termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 206673   jardí  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> jardí
     
       
    • jardí, n m
    • es jardín
    • fr jardin
    • it giardino
    • en garden
    • de Garten

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions que es poden observar en una maragda.

    Nota: Terme obsolet.

       
  • 208098   jardinera  <Transports > Transport aeri> jardinera
     
       
    • autobús de pista, n m
    • jardinera, n f
    • es autobús de pista
    • es jardinera
    • fr autocar de piste
    • fr véhicule de liaison
    • en airport passenger bus
    • en apron bus
    • en apron passenger vehicle

    <Transports > Transport aeri>

    Autobús destinat al transport de passatgers entre la terminal d'un aeroport i l'avió.

       
  • 206484   jargonafàsia  <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> jargonafàsia
     
       
    • jargonafàsia, n f
    • es jargonafasia
    • es jergafasia
    • fr jargonaphasie
    • en jargonaphasia

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afàsia en què el pacient interposa síl·labes i paraules sense sentit en el seu llenguatge i el fa incomprensible.

       
  • 208636   jarlsberg  <Alimentació > Llet i derivats> jarlsberg
     
       
    • jarlsberg, n m
    • es jarlsberg
    • fr jarlsberg
    • en Jarlsberg

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars, que té un gust suau i dolç de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.

       
  • 206020   jaspiat  <Agricultura > Fitopatologia> jaspiat
     
       
    • jaspiat, n m
    • GFD, n m sigla
    • es jaspeado
    • fr marbrure
    • en grapevine fleck disease
    • en leaf mottle
    • en marbring

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics com ara l'aparició de clapes foliars.

       
  • 207820   jatoba  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> jatoba
     
       
    • jatoba, n f
    • curbaril, n m sin. compl.
    • es curbaril
    • es jatoba
    • es jatobá
    • fr courbaril
    • fr jatoba
    • en courbaril
    • en jatoba
    • de Courbaril

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i les Antilles que s'obté de l'arbre del mateix nom, molt pesant, dura i nervada, amb el duramen d'un color entre beix rosat i bru rogenc, i l'albeca de color blanc rosat.

       
  • 207146   javelina  <Esports > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic> javelina
     
       
    • javelina, n f
    • es javelin
    • fr javelin
    • en javelin

    <Esports > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic>

    Figura d'acroesquí que consisteix a girar sobre un esquí amb l'altra cama encreuada per davant i l'espàtula cap a fora.

       
  • 3194580   jazz fusió  <Música> jazz fusió
     
       
    • jazz fusió, n m
    • es jazz fusión, n m
    • es jazz rock, n m
    • fr jazz fusion, n m
    • fr jazz-rock, n m
    • en jazz fusion, n

    <Música>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la música rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les tècniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'ús habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusió, traducció literal de l'anglès jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sintàctica anglesa però explicable també formalment en català com a compost creat per l'aposició del substantiu fusió al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194581   jazz llatí  <Música> jazz llatí
     
       
    • jazz llatí, n m
    • es jazz latino, n m
    • fr latin jazz, n m
    • en latin jazz, n

    <Música>

    Estil musical que combina ritmes i formes originàries de la música llatinoamericana, sobretot de la música caribenya, i especialment de la cubana, amb elements propis del jazz.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194582   jazz-funk [en]  <Música> jazz-funk [en]
     
       
    • jazz-funk [en], n m
    • es jazz funk, n m
    • es jazz-funk, n m
    • fr jazz-funk, n m
    • en jazz funk, n

    <Música>

    Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]