termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 294975   guarda dret | guarda dreta ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> guarda dret | guarda dreta
     
       
    • guarda dret | guarda dreta, n m, f
    • es guardia derecho
    • fr garde droit
    • en RG
    • en right guard

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Guarda situat a la dreta del central.

       
  • 294974   guarda esquerre | guarda esquerra ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> guarda esquerre | guarda esquerra
     
       
    • guarda esquerre | guarda esquerra, n m, f
    • es guardia izquierdo
    • fr garde gauche
    • en left guard
    • en LG

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Guarda situat a l'esquerra del central.

       
  • 294936   guardamalucs ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> guardamalucs
     
       
    • guardamalucs, n m
    • es protector de cadera
    • fr protection de hanche
    • en hip pad

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Peça de l'equip esportiu que serveix per a protegir els malucs i el còccix dels jugadors.

       
  • 205134   guardar ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> guardar
     
       
    • desar, v tr
    • guardar, v tr
    • es guardar
    • es salvar
    • fr pr√©server
    • fr sauvegarder
    • en save, to

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Retenir una informació que ha de ser utilitzada posteriorment en algun dispositiu de la memòria.

       
  • 305943   guatamb√ļ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> guatamb√ļ
     
       
    • guatamb√ļ, n m
    • es guatambu
    • fr guatamb√Ļ
    • en pau marfim
    • de Guatamb√Ļ

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, nervada i dura, amb el duramen de color blanc crema, l'albeca no diferenciada i la fibra recta i de vegades entrellaçada.

       
  • 305954   guatamb√ļ ÔĽŅ <Bot√†nica> guatamb√ļ
     
       
    • guatamb√ļ, n m
    • es guatamb√ļ
    • es palo marfim
    • fr guatambu
    • fr pau marfim
    • en guatambu
    • en pau marfim
    • nc Balfourodendron riedelianum

    <Botànica>

    Arbre de la família de les rutàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 25 m d'alçària, amb el tronc llarg, recte i cilíndric, i les fulles trifoliades de color verd fosc.

       
  • 3932165   guenmaitxa ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> guenmaitxa
     
       
    • guenmaitxa, n m
    • te d'arr√≤s torrat, n m sin. compl.
    • es genmaicha, n m
    • es t√© de arroz integral, n m
    • fr genmaicha, n m
    • fr genma√Įcha, n m
    • fr th√© de riz brun, n m
    • fr th√© pop-corn, n m
    • en brown rice green tea, n
    • en brown rice tea, n
    • en genmaicha, n
    • en popcorn tea, n
    • en roasted rice tea, n
    • de Genmaicha, n m
    • ja ÁéĄÁĪ≥ŤĆ∂, n
    • ja genmaicha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Te fet d'una barreja de sentxa i grans d'arr√≤s integral torrats i inflats, ocasionalment esclatats, que produeix una infusi√≥ amb un contingut de te√Įna baix i amb un gust que recorda la malta o el caf√®.

    Nota: 1. Es pot trobar una versió econòmica de guenmaitxa, que es prepara amb bantxa en comptes de sentxa, i una de gamma alta, en què el sentxa es reforça amb matxa.

    Nota: 2. La denominació guenmaitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és genmaicha. Significa, literalment, 'te d'arròs integral'.

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme guenmaitxa:

    Es descarta la forma te d'arròs integral, traducció literal de la forma japonesa, perquè és més informatiu dir-ne te d'arròs torrat, ja que el fet que l'arròs sigui torrat condiciona el gust i el color de la infusió.

    També s'ha valorat la forma te amb arròs torrat, però s'ha desestimat perquè suggereix, erròniament, que l'arròs s'afegeix a la beguda un cop s'ha fet la infusió de te (anàlogament a te amb llet).

    Finalment, la forma te verd d'arròs torrat, encara que seria més precisa que te d'arròs torrat, és excessivament llarga.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 208726   guerra de pintura ÔĽŅ <Jocs> guerra de pintura
     
       
    • guerra de pintura, n f
    • es batalla de pintura
    • es guerra de pintura
    • es paintball
    • fr paintball
    • pt paintball
    • en paintball
    • en paintball war game
    • de Paintball

    <Jocs>

    Joc que es practica a l'aire lliure i que consisteix a dividir els participants en dos equips, els jugadors dels quals es disparen boles de pintura els uns als altres mitjançant unes escopetes especials d'aire comprimit.

       
  • 635774   guetitzaci√≥ ÔĽŅ <Sociologia> guetitzaci√≥
     
       
    • guetitzaci√≥, n f
    • es guetificaci√≥n
    • es guetizaci√≥n
    • fr ghetto√Įsation
    • en ghettoization
    • de Ghettoisierung

    <Sociologia>

    Procés pel qual una comunitat esdevé un gueto.

       
  • 635775   guetitzar ÔĽŅ <Sociologia> guetitzar
     
       
    • guetitzar, v tr
    • es guetificar
    • es guetizar
    • fr ghetto√Įser
    • en ghettoize, to

    <Sociologia>

    Fer que una comunitat esdevingui un gueto.