termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2698682   guia de pr√†ctica cl√≠nica ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> guia de pr√†ctica cl√≠nica
     
       
    • guia de pr√†ctica cl√≠nica, n f
    • GPC, n f sigla
    • es gu√≠a de la pr√°ctica cl√≠nica
    • es gu√≠a de pr√°ctica
    • es gu√≠a de pr√°ctica cl√≠nica
    • es GPC sigla
    • fr guide de pratique clinique
    • fr lignes directrices
    • fr lignes directrices cliniques
    • fr lignes directrices de pratique clinique
    • fr recommandations de pratique clinique
    • fr RPC sigla
    • en clinical guideline
    • en clinical guidelines
    • en clinical practice guidelines
    • en guidelines
    • en practice guideline
    • en practice guidelines
    • en CPG sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Conjunt de recomanacions basades en l'evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l'hora d'atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 205043   guilloixat ÔĽŅ <Joieria. Orfebreria. Bijuteria> guilloixat
     
       
    • guilloixat, n m
    • es guilloque
    • fr guilloch√©
    • it godronato
    • en engine-turned

    <Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

    Acabat d'una superfície, fet a màquina, en forma de dibuix geomètric que es va repetint.

       
  • 2664068   guinyada ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> guinyada
     
       
    • guinyada, n f
    • es gui√Īada
    • fr lacet
    • en yaw

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix vertical.

    Nota: L'angle de guinyada, que √©s un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb őļ.

    Nota: En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.

    Nota: La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix vertical

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominaci√≥ guinyada, que prov√© de la terminologia n√†utica,(1) ja t√© √ļs en l'√†mbit de l'aeron√†utica amb un significat paral¬∑lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclop√®dia catalana.

    La denominaci√≥ deriva √©s una forma sem√†nticament motivada a partir del significat que t√© aquest substantiu en n√†utica: "Desviaci√≥ d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcci√≥ del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari catal√†-valenci√†-balear, com a deformaci√≥ dialectal de reng, amb els significats propis de l'√†mbit de l'agricultura seg√ľents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada pr√®viament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada t√© √ļnicament el significat seg√ľent, de l'√†mbit dels transports per aigua: "Alteraci√≥ moment√†nia de la derrota quan el timoner no mant√© el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 206867   gui√≥ animat ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> gui√≥ animat
     
       
    • gui√≥ animat, n m
    • es animatic
    • fr animatic
    • fr sc√©narimage anim√©e
    • en animatic
    • en video storyboard

    <Comunicació > Publicitat>

    Esbós animat en suport vídeo d'un guió il·lustrat per a facilitar la comprensió d'una campanya publicitària a l'anunciant o per a fer proves prèvies a la realització final de l'anunci.

       
  • 207541   gui√≥ de rodatge ÔĽŅ <Arts > Cinema> gui√≥ de rodatge
     
       
    • gui√≥ de rodatge, n m
    • es gui√≥n de rodaje
    • es script
    • fr script
    • en script

    <Arts > Cinema>

    Guió que conté detalladament tots els elements que intervenen en cada pla, tant els elements argumentals com els formals i ambientals.

       
  • 206852   gui√≥ il¬∑lustrat ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> gui√≥ il¬∑lustrat
     
       
    • gui√≥ il¬∑lustrat, n m
    • es storyboard
    • fr sc√©narimage
    • fr sc√©nario illustr√©
    • fr storyboard
    • en storyboard

    <Comunicació > Publicitat>

    Conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d'un anunci de televisió o de cinema en procés de creació i aprovació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

       
  • 206449   gunitar ÔĽŅ <Construcci√≥> gunitar
     
       
    • gunitar, v tr
    • es gunitar
    • fr projeter de la gunite
    • en spray gunite, to

    <Construcció>

    Llançar a raig morter o formigó sobre una superfície amb una mànega que transporta el material i l'empeny mitjançant aire comprimit.

       
  • 295007   guqin [zh] ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> guqin [zh]
     
       
    • qin [zh], n m
    • guqin [zh], n m sin. compl.
    • es guqin
    • es qin
    • fr guqin
    • fr qin
    • en guqin
    • en qin

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem m√©s estret que l'altre i amb la taula harm√≤nica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posici√≥ horitzontal.

    Nota: El qin ha representat hist√≤ricament la imatge de la cultura i la m√ļsica xineses. Afinat en la gamma pentat√≤nica, l'int√®rpret en selecciona els sons per mitj√† d'una celleta m√≤bil que despla√ßa al llarg de les cordes amb la m√† lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n q√≠n i gŇ≠q√≠n, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n ch'in i ku ch'in, respectivament.

       
  • 208213   guttus ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> guttus
     
       
    • guttus, n m
    • es guttus
    • en guttus

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient romà de terrissa, petit, tancat, amb forats a la part superior i un broc generalment en forma de cap d'animal.

       
  • 295008   guzheng [zh] ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> guzheng [zh]
     
       
    • zheng [zh], n m
    • guzheng [zh], n m sin. compl.
    • es guzheng
    • es zheng
    • fr guzheng
    • fr zheng
    • en guzheng
    • en zheng

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentat√≤nica, que es toca en posici√≥ horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts m√≤bils i amb plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs un instrument xin√®s. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n zhńďng i gŇ≠zhńďng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n cheng i ku cheng, respectivament.