termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3930001   ICSI ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina de la reproducci√≥> ICSI
     
       
    • injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, n f
    • ICSI, n f sigla
    • es inyecci√≥n intracitoplasm√°tica de un espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoides, n f
    • es ICSI, n f sigla
    • fr injection intracytoplasmique d'un spermatozo√Įde, n f
    • fr injection intracytoplasmique de spermatozo√Įde, n f
    • fr ICSI, n f sigla
    • fr IICS, n f sigla
    • en intracytoplasmic sperm injection, n
    • en ICSI, n sigla

    <Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

    Tècnica de fecundació in vitro consistent a injectar un espermatozoide en el citoplasma d'un oòcit madur mitjançant una micropipeta.

    Nota: 1. La injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide és una tècnica àmpliament utilitzada, especialment en casos d'infertilitat masculina o idiopàtica.

    Nota: 2. La sigla ICSI correspon a l'equivalent anglès intracytoplasmatic sperm injection ('injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide (sigla ICSI):

    S'aprova la denominaci√≥ injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, juntament amb la sigla ICSI, d'origen angl√®s, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, que remet al concepte d'una manera precisa;

    ·té l'aval dels especialistes del sector;

    ·es documenta la denominació francesa paral·lela en fonts de referència.

    Es descarten les denominacions amb el substantiu esperma i l'adjectiu esperm√†tic -a (injecci√≥ esperm√†tica intracitoplasm√†tica, injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'esperma, microinjecci√≥ esperm√†tica, etc.), probablement calcades de l'angl√®s, perqu√® no s√≥n sem√†nticament adequades: en catal√† esperma (i l'adjectiu esperm√†tic), a difer√®ncia de sperm en angl√®s (reducci√≥ de sperm cell, 'espermatozoide'), no designa un √ļnic espermatozoide sin√≥ que √©s sin√≤nim de semen ("L√≠quid produ√Įt pels √≤rgans de reproducci√≥ masculins, que cont√© els espermatozoides i serveix per a fecundar els o√≤cits madurs").

    Igualment, també es descarta la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides, amb el substantiu espermatozoide en plural, perquè és semànticament imprecisa.

    Finalment, es desestima la denominació microinjecció d'espermatozoide, que s'ha valorat com a sinònim complementari, perquè no és prou precisa i no té l'aval majoritari dels especialistes consultats.


    Pel que fa a la sigla ICSI, d'origen anglès:

    ·és una sigla àmpliament utilitzada en català, ja que és la forma més estesa per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s l'√ļnica sigla que avalen els experts de l'√†mbit;

    ¬∑√©s una sigla internacional, utilitzada tamb√© en altres lleng√ľes (en franc√®s, per exemple, es documenta en obres terminol√≤giques de refer√®ncia en el sector).

    Es descarta la fixaci√≥ d'una sigla catalana (IICE) perqu√® no t√© l'aval dels experts i s'allunya de la soluci√≥ adoptada en altres lleng√ľes.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 3559282   ict√®rids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> ict√®rids
     
       
    • ict√®rids, n m pl
    • nc Icteridae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 314284   idea de refer√®ncia ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> idea de refer√®ncia
     
       
    • idea de refer√®ncia, n f
    • es idea de referencia
    • fr id√©e de r√©f√©rence
    • en idea of reference
    • en referential idea
    • de Beziehungsidee

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Idea basada en la creença errònia que els objectes i els esdeveniments del món exterior, i les paraules i accions dels altres, tenen una relació directa amb un mateix, generalment negativa.

    Nota: Les idees de refer√®ncia poden desembocar en deliris de refer√®ncia si se sistematitzen i esdevenen especialment freq√ľents i intenses.

       
  • 4052715   identitat sonora ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> identitat sonora
     
       
    • identitat sonora, n f
    • es identidad ac√ļstica, n f
    • es identidad sonora, n f
    • fr identit√© acoustique, n f
    • fr identit√© sonore, n f
    • en acoustic identity, n
    • en brand sound identity, n
    • en corporate sound identity, n
    • en sound identity, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Conjunt d'elements sonors que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el logotip sonor, la cançó de marca, les melodies publicitàries o la veu corporativa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes brànding sonor (sin. construcció de la identitat sonora) i identitat sonora:

    S'aprova la denominaci√≥ br√†nding sonor, i el sin√≤nim construcci√≥ de la identitat sonora, juntament amb la forma sem√†nticament relacionada identitat sonora, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a brànding sonor,

    ·és una forma descriptiva creada a partir de la base brànding, adaptació del manlleu anglès branding, forma aprovada pel Consell Supervisor, i l'adjectiu sonor, en el sentit "que dona un so; que sona bé, molt i agradablement; que torna el so de manera que se sent bé", provinent del terme identitat sonora;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Pel que fa a la denominació construcció de la identitat sonora,

    ·és una forma descriptiva creada a partir de la base construcció de marca (aquí escurçada), forma aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de brànding, i l'adjunció d'un complement;

    ·té el vistiplau de la majoria dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma relacionada, identitat sonora, calc de l'original angl√®s sound identity, s'aprova pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació ben formada i transparent semànticament;

    ·es documenta en textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ·és paral·lela a les formes documentades per al castellà i el francès.

    [Acta 637, 30 de maig de 2018]

       
  • 4052716   identitat verbal ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> identitat verbal
     
       
    • identitat verbal, n f
    • es identidad verbal, n f
    • fr identit√© verbale, n f
    • en verbal identity, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Conjunt d'elements verbals que identifiquen una marca i la diferencien d'altres marques, com ara el nom, els eslògans, la veu de marca, el to de veu, el vocabulari o els missatges.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes brànding verbal (sin. construcció de la identitat verbal), identitat verbal i veu de marca:

    S'aprova la denominaci√≥ br√†nding verbal, i el sin√≤nim construcci√≥ de la identitat verbal, juntament amb les formes sem√†nticament relacionades identitat verbal i veu de marca, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a brànding verbal,

    ·és una forma descriptiva creada a partir de la base brànding, adaptació del manlleu anglès branding, forma aprovada pel Consell Supervisor, i l'adjectiu verbal, en el sentit de "relatiu a la paraula", provinent, al seu torn, del terme identitat verbal;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Pel que fa a la denominació construcció de la identitat verbal,

    ·és una forma descriptiva creada a partir de la base construcció de marca (aquí escurçada), forma aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de brànding, i l'adjunció d'un complement;

    ·té el vistiplau de la majoria dels especialistes consultats.

    Pel que fa al sintagma relacionat identitat verbal, calc de l'original angl√®s verbal identity, s'aprova pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació ben formada i transparent semànticament;

    ·es documenta en textos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ·és paral·lela a les formes documentades per al castellà i el francès.

    Pel que fa a la forma relacionada veu de marca, s'aprova pels motius seg√ľents:

    ·és una forma sintagmàtica descriptiva del concepte;

    ·és paral·lela a les formes del castellà, el francès i l'anglès.

    [Acta 637: 30 de maig de 2018]

       
  • 3932079   ifr√≠tids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> ifr√≠tids
     
       
    • ifr√≠tids, n m pl
    • nc Ifritidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 204397   iguals ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> iguals
     
       
    • iguals, adv
    • es iguales
    • fr partout
    • en all

    <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

    Empatant, a quinze o a trenta, en el desenvolupament d'un joc.

       
  • 204933   iguals ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> , <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > P√†del> iguals
     
       
    • iguals, n m
    • es iguales
    • fr √©galit√©
    • en deuce

    <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> , <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Pàdel>

    Empat a quaranta, o a una puntuació superior a quaranta, a què arriben els dos jugadors o les dues parelles en un moment determinat d'un joc.

       
  • 207621   illa ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> illa
     
       
    • illa, n f
    • es manzana
    • fr p√Ęt√©
    • fr p√Ęt√© de maisons
    • it caseggiato
    • en block
    • de H√§userblock

    <Construcció > Urbanisme>

    Cadascun dels edificis o conjunts de cases contig√ľes separats per carrers, places, etc.

    Formes desestimades
    mansana, n f

       
  • 206080   illam [si] ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> illam [si]
     
       
    • illam [si], n m
    • es illam
    • fr illam
    • it illam
    • en illam

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Terreny sedimentari de Sri Lanka ric en materials gemmològics.

    Nota: S'hi troben molts cristalls o fragments de cristall, tots arrodonits per l'erosió mecànica del transport.