termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204772   undulatus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> undulatus
     
       
    • undulatus, adj
    • es undulatus
    • fr undulatus
    • en undulatus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de la varietat de n√ļvol del g√®nere cirroc√ļmulus, cirroestratus, altoestratus, estratoc√ļmulus o estratus que, juntament amb altres del mateix tipus, forma una capa de n√ļvols amb ondulacions.

       
  • 208830   uninomi ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> , <Bot√†nica> , <Zoologia> uninomi
     
       
    • uninomi, n m
    • nom uninomial, n m sin. compl.
    • es nombre uninominal
    • fr nom uninominal
    • en uninomen
    • en uninominal name

    <Ciències de la vida > Microbiologia> , <Botànica> , <Zoologia>

    Nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat, amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

       
  • 208831   uninomial ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> , <Bot√†nica> , <Zoologia> uninomial
     
       
    • uninomial, adj
    • es monomial
    • es uninomial
    • es uninominal
    • fr uninominal
    • en uninominal

    <Ciències de la vida > Microbiologia> , <Botànica> , <Zoologia>

    Dit del nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat, amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

       
  • 205676   uni√≥ gap ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> uni√≥ gap
     
       
    • uni√≥ gap, n f
    • es uni√≥n de tipo gap
    • es uni√≥n en hendidura
    • en gap junction

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Unió de comunicació que permet el pas d'ions i de petites molècules hidrosolubles d'un pes molecular aproximat de 1.500 daltons a través de canals proteics formats per l'alineació dels connexons de cèl·lules adjacents.

       
  • 205055   unitat de discos ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> unitat de discos
     
       
    • unitat de discos, n f
    • es unidad de discos
    • fr unit√© de disques
    • en disk unit

    <Informàtica > Maquinari>

    Perifèric d'escriptura i de lectura de discos magnètics que comprèn dispositius impulsors dels discos, capçals de lectura i escriptura i circuits electrònics apropiats.

       
  • 204892   unitat de disquets ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> unitat de disquets
     
       
    • unitat de disquets, n f
    • disquetera, n f sin. compl.
    • es disquetera
    • es unidad de disquetes
    • fr unit√© √† disquettes
    • en diskette unit
    • en floppy disk unit

    <Informàtica > Maquinari>

    Unitat funcional d'un sistema informàtic que conté un giradiscos, un capçal magnètic i els sistemes de control associats, que s'utilitza per a enregistrar, llegir o modificar informacions en un disquet.

    Nota: Disquetera és la denominació que se sol utilitzar en àmbits poc especialitzats.

       
  • 204878   unitat temporal ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi> unitat temporal
     
       
    • unitat temporal, n f
    • en slot
    • en timing unit

    <Ling√ľ√≠stica > Sintaxi>

    Unitat abstracta d'una grada.

       
  • 204583   uppercut [en] ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Boxa> uppercut [en]
     
       
    • uppercut [en], n m
    • es uppercut
    • fr uppercut
    • en uppercut

    <Esports > Esports de combat > Boxa>

    Cop donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

       
  • 206762   urbanisme participatiu ÔĽŅ <Construcci√≥ > Urbanisme> urbanisme participatiu
     
       
    • urbanisme participatiu, n m
    • es urbanismo participativo
    • fr advocacy planning
    • fr urbanisme de participation
    • fr urbanisme participatif
    • en advocacy planning

    <Construcció > Urbanisme>

    Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

       
  • 1534023   urgent√≤leg | urgent√≤loga ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> urgent√≤leg | urgent√≤loga
     
       
    • metge d'urg√®ncies | metge d'urg√®ncies, metgessa d'urg√®ncies, n m, f
    • urgent√≤leg | urgent√≤loga, n m, f sin. compl.
    • es emergenci√≥logo
    • es emergent√≥logo
    • es m√©dico de emergencias
    • es m√©dico de urgencias
    • es urgenci√≥logo
    • es urgent√≥logo
    • fr m√©decin d'urgence
    • fr m√©decin urgentiste
    • fr oxyologue
    • fr urgentiste
    • fr urgentologue
    • pt m√©dico de urg√™ncia
    • en emergency doctor
    • en emergency physician
    • en emergentologist

    <Ciències de la salut>

    Metge especialitzat en medicina d'urgències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)