termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 294988   korn  <Alimentació > Begudes> korn
     
       
    • korn, n m
    • es korn
    • fr korn
    • en korn
    • de Korn
    • de Kornbranntwein

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda espirituosa que té entre 32 i 38 graus obtinguda per destil·lació de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil·lació, elaborada a Alemanya i en altres països germànics.

       
  • 305927   kosipo  <Botànica> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en kosipo
    • nc Entandrophragma candollei

    <Botànica>

    Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'alçària, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.

       
  • 305926   kosipo  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en omu
    • de Kosipo

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar.

       
  • 204560   KOT  <Esports > Esports de combat > Boxa> KOT
     
       
    • inferioritat, n f
    • fora de combat tècnic, n m sin. compl.
    • KOT, n m sigla
    • es fuera de combate técnico
    • es inferioridad
    • es knock-out técnico
    • es KOT sigla
    • fr knock-out technique
    • fr KOT sigla
    • en technical knockout
    • en TKO sigla

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

       
  • 305928   kotibé  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> kotibé
     
       
    • kotibé, n m
    • es kotibé
    • fr kotibé
    • en danta
    • de Kotibé

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 295010   koto  <Música > Instruments musicals> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en kin
    • en koto

    <Música > Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén des de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.

       
  • 305929   koto  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 2754218   krigatge  <Matemàtiques > Estadística> krigatge
     
       
    • krigatge, n m
    • es krigeado, n m
    • es krigeage, n m
    • es kriging, n m
    • fr krigeage, n m
    • it kriging, n m
    • pt krigagem, n m
    • en kriging, n
    • de Kriging, n n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

    Nota: El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    Nota: La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'anglès kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius següents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ·en altres llengües també s'ha optat per aquest tipus d'adaptació;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que també s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat bàsicament perquè la pronúncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pronúncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com també de la pronúncia anglesa de kriging, en què la g també es fa velar ([Ä]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pronúncia en català és vacil·lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 255318   kufia  <Indumentària> kufia
     
       
    • kufia, n f
    • es kefia
    • es kufía
    • fr keffieh
    • fr kéfié
    • it keffiyeh
    • it kefiyeh
    • it kuffiyah
    • it kufiyah
    • en kaffiyeh
    • en keffiyeh
    • en kufiyah

    <Indumentària>

    Mocador de cotó o de llana, plegat triangularment, amb què els àrabs, especialment els beduïns, es cobreixen el cap.

    Nota: Denominació adaptada a partir de la transcripció de l'àrab kūffīya. La denominació kefie és l'adaptació de l'àrab keffīye, corresponent a la pronúncia dialectal de les zones de Palestina, Síria i el Líban.

       
  • 399006   kungfu  <Esports > Esports de combat> kungfu
     
       
    • kungfu, n m
    • wushu [zh], n m sin. compl.
    • es kung-fu
    • es wushu
    • fr kung-fu
    • fr wushu
    • pt kung fu
    • pt wushu
    • en kung fu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen xinès.

    Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.

    Nota: 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.

    Nota: 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').