termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1531967   wicket [en] ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Criquet> wicket [en]
     
       
    • wicket [en], n m
    • es wicket
    • fr guichet
    • en wicket

    <Esports > Esports de pilota > Criquet>

    Eliminació d'un batedor.

    Nota: El wicket s'utilitza com a unitat de marcador.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ¬∑totes les propostes catalanes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que s'han documentat en altres lleng√ľes, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castell√†), pista (piste en franc√®s), travesser (travesa√Īo en castell√† i traversa en itali√†), l√≠nia de wicket (ligne du guichet en franc√®s), tots eliminats (tous √©limin√©s en franc√®s), llan√ßament nul (nulo en castell√†) o pilota injugable (balle injouable en franc√®s);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor nom√©s ha introdu√Įt petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (l√≠nia de wicket en comptes de l√≠nia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sin√≤nim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme wicket:

    El Consell Supervisor aprova la fixaci√≥ del manlleu de l'angl√®s, tal com proposen els assistents a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® fa refer√®ncia a un element emblem√†tic d'aquest esport, per al qual seria dif√≠cil implantar una denominaci√≥ catalana alternativa. Pel que fa a l'adaptaci√≥ (ja sigui total o parcial) o no-adaptaci√≥ del manlleu, el Consell Supervisor opta concretament per l'adopci√≥ directa de la forma anglesa, sense adaptar, perqu√® considera que √©s una grafia molt coneguda entre els especialistes del sector. Es considera que el fet que la denominaci√≥ referent a l'esport (cricket, en angl√®s), formalment molt similar a la designaci√≥ d'aquest element de joc (wicket), es reculli al diccionari normatiu amb una grafia adaptada a l'ortografia catalana (criquet), no porta necess√†riament a fer una adaptaci√≥ paral¬∑lela del manlleu wicket (wiquet o viquet); d'una banda, perqu√® sembla que les denominacions angleses cricket i wicket no tenen el mateix origen etimol√≤gic; de l'altra, perqu√® el nom de l'esport √©s molt conegut i es recull a les obres lexicogr√†fiques catalanes des de fa anys, mentre que el terme wicket t√© un car√†cter m√©s especialitzat i un √ļs m√©s restringit, la qual cosa justifica que en el primer cas s'opt√©s per l'adaptaci√≥ i en el segon, en canvi, s'hagi optat per l'adopci√≥ directa del manlleu.

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

       
  • 723027   wiki ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> wiki
     
       
    • wiki, n m
    • es wiki
    • fr wiki
    • it wiki
    • pt wiki
    • en wiki
    • de Wiki

    <Informàtica > Internet>

    Sistema de treball informàtic, aplicat generalment a llocs web, que permet que els usuaris visitants puguin modificar i ampliar directament i de manera senzilla els continguts del lloc a què accedeixen.

    Nota: Un dels exemples més característics de llocs wiki en català és l'enciclopèdia en línia Viquipèdia.

    Nota: El substantiu wiki actua sovint en aposici√≥ per a formar termes relacionats, com ara p√†gina wiki o sistema wiki. En alguns casos s'elideix el substantiu que actua com a nucli i el sintagma queda redu√Įt a la forma wiki, que mant√© el g√®nere del substantiu elidit: per exemple, un wiki (mascul√≠) per un lloc wiki o per programari wiki, o una wiki (femen√≠) per una p√†gina wiki.

       
  • 206066   wil¬∑lemita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> wil¬∑lemita
     
       
    • wil¬∑lemita, n f
    • es willemita
    • fr will√©mite
    • it willemite
    • en willemite
    • de Willemit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat de zinc, mineral que cristal·litza en el sistema trigonal i que estructuralment és un nesosilicat.

    Nota: La wil·lemita és quasi sempre de color verd i com a gemma és rara. Pot presentar fluorescència.

    Nota: La denominaci√≥ wil¬∑lemita √©s dedicada a Guillem I, rei dels Pa√Įsos Baixos, a proposta del mineralogista M. L√©vy.

       
  • 206270   wil¬∑liamsita ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> wil¬∑liamsita
     
       
    • wil¬∑liamsita, n f
    • es williamsita
    • fr williamsite
    • it williamsite
    • en williamsite
    • de Williamsit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de serpentina de color verd amb inclusions negres de cromita.

    Nota: La wil·liamsita es presenta sempre en forma massiva.

    Nota: La denominació és dedicada a L. W. Williams (1804-1873), de Pennsilvània, que va ser qui la va descobrir.

       
  • 788850   wok ÔĽŅ <Utillatge de cuina> wok
     
       
    • wok, n m
    • es wok
    • fr wok
    • it wok
    • pt wok
    • en wok
    • de Wok
    • zh guŇć

    <Utillatge de cuina>

    Paella de forma troncocònica i de parets altes, tradicionalment de base còncava i de ferro, que s'utilitza principalment per a saltar i fregir aliments, pròpia de la cuina xinesa.

       
  • 3451719   wonton ÔĽŅ <Alimentaci√≥> wonton
     
       
    • farcellet xin√®s, n m
    • huntun [zh], n m sin. compl.
    • wonton, n m sin. compl.
    • es hatillo de carne de cerdo, n m
    • es wont√≥n, n m
    • es won ton, n m var. ling.
    • fr huntun, n m
    • fr wonton, n m
    • fr won ton, n m var. ling.
    • fr won-ton, n m var. ling.
    • en wonton, n
    • en wuntun, n
    • en won ton, n var. ling.
    • en won-ton, n var. ling.
    • en wun tun, n var. ling.
    • zh ť¶Ąť•®, n
    • zh h√ļnt√Ļn, n

    <Alimentació>

    Peça de pasta fina de la cuina xinesa en forma de farcellet o d'anella, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, gambes i verdura, que es consumeix bullida, sovint en sopes, al vapor o fregida.

    Nota: 1. La denominaci√≥ wonton √©s una forma cantonesa vehiculada probablement a trav√©s de l'angl√®s. La denominaci√≥ huntun correspon a la forma destonalitzada de h√ļnt√Ļn, denominaci√≥ xinesa transcrita segons el sistema pinyin.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme farcellet xinès (sin. compl. huntun; wonton):

    S'aproven les denominacions farcellet xin√®s, huntun i wonton, com a sin√≤nimes (les dues darreres, manlleus del xin√®s, com a sin√≤nims complementaris), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a farcellet xinès,

    ¬∑es considera una alternativa catalana viable als manlleus del xin√®s h√ļnt√Ļn i wonton, for√ßa coneguts;

    ·és una denominació descriptiva, basada en la forma habitual d'aquest tipus de pasta;

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® els noms originaris es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina).

    Es descarta la forma farcellet de carn de porc, que també s'ha valorat, perquè es considera imprecisa.


    Quant a huntun, transcripci√≥ destonalitzada de h√ļnt√Ļn (transcripci√≥ estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), i a wonton (variant cantonesa de huntun),

    ·són les denominacions originàries d'aquest tipus de pasta i les més conegudes internacionalment;

    ·s'identifiquen inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenten en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    Malgrat que la denominaci√≥ en xin√®s est√†ndard √©s huntun (estrictament, h√ļnt√Ļn), en aquest cas la denominaci√≥ m√©s coneguda en catal√† i, en general, als pa√Įsos occidentals √©s wonton, at√®s que el plat s'ha popularitzat sobretot a trav√©s de la cuina cantonesa. √Čs per aquest motiu que es proposa la sinon√≠mia entre huntun i wonton.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de proced√®ncia del manlleu huntun (zh, xin√®s), tenint en compte que la pron√ļncia xinesa del mot no coincideix amb la pr√≤pia i espont√†nia d'un parlant catal√† (h√ļnt√Ļn es pronuncia en xin√®s [xw…ônt įw…ôn]).

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma h√ļnt√Ļn, transcripci√≥ estricta del xin√®s.

    S'accepten els manlleus huntun i wonton al costat de farcellet xinès, perquè són formes molt esteses internacionalment, que vehiculen un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa força popular també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (farcellet xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 399098   wushu [zh] ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> wushu [zh]
     
       
    • wushu [zh], n m
    • es wushu
    • fr wushu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Esport de combat derivat de les arts marcials xineses en què es combina el combat amb l'exhibició de moviments encadenats.

    Nota: En xinès, la denominació wushu significa literalment 'art marcial' (de wu 'marcial' i shu 'art').

       
  • 399006   wushu [zh] ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> wushu [zh]
     
       
    • kungfu, n m
    • wushu [zh], n m sin. compl.
    • es kung-fu
    • es wushu
    • fr kung-fu
    • fr wushu
    • pt kung fu
    • pt wushu
    • en kung fu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen xinès.

    Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.

    Nota: 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.

    Nota: 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').

       
  • 206040   WWW ÔĽŅ <Inform√†tica> , <Inform√†tica > Internet> WWW
     
       
    • web, n m
    • W3, n m sigla
    • WWW, n m sigla
    • es web
    • es W3 sigla
    • es WWW sigla
    • fr Web
    • fr W3 sigla
    • fr WWW sigla
    • en Web
    • en World Wide Web
    • en W3 sigla
    • en WWW sigla

    <Informàtica> , <Informàtica > Internet>

    Sistema basat en l'√ļs de l'hipertext que permet de cercar informaci√≥ a Internet, accedir-hi i visualitzar-la.

    Nota: El substantiu web actua sovint en aposici√≥ amb funci√≥ adjectiva per formar termes relacionats, com ara p√†gina web o servidor web. En alguns casos s'elideix el substantiu que actua com a nucli i el sintagma queda redu√Įt a la forma web, que mant√© el g√®nere del substantiu elidit: per exemple, un web (mascul√≠) per un lloc web o una web (femen√≠) per una p√†gina web.