termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2764176   kodomo ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> kodomo
     
       
    • kodomo, n m
    • es kodomo, n m
    • fr kodomo, n m
    • en children's manga, n
    • en kodomo, n
    • en kodomo manga, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    Subg√®nere de manga en qu√® destaquen els continguts de tipus infantil i familiar, sovint amb un to moralista, dirigit a un p√ļblic infantil.

    Nota: La denominació kodomo prové del japonès, en què significa, literalment, 'infant'.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

       
  • 218797   kombu ÔĽŅ <Alimentaci√≥> kombu
     
       
    • kombu, n m
    • es kombu
    • es konbu
    • fr kombou
    • fr konbu
    • fr laminaire japonaise
    • en kombu
    • en konbu
    • nc Laminaria japonica

    <Alimentació>

    Alga bruna de color marró fosc i amb forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.

    Nota: La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és konbu.

       
  • 3932167   kombutxa ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> kombutxa
     
       
    • kombutxa, n m
    • es combucha, n f
    • es kombucha, n f
    • fr combucha, n m
    • fr kombucha, n m
    • it kombucha, n m
    • pt kombucha, n m, f
    • pt kombuch√°, n m
    • en kombucha, n
    • en kombucha tea, n
    • de Kombucha, n m
    • ja ÁīÖŤĆ∂„ā≠„Éé„ā≥, n
    • ja kŇćcha kinoko, n
    • zh ÁļĘŤĆ∂ŤŹĆ, n
    • zh h√≥ngch√°, n

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda probiòtica d'origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d'un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris i llevats en una infusió de te verd o negre amb sucre.

    Nota: 1. S'atribueixen al kombutxa propietats terapèutiques no demostrades científicament.

    Nota: 2. La denominació kombutxa prové del japonès (de konbucha, que significa literalment 'te d'algues marines') i designa en aquesta llengua un altre concepte, una beguda feta a base d'alga kombu en pols. La designació de la beguda fermentada amb aquesta forma és, probablement, fruit d'un error dels parlants occidentals.

    Nota: 3. La colònia simbiòtica de bacteris i llevats també es denomina kombutxa. Els bacteris pertanyen al gènere Acetobacter, i els llevats, als gèneres Brettanomyces i Saccharomyces.

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 208738   kopje [af] ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> kopje [af]
     
       
    • kopje [af], n m
    • es kopje
    • fr castle-kopj√©
    • fr kopj√©
    • en castle kopje
    • en kopje
    • en koppie
    • en rock tower
    • de Kleininselberg

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Inselberg de dimensions decam√®triques, de relleu ru√Įniforme, modelat sovint a partir de roques cristal¬∑lines a les planes tropicals √†rides d'Austr√†lia, el sud d'√Äfrica i el S√†hara.

       
  • 294988   korn ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> korn
     
       
    • korn, n m
    • es korn
    • fr korn
    • en korn
    • de Korn
    • de Kornbranntwein

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda espirituosa que t√© entre 32 i 38 graus obtinguda per destil¬∑laci√≥ de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil¬∑laci√≥, elaborada a Alemanya i en altres pa√Įsos germ√†nics.

       
  • 305927   kosipo ÔĽŅ <Bot√†nica> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en kosipo
    • nc Entandrophragma candollei

    <Botànica>

    Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'alçària, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.

       
  • 305926   kosipo ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en omu
    • de Kosipo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar.

       
  • 204560   KOT ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> KOT
     
       
    • inferioritat, n f
    • fora de combat t√®cnic, n m sin. compl.
    • KOT, n m sigla
    • es fuera de combate t√©cnico
    • es inferioridad
    • es knock-out t√©cnico
    • es KOT sigla
    • fr knock-out technique
    • fr KOT sigla
    • en technical knockout
    • en TKO sigla

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

       
  • 305928   kotib√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kotib√©
     
       
    • kotib√©, n m
    • es kotib√©
    • fr kotib√©
    • en danta
    • de Kotib√©

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 295010   koto ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en kin
    • en koto

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harm√≤nica per mitj√† de tretze ponts m√≤bils, que es toca generalment en posici√≥ horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs considerat l'instrument nacional del Jap√≥ i el seu √ļs s'est√©n des de la m√ļsica popular fins a la m√ļsica m√©s virtuos√≠stica. Prov√© del qin xin√®s.