termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208743   poder clorosant ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> poder clorosant
     
       
    • poder clorosant, n m
    • es poder clorosante
    • fr pouvoir chlorosant
    • it potere clorosante
    • en chlorotic power

    <Ciències de la vida > Ecologia>

    Poder que tenen els sòls calcaris amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles.

       
  • 3991501   poder dur ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder dur
     
       
    • poder dur, n m
    • es poder duro, n m
    • fr hard power, n m
    • fr pouvoir de contraindre, n m
    • fr puissance forte, n f
    • en hard power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la coerció.

    Nota: 1. El poder dur es fonamenta en l'√ļs de la for√ßa, l'amena√ßa de l'√ļs de la for√ßa, les sancions econ√≤miques o, secund√†riament, la denegaci√≥ d'incentius.

    Nota: 2. El concepte de poder dur va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder dur s'oposa al poder suau.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 3991502   poder suau ÔĽŅ <Pol√≠tica> poder suau
     
       
    • poder suau, n m
    • es poder blando, n m
    • es poder no coactivo, n m
    • fr pouvoir de convaincre, n m
    • fr puissance douce, n f
    • fr soft power, n m
    • en soft power, n

    <Política>

    Poder d'un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.

    Nota: 1. El poder suau es fonamenta en la influència de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o, secundàriament, en la influència de recursos tangibles, com ara els diners.

    Nota: 2. El concepte de poder suau va ser formulat pel politicòleg nord-americà Joseph Nye.

    Nota: 3. El poder suau s'oposa al poder dur.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes poder dur i poder suau:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur ("Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura") i suau ("Que hi exerceix una acci√≥ d'una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau");

    ·són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l'anglès directament, i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    El Consell Supervisor remarca que no s'han trobat alternatives pròpies viables que puguin substituir realment els calcs. S'han valorat també les formes poder fort i poder rígid (per a hard power) i poder tou i poder flexible (per a soft power), però s'han descartat en favor de les formes aprovades, que es consideren semànticament preferibles:

    -L'adjectiu fort, per exemple, ("1. Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament, moralment. [...] Una voluntat forta. 2. Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un argument fort. Un fort motiu de greuge [...] 3. Que té poderosos mitjans. Un banc fort. Un exèrcit fort. Un fort adversari") no es considera del tot adient, ja que es pot exercir un poder fort sense necessitat de duresa o de força bruta, que és el que més aviat es transmet amb hard power. L'adjectiu rígid ("No flexible, incapaç de doblegar-se o torçar-se"), al seu torn, transmet més aviat la idea d'intransigència, no de duresa.

    -D'altra banda, tou ("1. Que cedeix fàcilment a la pressió. 2. Que cedeix fàcilment, no gens ferm.") suggereix debilitat, més que no pas suavitat, i flexible ("Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies") suggereix capacitat d'adaptació, que no és tampoc el sentit que es transmet amb soft power.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]

       
  • 295334   pof ÔĽŅ <Esport > Muntanyisme> pof
     
       
    • pof, n m
    • es pof
    • fr pof
    • it pof
    • pt pof
    • en pof
    • de Pof

    <Esport > Muntanyisme>

    Barreja de pols de colofònia i carbonat de magnesi utilitzada en l'escalada de blocs per a augmentar l'adherència a la roca.

       
  • 2631055   polarit√≥ ÔĽŅ <F√≠sica> polarit√≥
     
       
    • polarit√≥, n m
    • es polarit√≥n
    • fr polariton
    • en polariton

    <Física>

    Quasipartícula resultant de l'acoblament d'un fotó i una quasipartícula amb caràcter polar.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑totes les denominacions acordades, llevat d'un sin√≤nim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'angl√®s, s√≥n propostes catalanes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de mecanismes de formaci√≥ de paraules propis: derivaci√≥ (plasm√≥, plasm√≤nica, graf√®, graf√†, etc.), composici√≥ (memoresist√®ncia, nanoxip, efecte lotus, efecte drag√≥, etc.) i sintagmaci√≥ (plasm√≥ de superf√≠cie, entrella√ßament qu√†ntic, transistor electroluminescent org√†nic, etc.);

    ¬∑totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic i en algun cas s√≥n sem√†nticament m√©s adequades i transparents que les formes en √ļs, com √©s el cas de graf√® per exfoliaci√≥ en comptes de graf√® exfoliat, o de memoresist√®ncia en comptes de memristor;

    ¬∑la majoria de les denominacions acordades ja tenen m√©s o menys √ļs en catal√† (bit qu√†ntic, entrella√ßament qu√†ntic, graf√†, plasm√≥ de superf√≠cie, tecnologies convergents, etc.), per√≤ fins ara no es recollien en obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques catalanes de refer√®ncia;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que es documenten en altres lleng√ľes, per exemple les formes entrella√ßament qu√†ntic (entrelazamiento cu√°ntico en castell√†), plasm√≥ de superf√≠cie (plasm√≥n de superficie en castell√† i plasmon de surface en franc√®s), memoresist√®ncia (memoresistencia en algunes fonts en castell√†), computaci√≥ qu√†ntica (computaci√≥n cu√°ntica en castell√†), ordinador qu√†ntic (ordenador cu√°ntico en castell√† i ordinateur quantique en franc√®s) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en franc√®s);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre els termes plasmó i polaritó.

    Les denominacions plasmó i polaritó estan formades per les bases plasm- (de plasma) i polarit- (de polaritat), respectivament, i el formant -ó. En el cas concret de polaritó, el formant de base és polarit- i no polar- (en referència al caràcter polar de la quasipartícula a la qual s'acobla el fotó), perquè la forma polaró ja designa un altre concepte en l'àmbit de la física: "Sistema format per l'acoblament d'un electró i el camp de deformacions que es produeix a la xarxa cristal·lina d'un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa."(1)

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012.
    <http://www.diccionari.cat/>

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]

       
  • 204888   polic√≠ac -a ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Policia> polic√≠ac -a
     
       
    • polic√≠ac -a, adj
    • policial, adj sin. compl.
    • es policiaco
    • es polic√≠aco
    • es policial
    • fr policier
    • it poliziesco
    • en police

    <Protecció civil > Policia>

    Relatiu o pertanyent a la policia.

    Nota: Hi ha una certa especialització contextual que fa que policíac -a i policial no siguin sempre intercanviables. Així, mentre que cinema policíac designa un gènere cinematogràfic, cinema policial fa referència al conjunt de filmacions relacionades amb el cos de policia.

       
  • 204888   policial ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Policia> policial
     
       
    • polic√≠ac -a, adj
    • policial, adj sin. compl.
    • es policiaco
    • es polic√≠aco
    • es policial
    • fr policier
    • it poliziesco
    • en police

    <Protecció civil > Policia>

    Relatiu o pertanyent a la policia.

    Nota: Hi ha una certa especialització contextual que fa que policíac -a i policial no siguin sempre intercanviables. Així, mentre que cinema policíac designa un gènere cinematogràfic, cinema policial fa referència al conjunt de filmacions relacionades amb el cos de policia.

       
  • 206556   p√≤lie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> p√≤lie
     
       
    • p√≤lie, n m
    • es polje
    • es polj√©
    • fr polj√©
    • en polje
    • de Karstwanne

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Depressió tancada d'origen càrstic, de dimensions hectomètriques i quilomètriques, de vores força abruptes, de fons pla rocós o recobert de sediments, i sovint drenada per cursos d'aigua que són absorbits en els ponors de tal manera que el drenatge és assegurat subterràniament.

       
  • 204307   poliedre ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> poliedre
     
       
    • poliedre, n m
    • es poliedro
    • fr poly√®dre
    • it poliedro
    • en polyhedron

    <Matemàtiques > Geometria>

    Sòlid limitat per quatre o més cares planes.

    Nota: També és correcta la variant políedre.

       
  • 204308   poli√®dric -a ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> poli√®dric -a
     
       
    • poli√®dric -a, adj
    • es poli√©drico
    • fr poly√©drique
    • en polyhedral

    <Matemàtiques > Geometria>

    Relatiu o pertanyent a un poliedre.