termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3141124   UAV ÔĽŅ <Transport > Transport aeri > Aeronaus> UAV
     
       
    • dron, n m
    • vehicle aeri no tripulat, n m
    • UAV, n m sigla
    • es aeronave no tripulada, n f
    • es dron, n m
    • es veh√≠culo a√©reo no tripulado, n m
    • es UAV, n m sigla
    • es VANT, n m sigla
    • fr drone, n m
    • fr v√©hicule a√©rien sans pilote, n m
    • fr UAV, n m sigla
    • it aeromobile a pilotaggio remoto, n m
    • it drone, n m
    • it velivolo non pilotato, n m
    • it APR, n m sigla
    • it UAV, n m sigla
    • pt aeronave n√£o tripulada, n f
    • pt drone, n m
    • pt ve√≠culo a√©reo n√£o tripulado, n m
    • pt UAV, n m sigla
    • pt VANT, n m sigla
    • en drone, n
    • en unmanned aerial vehicle, n
    • en unmanned aircraft, n
    • en RPA, n sigla
    • en UA, n sigla
    • en UAV, n sigla

    <Transport > Transport aeri > Aeronaus>

    Aeronau no tripulada i reutilitzable, capa√ß de funcionar amb un grau m√©s o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o b√© la programaci√≥ introdu√Įda.

    Nota: 1. La denominació dron és una adaptació de la forma anglesa, que prové de la paraula de llengua general drone 'abellot', probablement pel soroll de l'aparell quan vola.

    Nota: 2. La sigla UAV correspon a l'equivalent anglès unmaned aerial vehicle ('vehicle aeri no tripulat').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dron (sin. vehicle aeri no tripulat; sigla UAV):

    Es revisa la forma drone, difosa fins ara des del Cercaterm com a manlleu no adaptat, i s'aprova en el seu lloc l'adaptaci√≥ dron, pels motius seg√ľents:

    ¬∑amb adaptaci√≥ o sense, el manlleu angl√®s (aplicat a partir del mot de la llengua original drone 'borinot', segons diverses fonts per la similitud del soroll) √©s clarament la forma m√©s estesa per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes rom√†niques estudiades;

    ¬∑l'adaptaci√≥ dron s'ajusta perfectament a la pron√ļncia del terme que es fa habitualment en catal√†, ja que en general no es fa la diftongaci√≥ de la vocal t√≤nica que indiquen les fonts lexicogr√†fiques angleses;

    ¬∑es tracta d'un terme utilitzat en molts √†mbits (fotografia a√®ria, teledetecci√≥, ind√ļstria militar, transport, lleure, etc.), alguns de molt populars, circumst√†ncia que l'acosta molt a la llengua general;

    ¬∑en casos similars de modificacions gr√†fiques menors que afectaven poc la pron√ļncia de les vocals, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptaci√≥ del manlleu original (per exemple, chicane > xicana, composite > comp√≤sit, baguette > baguet, etc.);

    ¬∑els especialistes consultats prefereixen la forma adaptada dron (amb el plural regular drons), perqu√® consideren que evita dubtes de pron√ļncia;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es detecta en general un acostament de l'original angl√®s drone a l'ortografia i la pron√ļncia pr√≤pies, tal com mostren el castell√† dron (amb el plural regular drones), l'itali√† drone (majorit√†riament pronunciat com un mot bis√≠l¬∑lab, [dr√≥ne] i amb el plural regular droni) i fins i tot el franc√®s drone (amb el plural drones, ja que la forma francesa porta a la pron√ļncia [dron], aproximadament igual a l'original).

    Tot i que el manlleu és la forma més estesa en català, també s'utilitzen altres denominacions, de tipus sintagmàtic:

    Pel que fa a vehicle aeri no tripulat,

    ·és una forma transparent, creada com a calc de l'anglès unmanned aerial vehicle;

    ¬∑t√© una √†mplia extensi√≥ d'√ļs, sobretot en els √†mbits especialitzats;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en totes les lleng√ľes estudiades.

    Pel que fa a UAV,

    ·és la sigla corresponent a l'anglès unmanned aerial vehicle, que és l'original del calc vehicle aeri no tripulat;

    ¬∑t√© una proporci√≥ d'√ļs en catal√† molt m√©s elevada que les alternatives creades sobre denominacions d'origen catal√† (per exemple, VANT, a partir de vehicle aeri no tripulat);

    ¬∑es documenta en totes les lleng√ľes estudiades.

    A m√©s, s'han descartat denominacions tamb√© documentades, com ara aeronau no tripulada i VANT, per la seva baixa freq√ľ√®ncia enfront de les denominacions triades.

    Amb relaci√≥ a l'abast de la definici√≥, s'ha establert una sinon√≠mia absoluta entre dron i vehicle aeri no tripulat pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que algunes fonts consideren que hi ha hagut una extensi√≥ impr√≤pia del significat de dron, la majoria de contextos especialitzats actuals consideren que dron i vehicle aeri no tripulat designen un √ļnic concepte i atribueixen les retic√®ncies envers la sinon√≠mia a una q√ľesti√≥ estil√≠stica;

    ·els especialistes consultats es mostren del tot favorables a una sinonímia absoluta;

    ¬∑la identificaci√≥ majorit√†ria entre dron/drone i les formes sintagm√†tiques descriptives es dona en totes les lleng√ľes estudiades;

    ¬∑l'extensi√≥ de dron/drone √©s tan gran que en determinades lleng√ľes (sobretot en franc√®s, per√≤ tamb√© en portugu√®s) ha arribat a prendre el significat general de vehicle no tripulat, tant si pertany al medi aeri com si pertany al medi terrestre o al medi aqu√†tic.

    [Acta 589, 30 d'abril de 2015]

       
  • 205009   udolador ÔĽŅ <Zoologia > Mam√≠fers> udolador
     
       
    • aluata, n m
    • mona udoladora, n f sin. compl.
    • udolador, n m sin. compl.
    • es aullador
    • es mono aullador
    • fr hurleur
    • en howler
    • de Br√ľllaffe
    • nc Alouatta sp.

    <Zoologia > Mamífers>

    Gènere de mones dels platirrins de color bru o daurat.

       
  • 204719   uke ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Judo> uke
     
       
    • uke, n m, f
    • atacat | atacada, n m, f sin. compl.
    • judoka atacat | judoka atacada, n m, f sin. compl.
    • es judoka atacado
    • es uke
    • fr attaqu√©
    • fr uke
    • en competitor thrown
    • en uke

    <Esports > Esports de combat > Judo>

    Judoka en el moment en què rep una acció de l'adversari.

       
  • 218834   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, n m
    • es ukiyo-e
    • fr oukiyo-y√©
    • fr ukiyo-e
    • pt ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Composició artística, generalment una pintura o un gravat, pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 218835   ukiyo-e ÔĽŅ <Art> ukiyo-e
     
       
    • ukiyo-e, adj
    • es ukiyo-e
    • fr ukiyo-e
    • en ukiyo-e
    • en ukiyoye

    <Art>

    Relatiu o pertanyent a l'escola ukiyo-e.

       
  • 3063734   ull de drac ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Fruita> ull de drac
     
       
    • longan, n m
    • ull de drac, n m
    • es long√°n, n m
    • es longana, n f
    • es ojo de drag√≥n, n m
    • fr longan, n m
    • fr longane, n m
    • fr lungan, n m
    • fr oeil-de-dragon, n m
    • en dragon's eye, n m
    • en longan, n
    • en lungan, n
    • zh l√≥ngy«én, n

    <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'esp√®cie bot√†nica Euphoria longana i el fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a longan,

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de la denominaci√≥ xinesa origin√†ria l√≥ngy«én (ťĺôÁúľ), longyan en transcripci√≥ simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de l√≥ng 'drac' i y«én 'ull') i que en xin√®s s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ¬∑el fet que es tracti d'una esp√®cie bot√†nica origin√†ria del sud-est asi√†tic i inexistent als Pa√Įsos Catalans √©s un argument a favor de l'adopci√≥ del manlleu originari, que √©s tamb√©, juntament amb el calc, la designaci√≥ habitual en la resta de lleng√ľes;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ¬∑t√© molt d'√ļs en totes les lleng√ľes, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions l√≤ngan i l√≥ngan, que tamb√© serien possibles (el xin√®s no fa distinci√≥ entre s√≠l¬∑labes t√≤niques i √†tones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la prefer√®ncia per una denominaci√≥ aguda o una denominaci√≥ plana en catal√†), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments seg√ľents: 1) la o de l√≥ngy«én tendeix a pronunciar-se u en xin√®s, fet que l'acostaria m√©s aviat a una vocal √†tona; 2) algunes fonts castellanes recullen expl√≠citament la forma long√°n, aguda; 3) tamb√© es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera s√≠l¬∑laba √†tona.

    La forma longana, que tamb√© es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perqu√® t√© menys √ļs que longan i perqu√® els sin√≤legs s'han mostrat m√©s partidaris d'aquesta segona soluci√≥.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 3063735   ull de drac ÔĽŅ <Bot√†nica> ull de drac
     
       
    • longan, n m
    • ull de drac, n m
    • es long√°n, n m
    • es ojo de drag√≥n, n m
    • fr longane, n m
    • fr longanier, n m
    • fr oeil de dragon, n m
    • pt longana, n f
    • pt olho de boi, n m
    • pt olho de drag√Ęo, n m
    • en dragon's eye, n
    • en longan, n
    • en longan tree, n
    • en lungan, n
    • de Longanbaum, n m
    • zh l√≥ngy«én, n
    • nc Dimocarpus longan
    • nc Euphoria longana sin. compl.
    • nc Nephelium longana sin. compl.

    <Botànica>

    Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.

    Nota: 1. El fruit del longan també s'anomena longan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'esp√®cie bot√†nica Euphoria longana i el fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a longan,

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de la denominaci√≥ xinesa origin√†ria l√≥ngy«én (ťĺôÁúľ), longyan en transcripci√≥ simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de l√≥ng 'drac' i y«én 'ull') i que en xin√®s s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ¬∑el fet que es tracti d'una esp√®cie bot√†nica origin√†ria del sud-est asi√†tic i inexistent als Pa√Įsos Catalans √©s un argument a favor de l'adopci√≥ del manlleu originari, que √©s tamb√©, juntament amb el calc, la designaci√≥ habitual en la resta de lleng√ľes;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ¬∑t√© molt d'√ļs en totes les lleng√ľes, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions l√≤ngan i l√≥ngan, que tamb√© serien possibles (el xin√®s no fa distinci√≥ entre s√≠l¬∑labes t√≤niques i √†tones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la prefer√®ncia per una denominaci√≥ aguda o una denominaci√≥ plana en catal√†), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments seg√ľents: 1) la o de l√≥ngy«én tendeix a pronunciar-se u en xin√®s, fet que l'acostaria m√©s aviat a una vocal √†tona; 2) algunes fonts castellanes recullen expl√≠citament la forma long√°n, aguda; 3) tamb√© es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera s√≠l¬∑laba √†tona.

    La forma longana, que tamb√© es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perqu√® t√© menys √ļs que longan i perqu√® els sin√≤legs s'han mostrat m√©s partidaris d'aquesta segona soluci√≥.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 206266   ull de gat ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> ull de gat
     
       
    • crisoberil d'ull de gat, n m
    • cim√≤fana, n f sin. compl.
    • ull de gat, n m sin. compl.
    • es cimofana
    • es crisoberilo ojo de gato
    • es ojo de gato
    • es ojo de gato oriental
    • fr chrysob√©ryl oeil de chat
    • fr cymophane
    • fr oeil de chat
    • fr oeil de chat oriental
    • it cimofane
    • it crisoberillo occhio di gatto
    • it occhio di gatto
    • it occhio di gatto orientale
    • en cat's eye
    • en cat's-eye chrysoberyl
    • en cymophane
    • en oriental cat's eye
    • de Chrysoberyllkatzenauge
    • de Cymophan
    • de Katzenauge
    • de orientalisches Katzenauge

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat transl√ļcida o opaca de crisoberil que presenta l'efecte d'ull de gat per les inclusions internes que cont√©, formades per canals molt fins i orientats paral¬∑lelament.

    Nota: El sintagma ull de gat fa referència a la similitud del color i de l'efecte òptic amb l'ull de gat. Tot i que hi ha altres gemmes que presenten aquest efecte òptic, aquest sintagma s'utilitza per a referir-se específicament al crisoberil d'ull de gat.

    Nota: La denominació cimòfana prové dels mots grecs kyma, 'onda', i psainein, 'aparentar'. La denominació ull de gat oriental es considera obsoleta.

    Formes desestimades
    cimòfan, n m
    cimofana, n f
    ull de gat oriental, n m

       
  • 206266   ull de gat oriental (*) ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> ull de gat oriental (*)
     
       
    • crisoberil d'ull de gat, n m
    • cim√≤fana, n f sin. compl.
    • ull de gat, n m sin. compl.
    • es cimofana
    • es crisoberilo ojo de gato
    • es ojo de gato
    • es ojo de gato oriental
    • fr chrysob√©ryl oeil de chat
    • fr cymophane
    • fr oeil de chat
    • fr oeil de chat oriental
    • it cimofane
    • it crisoberillo occhio di gatto
    • it occhio di gatto
    • it occhio di gatto orientale
    • en cat's eye
    • en cat's-eye chrysoberyl
    • en cymophane
    • en oriental cat's eye
    • de Chrysoberyllkatzenauge
    • de Cymophan
    • de Katzenauge
    • de orientalisches Katzenauge

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat transl√ļcida o opaca de crisoberil que presenta l'efecte d'ull de gat per les inclusions internes que cont√©, formades per canals molt fins i orientats paral¬∑lelament.

    Nota: El sintagma ull de gat fa referència a la similitud del color i de l'efecte òptic amb l'ull de gat. Tot i que hi ha altres gemmes que presenten aquest efecte òptic, aquest sintagma s'utilitza per a referir-se específicament al crisoberil d'ull de gat.

    Nota: La denominació cimòfana prové dels mots grecs kyma, 'onda', i psainein, 'aparentar'. La denominació ull de gat oriental es considera obsoleta.

    Formes desestimades
    cimòfan, n m
    cimofana, n f
    ull de gat oriental, n m

       
  • 1538509   ultimate [en] ÔĽŅ <Esports> ultimate [en]
     
       
    • ultimate [en], n m
    • es ultimate
    • fr disque d'√©quipe
    • fr disque volant d'√©quipe
    • fr disque volant supr√™me
    • fr ultimate
    • fr ultime-passe
    • it ultimate
    • pt ultimate
    • en ultimate
    • de Ultimate

    <Esports>

    Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d'ample, amb una zona d'anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrària.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:

    S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'angl√®s, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sin√≤nim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la denominaci√≥ ultimate t√© √ļs internacionalment i es documenta en totes les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ·és la forma que s'utilitza també en català;

    ·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;

    ·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;

    ¬∑les formes ultimate de platja i ultimate platja s√≥n paral¬∑leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les lleng√ľes de refer√®ncia: ultimate playa en castell√†, ultimate de plage en franc√®s i beach ultimate en angl√®s;

    ·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);

    ·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.

    Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i √ļltima passada principalment perqu√® no tenen √ļs. A m√©s, disc volador seria una denominaci√≥ massa gen√®rica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista sem√†ntic.

    [Acta n√ļm. 537, 24 de novembre de 2011]