termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 711259   nociceptor ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Fisiologia humana> nociceptor
     
       
    • nociceptor, n m
    • nocireceptor, n m
    • es nociceptor
    • fr nocicepteur
    • fr r√©cepteur de la douleur
    • fr r√©cepteur nociceptif
    • en nociceptor
    • en nocireceptor
    • en pain receptor

    <Ciències de la salut > Fisiologia humana>

    Receptor sensorial que respon preferentment a estímuls nocius o que es poden tornar nocius si esdevenen prolongats.

       
  • 3559305   nociom√≠stids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> nociom√≠stids
     
       
    • nociom√≠stids, n m pl
    • nc Notiomystidae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

       
  • 711259   nocireceptor ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Fisiologia humana> nocireceptor
     
       
    • nociceptor, n m
    • nocireceptor, n m
    • es nociceptor
    • fr nocicepteur
    • fr r√©cepteur de la douleur
    • fr r√©cepteur nociceptif
    • en nociceptor
    • en nocireceptor
    • en pain receptor

    <Ciències de la salut > Fisiologia humana>

    Receptor sensorial que respon preferentment a estímuls nocius o que es poden tornar nocius si esdevenen prolongats.

       
  • 1534026   noguina ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> , <Ci√®ncies de la vida > Gen√®tica> noguina
     
       
    • noguina, n f
    • es noggin
    • fr noggin
    • it noggin
    • pt noggin
    • pt noguina
    • en noggin

    <Ciències de la vida > Bioquímica> , <Ciències de la vida > Genètica>

    Prote√Įna que durant el desenvolupament embrionari inhibeix l'activitat d'alguns compostos de la fam√≠lia del factor de creixement transformant beta, especialment de les prote√Įnes morfog√®niques √≤ssies.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes noguina, gen de la noguina, similinoguina i gen de la similinoguina:

    S'aprova el terme noguina pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'adaptaci√≥ catalana de la denominaci√≥ anglesa noggin, partint de la pron√ļncia del terme angl√®s i convertint el segment final -in en -ina, terminaci√≥ caracter√≠stica en catal√† de la denominaci√≥ de prote√Įnes equivalent a la terminaci√≥ anglesa -in (actina/actin, ceratina/keratin, fibrina/fibrin, hemoglobina/hemoglobin, etc.);(1)

    ·des del punt de vista formal, no s'allunya excessivament de la designació anglesa i, per tant, s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció del manlleu (noggin), tot i que és la forma més internacional i utilitzada, perquè presenta una grafia estranya en català i es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.


    Com a terme relacionat de noguina, s'aprova tamb√© gen de la noguina, forma relativa al gen que codifica aquesta prote√Įna. Es tracta, en aquest cas, d'una designaci√≥ descriptiva, formalment adequada i transparent. T√© el vistiplau, com noguina, de la majoria d'especialistes consultats.

    D'altra banda, tamb√© com a terme relacionat de noguina, s'aprova la forma similinoguina pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès noggin-like (protein);

    ·és una designació sintètica, fet que pot facilitar-ne l'acceptació;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, formada per adjunci√≥ de la forma prefixada d'origen llat√≠ simili-, que significa 'semblant', al nucli substantiu noguina;

    ·és transparent, atesa la proximitat formal del formant simili- amb l'adjectiu similar;

    ¬∑la forma prefixada simili-, encara que no √©s gaire productiva, √©s un dels recursos que permeten traduir en catal√† de manera sint√®tica les formacions creades en angl√®s amb el sufix de significat an√†leg -like(2), i √©s present ja en el substantiu normatiu similicad√®ncia o en la forma normalitzada pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 496 part√≠cula similiv√≠rica.

    La forma prote√Įna similar a la noguina s'ha desestimat, malgrat que tradueix perfectament el concepte angl√®s de noggin-like protein, perqu√® √©s massa llarga i dif√≠cilment podria competir amb el manlleu angl√®s.

    D'altra banda, les formes prote√Įna de tipus noguina, prote√Įna paranoguina, prote√Įna paranogu√≠nica, prote√Įna noguinoide i prote√Įna noguinosa, que tamb√© s'han tingut en compte, s'han desestimat perqu√® els especialistes consideren que s√≥n sem√†nticament equ√≠voques i que no s'identificarien amb el concepte.

    Com a terme relacionat de similinoguina s'aprova tamb√© la forma gen de la similinoguina, relativa al gen que codifica aquesta prote√Įna. √Čs, com el terme relacionat gen de la noguina, una forma descriptiva, formalment adequada i transparent.

    (1)La forma anglesa noggin √©s un substantiu de la llengua general que significa, col¬∑loquialment, 'cap' o 'testa'. Com a nom de prote√Įna respon al fet, segons els especialistes, que en els primers estudis sobre aquesta prote√Įna es va veure que la sobreexpressi√≥ del gen que la codifica en embrions de granota fa que els animals desenvolupin un cap molt gros. El mot t√© la particularitat que formalment √©s an√†leg, pel final en -in, al nom d'altres prote√Įnes.

    (2)Aquest sufix significa en anglès "ressembling or similar to: lifelike; springlike" o "having the characteristics of: childlike, ladylike" (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (eds.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000).

       
  • 252269   noier | noiera ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> noier | noiera
     
       
    • noier | noiera, n m, f
    • es noyero
    • fr noyauteur
    • en coremaker
    • de Kernmacher

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Persona especialitzada en la fabricació de noios.

       
  • 252270   noio ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> noio
     
       
    • noio, n m
    • es macho
    • es noyo
    • es n√ļcleo
    • fr noyau
    • en core
    • de Kern

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Part d'un motlle que permet obtenir les cavitats d'una peça emmotllada.

       
  • 208825   nom binomial ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> , <Bot√†nica> , <Zoologia> nom binomial
     
       
    • binomi, n m
    • nom binomial, n m sin. compl.
    • es binomen
    • es nombre binominal
    • fr binom
    • fr bin√īme
    • fr nom binominal
    • en binomen
    • en binomial
    • en binominal
    • en binominal name

    <Ciències de la vida > Microbiologia> , <Botànica> , <Zoologia>

    Nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats amb el qual es denominen les espècies d'éssers vius i de fòssils.

    Nota: Un binomi est√† constitu√Įt per un substantiu gen√®ric, corresponent al g√®nere, seguit d'un ep√≠tet espec√≠fic.

       
  • 3710926   nom cient√≠fic ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia> nom cient√≠fic
     
       
    • nom cient√≠fic, n m
    • es nombre cient√≠fico, n m
    • fr nom scientifique, n m
    • en scientific name, n

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Denominaci√≥ d'un t√†xon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biol√≤gica, constitu√Įda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.

    Nota: 1. Els noms científics són denominacions estàndard de valor internacional.

    Nota: 2. Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini (per exemple, Eukaryota); un regne (per exemple, Animalia); un fílum (per exemple, Chordata) o, en botànica i micologia, una divisió (per exemple, Bryophyta); una classe (per exemple, Aves); un ordre (per exemple, Charadriiformes); una família (per exemple, Scolopacidae); un gènere (per exemple, Calidris), o una espècie (per exemple, Calidris ferruginea).

    Nota: 3. El nom cient√≠fic d'un t√†xon de qualsevol categoria superior al nivell d'esp√®cie consta d'un √ļnic mot (√©s un uninomi); el d'una esp√®cie, de dos mots (√©s un binomi), i el d'una subesp√®cie, de tres mots (√©s un trinomi).

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes nom cient√≠fic, nom com√ļ (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom gen√®ric (sin. nom de g√®nere), ep√≠tet espec√≠fic (sin. nom espec√≠fic) i ep√≠tet subespec√≠fic (sin. nom subespec√≠fic):

    S'aproven les denominacions nom cient√≠fic, nom com√ļ (amb el sin√≤nim absolut nom vernacle i el sin√≤nim complementari nom vulgar), nom gen√®ric (amb el sin√≤nim complementari nom de g√®nere), ep√≠tet espec√≠fic (amb el sin√≤nim nom espec√≠fic) i ep√≠tet subespec√≠fic (amb el sin√≤nim nom subespec√≠fic) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels conceptes respectius i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sin√≤nims complementaris (nom vulgar respecte de nom com√ļ i nom vernacle, i nom de g√®nere respecte de nom gen√®ric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 3710927   nom com√ļ ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia> nom com√ļ
     
       
    • nom com√ļ, n m
    • nom vernacle, n m
    • nom vulgar, n m sin. compl.
    • es nombre com√ļn, n m
    • es nombre vernacular, n m
    • fr nom commun, n m
    • fr nom vernaculaire, n m
    • fr nom vulgaire, n m
    • en common name, n
    • en trivial name, n
    • en vernacular name, n

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

    Nota: 1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'esp√®cie bot√†nica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'esp√®cie ornitol√≤gica Caprimulgus europaeus), o b√© poden haver estat creats per especialistes per a designar esp√®cies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perqu√® s√≥n al¬∑l√≤ctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom cient√≠fic (per exemple, ptilinop, adaptaci√≥ del nom de g√®nere Ptilinopus, per a designar diverses esp√®cies ornitol√≤giques de la fam√≠lia dels col√ļmbids), manlleus d'altres lleng√ľes (per exemple, xia, adaptaci√≥ del castell√† ch√≠a, forma d'origen n√†huatl, per a l'esp√®cie bot√†nica Salvia hispanica), o b√© neologismes creats a partir de les caracter√≠stiques morfol√≤giques, de distribuci√≥, d'alimentaci√≥, de comportament, etc. del t√†xon que es denomina (per exemple, papallona de l'arbo√ß per al lepid√≤pter Charaxes jasius).

    Nota: 2. Els noms comuns s'utilitzen √ļnicament en la llengua en qu√® s'han creat, a difer√®ncia dels noms cient√≠fics, que s√≥n denominacions est√†ndard de valor internacional.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes nom cient√≠fic, nom com√ļ (sin. nom vernacle i sin. compl. nom vulgar), nom gen√®ric (sin. nom de g√®nere), ep√≠tet espec√≠fic (sin. nom espec√≠fic) i ep√≠tet subespec√≠fic (sin. nom subespec√≠fic):

    S'aproven les denominacions nom cient√≠fic, nom com√ļ (amb el sin√≤nim absolut nom vernacle i el sin√≤nim complementari nom vulgar), nom gen√®ric (amb el sin√≤nim complementari nom de g√®nere), ep√≠tet espec√≠fic (amb el sin√≤nim nom espec√≠fic) i ep√≠tet subespec√≠fic (amb el sin√≤nim nom subespec√≠fic) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels conceptes respectius i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ·es documenten en nombroses obres especialitzades (entre d'altres, en els codis oficials de nomenclatura botànica i zoològica) i, en alguns casos, fins i tot en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes consignades com a sin√≤nims complementaris (nom vulgar respecte de nom com√ļ i nom vernacle, i nom de g√®nere respecte de nom gen√®ric) responen a usos actualment menys habituals.

    Les formes epítet específic i nom específic, d'una banda, i epítet subespecífic i nom subespecífic, de l'altra, per bé que fan referència al mateix concepte dins el nom científic, tenen àmbits d'aplicació diferents: les formes amb el nucli epítet s'utilitzen en botànica i les formes amb el nucli nom, en zoologia.

    Es descarten les formes nom d'espècie, com a sinònim de nom específic, i nom de subespècie, com a sinònim de nom subespecífic, perquè fan referència a altres conceptes: un nom d'espècie no és el segon component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de l'espècie; i un nom de subespècie no és el tercer component d'un nom científic, sinó el nom científic complet de la subespècie.

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 208490   nom de domini ÔĽŅ <Inform√†tica> , <Inform√†tica > Internet> nom de domini
     
       
    • domini, n m
    • nom de domini, n m
    • es dominio
    • es nombre de dominio
    • fr domaine
    • fr nom de domaine
    • en domain
    • en domain name

    <Informàtica> , <Informàtica > Internet>

    Part d'una adreça d'Internet que identifica una persona, empresa o organització connectada a aquesta xarxa i que expressa generalment la seva adscripció territorial, el tipus d'organització de què es tracta o el sector o empresa de què forma part.