termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568147   gall fer becnegre ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gall fer becnegre
     
       
    • gall fer becnegre, n m
    • gall salvatge becnegre, n m sin. compl.
    • es urogallo piquinegro, n m
    • fr t√©tras √† bec noir, n m
    • en black-billed capercaillie, n
    • de Steinauerhuhn, n m
    • nc Tetrao urogalloides
    • nc Tetrao parvirostris alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

       
  • 3568148   gall fer com√ļ ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gall fer com√ļ
     
       
    • gall fer com√ļ, n m
    • gall salvatge com√ļ, n m sin. compl.
    • es urogallo com√ļn, n m
    • fr grand t√©tras, n m
    • en Western capercaillie, n
    • de Auerhuhn, n m
    • nc Tetrao urogallus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

       
  • 3568147   gall salvatge becnegre ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gall salvatge becnegre
     
       
    • gall fer becnegre, n m
    • gall salvatge becnegre, n m sin. compl.
    • es urogallo piquinegro, n m
    • fr t√©tras √† bec noir, n m
    • en black-billed capercaillie, n
    • de Steinauerhuhn, n m
    • nc Tetrao urogalloides
    • nc Tetrao parvirostris alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

       
  • 3568148   gall salvatge com√ļ ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> gall salvatge com√ļ
     
       
    • gall fer com√ļ, n m
    • gall salvatge com√ļ, n m sin. compl.
    • es urogallo com√ļn, n m
    • fr grand t√©tras, n m
    • en Western capercaillie, n
    • de Auerhuhn, n m
    • nc Tetrao urogallus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

       
  • 990153   gallina criada a l'aire lliure ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada a l'aire lliure
     
       
    • gallina criada a l'aire lliure, n f
    • gallina de pag√®s, n f sin. compl.
    • es gallina campera
    • fr poule √©lev√©e en plein air
    • it gallina allevata all'aperto
    • pt galinha criada ao ar livre
    • en free-range hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a l'aire lliure.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990154   gallina criada a terra ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada a terra
     
       
    • gallina criada a terra, n f
    • es gallina criada en el suelo
    • es gallina criada en suelo
    • fr poule √©lev√©e au sol
    • it gallina allevata a terra
    • pt galinha criada no solo

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a terra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990155   gallina criada en bateria ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en bateria
     
       
    • gallina criada en g√†bia, n f
    • gallina criada en bateria, n f sin. compl.
    • es gallina criada en bater√≠a
    • es gallina criada en jaula
    • fr poule √©lev√©e en batterie
    • fr poule √©lev√©e en cage
    • it gallina allevata in batteria
    • it gallina allevata in gabbia
    • pt galinha criada em bateria
    • pt galinha criada em gaiolas
    • en battery hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990155   gallina criada en g√†bia ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina criada en g√†bia
     
       
    • gallina criada en g√†bia, n f
    • gallina criada en bateria, n f sin. compl.
    • es gallina criada en bater√≠a
    • es gallina criada en jaula
    • fr poule √©lev√©e en batterie
    • fr poule √©lev√©e en cage
    • it gallina allevata in batteria
    • it gallina allevata in gabbia
    • pt galinha criada em bateria
    • pt galinha criada em gaiolas
    • en battery hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990153   gallina de pag√®s ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina de pag√®s
     
       
    • gallina criada a l'aire lliure, n f
    • gallina de pag√®s, n f sin. compl.
    • es gallina campera
    • fr poule √©lev√©e en plein air
    • it gallina allevata all'aperto
    • pt galinha criada ao ar livre
    • en free-range hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a l'aire lliure.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990156   gallina ecol√≤gica ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> gallina ecol√≤gica
     
       
    • gallina ecol√≤gica, n f
    • es gallina de producci√≥n ecol√≥gica
    • es gallina ecol√≥gica
    • fr poule biologique
    • it gallina biologica
    • pt galinha biol√≥gica
    • pt galinha ecol√≥gica
    • en organic hen

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria ecològica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.