termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 327626   h√†ndicap ÔĽŅ <Esports > H√≠pica > Polo> h√†ndicap
     
       
    • h√†ndicap, n m
    • es handicap
    • fr handicap
    • en handicap
    • en rating

    <Esports > Hípica > Polo>

    Categoria d'un jugador de polo que s'estableix basant-se en el seu nivell de joc, a partir de la valoració de diversos paràmetres.

    Nota: L'hàndicap es mesura en gols i oscil·la entre un mínim de -2 i un màxim de 10. Els paràmetres per a establir-lo són, entre d'altres, el nombre de torneigs disputats, el nombre de gols aconseguits i les jugades individuals.

       
  • 208869   h√†ndicap ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> h√†ndicap
     
       
    • h√†ndicap, n m
    • es handicap
    • es ventaja
    • fr handicap
    • fr marge d'erreur
    • en handicap

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Nombre de cops que, en algunes competicions, es descompta a un jugador amateur d'acord amb el seu nivell de joc, a fi que puguin competir junts golfistes de nivells de joc diferents amb opcions de victòria equitatives.

       
  • 208940   h√†ndicap del camp ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> h√†ndicap del camp
     
       
    • h√†ndicap del camp, n m
    • es handicap del campo
    • fr handicap de parcours
    • en course handicap

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Diferència entre la valoració del camp i el par del camp.

       
  • 208333   h√†pax leg√≤menon ÔĽŅ <Hist√≤ria > Epigrafia. Paleografia> , <Hist√≤ria > Arqueologia> h√†pax leg√≤menon
     
       
    • h√†pax leg√≤menon, n m

    <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia>

    Paraula, especialment d'una llengua antiga, que apareix documentada només en un sol exemple.

       
  • 220620   happening [en] ÔĽŅ <Art> happening [en]
     
       
    • happening [en], n m
    • es happening
    • fr happening
    • it happening
    • en happening
    • de Happening

    <Art>

    Manifestaci√≥ art√≠stica de car√†cter multidisciplinari, que barreja sovint les arts pl√†stiques amb les arts esc√®niques, generalment basada en la improvisaci√≥ i en la participaci√≥ del p√ļblic, desenvolupada especialment durant els anys seixanta del segle xx.

    Nota: La denominació anglesa happening fou encunyada l'any 1959 per l'artista nord-americà Allan Kaprow.

       
  • 208306   h√†ram ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> h√†ram
     
       
    • h√†ram, n m
    • es haram
    • en haram

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració, dividida en naus mitjançant columnes.

       
  • 220621   hard-edge [en] ÔĽŅ <Arts > Pintura> hard-edge [en]
     
       
    • hard-edge [en], n m
    • es hard-edge
    • fr hard-edge
    • en hard-edge
    • en hard-edge painting
    • de Hard-Edge-Painting

    <Arts > Pintura>

    Tendència de la pintura abstracta nord-americana que es caracteritza pel rigor geomètric, els contorns nítids i els colors uniformes, sorgida al començament dels anys seixanta del segle xx com a reacció a l'expressionisme abstracte.

    Nota: La denominació anglesa hard-edge fou encunyada l'any 1958 pel crític nord-americà Jules Langsner.

       
  • 3194575   hardcore [en] ÔĽŅ <M√ļsica> hardcore [en]
     
       
    • hardcore [en], n m
    • es hardcore, n m
    • fr hard-core, n m
    • fr hardcore, n m
    • en hardcore, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del punk, originat als anys vuitanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que es caracteritza per la potència del so i la minimització de la melodia.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 218790   harira ÔĽŅ <Gastronomia> harira
     
       
    • harira, n f
    • es harira
    • fr harira
    • it harira
    • en harira

    <Gastronomia>

    Sopa espessa i consistent típica del Magrib que se sol elaborar amb cigrons, llenties, carn i verdures, i que es menja especialment durant el ramadà.

       
  • 218791   harissa ÔĽŅ <Gastronomia> harissa
     
       
    • harissa, n f
    • es harisa
    • es harissa
    • fr harissa
    • it harissa
    • en harissa

    <Gastronomia>

    Salsa espessa i picant que es prepara amb bitxo, oli, all i herbes arom√†tiques, i que s'utilitza especialment com a condiment per al cusc√ļs, t√≠pica del nord d'√Äfrica i del Pr√≤xim Orient.