termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 320211   hat-trick [en] ÔĽŅ <Esports> hat-trick [en]
     
       
    • hat-trick [en], n m
    • triplet, n m
    • es hat trick
    • es triplete
    • fr hat-trick
    • fr tour du chapeau
    • en hat trick

    <Esports>

    Fet d'aconseguir, un jugador, tres gols en un partit.

       
  • 576612   h√†txek ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> h√†txek
     
       
    • h√†txek, n m
    • es acento anticircunflejo
    • es caron
    • es h√°ńćek
    • fr accent circonflexe invers√©
    • fr caron
    • fr chevron
    • fr hatchek
    • it antiflesso
    • it caron
    • it hatchek
    • en caron
    • en h√°ńćek
    • en reverse circumflex
    • en wedge
    • de Hańćek
    • de Hatschek

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe en forma d'angle amb el v√®rtex dirigit cap avall (ňÖ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en l'ortografia d'alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteraci√≥ i de transcripci√≥ fon√®tica.

       
  • 3544586   HE ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> HE
     
       
    • habitant equivalent, n m
    • HE, n m sigla
    • es equivalente habitante, n m
    • es habitante equivalente, n m
    • es e-h, n m abrev.
    • fr √©quivalent habitant, n m
    • fr √©quivalent-habitant, n m var. ling.
    • fr EH, n m sigla
    • fr √©q.-hab., n m abrev.
    • it abitante equivalente, n m
    • it a. e., n m abrev.
    • pt equivalente de popula√ß√£o, n m
    • pt e. p., n m abrev.
    • en inhabitant equivalent, n
    • en population equivalent, n
    • en unit per capita loading, n
    • en PE, n sigla
    • en inh. eq., n abrev.
    • en p. e., n abrev.
    • de Einwohnergleichwert, n m
    • de Einwohnerwert, n m
    • de EW, n m sigla

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Unitat de poblaci√≥ equivalent que correspon a la c√†rrega contaminant mitjana de les aig√ľes residuals, establerta en 60 g de mat√®ria org√†nica per habitant i dia.

    Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

    Nota: 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació desl termes població equivalent (sigla PE) i habitant equivalent (sigla HE):

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poblaci√≥ equivalent i habitant equivalent, totes dues calcs literals de l'angl√®s, juntament amb les sigles PE i HE, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·són formes semànticament adequades i justificables, malgrat que impliquen una reinterpretació del significat de les denominacions angleses de partida, motivada pel canvi d'ordre dels components de les denominacions: així, mentre que les formes angleses remeten al concepte d'equivalència en població o en habitants, les catalanes remeten al volum de població o al nombre d'habitants;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes equivalent habitant i equivalent poblaci√≥, malgrat que serien les traduccions que respecten l'ordre dels components de les denominacions angleses de partida, perqu√® no tenen √ļs ni el suport dels especialistes.

    Pel que fa a les formes abreujades, s'ha optat per les sigles (PE i HE) i no per les abreviatures (p. e. i h. e.), que tamb√© es documenten, per motius d'√ļs i de prefer√®ncia dels experts.

    [Acta 613, 9 de novembre de 2016]

       
  • 3194576   heavy [en] ÔĽŅ <M√ļsica> heavy [en]
     
       
    • heavy-metal [en], n m
    • heavy [en], n m sin. compl.
    • metal [en], n m sin. compl.
    • es heavy metal, n m
    • es metal, n m
    • fr heavy metal, n m
    • fr heavy m√©tal, n m
    • fr metal, n m
    • fr m√©tal, n m
    • en heavy metal, n
    • en metal, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica rock originada als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que es caracteritza per un so sovint distorsionat, un ritme agressiu marcat pel baix, l'√ļs de la bateria i la pres√®ncia de balades amb solos de guitarra el√®ctrica.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194576   heavy-metal [en] ÔĽŅ <M√ļsica> heavy-metal [en]
     
       
    • heavy-metal [en], n m
    • heavy [en], n m sin. compl.
    • metal [en], n m sin. compl.
    • es heavy metal, n m
    • es metal, n m
    • fr heavy metal, n m
    • fr heavy m√©tal, n m
    • fr metal, n m
    • fr m√©tal, n m
    • en heavy metal, n
    • en metal, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica rock originada als anys setanta del segle XX al Regne Unit i als Estats Units, que es caracteritza per un so sovint distorsionat, un ritme agressiu marcat pel baix, l'√ļs de la bateria i la pres√®ncia de balades amb solos de guitarra el√®ctrica.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 208214   hedera ÔĽŅ <Hist√≤ria > Epigrafia. Paleografia> , <Hist√≤ria > Arqueologia> hedera
     
       
    • hedera, n f
    • es hedera
    • en hedera

    <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia>

    Interpunció en forma de fulla d'heura.

       
  • 207978   helicicultor | helicicultora ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> helicicultor | helicicultora
     
       
    • helicicultor | helicicultora, n m, f
    • es helicicultor
    • fr h√©liciculteur
    • it elicicoltore

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Persona que es dedica a la cria de caragols amb finalitats comercials.

       
  • 207979   helicicultura ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> helicicultura
     
       
    • helicicultura, n f
    • es helicicultura
    • fr h√©liciculture
    • it elicicoltora
    • en heliciculture

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Cria de caragols amb finalitats comercials.

       
  • 205733   helidip√≤sit ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Bombers> helidip√≤sit
     
       
    • helidip√≤sit, n m
    • es helibalde
    • fr citerne √† eau
    • en fire bucket
    • en fire-fighting bucket

    <Protecció civil > Bombers>

    Dipòsit flexible, d'una capacitat entre 600 i 965 l, que se subjecta amb cables a la part inferior del buc d'un helicòpter i es carrega en vol estacionari, i que s'utilitza per a precipitar aigua, ignifugants o altres agents extintors damunt dels incendis forestals.

    Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Bambi bucket, que és una marca comercial.

       
  • 206429   heliesqu√≠ ÔĽŅ <Esports > Esports d'aventura> heliesqu√≠
     
       
    • heliesqu√≠, n m
    • es heliesqu√≠
    • en heli-ski

    <Esports > Esports d'aventura>

    Pràctica esportiva que consisteix a aproximar-se amb helicòpter a indrets d'alta muntanya de difícil accés i descendir-ne esquiant.