termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207261   r√†fegues ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera> r√†fegues
     
       
    • r√†fegues, n f pl
    • es destellos
    • es r√°fagas
    • fr appels de phares
    • en flashing

    <Transports > Transport per carretera>

    Senyal que fa el conductor d'un vehicle fent anar intermitentment els llums de carretera per advertir altres conductors o vianants de la seva presència.

       
  • 206361   r√†fting ÔĽŅ <Esports > Esports d'aventura> r√†fting
     
       
    • r√†fting, n m
    • descens en bot, n m sin. compl.
    • es descenso de aguas bravas
    • es rafting
    • fr descente en eau vive
    • fr radeau
    • fr rafting
    • en rafting

    <Esports > Esports d'aventura>

    Pr√†ctica esportiva que consisteix a baixar per aig√ľes vives en una embarcaci√≥ pneum√†tica amb capacitat per a unes vuit persones.

       
  • 3194602   ragga ÔĽŅ <M√ļsica> ragga
     
       
    • raggamuffin [en], n m
    • ragga, n m sin. compl.
    • es ragga, n m
    • es raggamuffin, n m
    • fr ragamuffin, n m
    • fr ragga, n m
    • fr raggamuffin, n m
    • en ragga, n
    • en raggamuffin, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del reggae, originat als anys vuitanta del segle XX a Jamaica, que es caracteritza per la incorporaci√≥ d'elements del rap i l'√ļs de mostrejadors, sintetitzadors i caixes de ritmes com a instruments principals.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194602   raggamuffin [en] ÔĽŅ <M√ļsica> raggamuffin [en]
     
       
    • raggamuffin [en], n m
    • ragga, n m sin. compl.
    • es ragga, n m
    • es raggamuffin, n m
    • fr ragamuffin, n m
    • fr ragga, n m
    • fr raggamuffin, n m
    • en ragga, n
    • en raggamuffin, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del reggae, originat als anys vuitanta del segle XX a Jamaica, que es caracteritza per la incorporaci√≥ d'elements del rap i l'√ļs de mostrejadors, sintetitzadors i caixes de ritmes com a instruments principals.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 208657   ragus√† ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> ragus√†
     
       
    • ragus√†, n m
    • es ragusano
    • fr ragusano
    • it cacio ragusano
    • en Ragusano

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, amb gust ric i afruitat, originari de la ciutat siciliana de Ragusa.

       
  • 204575   raid ÔĽŅ <Esports> raid
     
       
    • raid, n m
    • es raid
    • fr raid

    <Esports>

    Prova de llarga distància per tot tipus de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l'organització, en què s'evidencia la resistència dels participants.

    Nota: Tot i que la major part de les lleng√ľes rom√†niques han adoptat aquest manlleu angl√®s d'origen militar per a les √†rees de motociclisme i h√≠pica, en angl√®s no s'ha documentat amb un significat esportiu.

       
  • 204914   rai√≥ cuproamoniacal ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Fibres> rai√≥ cuproamoniacal
     
       
    • rai√≥ cuproamoniacal, n m
    • es ray√≥n cuproamoniacal
    • fr rayonne cupro-ammoniacale
    • en cuprammonicum rayon

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Fibres>

    Raió que es fabrica a partir de la solidificació de la cel·lulosa regenerada dissolta en una solució amoniacal d'òxid de coure.

       
  • 208843   rajada de cua espinosa ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> rajada de cua espinosa
     
       
    • rajada de cua espinosa, n f
    • es raya de cola espinosa
    • es raya ferreiro
    • fr raie √† queue √©pineuse
    • pt raia da Groenl√Ęndia
    • en spinetail ray
    • en spinytail skate
    • de Gr√∂nlandrochen
    • nc Bathyraja spinicauda

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels ra√Įformes, de la fam√≠lia dels raids, que es caracteritza perqu√® t√© una renglera d'espines llargues a la part dorsal de la cua, i que viu en aig√ľes profundes de l'Atl√†ntic nord.

       
  • 208858   rajada ocel¬∑lada ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> rajada ocel¬∑lada
     
       
    • rajada ocel¬∑lada, n f
    • es raya de invierno
    • es raya manchada americana
    • fr raie ocell√©e
    • fr raie tachet√©e
    • it razza occhiata
    • pt raia inverneira
    • en big skate
    • en eyed skate
    • en winter skate
    • de Winterrochen
    • nc Leucoraja ocellata

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels ra√Įformes, de la fam√≠lia dels raids, amb el cos en forma romboide de color marr√≥ o gris i amb ocels de color clar a les aletes pectorals, que viu a les aig√ľes de l'oest de l'Atl√†ntic, a poca profunditat i en bancs de sorra.

       
  • 205774   ralent√≠ ÔĽŅ <Enginyeria industrial > Enginyeria mec√†nica> ralent√≠
     
       
    • ralent√≠, n m
    • es marcha lenta
    • es ralent√≠
    • fr ralenti

    <Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

    Estat de funcionament d'un motor a la mínima potència.