termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 307991   guia d'ones coplanar ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guia d'ones coplanar
     
       
    • l√≠nia coplanar, n f
    • guia d'ones coplanar, n f sin. compl.
    • es gu√≠a de ondas coplanar
    • es l√≠nea coplanar
    • fr guide d'ondes coplanaire
    • en coplanar waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones formada per un substrat dielèctric pla metal·litzat només per una cara, en què la metal·lització consisteix en una tira central amb un pla de massa extens a cada costat, separats de la tira per una certa distància.

       
  • 307962   guia d'ones finline [finline: en] ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guia d'ones finline [finline: en]
     
       
    • guia d'ones finline [finline: en], n f
    • es gu√≠a de ondas finline
    • fr guide √† ailette
    • en finline waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones formada per la incorporació d'una línia de ranura en el pla E d'una guia d'ones rectangular.

       
  • 307923   guia d'ones ridge [ridge: en] ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guia d'ones ridge [ridge: en]
     
       
    • guia d'ones ridge [ridge: en], n f
    • es gu√≠a de ondas ridge
    • fr guide √† moulures
    • en ridge waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones rectangular en què s'ha modificat el perfil de les cares amples de manera que presenta una secció en forma de lletra H.

       
  • 2698682   guia de pr√†ctica cl√≠nica ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> guia de pr√†ctica cl√≠nica
     
       
    • guia de pr√†ctica cl√≠nica, n f
    • GPC, n f sigla
    • es gu√≠a de la pr√°ctica cl√≠nica
    • es gu√≠a de pr√°ctica
    • es gu√≠a de pr√°ctica cl√≠nica
    • es GPC sigla
    • fr guide de pratique clinique
    • fr lignes directrices
    • fr lignes directrices cliniques
    • fr lignes directrices de pratique clinique
    • fr recommandations de pratique clinique
    • fr RPC sigla
    • en clinical guideline
    • en clinical guidelines
    • en clinical practice guidelines
    • en guidelines
    • en practice guideline
    • en practice guidelines
    • en CPG sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Conjunt de recomanacions basades en l'evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l'hora d'atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 205043   guilloixat ÔĽŅ <Joieria. Orfebreria. Bijuteria> guilloixat
     
       
    • guilloixat, n m
    • es guilloque
    • fr guilloch√©
    • it godronato
    • en engine-turned

    <Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

    Acabat d'una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.

       
  • 2664068   guinyada ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> guinyada
     
       
    • guinyada, n f
    • es gui√Īada
    • fr lacet
    • en yaw

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.

    Nota: L'angle de guinyada, que √©s un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb őļ.

    Nota: En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.

    Nota: La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominaci√≥ guinyada, que prov√© de la terminologia n√†utica,(1) ja t√© √ļs en l'√†mbit de l'aeron√†utica amb un significat paral¬∑lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclop√®dia catalana.

    La denominaci√≥ deriva √©s una forma sem√†nticament motivada a partir del significat que t√© aquest substantiu en n√†utica: "Desviaci√≥ d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcci√≥ del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari catal√†-valenci√†-balear, com a deformaci√≥ dialectal de reng, amb els significats propis de l'√†mbit de l'agricultura seg√ľents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada pr√®viament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada t√© √ļnicament el significat seg√ľent, de l'√†mbit dels transports per aigua: "Alteraci√≥ moment√†nia de la derrota quan el timoner no mant√© el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 206867   gui√≥ animat ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> gui√≥ animat
     
       
    • gui√≥ animat, n m
    • es animatic
    • fr animatic
    • fr sc√©narimage anim√©e
    • en animatic
    • en video storyboard

    <Comunicació > Publicitat>

    Esbós animat en suport vídeo d'un guió il·lustrat per a facilitar la comprensió d'una campanya publicitària a l'anunciant o per a fer proves prèvies a la realització final de l'anunci.

       
  • 207541   gui√≥ de rodatge ÔĽŅ <Arts > Cinema> gui√≥ de rodatge
     
       
    • gui√≥ de rodatge, n m
    • es gui√≥n de rodaje
    • es script
    • fr script
    • en script

    <Arts > Cinema>

    Guió que conté detalladament tots els elements que intervenen en cada pla, tant els elements argumentals com els formals i ambientals.

       
  • 206852   gui√≥ il¬∑lustrat ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> gui√≥ il¬∑lustrat
     
       
    • gui√≥ il¬∑lustrat, n m
    • es storyboard
    • fr sc√©narimage
    • fr sc√©nario illustr√©
    • fr storyboard
    • en storyboard

    <Comunicació > Publicitat>

    Conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d'un anunci de televisió o de cinema en procés de creació i aprovació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

       
  • 3710903   gula ÔĽŅ <Gastronomia > Peix. Marisc> gula
     
       
    • gula, n f
    • surimi d'angula, n m
    • es angula de surimi, n f
    • es gula, n f
    • es suced√°neo de angula, n m
    • es surimi de angula, n m
    • fr gula, n f
    • fr succ√©dan√© de civelle, n m
    • fr succ√©dan√© de civelles, n m
    • it gula, n f
    • it surrogato di cecoline, n m
    • en elver substitute, n
    • en gula, n
    • en surimi elver, n

    <Gastronomia > Peix. Marisc>

    Succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.

    Nota: 1. La denominació gula prové de la marca comercial La Gula del Norte (o La Gula), creada per l'empresa Angulas Aguinaga a partir dels noms comuns castellans angula i gula.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gula (sin. surimi d'angula):

    S'aproven les denominacions gula i surimi d'angula, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a gula,

    ·és una denominació procedent de la marca comercial La Gula, creada per l'empresa basca Angulas Aguinaga a partir del creuament, en castellà, entre els mots angula ('Forma postlarval de l'anguila') i gula (en català, gola, és a dir, 'Apetit desordenat de menjar i beure');

    ¬∑√©s una forma ja molt estesa com a designaci√≥ gen√®rica del concepte i es documenta en diccionaris generals en castell√† (entre d'altres, al DRAE(1)) i en nombrosos contextos divulgatius (receptaris, programes de cuina, articles, pagines de supermercats, etc.) en catal√† i en altres lleng√ľes.

    Quant a surimi d'angula,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ explicativa del concepte i ben formada ling√ľ√≠sticament, constru√Įda amb el nucli surimi, que s'aplica aqu√≠, per extensi√≥ de significat, al producte elaborat amb surimi(2), i el complement d'angula, referit al producte que s'imita;

    ¬∑√©s una forma ja documentada per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com -la denominaci√≥ an√†loga- en altres lleng√ľes;

    ·és una solució anàloga a surimi de cranc o surimi de llagosta, que també es documenten per a designar productes substitutius del cranc i de la llagosta, respectivament;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -succedani d'angula: aquesta forma es considera vàlida com a definició tècnica del producte (es documenta, de fet, en l'àmbit tècnic i de l'etiquetatge), però com a denominació es prefereix recórrer a la forma, també explicativa, surimi d'angula;

    -angula de surimi: seria una denominació explicativa i adequada, però s'ha preferit surimi d'angula, per paral·lelisme amb surimi de cranc i altres denominacions de productes anàlegs.

    (1)REAL ACADEMIA ESPA√ĎOLA. Diccionario de la lengua espa√Īola [en l√≠nia]. 23a ed. Madrid: Real Academia Espa√Īola, 2014. <<http://dle.rae.es/?w=diccionario>>

    (2)El surimi és, estrictament, el producte amb què s'elaboren succedanis de peix o de marisc, com ara aquest.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]