termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 294959   mà a mà  <Esports > Esports de pilota > Futbol americà> mà a mà
     
       
    • mà a mà, n m
    • es handoff
    • fr hand off
    • en hand off

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.

       
  • 208112   mà corrent (*)  <Lleure > Turisme> mà corrent (*)
     
       
    • diari de producció, n m
    • es diario de producción
    • es diario de recepción
    • es mano corriente
    • fr main courante
    • en guest ledger
    • en tabular ledger
    • en transient guest ledger
    • de Serviceliste

    <Lleure > Turisme>

    Registre on diàriament s'apunta el valor dels serveis prestats a cada client d'un establiment hoteler i el crèdit que té, i que permet conèixer la producció de l'establiment.

    Formes desestimades
    mà corrent, n f

       
  • 207134   mac-twist [en]  <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> mac-twist [en]
     
       
    • mac-twist [en], n m
    • es mac twist
    • fr mac twist
    • en mac twist

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc que consisteix a fer un gir invertit de 360º a 540º.

       
  • 635780   maça  <Esports> maça
     
       
    • maça, n f
    • es maza
    • es mazo
    • es taco
    • fr maillet
    • fr poussoir
    • it mazza
    • en mallet
    • en pusher
    • en striker
    • de Schläger

    <Esports>

    Peça de forma cilíndrica o de barret amb què s'impulsa el disc en l'hoquei d'aire.

       
  • 2898105   macaó  <Zoologia > Insectes> macaó
     
       
    • papallona reina, n f
    • macaó, n f sin. compl.
    • reina de la ruda, n f sin. compl.
    • salve regina, n f sin. compl.
    • es macaón, n m/f
    • fr grand porte-queue, n m
    • fr machaon, n m
    • it macaone, n m
    • en common yellow swallowtail, n
    • en European swallowtail, n
    • en old world swallowtail, n
    • en swallowtail, n
    • nc Papilio machaon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Papiliònids > Papilio

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 305932   maçaranduba  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> maçaranduba
     
       
    • maçaranduba, n f
    • es maçaranduba
    • fr maçaranduba
    • en massaranduba
    • de Massaranduba

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara, de la família de les sapotàcies, principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat.

       
  • 220625   macaroni  <Història > Arqueologia> , <Art> macaroni
     
       
    • macaroni, n m
    • es macarroni
    • fr macaroni
    • en macaroni

    <Història > Arqueologia> , <Art>

    Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

    Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

       
  • 1534020   macarró  <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria> macarró
     
       
    • macarró, n m
    • es macaron
    • es macarrón
    • fr macaron
    • it macaron
    • it macaron francese
    • pt macaron
    • en macaron
    • en macaroon

    <Alimentació > Cereals i derivats. Productes de pastisseria>

    Galeta doble de forma rodona, cruixent per fora i suau per dins, que s'elabora amb una pasta feta de sucre, ametlles i clara d'ou, i es farceix amb una crema espessa, típica de la pastisseria francesa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macarró:

    S'aprova el terme macarró, manlleu del francès macaron adaptat sobre la base del mot de la llengua general macarró, pels motius següents:

    ·és la forma que s'ha popularitzat entre els especialistes de l'àmbit de la pastisseria i, per tant, la solució més documentada en català;

    ·en català ja es documenten usos tradicionals de macarró dins l'àmbit de la pastisseria i amb un significat molt afí: segons el DCVB(1), per exemple, a Menorca macarró denomina una "Peça de confiteria, composta de sucre molt concentrat i cuit amb líquids aromàtics i que està emmotllat en forma d'estrella amb les puntes arrodonides", i, segons el DDLC(2), macarró és una "Peça de confiteria feta amb sucre, ametlla i espècies"; aquests significats mostren que els conceptes són molt propers i que es tracta de meres variants del mateix tipus de galeta;

    ·en altres llengües també s'ha produït la mateixa adaptació (macarrón, en castellà);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2010]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>

       
  • 207536   macarró  <Indústria > Indústria química> macarró
     
       
    • macarró, n m
    • parisó, n m
    • es macarrón
    • es parisón
    • fr paraison
    • en parison

    <Indústria > Indústria química>

    Material plàstic, generalment tubular, en estat de semifusió, que surt de la filera d'una extrusora en l'emmotllament per bufatge.

       
  • 208235   macellum [la]  <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia> macellum [la]
     
       
    • macellum [la], n m
    • es macellum
    • en macellum

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Construcció romana que s'utilitzava com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un tolos central de funció bàsicament decorativa.