termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 294959   m√† a m√† ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Futbol americ√†> m√† a m√†
     
       
    • m√† a m√†, n m
    • es handoff
    • fr hand off
    • en hand off

    <Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

    Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.

       
  • 208112   m√† corrent (*) ÔĽŅ <Lleure > Turisme> m√† corrent (*)
     
       
    • diari de producci√≥, n m
    • es diario de producci√≥n
    • es diario de recepci√≥n
    • es mano corriente
    • fr main courante
    • en guest ledger
    • en tabular ledger
    • en transient guest ledger
    • de Serviceliste

    <Lleure > Turisme>

    Registre on diàriament s'apunta el valor dels serveis prestats a cada client d'un establiment hoteler i el crèdit que té, i que permet conèixer la producció de l'establiment.

    Formes desestimades
    mà corrent, n f

       
  • 207134   mac-twist [en] ÔĽŅ <Esport > Esports d'hivern > Surf de neu> mac-twist [en]
     
       
    • mac-twist [en], n m
    • es mac twist
    • fr mac twist
    • en mac twist

    <Esport > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360¬ļ a 540¬ļ.

       
  • 635780   ma√ßa ÔĽŅ <Esport> ma√ßa
     
       
    • ma√ßa, n f
    • es maza
    • es mazo
    • es taco
    • fr maillet
    • fr poussoir
    • it mazza
    • en mallet
    • en pusher
    • en striker
    • de Schl√§ger

    <Esport>

    Peça de forma cilíndrica o de barret amb què s'impulsa el disc en l'hoquei d'aire.

       
  • 2898105   maca√≥ ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> maca√≥
     
       
    • papallona reina, n f
    • maca√≥, n f sin. compl.
    • reina de la ruda, n f sin. compl.
    • salve regina, n f sin. compl.
    • es maca√≥n, n m/f
    • fr grand porte-queue, n m
    • fr machaon, n m
    • it macaone, n m
    • en common yellow swallowtail, n
    • en European swallowtail, n
    • en old world swallowtail, n
    • en swallowtail, n
    • nc Papilio machaon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Papiliònids > Papilio

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 305932   ma√ßaranduba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> ma√ßaranduba
     
       
    • ma√ßaranduba, n f
    • es ma√ßaranduba
    • fr ma√ßaranduba
    • en massaranduba
    • de Massaranduba

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat, emprada en construcció naval, obres hidràuliques, fusteria grossa, fusteria interior i en la fabricació de paviments, mobles, talles i peces tornejades.

       
  • 220625   macaroni ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Art> macaroni
     
       
    • macaroni, n m
    • es macarroni
    • fr macaroni
    • en macaroni

    <Història > Arqueologia> , <Art>

    Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

    Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

       
  • 207536   macarr√≥ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria qu√≠mica> macarr√≥
     
       
    • macarr√≥, n m
    • paris√≥, n m
    • es macarr√≥n
    • es paris√≥n
    • fr paraison
    • en parison

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria qu√≠mica>

    Material plàstic, generalment tubular, en estat de semifusió, que surt de la filera d'una extrusora en l'emmotllament per bufatge.

       
  • 1534020   macarr√≥ ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macarr√≥
     
       
    • macarr√≥, n m
    • es macaron
    • es macarr√≥n
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarr√≥, manlleu del franc√®s macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarr√≥, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha produ√Įt la mateixa adaptaci√≥ (macarr√≥n, en castell√†);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 3922115   macassar ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> macassar
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]