termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754224   n-pla ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-pla
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 2754224   n-tupla ÔĽŅ <Matem√†tiques> n-tupla
     
       
    • n-tupla, n f
    • n-pla, n f sin. compl.
    • es n-pla, n f
    • es n-tupla, n f
    • es n-tuplo, n m
    • es tupla, n f
    • fr n-uple, n m
    • fr n-uplet, n m
    • it n-pla, n f
    • it n-upla, n f
    • it tupla, n f
    • en n-tuple, n
    • en tuple, n

    <Matemàtiques>

    Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu angl√®s tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan refer√®ncia a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'√†mbit de les matem√†tiques i la inform√†tica, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© es documenta i s'utilitza la forma en femen√≠ i amb a final, si b√© √©s una q√ľesti√≥ for√ßa vacil¬∑lant; en itali√†, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castell√† tupla √©s la forma m√©s usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova tamb√©, com a sin√≤nim complementari de n-tupla, en matem√†tiques, la forma n-pla, reducci√≥ de n-tupla, pels motius seg√ľents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matem√†tiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en inform√†tica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'√ļs habitual que es fa dels termes en aquestes dues √†rees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien m√©s justificades des del punt de vista etimol√≤gic, perqu√® tenen menys √ļs. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pron√ļncia habitual d'aquestes formes √©s amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final t√≤nica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'√ļs majoritari de les formes amb a no respon a una q√ľesti√≥ purament fon√®tica (el fet que tupla es pronunci√Į tamb√© amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tend√®ncia a pronunciar la e √†tona final en a).

    Tamb√© s'han valorat -ja sigui perqu√® s'han documentat en algunes fonts, perqu√® han estat suggerides per especialistes o perqu√® en altres lleng√ľes es documenten solucions an√†logues- les formes seg√ľents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminaci√≥ compartida de duple, qu√≠ntuple, s√®xtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el franc√®s), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o √®nupla (i √®nuple). S'han desestimat, per√≤, perqu√® no tenen √ļs.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 252265   nad√≥ a terme ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> nad√≥ a terme
     
       
    • nad√≥ a terme, n m
    • es neonato a t√©rmino
    • es reci√©n nacido a t√©rmino
    • fr enfant √† terme
    • en full-term infant
    • en term infant

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

       
  • 252266   nad√≥ postterme ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> nad√≥ postterme
     
       
    • nad√≥ postterme, n m
    • es neonato post√©rmino
    • es reci√©n nacido post√©rmino
    • fr enfant n√© apr√®s terme
    • fr enfant post-terme
    • en post-term infant

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Nadó nascut al cap de 42 setmanes o més de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

    Nota: Sovint s'utilitza aquest terme com a sinònim de nadó postmadur. Estrictament, però, nadó postmadur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó postterme es refereix a la durada de la gestació.

       
  • 252267   nad√≥ preterme ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> nad√≥ preterme
     
       
    • nad√≥ preterme, n m
    • es neonato pret√©rmino
    • es reci√©n nacido pret√©rmino
    • fr enfant n√© avant terme
    • fr enfant pr√©terme
    • en preterm infant

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Nadó nascut abans que no es completin les 37 setmanes de gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual.

    Nota: Sovint s'utilitza com a sinònim de nadó prematur. Estrictament, però, nadó prematur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó preterme es refereix a la durada de la gestació.

       
  • 208383   naiscos ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> naiscos
     
       
    • naiscos, n m
    • es naiskos
    • en naiskos

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Temple grec de dimensions petites.

       
  • 2631066   nano- ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-
     
       
    • nano-
    • es nano-
    • fr nano-
    • it nano-
    • en nano-

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una àrea del coneixement s'ocupa d'estructures de dimensions nanomètriques.

    Nota: Per exemple, són mots formats amb aquesta forma prefixada nanotecnologia, nanociència o nanoelectrònica.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dóna el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec n√°nnos, amb el significat gen√®ric de 'nan', i tamb√© per a fer refer√®ncia al subm√ļltiple d'una unitat equivalent a la mil milion√®sima part d'aquesta unitat, que √©s el significat que t√© habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nan√≤metre, que √©s la unitat de mesura de refer√®ncia de la nanotecnologia.

    M√©s concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'√†mbit de la nanotecnologia que una estructura √©s de dimensions nanom√®triques (o que un objecte cont√© estructures d'aquestes dimensions) i tamb√© que una √†rea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aqu√≠ la denominaci√≥ nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogr√†fiques d'altres lleng√ľes, per exemple en angl√®s al diccionari Merriam-Webster(1), en qu√® es documenten els significats seg√ľents per al formant nano-: "one billionth (10‚ąí9) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en itali√† al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats seg√ľents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <http://www.merriam-webster.com/>
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631067   nano- ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nano-
     
       
    • nano-
    • es nano-
    • fr nano-
    • it nano-
    • en nano-

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques.

    Nota: Per exemple, són noms formats amb aquesta forma prefixada nanopartícula, nanomaterial o nanoxip.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

    El Consell Supervisor dóna el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

    El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec n√°nnos, amb el significat gen√®ric de 'nan', i tamb√© per a fer refer√®ncia al subm√ļltiple d'una unitat equivalent a la mil milion√®sima part d'aquesta unitat, que √©s el significat que t√© habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nan√≤metre, que √©s la unitat de mesura de refer√®ncia de la nanotecnologia.

    M√©s concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'√†mbit de la nanotecnologia que una estructura √©s de dimensions nanom√®triques (o que un objecte cont√© estructures d'aquestes dimensions) i tamb√© que una √†rea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aqu√≠ la denominaci√≥ nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogr√†fiques d'altres lleng√ľes, per exemple en angl√®s al diccionari Merriam-Webster(1), en qu√® es documenten els significats seg√ľents per al formant nano-: "one billionth (10‚ąí9) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en itali√† al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats seg√ľents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

    (1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
    <http://www.merriam-webster.com/>
    (2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631027   nanoempremtaci√≥ ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nanoempremtaci√≥
     
       
    • nanoempremtaci√≥, n f
    • es nanoindentaci√≥n
    • fr nano-indentation
    • fr nanop√©n√©tration
    • en nano-indentation
    • en nanoindentation
    • en nanopenetration

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.

    Nota: La micropunta amb què es realitza la nanoempremtació forma part d'un nanoempremtador.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 2631028   nanoempremtador ÔĽŅ <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia> nanoempremtador
     
       
    • nanoempremtador, n m
    • es nanoindentador
    • fr nano-indenteur
    • fr nanop√©n√©trateur
    • en nano-indenter
    • en nanoindentation system
    • en nanoindenter

    <Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

    Instrument utilitzat en la nanoempremtació.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

    El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

    El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

    Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

    Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

    (1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
    <http://oxforddictionaries.com/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]