termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207652   punt d'encaix ÔĽŅ <Esports > Ca√ßa. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc> punt d'encaix
     
       
    • punt d'encaix, n m
    • es punto de enfleche
    • fr point d'encoche
    • en nocking point

    <Esports > Caça. Pesca. Tir > Tir > Tir amb arc>

    Punt on s'encaixa el culatí de la fletxa a la corda, fixat amb els localitzadors.

       
  • 204386   punt d'impacte ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> punt d'impacte
     
       
    • punt d'impacte, n m
    • es punto de empale
    • es punto de impacto
    • es yema
    • fr centre de percussion
    • fr point de frappe
    • en sweet spot
    • eu jogune
    • eu jotzeko puntu

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Punt del cap de la pala, la paleta o la raqueta on es considera que la pilota ha de rebotar per a aconseguir un bon cop, situat al centre del cap de la pala i la paleta i amb una situació variable en la raqueta segons la mida i el disseny del cap i segons la tensió i el gruix de les cordes.

       
  • 3204827   punt de bola ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de bola
     
       
    • punt de bola, n m
    • es punto de bola, n m
    • es punto de bolita, n m
    • fr boul√©, n m
    • en ball stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 120 i 130¬ļC, en qu√® el xarop agafa forma de bola quan s'agafa, amb els dits, d'una cullera que s'ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.

    Nota: 1. Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix i punt de bola fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi: el punt de bola mitjà (en castellà, punto de bola medio o, segons la classificació tradicional francesa, punto de bola fuerte, i en francès, grand boulé o gros boulé).

    Nota: 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204828   punt de bola fluix ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de bola fluix
     
       
    • punt de bola fluix, n m
    • es punto de bola floja, n m
    • es punto de bola flojo, n m
    • fr boul√©, n m
    • fr petit boul√©, n m
    • en small ball, n
    • en soft-ball, n
    • en soft-ball stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de bola en què la bola que forma el xarop és de consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla fluix.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre l'√ļs dels adjectius fluix i fort en les denominacions punt de bola fluix i punt de bola fort:

    Hi ha vacil¬∑laci√≥ a l'hora de fer concordar els adjectius fluix i fort amb punt (punt de bola fluix i punt de bola fort, amb els adjectius en mascul√≠) o b√© amb bola (punt de bola fluixa i punt de bola forta, amb els adjectius en femen√≠). La mateixa vacil¬∑laci√≥ es documenta tamb√© en castell√†. Finalment s'opta per la concordan√ßa en mascul√≠, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes i amb l'√ļs documentat majorit√†riament.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204829   punt de bola fort ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de bola fort
     
       
    • punt de bola fort, n m
    • es punto de bola dura, n m
    • es punto de bola fuerte, n m
    • fr petit cass√©, n m
    • en large ball, n
    • en small crack, n
    • en soft crack, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de bola en què la bola que forma el xarop és compacta i costa d'aixafar amb els dits.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo flojo.

    Nota: 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de bolla fort.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre l'√ļs dels adjectius fluix i fort en les denominacions punt de bola fluix i punt de bola fort:

    Hi ha vacil¬∑laci√≥ a l'hora de fer concordar els adjectius fluix i fort amb punt (punt de bola fluix i punt de bola fort, amb els adjectius en mascul√≠) o b√© amb bola (punt de bola fluixa i punt de bola forta, amb els adjectius en femen√≠). La mateixa vacil¬∑laci√≥ es documenta tamb√© en castell√†. Finalment s'opta per la concordan√ßa en mascul√≠, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes i amb l'√ļs documentat majorit√†riament.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204830   punt de caramel ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de caramel
     
       
    • punt de caramel, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel, n m
    • en liquid stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 150 i 170¬ļC, en qu√® ha tingut lloc la caramel¬∑litzaci√≥.

    Nota: 1. La caramel·lització és una reacció química que fa que a partir d'aquest punt el xarop agafi color.

    Nota: 2. Segons el color més o menys fosc del xarop, el punt de caramel es divideix en punt de caramel fluix i punt de caramel fort.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204831   punt de caramel fluix ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de caramel fluix
     
       
    • punt de caramel fluix, n m
    • es punto de caramelo flojo, n m
    • es punto de escarchado, n m
    • es punto de l√°mina, n m sin. compl.
    • fr grand cass√©, n m
    • en clear-liquid stage, n
    • en hard crack, n
    • en large crack, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenta com a equivalent castellà d'aquest punt de cocció la forma punto de caramelo fuerte.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 3204832   punt de caramel fort ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de caramel fort
     
       
    • punt de caramel fort, n m
    • es punto de caramelo fuerte, n m
    • es punto de quebradizo, n m
    • fr caramel, n m
    • fr caramel clair, n m
    • en brown-liquid stage, n
    • en light caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de caramel en què el xarop agafa un color entre groc fosc i marró.

    Nota: 1. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo claro o punto de crocante claro.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 204619   punt de cop de c√†stig ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba> punt de cop de c√†stig
     
       
    • punt de cop de c√†stig, n m
    • es punto de penalti stroke

    <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

    Punt marcat a 6,4 m del centre de la línia de fons, des d'on s'executa un cop de càstig.

    Nota: Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació punt de colp de càstig.

       
  • 3204833   punt de fil ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> punt de fil
     
       
    • punt de fil, n m
    • es punto de hebra, n m
    • es punto de hilo, n m
    • fr fil√©, n m
    • fr filet, n m
    • en thread stage, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 105 i 110¬ļC, en qu√® el xarop agafa forma de fil quan s'estira entre els dits polze i √≠ndex, que han estat submergits just abans en aigua freda.

    Nota: 1. Segons la llargada i la resistència del fil, el punt de fil es divideix en punt de fil fluix i punt de fil fort. Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi, el punt de fil mitjà (en castellà, punto de hebra gruesa, segons la classificació tradicional francesa, i en francès, grand filé, grand filet o lissé).

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]