termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2897904   rugositat ÔĽŅ <F√≠sica> rugositat
     
       
    • rugositat, n f
    • es rugosidad, n f
    • es rugosidad superficial, n f
    • fr rugosit√©, n f
    • en roughness, n
    • en surface roughness, n
    • de Rauheit, n f

    <Física>

    Conjunt d'irregularitats i desviacions de petita escala presents en una superfície respecte d'una forma llisa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes rugosificaci√≥, juntament amb els termes relacionats rugositat i transici√≥ rugosa, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a rugosificació,

    ·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

    ·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

    ·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a rugositat,

    ·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

    ·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

    ·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Finalment, pel que fa a transició rugosa,

    ¬∑√©s una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i √©s ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 204578   ruixador autom√†tic ÔĽŅ <Protecci√≥ civil > Bombers> ruixador autom√†tic
     
       
    • ruixador autom√†tic, n m
    • es difusor de agua
    • es rociador autom√°tico de agua
    • es sprinkler
    • fr diffuseur d'eau d'extinction
    • fr extincteur automatique d'incendie
    • fr sprinkler
    • en sprinkler

    <Protecció civil > Bombers>

    Aparell d'extinció d'incendis connectat a una instal·lació d'aigua a pressió que s'activa en arribar a una certa temperatura i que ruixa una zona de diàmetre variable.

       
  • 205923   rull ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> rull
     
       
    • rull, n m
    • es curl
    • en curl

    <Esports > Gimnàstica>

    Exercici de musculaci√≥ que s'executa amb l'halter, les manuelles o la premsa, en posici√≥ dempeus, d'assegut, prona o supina, consistent a fer √ļnicament amb els bra√ßos o amb les cames un moviment de flexi√≥.

       
  • 204220   rull (*) ÔĽŅ <Esports > Esports aeris > Vol amb motor> rull (*)
     
       
    • bucle, n m
    • es looping
    • es rizo
    • fr boucle
    • fr looping
    • it gran volta
    • en loop

    <Esports > Esports aeris > Vol amb motor>

    Figura d'acrobàcia aèria que consisteix a fer una volta circular vertical en què el sostre de l'avió es manté generalment a l'interior d'aquesta volta.

    Formes desestimades
    rull, n m

       
  • 205924   rull de bra√ßos ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> rull de bra√ßos
     
       
    • rull de bra√ßos, n m
    • es arm curl
    • en arm curl

    <Esports > Gimnàstica>

    Rull per a desenvolupar els bíceps que es pot executar amb l'halter o amb les manuelles en posició dempeus o d'assegut.

       
  • 205926   rull de cames ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> rull de cames
     
       
    • rull de cames, n m
    • es leg curl
    • en leg curl

    <Esports > Gimnàstica>

    Rull que s'executa amb les cames.

       
  • 205925   rull Scott ÔĽŅ <Esports > Gimn√†stica> rull Scott
     
       
    • rull Scott, n m
    • es curl Scott
    • en Scott curl

    <Esports > Gimnàstica>

    Rull de braços que s'executa en el banc Scott.

       
  • 205405   rul¬∑lo ÔĽŅ <Imatge personal > Perruqueria> rul¬∑lo
     
       
    • rul√≥, n m
    • rul¬∑lo, n m sin. compl.
    • es rulo
    • fr rouleau
    • en roller

    <Imatge personal > Perruqueria>

    Cilindre flexible al voltant del qual s'enrotlla un ble de cabells perquè n'agafi la forma.

       
  • 205405   rul√≥ ÔĽŅ <Imatge personal > Perruqueria> rul√≥
     
       
    • rul√≥, n m
    • rul¬∑lo, n m sin. compl.
    • es rulo
    • fr rouleau
    • en roller

    <Imatge personal > Perruqueria>

    Cilindre flexible al voltant del qual s'enrotlla un ble de cabells perquè n'agafi la forma.

       
  • 3194616   r√ļmbia ÔĽŅ <M√ļsica> r√ļmbia
     
       
    • r√ļmbia, n f
    • es rumbia, n f
    • fr rumbia, n f
    • en rumbia, n

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball que combina elements de la rumba i la c√ļmbia.

    Nota: 1. La denominaci√≥ r√ļmbia √©s un acr√≤nim de rumba i c√ļmbia.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]