termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 327626   hàndicap  <Esport > Esports eqüestres > Polo> hàndicap
     
       
    • hàndicap, n m
    • es handicap
    • fr handicap
    • en handicap
    • en rating

    <Esport > Esports eqüestres > Polo>

    Categoria d'un jugador de polo que s'estableix basant-se en el seu nivell de joc, a partir de la valoració de diversos paràmetres.

    Nota: L'hàndicap es mesura en gols i oscil·la entre un mínim de -2 i un màxim de 10. Els paràmetres per a establir-lo són, entre d'altres, el nombre de torneigs disputats, el nombre de gols aconseguits i les jugades individuals.

       
  • 327627   hàndicap  <Esport > Esports eqüestres > Polo> hàndicap
     
       
    • hàndicap, n m
    • es handicap
    • fr handicap
    • en handicap
    • en rating

    <Esport > Esports eqüestres > Polo>

    Categoria d'un equip que s'estableix a partir de la suma dels handicaps dels seus jugadors, que s'utilitza per a igualar les possibilitats de victòria en una competició.

    Nota: 1. L'hàndicap es mesura en gols.

    Nota: 2. A partir de l'hàndicap, s'organitzen competicions per a equips de nivell similar o bé es penalitzen els millors equips en competicions de nivells diferents, de manera que l'equip amb hàndicap més baix rep un nombre de gols d'avantatge segons la diferència entre el seu hàndicap i el de l'equip adversari.

       
  • 208940   hàndicap del camp  <Esport > Esports de pilota > Golf> hàndicap del camp
     
       
    • hàndicap del camp, n m
    • es handicap del campo
    • fr handicap de parcours
    • en course handicap

    <Esport > Esports de pilota > Golf>

    Diferència entre la valoració del camp i el par del camp.

       
  • 208333   hàpax legòmenon  <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia> hàpax legòmenon
     
       
    • hàpax legòmenon, n m

    <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia>

    Paraula, especialment d'una llengua antiga, que apareix documentada només en un sol exemple.

       
  • 220620   happening [en]  <Art> happening [en]
     
       
    • happening [en], n m
    • es happening
    • fr happening
    • it happening
    • en happening
    • de Happening

    <Art>

    Manifestació artística de caràcter multidisciplinari, que barreja sovint les arts plàstiques amb les arts escèniques, generalment basada en la improvisació i en la participació del públic, desenvolupada especialment durant els anys seixanta del segle xx.

    Nota: La denominació anglesa happening fou encunyada l'any 1959 per l'artista nord-americà Allan Kaprow.

       
  • 208306   hàram  <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia> hàram
     
       
    • hàram, n m
    • es haram
    • en haram

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració, dividida en naus mitjançant columnes.

       
  • 220621   hard-edge [en]  <Arts > Pintura> hard-edge [en]
     
       
    • hard-edge [en], n m
    • es hard-edge
    • fr hard-edge
    • en hard-edge
    • en hard-edge painting
    • de Hard-Edge-Painting

    <Arts > Pintura>

    Tendència de la pintura abstracta nord-americana que es caracteritza pel rigor geomètric, els contorns nítids i els colors uniformes, sorgida al començament dels anys seixanta del segle xx com a reacció a l'expressionisme abstracte.

    Nota: La denominació anglesa hard-edge fou encunyada l'any 1958 pel crític nord-americà Jules Langsner.

       
  • 3194575   hardcore [en]  <Música> hardcore [en]
     
       
    • hardcore [en], n m
    • es hardcore, n m
    • fr hard-core, n m
    • fr hardcore, n m
    • en hardcore, n

    <Música>

    Estil musical derivat del punk, originat als anys vuitanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que es caracteritza per la potència del so i la minimització de la melodia.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 218790   harira  <Gastronomia> harira
     
       
    • harira, n f
    • es harira
    • fr harira
    • it harira
    • en harira

    <Gastronomia>

    Sopa espessa i consistent típica del Magrib que se sol elaborar amb cigrons, llenties, carn i verdures, i que es menja especialment durant el ramadà.

       
  • 218791   harissa  <Gastronomia> harissa
     
       
    • harissa, n f
    • es harisa
    • es harissa
    • fr harissa
    • it harissa
    • en harissa

    <Gastronomia>

    Salsa espessa i picant que es prepara amb bitxo, oli, all i herbes aromàtiques, i que s'utilitza especialment com a condiment per al cuscús, típica del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient.