termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 320568   podcast ÔĽŅ <TIC: Tecnologies de la informaci√≥ i la comunicaci√≥> podcast
     
       
    • podcast, n m
    • es podcast
    • fr balado
    • fr baladodiffus√©
    • fr fichier balado
    • it podcast
    • en podcast
    • en podcast file
    • de Podcast

    <TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

    Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per podcàsting.

       
  • 320569   podc√†sting ÔĽŅ <TIC: Tecnologies de la informaci√≥ i la comunicaci√≥> podc√†sting
     
       
    • podc√†sting, n m
    • es podcasting
    • fr baladodiffusion
    • fr diffusion pour baladeur
    • it podcasting
    • pt podcasting
    • en podcasting
    • de Podcasting

    <TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

    Tècnica per a crear i difondre arxius radiofònics, de so i de vídeo per Internet que permet que l'usuari, per mitjà d'una subscripció, pugui descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure'ls quan vulgui, ja sigui des de l'ordinador mateix o bé, especialment, des d'un reproductor portàtil.

       
  • 207459   podenc canari ÔĽŅ <Veterin√†ria > Etnologia> podenc canari
     
       
    • podenc canari, n m
    • es podenco canario
    • fr chien de garenne des Canaries
    • en Canarian Warren Hound

    <Veterinària > Etnologia>

       
  • 207460   podenc ib√®ric ÔĽŅ <Veterin√†ria > Etnologia> podenc ib√®ric
     
       
    • podenc ib√®ric, n m
    • es podenco ib√©rico

    <Veterinària > Etnologia>

    Gos de talla gran, mitjana o petita, amb el morro més curt que la meitat de la mida del crani, els ulls de color mel o avellana, les orelles rectes i de mida mitjana, i el pèl de color blanc o canyella, utilitzat com a gos de caça.

       
  • 1518142   poder ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> poder
     
       
    • poder, n m
    • es power-up
    • fr power-up
    • fr puissance augment√©e
    • en power-up

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Element de joc que beneficia d'alguna manera el personatge jugador o l'element controlat pel jugador.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme poder:

    S'aprova el terme poder, calc del nucli de la denominaci√≥ anglesa power-up, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al manlleu de l'anglès power-up;

    ¬∑a partir de la definici√≥ de poder del diccionari normatiu ("Facultat que posa en estat de fer alguna cosa"), es pot considerar una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, basada en una meton√≠mia, ja que designa un objecte, a partir de la denominaci√≥ de l'efecte que produeix;

    ·el fet que sigui una denominació semànticament propera a la forma anglesa (el substantiu anglès power equival en alguns casos al català poder) pot facilitar-ne la implantació;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de fixar una denominació amb la base poder.

    Es desestimen les denominacions poder especial i poder extra perquè, entre altres motius, són menys sintètiques que la forma aprovada i en general no són semànticament més descriptives.

    Es bandeja la denominació objecte màgic perquè és massa genèrica i en l'àmbit dels videojocs podria aplicar-se a altres conceptes.

    La forma ítem, que també s'ha plantejat, es descarta perquè, per alguns especialistes, fa referència a un concepte més ampli en l'àmbit dels videojocs. Així, els ítems inclourien, d'una banda, poders i, de l'altra, objectes que poden ser perjudicials per al personatge jugador.

    Tamb√© es desestima la forma bonus perqu√® no √©s ling√ľ√≠sticament tan adequada(1). A m√©s, tot i que power-up i bonus de vegades s'utilitzin com a sin√≤nims, no √©s clar que bonus designi exactament el mateix concepte que power-up en l'√†mbit dels videojocs; aix√≠, en alguns casos bonus no s'aplica a qualsevol objecte que beneficia el personatge jugador, sin√≥ a un objecte que comporta una recompensa a una acci√≥ determinada.

    Es desestimen altres alternatives que s'han tingut en compte, com ara plus, recompensa, gratificació, premi, regal, extra i revifador, perquè no són del tot adequades des d'un punt de vista semàntic i en general no tenen el suport dels especialistes.

    (1)Si b√© bonus prov√© del llat√≠, no √©s una forma presa directament del llat√≠, sin√≥ que s'ha introdu√Įt al catal√† a trav√©s de l'angl√®s. En aquesta llengua, bonus √©s un mot de la llengua general que t√© el sentit de "An extra and unexpected advantage" (OXFDE2), mentre que bonus en catal√† no es recull en cap obra lexicogr√†fica.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]

       
  • 208743   poder clorosant ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> poder clorosant
     
       
    • poder clorosant, n m
    • es poder clorosante
    • fr pouvoir chlorosant
    • it potere clorosante
    • en chlorotic power

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Poder que tenen els sòls calcaris amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles.

       
  • 3991501   poder dur ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder dur
     
       
    • poder dur, n m
    • es poder duro, n m
    • fr hard power, n m
    • fr pouvoir de contraindre, n m
    • fr puissance forte, n f
    • en hard power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la coerció.

    Nota: 1. El poder dur es fonamenta en l'√ļs de la for√ßa, l'amena√ßa de l'√ļs de la for√ßa, les sancions econ√≤miques o, secund√†riament, la denegaci√≥ d'incentius.

    Nota: 2. El concepte de poder dur va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder dur s'oposa al poder suau.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 3991502   poder suau ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder suau
     
       
    • poder suau, n m
    • es poder blando, n m
    • es poder no coactivo, n m
    • fr pouvoir de convaincre, n m
    • fr puissance douce, n f
    • fr soft power, n m
    • en soft power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.

    Nota: 1. El poder suau es fonamenta en la influència de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o, secundàriament, en la influència de recursos tangibles, com ara els diners.

    Nota: 2. El concepte de poder suau va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder suau s'oposa al poder dur.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 295334   pof ÔĽŅ <Esport > Muntanyisme> pof
     
       
    • pof, n m
    • es pof
    • fr pof
    • it pof
    • pt pof
    • en pof
    • de Pof

    <Esport > Muntanyisme>

    Barreja de pols de colofònia i carbonat de magnesi utilitzada en l'escalada de blocs per a augmentar l'adherència a la roca.

       
  • 2631055   polarit√≥ ÔĽŅ <F√≠sica> polarit√≥
     
       
    • polarit√≥, n m
    • es polarit√≥n
    • fr polariton
    • en polariton

    <Física>

    Quasipartícula resultant de l'acoblament d'un fotó i una quasipartícula amb caràcter polar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes plasmó i polaritó.

    Les denominacions plasmó i polaritó estan formades per les bases plasm- (de plasma) i polarit- (de polaritat), respectivament, i el formant -ó. En el cas concret de polaritó, el formant de base és polarit- i no polar- (en referència al caràcter polar de la quasipartícula a la qual s'acobla el fotó), perquè la forma polaró ja designa un altre concepte en l'àmbit de la física: "Sistema format per l'acoblament d'un electró i el camp de deformacions que es produeix a la xarxa cristal·lina d'un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa."(1)

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.
    <http://www.diccionari.cat/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]