termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208592   nansa ÔĽŅ <Inform√†tica> nansa
     
       
    • ansa, n f
    • nansa, n f
    • es handle
    • es mango
    • fr manche
    • fr poign√©e
    • en handle

    <Informàtica>

    Element que apareix a la pantalla de l'ordinador quan se selecciona un objecte gràfic, i que permet de modificar-ne la posició o les dimensions.

    Nota: Si cal especificar-ho, es distingeix entre anses de posicionament i anses de redimensionament.

       
  • 208384   naos ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> naos
     
       
    • naos, n m
    • es naos
    • en naos

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Cel·la d'un temple grec.

       
  • 205507   napar ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> napar
     
       
    • napar, v tr
    • es napar
    • fr napper
    • en coat, to
    • en nap, to
    • en top, to

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Recobrir completament i uniformement un menjar amb una capa de salsa o de crema.

    Nota: Convé no confondre napar amb altres termes afins, com ara regar o banyar.

       
  • 3544588   NAPL ÔĽŅ <Medi ambient> NAPL
     
       
    • liqu√≠d de fase no aquosa, n m
    • NAPL, n m sigla
    • es l√≠quido de fase no acuosa, n m
    • es NAPL, n m sigla
    • fr liquide en phase non aqueuse, n m
    • fr LPNA, n m sigla
    • en non aqueous phase liquid, n
    • en NAPL, n sigla

    <Medi ambient>

    L√≠quid contaminant immiscible amb l'aigua, present a les aig√ľes superficials, a les aig√ľes subterr√†nies o al s√≤l.

    Nota: 1. Segons la densitat respecte a l'aigua, un líquid de fase no aquosa pot ser un líquid dens de fase no aquosa o bé un líquid lleuger de fase no aquosa.

    Nota: 2. La sigla NAPL correspon a l'equivalent anglès non aqueous phase liquid.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes líquid de fase no aquosa (sigla NAPL), líquid dens de fase no aquosa (sigla DNAPL) i líquid lleuger de fase no aquosa (sigla LNAPL):

    S'aprova la denominaci√≥ l√≠quid de fase no aquosa, juntament amb les denominacions sem√†nticament subordinades l√≠quid dens de fase no aquosa i l√≠quid lleuger de fase no aquosa, i amb les sigles d'origen angl√®s NAPL, DNAPL i LNAPL, respectivament, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a les denominacions desenvolupades,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades: el diccionari normatiu defineix fase com la "regi√≥ homog√®nia d'un sistema f√≠sic no homogeni"; en aquest cas, el sistema f√≠sic no homogeni √©s el conjunt format per l'aigua i les subst√†ncies contaminants i les regions homog√®nies s√≥n les distintes √†rees observables en aquest sistema, una d'aquosa, √©s a dir, formada per l'aigua, i una de no aquosa, formada pel contaminant, ja que aquestes subst√†ncies contaminants s√≥n immiscibles amb l'aigua;

    ¬∑segueixen el paral¬∑lelisme de les denominacions en altres lleng√ľes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes l√≠quid de fase no aquosa dens i l√≠quid de fase no aquosa lleuger, malgrat que serien tamb√© adequades i, fins i tot, les denominacions esperables tenint en compte que designen tipus concrets de l√≠quids de fase no aquosa, perqu√® les formes aprovades tenen m√©s √ļs i s√≥n les preferides pels especialistes. La llargada considerable dels sintagmes, a m√©s, fa preferible l'anteposici√≥ dels adjectius (dens i lleuger), que s√≥n els elements diferenciadors de les denominacions.

    Quant a les sigles d'origen anglès,

    ¬∑s√≥n les √ļniques utilitzades en catal√† per a fer refer√®ncia a aquests conceptes;

    ¬∑tamb√© s'utilitzen en altres lleng√ľes rom√†niques;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que n'han demanat explícitament l'acceptació.

    Es descarten les sigles corresponents a les denominacions catalanes (LFNA, LDFNA o LLFNA) perqu√® no tenen cap √ļs ni s'identifiquen amb els conceptes.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]

       
  • 2664071   naranjilla [es] ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> naranjilla [es]
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2664070   naranjilla [es] ÔĽŅ <Bot√†nica> naranjilla [es]
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo
    • nc Solanum quitoense

    <Botànica>

    Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

    Nota: El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2898513   narrativa transm√®dia ÔĽŅ <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> , <Comunicaci√≥> narrativa transm√®dia
     
       
    • narrativa transm√®dia, n f
    • es narraci√≥n transmedia, n f
    • es narrativa transmedia, n f
    • fr mise en r√©cit transm√©dia, n f
    • fr narration transm√©dia, n f
    • fr transm√©dia, n m
    • en transmedia, n
    • en transmedia narrative, n
    • en transmedia storytelling, n
    • en crossmedia, n sin. compl.

    <Empresa > Comunicació empresarial> , <Comunicació>

    Tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d'interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l'univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport :

    El Consell Supervisor opta finalment per recollir una distinció conceptual entre transmèdia (transmedia, en anglès) i multisuport (crossmedia, en anglès), tenint en compte l'opinió dels experts en aquesta matèria, que confirmen que la diferència existeix malgrat que crossmedia s'utilitza també sovint amb el sentit de transmedia, que és la tècnica narrativa més innovadora i a la qual es tendeix actualment en l'àmbit del màrqueting.

    Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport (crossmedia, en anglès):

    Des del punt de vista ling√ľ√≠stic, transm√®dia √©s un adjectiu neol√≤gic manllevat de l'angl√®s per√≤ explicable tamb√© des del catal√†. √Čs paral¬∑lel, de fet, a les formes ja normatives hiperm√®dia i multim√®dia, creades sobre el substantiu angl√®s media 'mitjans' (com transm√®dia) amb adjunci√≥ dels prefixos cultes hiper- (del grec) i multi- (del llat√≠), respectivament. En aquest cas, el prefix √©s trans-, d'origen llat√≠, que significa 'm√©s enll√† de', i est√† motivat pel fet que en la narrativa transm√®dia la hist√≤ria global resultant va m√©s enll√† de cadascun dels mitjans pels quals es transmet; √©s, de fet, la suma de les hist√≤ries de cada mitj√†, les quals incorporen alhora l'univers creat pels usuaris.

    Pel que fa, específicament, a l'alternativa a transmedia storytelling o transmedia narrative, s'opta finalment per narrativa transmèdia i no pas per relat transmèdia, com s'havia acordat inicialment (tenint en compte el concepte relacionat relat de marca, aprovat pel Consell Supervisor a l'acta
    n√ļm. 563), per dos motius:

    -perquè narrativa transmèdia és la denominació més estesa en àmbits acadèmics, segons els especialistes en aquesta matèria;

    -perquè es considera que en aquest cas el nucli narrativa ("Narració", segons el diccionari normatiu, és a dir, "Acció de narrar, l'efecte", i també "Conjunt de gèneres narratius") s'adequa més bé al concepte, que fa referència a una tècnica de difusió d'històries i no pas a l'expressió concreta d'aquesta tècnica; és a dir, relat transmèdia podria ser una denominació adequada referida a les històries concretes (els relats) que sorgeixen de la narrativa transmèdia (relat és una "Relació de fets reals o imaginaris" i també una "Obra narrativa en prosa d'extensió inferior a la novel·la", segons el diccionari normatiu); com a tècnica, en canvi, és clarament preferible la forma narrativa.

    Pel que fa, d'altra banda, a l'adjectiu multisuport, s'aprova pels motius seg√ľents:

    -√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s crossmedia (del prefix angl√®s cross-, que vol dir 'a trav√©s de', o tamb√© 'entre' o 'm√ļtuament');

    -√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada sobre el prefix d'origen llat√≠ multi- 'molts' i el substantiu suport ("Material o aparell emprat per a enregistrar informaci√≥", segons el diccionari normatiu), tamb√© d'origen llat√≠;

    -és semànticament motivada i s'identifica sense dificultats amb el concepte, malgrat que l'anglicisme és la denominació habitual;

    -es documenta, anàlogament, en francès.

    S'ha descartat, com a alternativa a crossmedia, la forma multim√®dia perqu√® ja designa un altre concepte relacionat. Segons el diccionari normatiu, multim√®dia significa "Que combina diversos mitjans t√®cnics de comunicaci√≥ d'informaci√≥", per√≤ s'associa fonamentalment, segons els experts consultats, amb la informaci√≥ que es difon en un suport √ļnic (CDROM, web, etc.) per√≤ que integra dades de naturalesa diversa (so, text, imatge, v√≠deo, etc.), mentre que multisuport s'aplicaria a informaci√≥ que es difon a trav√©s de diversos mitjans.

    També s'han tingut en compte, com a alternatives a crossmedia, les formes plurimèdia i plurisuport, però s'han descartat en favor de multisuport, que presenta analogia amb la designació francesa i es considera que pot tenir més possibilitats d'èxit.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 2898104   nassuda del lledoner ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> nassuda del lledoner
     
       
    • papallona del lledoner, n f
    • nassuda del lledoner, n f sin. compl.
    • es repicoteada, n f
    • fr echancr√©, n m
    • it libitea del bagolaro, n f
    • en nettle-tree butterfly, n
    • nc Libythea celtis

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimf√†lids > Libite√Įns > Libythea

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 206323   nat nada ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> nat nada
     
       
    • nat nada, adj
    • es nato
    • fr de droit
    • fr de naissance
    • en inherent to the office

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Dit del títol o el càrrec que es té pel sol fet de tenir-ne un altre.

       
  • 208241   natatio [la] ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥> , <Hist√≤ria > Arqueologia> natatio [la]
     
       
    • natatio [la], n f
    • es natatio
    • en natatio

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció> , <Història > Arqueologia>

    Piscina coberta d'unes termes.