termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2764176   kodomo ÔĽŅ <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. C√≤mics> kodomo
     
       
    • kodomo, n m
    • es kodomo, n m
    • fr kodomo, n m
    • en children's manga, n
    • en kodomo, n
    • en kodomo manga, n

    <Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics>

    Subg√®nere de manga en qu√® destaquen els continguts de tipus infantil i familiar, sovint amb un to moralista, dirigit a un p√ļblic infantil.

    Nota: La denominació kodomo prové del japonès, en què significa, literalment, 'infant'.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptaci√≥ dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominaci√≥ catalanes pels motius seg√ľents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les lleng√ľes; 2) per l'especificitat de l'√†mbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, espec√≠ficament, a les formes d'origen japon√®s, s'opta sempre per l'adopci√≥ directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripci√≥ Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, per√≤ √©s el m√©s conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japon√®s i √©s tamb√© el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en qu√® ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japon√®s √©s m√©s gen√®ric que el sentit que han adoptat en catal√† i en les altres lleng√ľes occidentals, que han manllevat els termes vinculats √ļnicament amb el m√≥n del manga (per exemple, shŇćjo significa en japon√®s 'noia', mentre que en les lleng√ľes occidentals denomina un tipus espec√≠fic de c√≤mic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptaci√≥ de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons seg√ľents: 1) perqu√® els termes aprovats no s√≥n encara d'√ļs general i, per tant, no es considera necess√†ria l'adaptaci√≥ plena (la transcripci√≥ √©s, de fet, una mesura de prud√®ncia abans de l'adaptaci√≥); 2) perqu√® es creu que √©s important en aquest √†mbit mantenir d'alguna manera la vinculaci√≥ de la denominaci√≥ amb la llengua de proced√®ncia, at√®s que s√≥n termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculaci√≥ es perdria amb l'adaptaci√≥; 3) perqu√® l'adaptaci√≥ s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres lleng√ľes, i 4) perqu√® sovint les adaptacions comporten canvis ortogr√†fics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten b√†sicament el diacr√≠tic (un m√†cron) que indica que determinades vocals s√≥n llargues en japon√®s. At√®s que en catal√† no hi ha distinci√≥, com en japon√®s, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificaci√≥ d'aquest tret, que sovint, a m√©s, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificaci√≥, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opci√≥ pr√®viament, en altres termes incorporats al catal√† procedents del japon√®s (per exemple a shoyu, que en transcripci√≥ estricta √©s shŇćyu).

    En la versi√≥ tradicional del sistema Hepburn, el m√†cron se substitueix de vegades per una duplicaci√≥ de la vocal llarga (Ňć> oo), si b√© sembla que actualment aquesta soluci√≥ no √©s gaire freq√ľent. S'ha descartat tamb√©, doncs, aquesta opci√≥ en les denominacions catalanes, i igualment les variants de Ňć amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'√ļs (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

       
  • 218797   kombu ÔĽŅ <Alimentaci√≥> kombu
     
       
    • kombu, n m
    • es kombu
    • es konbu
    • fr kombou
    • fr konbu
    • fr laminaire japonaise
    • en kombu
    • en konbu
    • nc Laminaria japonica

    <Alimentació>

    Alga bruna de color marró fosc i amb forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.

    Nota: La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional de romanització Hepburn és konbu.

       
  • 208738   kopje [af] ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> kopje [af]
     
       
    • kopje [af], n m
    • es kopje
    • fr castle-kopj√©
    • fr kopj√©
    • en castle kopje
    • en kopje
    • en koppie
    • en rock tower
    • de Kleininselberg

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Inselberg de dimensions decam√®triques, de relleu ru√Įniforme, modelat sovint a partir de roques cristal¬∑lines a les planes tropicals √†rides d'Austr√†lia, el sud d'√Äfrica i el S√†hara.

       
  • 294988   korn ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> korn
     
       
    • korn, n m
    • es korn
    • fr korn
    • en korn
    • de Korn
    • de Kornbranntwein

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda espirituosa que t√© entre 32 i 38 graus obtinguda per destil¬∑laci√≥ de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil¬∑laci√≥, elaborada a Alemanya i en altres pa√Įsos germ√†nics.

       
  • 305926   kosipo ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en omu
    • de Kosipo

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró lilós i l'albeca de color blanquinós o marró clar.

       
  • 305927   kosipo ÔĽŅ <Bot√†nica> kosipo
     
       
    • kosipo, n m
    • es kosipo
    • fr kosipo
    • it kosipo
    • en kosipo
    • nc Entandrophragma candollei

    <Botànica>

    Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'alçària, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.

       
  • 204560   KOT ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> KOT
     
       
    • inferioritat, n f
    • fora de combat t√®cnic, n m sin. compl.
    • KOT, n m sigla
    • es fuera de combate t√©cnico
    • es inferioridad
    • es knock-out t√©cnico
    • es KOT sigla
    • fr knock-out technique
    • fr KOT sigla
    • en technical knockout
    • en TKO sigla

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.

       
  • 305928   kotib√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> kotib√©
     
       
    • kotib√©, n m
    • es kotib√©
    • fr kotib√©
    • en danta
    • de Kotib√©

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 305929   koto ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en African pterygota
    • de Koto

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.

       
  • 295010   koto ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> koto
     
       
    • koto, n m
    • es koto
    • fr koto
    • en kin
    • en koto

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harm√≤nica per mitj√† de tretze ponts m√≤bils, que es toca generalment en posici√≥ horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs considerat l'instrument nacional del Jap√≥ i el seu √ļs s'est√©n des de la m√ļsica popular fins a la m√ļsica m√©s virtuos√≠stica. Prov√© del qin xin√®s.