termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207875   objecte ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> objecte
     
       
    • inst√†ncia, n f
    • objecte, n m
    • es instancia
    • fr instance
    • fr objet instance
    • en instance
    • en instance object

    <Informàtica > Programari>

    Mòdul de dades autònom que, en la programació orientada a objectes, associa uns valors concrets a uns atributs que comparteix amb altres mòduls de la mateixa classe.

       
  • 2631057   objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper
     
       
    • objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, n m
    • cubewano, n m sin. compl.
    • es cubewano
    • es objeto cl√°sico del cintur√≥n de Kuiper
    • fr cubewano
    • fr objet classique de la ceinture de Kuiper
    • it cubewano
    • it oggetto classico della fascia di Kuiper
    • pt cubewano
    • pt objeto cl√°ssico do cintur√£o de Kuiper
    • en classical Kuiper belt object
    • en cubewano
    • de Cubewano
    • de klassisches Kuiperg√ľrtel-Objekt

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Objecte transneptuni√† del cintur√≥ de Kuiper, amb una √≤rbita de baixa excentricitat, que no presenta resson√†ncia amb Nept√ļ.

    Nota: La denominació cubewano prové de la lectura lletrejada en anglès de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se en conjunt a la resta d'objectes anàlegs (QB1-os> cubewanos); és una forma pròpia de contextos informals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 2631036   objecte transneptuni√† ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> objecte transneptuni√†
     
       
    • objecte transneptuni√†, n m
    • es objeto transneptuniano
    • fr objet transneptunien
    • it ogetto trans-nettuniano
    • pt objeto transneptuniano
    • pt objeto transnetuniano
    • en trans-Neptunian object
    • en transneptunian object
    • de Transneptun
    • de transneptunisches Objekt

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Objecte del sistema solar que orbita al voltant del Sol a una dist√†ncia mitjana superior a 30 unitats astron√≤miques, m√©s enll√† de Nept√ļ.

    Nota: S√≥n objectes transneptunians els objectes del cintur√≥ de Kuiper, els del n√ļvol d'Oort i els del disc dispers.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 252271   objectiu espec√≠fic ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> objectiu espec√≠fic
     
       
    • objectiu espec√≠fic, n m
    • objectiu operatiu, n m
    • es objetivo
    • fr objectif
    • en objective

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Qualsevol de les finalitats concretes, precises i quantificables que es marca una organització per a un període de temps predeterminat amb la intenció d'assolir una meta.

       
  • 252258   objectiu general ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> objectiu general
     
       
    • meta, n f
    • objectiu general, n m
    • es meta
    • fr but
    • en goal

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Qualsevol de les finalitats genèriques que es marca una organització amb la intenció d'assolir la seva missió.

       
  • 252271   objectiu operatiu ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> objectiu operatiu
     
       
    • objectiu espec√≠fic, n m
    • objectiu operatiu, n m
    • es objetivo
    • fr objectif
    • en objective

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Qualsevol de les finalitats concretes, precises i quantificables que es marca una organització per a un període de temps predeterminat amb la intenció d'assolir una meta.

       
  • 205914   obra de paleta ÔĽŅ <Construcci√≥> obra de paleta
     
       
    • obra de paleta, n f
    • es alba√Īiler√≠a
    • fr ma√ßonnerie
    • en masonry

    <Construcció>

    Obra constru√Įda amb materials utilitzats pels paletes.

       
  • 204570   obridora de flux axial ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria> obridora de flux axial
     
       
    • obridora de flux axial, n f
    • es abridora axi-flow
    • fr ouvreuse axi-flow
    • en axial-flow opener
    • de Axi-Flow-√Ėffner

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria>

    Obridora que s'utilitza per a netejar el cot√≥, constitu√Įda per dos cilindres eri√ßats de puntes que giren r√†pidament batent el cot√≥ i llevant-ne les impureses.

       
  • 2764157   obrir els dits[sobre/damunt/en/a] ÔĽŅ <Inform√†tica> obrir els dits[sobre/damunt/en/a]
     
       
    • despin√ßar, v tr
    • obrir els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
    • separar els dits [sobre/damunt/en/a], v prep sin. compl.
    • es abrir los dedos [en/sobre], v prep
    • es separar los dedos [en/sobre], v prep
    • fr √©carter les doigts [sur], v prep
    • en pinch open, to, v tr
    • en splay fingers [on], to, v prep
    • en spread fingers [on], to, v prep
    • en spread fingers apart [on], to, v prep

    <Informàtica>

    Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de descloure'ls sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.

    Nota: Generalment es despinça per engrandir o acostar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.).

    Nota: L'equivalent anglès to spread fingers se sol utilitzar quan l'acció es fa amb dos dits, i to splay fingers, quan es fa amb cinc dits. L'equivalent anglès to pinch open és propi del sistema operatiu d'Apple.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de l'àmbit de la informàtica refertis a gestos tàctils:

    ¬∑les denominacions aprovades coincideixen majorit√†riament amb les formes preferides pels usuaris (fer un toc, fer un doble toc, mantenir pressionat -ada, fregar, etc.); nom√©s s'ha optat per altres solucions en els casos en qu√® s'ha considerat que la forma proposada no responia exactament al concepte definit: per exemple, s'ha preferit pin√ßar en comptes de reduir, perqu√® reduir no fa refer√®ncia a l'acci√≥ que es fa amb els dits (to pinch, en angl√®s), sin√≥ al resultat d'aquesta acci√≥; puntualment, tamb√© s'ha fet alguna petita variaci√≥ respecte de la forma amb m√©s suport per motius estrictament ling√ľ√≠stics: per exemple, s'ha preferit fer girar en comptes de girar per motius de precisi√≥;

    ¬∑en tots els casos, les formes aprovades s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i descriuen amb transpar√®ncia els respectius conceptes;

    ¬∑majorit√†riament segueixen tamb√© el paral¬∑lelisme de la resta de lleng√ľes;

    ¬∑at√®s que els conceptes denominats s√≥n for√ßa generals i d'√†mplia difusi√≥, la sinon√≠mia s'ha considerat pertinent en alguns casos, especialment en aquells en qu√® hi havia clarament dues o m√©s formes possibles i ja amb un cert √ļs.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'aprovaci√≥ d'aquestes denominacions i la recomanaci√≥ que siguin les utilitzades normalment no ha d'impedir que en determinats contextos sigui possible tamb√© l'√ļs de formes alternatives no consignades aqu√≠, sobretot tenint en compte el car√†cter d'√†mplia difusi√≥ dels termes, la relaci√≥ que mantenen amb la llengua general o, fins i tot, el car√†cter canviant o inestable que poden tenir els conceptes.

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme despinçar :

    La forma despin√ßar segueix el paral¬∑lelisme denominatiu del terme sem√†nticament relacionat pin√ßar ('tocar la pantalla amb la punta de dos dits o m√©s fent el moviment de reunir-los') i pot considerar-se sem√†nticament motivada. √Čs, de fet, una forma que ja t√© √ļs en alguns √†mbits amb el sentit de 'deixar de pin√ßar' (en medicina, per exemple, despin√ßar una art√®ria, despin√ßar una v√®rtebra, etc.).

    Com a sin√≤nims complementaris de despin√ßar, per√≤ amb estructura sint√†ctica preposicional, s'aproven tamb√© les formes verbals obrir els dits i separar els dits. Aquestes formes s√≥n an√†logues a les designacions en altres lleng√ľes i paral¬∑leles a les formes tancar els dits i ajuntar els dits, utilitzades per a denominar (al costat de pin√ßar) un concepte molt relacionat.

    Les formes ampliar, augmentar i engrandir, que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè no fan referència a l'acció que es fa amb els dits sobre la pantalla sinó al resultat d'aquesta acció. Estrictament, designen, per tant, un altre concepte.

       
  • 3172785   obrir pla√ßa ÔĽŅ <Arts > Circ> obrir pla√ßa
     
       
    • obrir pla√ßa, v intr
    • es abrir plaza, v intr

    <Arts > Circ>

    Fer les gestions necessàries perquè un circ itinerant s'instal·li en una població durant uns dies per fer-hi diverses funcions.

    Nota: 1. L'acció d'obrir plaça inclou trobar la població que acollirà el circ i dur a terme les tasques organitzatives prèvies, com ara trobar l'espai concret on s'instal·larà, sol·licitar els permisos, etc.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme obrir plaça:

    S'aprova el verb obrir pla√ßa perqu√® √©s la forma habitual en l'√ļs oral dels especialistes per a designar aquest concepte.

    Obrir plaça és una expressió que es fa servir també en el món casteller, on significa 'fer, una colla, el primer castell en una diada castellera; encetar les actuacions'.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]