termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2664071   lulo ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> lulo
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 481335   l√ļmel ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> l√ļmel
     
       
    • l√ļmel, n m
    • es lumel
    • es luxel
    • fr lumel
    • fr luxel
    • fr pixel illumin√©
    • en lumel
    • en luxel
    • de Lumel

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.

    Nota: Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.

    Nota: La forma l√ļmel √©s un acr√≤nim creat a partir de la denominaci√≥ anglesa luminosity element.

       
  • 207955   luminot√®cnic | luminot√®cnica ÔĽŅ <Lleure > Espectacles> luminot√®cnic | luminot√®cnica
     
       
    • luminot√®cnic | luminot√®cnica, n m, f
    • t√®cnic de llums | t√®cnica de llums, n m, f
    • el√®ctric | el√®ctrica, n m, f sin. compl.
    • es electricista
    • es el√©ctrico
    • es luminot√©cnico
    • es t√©cnico de luces
    • fr √©lectricien
    • fr √©lectro
    • en electrician
    • en light technician

    <Lleure > Espectacles>

    Persona que s'ocupa de la instal·lació, l'alimentació, la manipulació i la conservació dels projectors i altres aparells i accessoris utilitzats per a la il·luminació en una producció teatral, musical, cinematogràfica, videogràfica o televisiva.

    Nota: En l'àmbit de la cinematografia, el vídeo i la televisió la denominació que més s'utilitza és elèctric -a.

       
  • 208542   lumpus ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> lumpus
     
       
    • lumpus, n m
    • es cicl√≥ptero
    • es lumpo
    • fr lompe
    • fr lump
    • gl fumador
    • it ciclottero
    • it lompo
    • pt peixe-lapa
    • en henfish
    • en lumpfish
    • en lumpsucker
    • de Lump
    • de Seehase
    • nc Cyclopterus lumpus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels cicloptèrids, de cos rodó i massís, de color fosc, amb unes fileres de protuberàncies òssies, que habita en superfícies algals o en fons rocosos fins a 300 m de profunditat.

    Nota: Els ous de lumpus es comercialitzen com a succedani del caviar.

       
  • 3172772   lunistici ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> lunistici
     
       
    • lunistici, n f
    • es detenci√≥n lunar, n f
    • es lunasticio, n m
    • es lunisticio, n m
    • fr lunestice, n m
    • fr lunistice, n m
    • en lunar standstill, n
    • en lunistice, n

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l'esfera celeste en què la seva declinació assoleix un valor màxim o mínim, ja sigui relatiu o absolut.

    Nota: 1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:

    S'aprova el substantiu lunistici pels motius seg√ľents:

    ·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';

    ¬∑malgrat que, a difer√®ncia del referent solstici, no t√© un origen llat√≠ directe, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enlla√ß i, habitual davant de formes sufixades llatines comen√ßades en consonant+ -stici (del llat√≠ status); formalment √©s tamb√© una denominaci√≥ paral¬∑lela a armistici;

    ·pot identificar-se sense problema amb el concepte;

    ·ja es documenta en alguns contextos catalans;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga amb aquest mateix sentit.

    Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu catal√† lluna, perqu√® ling√ľ√≠sticament es considera preferible rec√≥rrer a una soluci√≥ creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a m√©s, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la prefer√®ncia per una soluci√≥ d'aquest tipus, m√©s acostada al llat√≠.

    Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).

    També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.

    S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.

    (1) "Punt de l'ecl√≠ptica separat 90¬į, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 581, 23 d'octubre de 2014]

       
  • 208378   lut√®rion ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> lut√®rion
     
       
    • lut√®rion, n m
    • es louterion
    • en louterion

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb dues nanses i un abocador.

       
  • 208126   lutier ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> lutier
     
       
    • lutier, n m, f
    • violer | violera, n m, f
    • es luthier
    • es violero
    • fr luthier
    • en luthier
    • en stringed instrument maker

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

    Nota: Actualment la denominació més utilitzada és lutier.

    Nota: Per a fer referència a la persona que fabrica, repara i restaura instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -a d'instruments musicals.

       
  • 206016   lutieria ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> lutieria
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria
    • en violin making

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Art i ofici de lutier.

       
  • 206017   lutieria ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> lutieria
     
       
    • lutieria, n f
    • violeria, n f
    • es luter√≠a
    • es lutherie
    • es violer√≠a
    • fr lutherie
    • it liuteria

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Obrador i botiga de lutier.

       
  • 208379   lutr√≤for ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> lutr√≤for
     
       
    • lutr√≤foros, n f
    • lutr√≤for, n f sin. compl.
    • es lutr√≥fora
    • en loutrophoros

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb el coll molt llarg i dues nanses verticals des de la vora fins a l'inici de la panxa.