termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 208675   kefalotiri  <Alimentació > Llet i derivats> kefalotiri
     
       
    • kefalotiri, n m
    • es kefalotiri
    • fr kefalotiri
    • it kefalotiri
    • en Kefalotyri

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura i textura forta, madurat durant un període de dos a tres mesos i amb gust picant i fort, originari de Grècia.

       
  • 218796   kefta  <Gastronomia> kefta
     
       
    • kefta, n f
    • es kafta
    • es kefta
    • fr kafta
    • fr kefta
    • en kofta

    <Gastronomia>

    Pilota feta de carn picada, formatge o verdures, condimentada amb espècies, típica del Pròxim Orient i de l'Índia.

    Nota: La denominació kefta (i menys freqüentment kafta) correspon a la pronúncia àrab més coneguda, pròpia de l'àrea sirolibanesa. La transcripció a partir de l'àrab clàssic seria kufta. Les variants kufta i kofta són més habituals en persa, hindi, urdú o turc i en els països occidentals amb més influència d'aquestes cultures.

       
  • 305955   kempas  <Botànica> kempas
     
       
    • kempas, n m
    • es kempas
    • fr kempas
    • en kempas
    • nc Koompassia malaccensis

    <Botànica>

    Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 60 m d'alçària, amb contraforts alts, tronc columnar, escorça llisa, surera i grisosa, fulles paripinnades i proveïdes d'estípules, i flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corol·la i estams generalment lliures.

       
  • 305924   kempas  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> kempas
     
       
    • kempas, n m
    • es kempas
    • fr kempas
    • en kempas
    • de Kempas

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen d'un color entre rosa fosc i vermell ataronjat o marró clar, l'albeca entre groc clar i blanc, i vetes grogoses.

       
  • 399004   kendo  <Esports > Esports de combat> kendo
     
       
    • kendo, n m
    • es kendo
    • fr kendo
    • it kendo
    • pt kendo
    • pt quendô
    • en kendo
    • de Kendo

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen japonès consistent a batre's amb un sabre de bambú.

    Nota: La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és kendō.

       
  • 208685   kernhem [nl]  <Alimentació > Llet i derivats> kernhem [nl]
     
       
    • kernhem [nl], n m
    • es kernhem
    • en Kernhem

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa i gust suau, que es presenta amb forma de barra rodona, originari d'Holanda.

       
  • 305925   keruing  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> keruing
     
       
    • keruing, n m
    • es keruing
    • fr keruing
    • en keruing
    • de Keruing

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, semidura, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra, i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc.

       
  • 856209   khanjira  <Música > Instruments musicals> khanjira
     
       
    • khanjira, n m
    • es kanjira
    • es khanjira
    • fr kanjira
    • fr khanjira
    • en kanjira
    • en khanjira

    <Música > Instruments musicals>

    Instrument membranòfon amb una sola membrana consistent en un cèrcol de fusta d'uns 20 cm de diàmetre i entre 5 i 10 cm d'ample amb l'ull tapat per un costat amb una pell, tradicionalment de llangardaix, i amb una ranura que allotja tres o quatre sonalls, el qual es toca amb els dits i el palmell d'una mà mentre amb l'altra s'aguanta l'instrument i es pressiona la pell per modificar-ne la tensió.

    Nota: És un instrument d'origen indi.

    Nota: El grup kh correspon a un so velar oclusiu aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és khañjīra.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme khanjira:

    El dígraf kh de la forma transliterada correspon a un so velar oclusiu aspirat, ñ a una palatal nasal sonora; j s'acosta a una fricativa prepalatal sonora, i el màcron sobre la i indica que es tracta d'una vocal llarga. Pel que fa a la tonicitat, es tracta d'un mot pla en la llengua d'origen.

    Malgrat que en la forma aprovada s'hagi substituït la grafia ñ per n, aquesta adaptació no afecta la pronúncia, ja que, en tot cas, el punt d'articulació de la nasal s'assimila al de la consonant posterior i es pronuncia com una palatal sonora.

    S'aprova com a substantiu masculí, tot i que en l'ús hi hagi una certa vacil·lació, perquè és el gènere que té aquest mot en hindi i en tots els casos s'ha seguit el model de la llengua d'origen.

       
  • 723018   khi quadrat  <Matemàtiques > Estadística> khi quadrat
     
       
    • khi quadrat, n f
    • es ji al cuadrado
    • es ji cuadrado
    • fr chi carré
    • fr khi carré
    • en chi-square
    • en chi-squared
    • sbl X2

    <Matemàtiques > Estadística>

    Variable aleatòria contínua que resulta de la suma dels quadrats d'un cert nombre de variables normals estandarditzades independents.

    Nota: El nombre de variables normals estandarditzades independents constitueix els graus de llibertat de la khi quadrat.

    Nota: La forma khi, nom de la lletra grega χ, se sol pronunciar en català amb la consonant inicial aspirada (['χi]).

       
  • 399005   kick-boxing [en]  <Esports > Esports de combat> kick-boxing [en]
     
       
    • kick-boxing [en], n m
    • es kickboxing
    • fr kick-boxing
    • it kick boxing
    • en kick-boxing
    • en kickboxing

    <Esports > Esports de combat>

    Esport de combat d'origen oriental que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.