termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205692   nubuc ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells> nubuc
     
       
    • nubuc, n m
    • es nubuc
    • fr nubuck
    • en nubuck
    • de Nubuk

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells>

    Pell ovina o bovina apelfada pel costat de flor.

       
  • 205634   nucleoc√†psida ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> nucleoc√†psida
     
       
    • nucleoc√†psida, n f
    • es nucleoc√°psida
    • es nucleoc√°pside
    • fr nucl√©ocapside
    • en nucleocapsid

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Unitat d'estructura vírica consistent en una càpsida i l'àcid nucleic que conté.

       
  • 3172784   n√ļmero ÔĽŅ <Arts > Circ> n√ļmero
     
       
    • n√ļmero, n m
    • es acto, n m
    • es n√ļmero, n m
    • fr num√©ro, n m
    • it numero, n m
    • en act, n
    • en circus act, n
    • de Zirkusnummer, n f

    <Arts > Circ>

    Conjunt d'exercicis tècnics i interpretatius combinats i ordenats segons una progressió dramàtica que es caracteritza per l'augment gradual de la dificultat dels exercicis.

    Nota: 1. Els n√ļmeros solen durar uns deu minuts i, al circ cl√†ssic, segueixen generalment l'esquema seg√ľent: entrada i presentaci√≥ de l'artista i la seva especialitat, actuaci√≥, salutaci√≥ i sortida. Al circ contemporani, sovint el n√ļmero no t√© un esquema tan marcat.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 990162   n√ļmero de dandis ÔĽŅ <Arts > Circ> n√ļmero de dandis
     
       
    • n√ļmero de dandis, n m
    • es n√ļmero de dandis
    • fr num√©ro de table

    <Arts > Circ>

    N√ļmero caracter√≠stic de l'acrob√†cia c√≤mica en qu√® diversos artistes vestits de manera molt elegant executen exercicis diversos amb l'ajuda d'una taula i, sovint, unes cadires.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme n√ļmero de dandis:

    El substantiu dandi és una forma normativa, adaptació de l'anglès dandy (d'origen incert), que designa un "Home que vesteix amb gran elegància".

       
  • 207514   n√ļmero de s√≤col ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> n√ļmero de s√≤col
     
       
    • n√ļmero de s√≤col, n m
    • es socket
    • en socket
    • en socket number

    <Informàtica > Maquinari>

    N√ļmero d'identificaci√≥ assignat en una xarxa a un s√≤col.

       
  • 3559306   num√≠dids ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> num√≠dids
     
       
    • num√≠dids, n m pl
    • nc Numididae

    <Zoologia > Ocells>

    Família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.

       
  • 208741   nunatak ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> nunatak
     
       
    • nunatak, n m
    • es nunatak
    • fr nunatak
    • en nunatak
    • en nunataq
    • de Nunatak

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pic roc√≥s a√Įllat que sobresurt de la superf√≠cie d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perp√®tues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.

       
  • 835126   nunchaku [ja] ÔĽŅ <Esport > Esports de combat> nunchaku [ja]
     
       
    • nunchaku [ja], n m
    • es nunchaco
    • es nunchaku
    • fr fl√©au
    • fr fl√©au d'Okinawa
    • fr nunchaku
    • it nunchaku
    • en nunchaku
    • de Nunchaku

    <Esport > Esports de combat>

    Arma originària d'Okinawa formada per dos bastons d'aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s'utilitza en determinades arts marcials.

    Nota: Nunchaku és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopci√≥ del manlleu japon√®s, i nom√©s en un cas s'ha fixat tamb√© una denominaci√≥ descriptiva catalana com a sin√≤nim complementari, pels motius seg√ľents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ¬∑els manlleus del japon√®s tenen √ļs internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogr√†fiques de les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ¬∑s√≥n tamb√© les formes que, en general, tenen √ļs en catal√†.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripci√≥ d'acord amb el sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, que √©s el m√©s utilitzat internacionalment i el que ha fet servir pr√®viament el Consell Supervisor en la fixaci√≥ d'altres manlleus procedents del japon√®s. Aquest sistema, a m√©s, permet aconseguir una pron√ļncia bastant propera a la fon√®tica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificaci√≥, per√≤, s'ha optat per eliminar en la transcripci√≥ el diacr√≠tic corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bŇć-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un m√†cron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicaci√≥ de la vocal), perqu√® dificulta l'escriptura i no aporta difer√®ncies quan es llegeix en catal√† en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japon√®s aprovats pel Consell Supervisor. Tot i aix√≠, s'acorda de fer constar en nota la transcripci√≥ estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al g√®nere, at√®s que en la llengua d'origen no es fa distinci√≥ entre mascul√≠ i femen√≠, en cada cas s'ha optat per una soluci√≥ o altra en funci√≥ de l'√ļs m√©s est√®s en catal√†.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nunchaku:

    Es bandegen les denominacions alternatives batolles d'Okinawa, flagell d'Okinawa i verguera d'Okinawa, si b√© es poden considerar sem√†nticament adequades, perqu√® no tenen √ļs i el manlleu del japon√®s ja est√† molt est√®s, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

       
  • 204866   nus ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica> nus
     
       
    • nus, n m
    • es nudo
    • fr noeud
    • it nodo
    • en node

    <Ling√ľ√≠stica>

    Cadascun dels punts d'un diagrama arbori que és unit amb altres punts a través de branques.

       
  • 207059   nus maixard ÔĽŅ <Esport > Muntanyisme> nus maixard
     
       
    • nus maixard, n m
    • es nudo machard
    • fr noeud machard
    • en French prusik
    • en helical knot

    <Esport > Muntanyisme>

    Nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a remuntar cordes i per a l'autoassegurança en ràpels.