termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204580   swing [en] ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> swing [en]
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr swing
    • en swing

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Ganxo acabat amb una rotació, de manera que el puny queda en supinació i es colpeja la cara de l'adversari amb el metacarp.

       
  • 204443   swing [en] ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Beisbol> swing [en]
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr √©lan
    • it esventolata
    • en swing

    <Esports > Esports de pilota > Beisbol>

    Moviment en forma d'arc que traça el bat quan el batedor colpeja la pilota.

       
  • 207076   swing [en] ÔĽŅ <M√ļsica> swing [en]
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing, n m
    • fr swing, n m
    • en swing, n

    <M√ļsica>

    Estil musical derivat del jazz, originat als anys trenta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una interpretaci√≥ del ritme marcada, per√≤ el√†stica i impulsiva, que dona a la m√ļsica un car√†cter ballable i m√©s mel√≤dic.

    Nota: 1. Generalment, el swing és interpretat per grans bandes o orquestres.

    Nota: 2. L'aparici√≥ del swing est√† molt vinculada a l'emigraci√≥ de m√ļsics de Chicago i Nova Orleans a Nova York.

    Nota: 3. Per extensió, la forma swing s'utilitza també per a designar el fenomen rítmic característic d'aquest estil musical.

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 207075   swing [en] ÔĽŅ <Arts > Dansa> swing [en]
     
       
    • swing [en], n m
    • es swing
    • fr swing
    • en swing

    <Arts > Dansa>

    Ball d'estil lliure que s'executa seguint la m√ļsica de swing, que ha donat lloc a altres formes de ball.

       
  • 208961   swing complet [swing: en] ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> swing complet [swing: en]
     
       
    • swing complet [swing: en], n m
    • es swing completo
    • fr √©lan complet
    • fr swing complet
    • en full swing

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Swing amb una pujada del bastó màxima.

       
  • 208984   swing d'assaig [swing: en] ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> swing d'assaig [swing: en]
     
       
    • swing d'assaig [swing: en], n m
    • es practice swing
    • es swing de pr√°ctica
    • fr mouvement d'essai
    • en practice swing

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Swing de prova que es fa una o diverses vegades, generalment abans de donar el cop.

       
  • 3451530   syrah ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> syrah
     
       
    • syrah, n m
    • sir√†, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, resistent i poc productiu, que s'adapta bé a qualsevol zona.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petici√≥ dels especialistes, es revisa la decisi√≥ sobre el terme sir√†, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 488, i s'aprova la denominaci√≥ syrah (manlleu del franc√®s d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de ShńęrńĀz, o b√© de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sin√≤nim principal de sir√†, forma aprovada inicialment com a designaci√≥ √ļnica, pels motius seg√ľents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ¬∑√©s una designaci√≥ internacional, √†mpliament utilitzada tamb√© en les altres lleng√ľes;

    ¬∑tot i que a l'acta n√ļm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al catal√† √ļnicament la forma sir√† (adaptaci√≥ de syrah), tamb√© va resoldre d'especificar en una nota que la denominaci√≥ m√©s estesa internacionalment √©s syrah, atesa l'√†mplia difusi√≥ i l'ampli suport que t√© entre els en√≤legs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perqu√® √©s la denominaci√≥ utilitzada habitualment en angl√®s per a designar aquesta varietat i no t√© √ļs en catal√†.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominaci√≥ sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llat√≠ submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el car√†cter suc√≥s d'aquesta varietat) i el sin√≤nim complementari marseguera (potser del llinatge valenci√† Messeguer, per encreuament amb mar√ß: messeguer > messeguera X mar√ß > marseguera) pels motius seg√ľents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAV√Ä i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i ra√Įms: L'ampelon√≠mia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Socioling√ľ√≠stica; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3553015   syrah ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> syrah
     
       
    • syrah, n m
    • sir√†, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm syrah, opulent, amb cos, de color fosc i amb una aroma caracter√≠stica de fruita i esp√®cies.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petici√≥ dels especialistes, es revisa la decisi√≥ sobre el terme sir√†, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 488, i s'aprova la denominaci√≥ syrah (manlleu del franc√®s d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de ShńęrńĀz, o b√© de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sin√≤nim principal de sir√†, forma aprovada inicialment com a designaci√≥ √ļnica, pels motius seg√ľents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ¬∑√©s una designaci√≥ internacional, √†mpliament utilitzada tamb√© en les altres lleng√ľes;

    ¬∑tot i que a l'acta n√ļm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al catal√† √ļnicament la forma sir√† (adaptaci√≥ de syrah), tamb√© va resoldre d'especificar en una nota que la denominaci√≥ m√©s estesa internacionalment √©s syrah, atesa l'√†mplia difusi√≥ i l'ampli suport que t√© entre els en√≤legs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perqu√® √©s la denominaci√≥ utilitzada habitualment en angl√®s per a designar aquesta varietat i no t√© √ļs en catal√†.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominaci√≥ sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llat√≠ submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el car√†cter suc√≥s d'aquesta varietat) i el sin√≤nim complementari marseguera (potser del llinatge valenci√† Messeguer, per encreuament amb mar√ß: messeguer > messeguera X mar√ß > marseguera) pels motius seg√ľents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAV√Ä i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i ra√Įms: L'ampelon√≠mia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Socioling√ľ√≠stica; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552977   syrah ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> syrah
     
       
    • syrah, n m
    • sir√†, n m sin. compl.
    • es syrah, n m
    • fr syrah, n m
    • it shiraz, n m
    • it syrah, n m
    • en Shiraz, n
    • en Syrah, n
    • de Shiraz, n m
    • de Syrah, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep syrah, negre, mitj√†, cil√≠ndric, compacte i amb els grans petits, ovoides i generalment amb la pell aspra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme syrah (sin. compl. sirà):

    D'acord amb la petici√≥ dels especialistes, es revisa la decisi√≥ sobre el terme sir√†, estudiat pel Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 488, i s'aprova la denominaci√≥ syrah (manlleu del franc√®s d'origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de ShńęrńĀz, o b√© de la ciutat siciliana de Siracusa) com a sin√≤nim principal de sir√†, forma aprovada inicialment com a designaci√≥ √ļnica, pels motius seg√ľents:

    ·syrah és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat i la utilitzada habitualment dins el sector, segons els especialistes;

    ¬∑√©s una designaci√≥ internacional, √†mpliament utilitzada tamb√© en les altres lleng√ľes;

    ¬∑tot i que a l'acta n√ļm. 488 el Consell Supervisor va aprovar per al catal√† √ļnicament la forma sir√† (adaptaci√≥ de syrah), tamb√© va resoldre d'especificar en una nota que la denominaci√≥ m√©s estesa internacionalment √©s syrah, atesa l'√†mplia difusi√≥ i l'ampli suport que t√© entre els en√≤legs;

    ·els especialistes argumenten que el manteniment del manlleu és una solució coherent amb el nom d'altres ceps d'origen forà, en què també s'ha mantingut la denominació original, sense adaptar (cabernet sauvignon, pinot noir, riesling, etc.);

    ·sirà, d'altra banda, també es documenta en alguns diccionaris del sector, ha tingut difusió i hi ha cellers que ja utilitzen aquesta forma en l'etiquetatge; els mateixos especialistes creuen que és una solució que permet evitar els dubtes que genera sovint l'escriptura de syrah, i es mostren partidaris de mantenir-la com a sinònim complementari de syrah.

    Es descarta la forma shiraz perqu√® √©s la denominaci√≥ utilitzada habitualment en angl√®s per a designar aquesta varietat i no t√© √ļs en catal√†.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominaci√≥ sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llat√≠ submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el car√†cter suc√≥s d'aquesta varietat) i el sin√≤nim complementari marseguera (potser del llinatge valenci√† Messeguer, per encreuament amb mar√ß: messeguer > messeguera X mar√ß > marseguera) pels motius seg√ľents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAV√Ä i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i ra√Įms: L'ampelon√≠mia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Socioling√ľ√≠stica; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]