termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 218827   tag√≠n ÔĽŅ <Gastronomia> tag√≠n
     
       
    • tag√≠n, n m
    • es tajin
    • fr tajine
    • it tagine
    • it tajine
    • pt tajine
    • en tagine
    • en tajine
    • de Tajine

    <Gastronomia>

    Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del nord d'Àfrica.

       
  • 218828   tag√≠n ÔĽŅ <Utillatge de cuina> tag√≠n
     
       
    • tag√≠n, n m
    • es tajin
    • fr tajine
    • it tagine
    • it tajine
    • pt tajine
    • en tagine
    • en tajine
    • de Tajine

    <Utillatge de cuina>

    Plat de cer√†mica o de fang cuit, prove√Įt d'una tapadora c√≤nica del mateix material, que s'utilitza en la cuina del nord d'√Äfrica.

       
  • 218829   tahina ÔĽŅ <Alimentaci√≥> tahina
     
       
    • tahina, n f
    • es tahina
    • fr tahin
    • fr tahina
    • fr tahini
    • it tahina
    • pt tahina
    • pt tahini
    • en tahina
    • en tahini

    <Alimentació>

    Mantega de sèsam, típica del Pròxim Orient.

       
  • 399077   taijutsu ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> taijutsu
     
       
    • taijutsu, n m
    • es tai-jitsu
    • es tai-jutsu
    • fr ta√Į-jitsu
    • fr ta√Įjutsu
    • en taijitsu
    • en taijutsu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial clàssic japonès en què els oponents es baten sense armes.

    Nota: La denominació taijitsu, si bé es documenta abundosament, és una transcripció errònia del terme japonès.

       
  • 295013   taiko ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> taiko
     
       
    • taiko, n m
    • es taiko
    • fr taiko
    • fr ta√Įko
    • en taiko

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument membran√≤fon de membrana doble i de dimensions variables constitu√Įt per una estructura de fusta en forma de bota i amb lligadures de corda, que es toca amb les mans o b√© amb unes baquetes de fusta.

    Nota: √Čs un instrument japon√®s.

       
  • 207362   taitx√≠ ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> taitx√≠
     
       
    • taitx√≠, n m
    • taitxitxuan, n m sin. compl.
    • es taichi, n m
    • es taich√≠, n m
    • fr tai-chi, n m
    • fr ta√Į-chi, n m
    • fr tai-chi-chuan, n m
    • fr ta√Į-chi-chuan, n m
    • it tai chi chuan, n m
    • it tai ji quan, n m
    • en t'ai chi, n
    • en t'ai chi ch'uan, n
    • en tai chi, n
    • en tai chi chuan, n
    • zh t√†ij√≠qu√°n, n

    <Esports > Esports de combat>

    Disciplina d'origen xinès consistent en un encadenament de moviments suaus segons un esquema precís, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri físic i mental.

    Nota: 1. Les denominacions catalanes taitx√≠ i taitxitxuan s√≥n adaptacions de la denominaci√≥ xinesa original (t√†ij√≠qu√°n, segons el sistema de transcripci√≥ pinyin; taijiquan en transcripci√≥ simplificada, sense indicaci√≥ de tons), partint de la pron√ļncia aproximada en xin√®s. La denominaci√≥ taitx√≠ √©s una reducci√≥ de taitxitxuan.

    Nota: 2. La denominaci√≥ xinesa t√†ij√≠qu√°n est√† constitu√Įda pels formants t√†ij√≠ ('l'absolut', en la cosmologia xinesa), de t√†i 'extrem' i j√≠ 'l√≠mit', i qu√°n 'puny, boxa, combat'.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taitxí (sin. compl. taitxitxuan):

    Es reconsidera l'ortografia de les formes tai-txi-txuan i tai-txi, aprovades a l'acta n√ļm. 295, i s'acorda d'escriure-les taitxitxuan i taitx√≠, respectivament, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominaci√≥ xinesa de partida √©s un sol mot i que en la transcripci√≥ els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, t√†ij√≠qu√°n, en transcripci√≥ estricta, o taijiquan, en transcripci√≥ simplificada, sense tons). Proposen, a m√©s, l'accentuaci√≥ de la denominaci√≥ taitx√≠ (reducci√≥ de taitxitxuan), d'acord amb la pron√ļncia aguda ja consolidada en catal√† i en altres lleng√ľes occidentals.

    S'acorda, igualment, de canviar l'ordre inicial de prefer√®ncia de la sinon√≠mia i proposar la denominaci√≥ simplificada taitx√≠ com a preferent i taitxitxuan com a sin√≤nim complementari, d'acord amb l'√ļs m√©s est√®s actualment. Es mant√© la forma completa (taitxitxuan) per fidelitat a la denominaci√≥ origin√†ria, perqu√® tamb√© t√© √ļs i perqu√® en la resta de lleng√ľes ve√Įnes tamb√© es documenta.

    Es descarta la sinon√≠mia amb taijiquan (transcripci√≥ simplificada de t√†ij√≠qu√°n) perqu√® l'adaptaci√≥ catalana ja ha tingut molta difusi√≥ i s'utilitza, i perqu√®, m√©s enll√† dels √†mbits cient√≠fics vinculats amb la sinologia, taijiquan menaria segurament a pron√ļncies err√≤nies, allunyades de la pron√ļncia origin√†ria o m√©s adequada. El fet que es tracti d'una activitat for√ßa popular √©s tamb√© un argument de pes en favor de la naturalitzaci√≥ ortogr√†fica del mot.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 207362   taitxitxuan ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> taitxitxuan
     
       
    • taitx√≠, n m
    • taitxitxuan, n m sin. compl.
    • es taichi, n m
    • es taich√≠, n m
    • fr tai-chi, n m
    • fr ta√Į-chi, n m
    • fr tai-chi-chuan, n m
    • fr ta√Į-chi-chuan, n m
    • it tai chi chuan, n m
    • it tai ji quan, n m
    • en t'ai chi, n
    • en t'ai chi ch'uan, n
    • en tai chi, n
    • en tai chi chuan, n
    • zh t√†ij√≠qu√°n, n

    <Esports > Esports de combat>

    Disciplina d'origen xinès consistent en un encadenament de moviments suaus segons un esquema precís, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri físic i mental.

    Nota: 1. Les denominacions catalanes taitx√≠ i taitxitxuan s√≥n adaptacions de la denominaci√≥ xinesa original (t√†ij√≠qu√°n, segons el sistema de transcripci√≥ pinyin; taijiquan en transcripci√≥ simplificada, sense indicaci√≥ de tons), partint de la pron√ļncia aproximada en xin√®s. La denominaci√≥ taitx√≠ √©s una reducci√≥ de taitxitxuan.

    Nota: 2. La denominaci√≥ xinesa t√†ij√≠qu√°n est√† constitu√Įda pels formants t√†ij√≠ ('l'absolut', en la cosmologia xinesa), de t√†i 'extrem' i j√≠ 'l√≠mit', i qu√°n 'puny, boxa, combat'.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme taitxí (sin. compl. taitxitxuan):

    Es reconsidera l'ortografia de les formes tai-txi-txuan i tai-txi, aprovades a l'acta n√ļm. 295, i s'acorda d'escriure-les taitxitxuan i taitx√≠, respectivament, amb els formants aglutinats, seguint les recomanacions dels especialistes en sinologia, que argumenten que la denominaci√≥ xinesa de partida √©s un sol mot i que en la transcripci√≥ els formants d'aquest mot s'escriuen aglutinats (segons el sistema pinyin, t√†ij√≠qu√°n, en transcripci√≥ estricta, o taijiquan, en transcripci√≥ simplificada, sense tons). Proposen, a m√©s, l'accentuaci√≥ de la denominaci√≥ taitx√≠ (reducci√≥ de taitxitxuan), d'acord amb la pron√ļncia aguda ja consolidada en catal√† i en altres lleng√ľes occidentals.

    S'acorda, igualment, de canviar l'ordre inicial de prefer√®ncia de la sinon√≠mia i proposar la denominaci√≥ simplificada taitx√≠ com a preferent i taitxitxuan com a sin√≤nim complementari, d'acord amb l'√ļs m√©s est√®s actualment. Es mant√© la forma completa (taitxitxuan) per fidelitat a la denominaci√≥ origin√†ria, perqu√® tamb√© t√© √ļs i perqu√® en la resta de lleng√ľes ve√Įnes tamb√© es documenta.

    Es descarta la sinon√≠mia amb taijiquan (transcripci√≥ simplificada de t√†ij√≠qu√°n) perqu√® l'adaptaci√≥ catalana ja ha tingut molta difusi√≥ i s'utilitza, i perqu√®, m√©s enll√† dels √†mbits cient√≠fics vinculats amb la sinologia, taijiquan menaria segurament a pron√ļncies err√≤nies, allunyades de la pron√ļncia origin√†ria o m√©s adequada. El fet que es tracti d'una activitat for√ßa popular √©s tamb√© un argument de pes en favor de la naturalitzaci√≥ ortogr√†fica del mot.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 1534035   taixelhit ÔĽŅ <Lleng√ľes> taixelhit
     
       
    • taixelhit, n m
    • es shilha
    • es susiua
    • es tachelet
    • es tashilheet
    • fr chleuh
    • fr shilha
    • fr tachelhit
    • it tashelhit
    • en Shilha
    • en Shilluh
    • en Tachelhit
    • en Tashelhit

    <Lleng√ľes>

    Dialecte de l'amazic que es parla al sud-oest del Marroc.

    Nota: El taixelhit es parla a les regions del Sus, Gran Atles Occidental, Petit Atles i curs baix del Dra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes taixelhit, tamazic i tarifit (sin. rifeny):

    S'aproven els termes taixelhit, tamazic i tarifit (aquesta darrera forma com a sin√≤nim complementari de la forma normativa rifeny) pels motius seg√ľents:

    ·taixelhit i tamazic són adaptacions al català de les designacions originàries d'aquests dialectes de l'amazic; tarifit és un manlleu adoptat que s'inscriu sense problema en el sistema fònic i gràfic del català;

    ·taixelhit i tarifit són formes ja documentades en català en nombrosos textos especialitzats i tenen el vistiplau dels especialistes consultats;

    ¬∑tamazic, al seu torn, segueix el paral¬∑lelisme d'adaptaci√≥ de amazic (forma ja normativa), en qu√® el grup ght final de la transcripci√≥ m√©s internacional s'ha simplificat en c, d'acord amb la pron√ļncia aproximada que se'n fa.

    Es descarten les adaptacions a partir de l'arrel dels mots (les t d'inici i final de tachelhit, tamazight i tarifit s√≥n marques de femen√≠ en la llengua original) perqu√® no tenen gaire √ļs. En el cas espec√≠fic de tamazic, els especialistes s'han mostrat contraris a la forma amazic, que prefereixen reservar √ļnicament com a nom de la llengua (en amazic, tamazight √©s tant el nom de la llengua com el nom del dialecte d'aquesta llengua parlat al centre i el sud-est del Marroc).

    Es descarta la forma tamazight, malgrat que és la preferida per la majoria d'especialistes, perquè el grup ght final és estrany en català i perquè es considera una solució incoherent amb la decisió d'adaptació proposada per a tachelhit (taixelhit) i tamazight (amazic, nom de la llengua). El Consell Supervisor fa notar, a més, que tamazic s'allunya poc formalment de tamazight i, per tant, que a partir d'aquesta forma el concepte s'identifica sense problema, malgrat que tamazight sigui una forma més internacional.

    Quant a la forma tarifit, s'acorda d'aprovar-la com a sin√≤nim complementari de la forma normativa rifeny perqu√® t√© √ļs i per analogia amb taixelhit i tamazic, en qu√® s'han pres com a denominacions les formes amb marca de g√®nere de la llengua origin√†ria.

       
  • 3568166   tal√®gol ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> tal√®gol
     
       
    • tal√®gol, n m
    • es tal√©galo, n m
    • fr tal√©galle, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Talegalla, Alectura, Aepypodyus, Macrocephalon i Leipoa, de la família dels megapòdids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants als galls domèstics i pròpies dels boscos tropicals i subtropicals asiàtics.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme talègol:

    S'aprova la forma tal√®gol com a nom gen√®ric de diferents esp√®cies d'ocells semblants als galls dom√®stics pr√≤pies dels boscos tropicals i subtropicals asi√†tics, de diversos g√®neres de la fam√≠lia dels megap√≤dids (de l'ordre dels gal¬∑liformes), pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma explicable ling√ľ√≠sticament com a evoluci√≥ del nom cient√≠fic Tallegalla(1), probablement per influ√®ncia del castell√† tal√©galo, i aquest del franc√®s tall√©galle;(2)

    ·és una forma ja recollida en fonts terminològiques i lexicogràfiques;

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes.

    Es descarten les formes talegal i talegal·la, possibles adaptacions catalanes de la forma francesa d'origen (tallégalle), perquè no s'utilitzen.

    Tamb√© per manca d'√ļs es desestima la forma talegall, adaptaci√≥ h√≠brida del franc√®s, prenent com a base la forma catalana gall.

    (1) Segons algunes fonts, Tallegalla és una forma creada pel naturalista francès Reném Primevère Lesson (1794-1849) a partir del substantiu femení francès talève ('polla blava') i el substantiu llatí gallus ('gall'), arran de les similituds de l'espècie Talegalla cuvieri amb una polla d'aigua i, per la mida, amb un gall o un pollastre. (JOBLING, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. London: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4)

    (2) El castellà parteix, probablement, del nom genèric francès talégalle, atès que la forma internacional, és a dir, el nom científic, hauria donat, en principi, talegala. Es podria pensar, a més, que l'accent de la primera e del francès ha fet creure, erròniament, que el mot és proparoxíton, raó per la qual s'ha fet talégalo en comptes de talegalo. Pel que fa a la suposada evolució del castellà al català, es pot pensar que talégalo hauria perdut inicialment la -o final per passar a talègal, i posteriorment la segona vocal neutra es devia convertir en -o per dissimilació. Hi hauria pogut ajudar el fet que els mots plans acabats en -ol no són estranys en català: capítol, escàpol, espígol, llépol, sègol, etc.

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3568167   tal√®gol bec-roig ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> tal√®gol bec-roig
     
       
    • tal√®gol bec-roig, n m
    • es tal√©galo de Cuvier, n m
    • fr tal√©galle de Cuvier, n m
    • en red-billed brush-turkey, n
    • de Rotschnabel-Buschhuhn, n m
    • nc Talegalla cuvieri

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Tallegalla