termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208235   macellum [la] ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥> , <Hist√≤ria > Arqueologia> macellum [la]
     
       
    • macellum [la], n m
    • es macellum
    • en macellum

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Construcció romana que s'utilitzava com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un tolos central de funció bàsicament decorativa.

       
  • 205530   maceraci√≥ ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> maceraci√≥
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es maceraci√≥n
    • fr mac√©ration
    • en maceration

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s'estovi i agafi un sabor especial.

       
  • 3172773   maceraci√≥ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> maceraci√≥
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es braceado, n m
    • es maceraci√≥n, n f
    • fr brassage, n m
    • fr emp√Ętage, n m
    • it ammostamento, n m
    • it macerazione, n f
    • en mashing, n
    • de Maischen, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Segona fase de la cervesificació, posterior al maltatge, que consisteix a barrejar malta triturada i aigua, sotmetre la mescla resultant a diferents temperatures i anar-la remenant de manera regular.

    Nota: 1. En la maceració, les substàncies solubles de la malta es dissolen, el midó es transforma en glucosa i les matèries nitrogenades complexes es degraden.

    Nota: 2. La mescla de malta triturada i aigua de la maceració és la mestura, que esdevé most al final d'aquesta operació.

    Nota: 3. L'equivalent franc√®s emp√Ętage, que significa literalment 'empastament', s'utilitza sovint referit de manera m√©s espec√≠fica a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la mescla de malta i l'aigua.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172774   macerador ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> macerador
     
       
    • macerador, n m
    • es bombo de maceraci√≥n, n m
    • es maceradora, n f
    • fr cuve d'emp√Ętage, n f
    • fr cuve de brassage, n f
    • fr cuve-mati√®re, n f
    • it tino di ammostamento, n m
    • it tino di macerazione, n m
    • en mash tun, n
    • en masher, n
    • en mashing tun, n
    • de Maischbottich, n m
    • de Maischkessel, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Recipient met√†l¬∑lic prove√Įt d'un mecanisme d'agitaci√≥ que s'utilitza en la cervesificaci√≥ per a fer la mestura i sotmetre-la a diferents temperatures durant l'operaci√≥ de maceraci√≥.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 205531   macerar ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> macerar
     
       
    • macerar, v tr
    • es macerar
    • fr mac√©rer
    • en macerate, to

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Deixar fruita en una maceració durant un cert temps.

       
  • 481337   machinima [en] ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> machinima [en]
     
       
    • machinima [en], n f
    • es machinima
    • fr machinima
    • en machinima
    • de Machinima

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    T√®cnica de creaci√≥ de pel¬∑l√≠cules d'animaci√≥ amb seq√ľ√®ncies i tecnologia procedents dels videojocs.

    Nota: La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.

       
  • 481336   machinima [en] ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> machinima [en]
     
       
    • machinima [en], n f
    • es machinima
    • fr machinima
    • en machinima
    • de Machinima

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Pel¬∑l√≠cula d'animaci√≥ que es realitza amb seq√ľ√®ncies i tecnologia procedents dels videojocs.

    Nota: La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.

       
  • 3922131   macor√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> macor√©
     
       
    • macor√©, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makor√©, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makor√©, n m
    • en makora, n
    • en makor√©, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makor√©, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macor√© (com a forma principal) i douka (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes aut√≤ctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perqu√® tenen poc √ļs.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Pa√Įsos Catalans. Granollers: Montblanc-Mart√≠n; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Bot√†nica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 205645   macroesclereida ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> macroesclereida
     
       
    • macroesclereida, n f
    • es macrosclereida
    • en macrosclereid

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Esclereida major de 20 ¬Ķm.

       
  • 576620   m√†cron ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> m√†cron
     
       
    • m√†cron, n m
    • es acento largo
    • es macron
    • fr accent long
    • fr macron
    • fr trait sup√©rieur
    • it macron
    • en long accent
    • en macron
    • en straight accent
    • de L√§ngestrich
    • de Macron
    • de Makron

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ňČ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de pros√≤dia i m√®trica cl√†ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteraci√≥ i de transcripci√≥ fon√®tica i en diversos sistemes de notaci√≥ cient√≠fica.

    Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.