 206021   fusta estriada ÔĽŅ <Agricultura > Fitopatologia> fusta estriada
     
       
    • fusta estriada, n f
    • GLgRD, n f sigla
    • es madera rizada
    • fr bois stri√©
    • it legno riccio
    • en stem pitting

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara la presència d'acanalaments entre la fusta i l'escorça.

       
  • 206518   fustal ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> fustal
     
       
    • fustal, n m
    • es fustal
    • fr futaie

    <Ciència forestal>

    Classe natural d'edat, en silvicultura, formada per peus de diàmetre normal de més de 20 cm.

       
  • 206519   fustal jove ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> fustal jove
     
       
    • fustal jove, n m
    • es fustal bajo
    • es fustal joven
    • fr jeune futaie

    <Ciència forestal>

    Fustal format per peus de diàmetre normal comprès entre 20 i 35 cm.

       
  • 206520   fustal mitj√† ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> fustal mitj√†
     
       
    • fustal mitj√†, n m
    • es fustal mediano
    • es fustal medio

    <Ciència forestal>

    Fustal format per peus de diàmetre normal comprès entre 35 i 50 cm.