termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 218839   xab√†kia ÔĽŅ <Gastronomia> xab√†kia
     
       
    • xab√†kia, n f
    • es shebbakia
    • fr chabbakia
    • fr chebbakia
    • fr haloua chebbakia
    • it chabakkia
    • pt chebakia
    • en halwa shebakia
    • en shabakia
    • en shebakia

    <Gastronomia>

    Pastisset amb forma de cinta, trena o llaç, típic del Magrib, fregit amb oli i posteriorment recobert amb mel i decorat amb sèsam, que es menja especialment durant el ramadà.

    Nota: De l'àrab hàlua xabàkia ('dolç de llaç'), escurçat en xabàkia ('llaç').

       
  • 3568219   xah√† ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> xah√†
     
       
    • xah√†, n m
    • es chaj√°, n m
    • fr kamichi, n m
    • en chaja, n
    • en screamer, n
    • de Tschaja, n m
    • de Wehrvogel, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xah√† com a nom gen√®ric de les diferents esp√®cies d'ocells dels g√®neres Chauna i Anhima (de la fam√≠lia dels anh√≠mids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de chah√Ę, nom guaran√≠ d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaran√≠ recollides en diverses fonts, [ Éa'h√£] o [ Éa'x√£];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en catal√† no existeixen els sons [x] ni [h], per√≤ si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a lleng√ľes amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'√†rab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos s√≥n d'origen hisp√†nic (txa-txa-tx√† i txitxa), mentre que de mots comen√ßats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacol√≠, xacona, xiruca, xocolata, xori√ßo o xotis, manllevats al castell√†. Sembla que la tend√®ncia en els manlleus del castell√† √©s a fer tx quan hi ha una certa repetici√≥ (per evitar la mala pron√ļncia de la x intervoc√†lica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetici√≥ interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568220   xah√† banyut ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> xah√† banyut
     
       
    • xah√† banyut, n m
    • es chaj√° a√Īuma, n m
    • fr kamichi cornu, n m
    • en horned screamer, n
    • de Hornwehrvogel, n m
    • nc Anhima cornuta

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima

       
  • 3568221   xah√† collnegre ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> xah√† collnegre
     
       
    • xah√† collnegre, n m
    • es chaj√° chicag√ľire, n m
    • fr kamichi chavaria, n m
    • en Northern screamer, n
    • de Wei√üwangen-Wehrvogel, n m
    • nc Chauna chavaria

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Chauna

       
  • 3568222   xah√† emplomallat ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> xah√† emplomallat
     
       
    • xah√† emplomallat, n m
    • es chaj√°, n m
    • es chaj√° com√ļn, n m
    • es gritador chaj√°, n m
    • es grit√≥n chaj√°, n m
    • es tapacar√©, n m
    • fr chauna √† collier, n m
    • fr kamichi √† collier, n m
    • en chaja, n
    • en crested screamer, n
    • en Southern screamer, n
    • de Halsband-Wehrvogel, n m
    • de Halsbandtschaja, n m
    • de Halsbandwehrvogel, n m
    • de Schopfwehrvogel, n m
    • de Tschaja, n m
    • de Tschaya, n m
    • nc Chauna torquata

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xahà emplomallat:

    S'aprova el nom espec√≠fic emplomallat d'acord amb la proposta dels especialistes i per proximitat amb la forma utilitzada en altres lleng√ľes (Schopfwehrvogel, en alemany; crested screamer, en angl√®s). Els experts consideren que √©s un adjectiu que descriu for√ßa b√© l'esp√®cie i que permet diferenciar-la de la resta d'esp√®cies del mateix grup.

    Tamb√© s'han valorat, com a denominacions d'aquesta esp√®cie, les formes seg√ľents, finalment descartades a favor de xah√† emplomallat:

    -xah√† i xah√† com√ļ: L'esp√®cie Chauna torquata √©s el xah√† m√©s conegut i per aix√≤ en moltes lleng√ľes s'utilitza la forma uninomial xah√† (amb les diferents variants segons la llengua) per a designar-la. At√®s, per√≤, que hi ha altres esp√®cies de xah√†, es considera preferible una designaci√≥ binomial amb un nom espec√≠fic que sigui descriptiu de l'esp√®cie.

    -xahà de collar: Els especialistes creuen que no és una solució del tot distintiva, ja que les altres dues espècies de xahà (Anhima cornuta i Chauna chavaria) també tenen un coll peculiar, amb una franja de plomes que es podria associar a un collar.

    -xahà meridional: Seria una designació anàloga a l'anglesa Southern screamer, que s'oposa a Northern screamer (Chauna chavaria). Cal tenir en compte, però, que cap altra llengua no ha optat per aquestes solucions i que hi ha encara una tercera espècie de xahà (Anhima cornuta), que caldria anomenar a partir d'altres paràmetres.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 635808   xalmugra ÔĽŅ <Bot√†nica> xalmugra
     
       
    • xalmugra, n f
    • es chalmugra
    • es chaulmugra
    • es cholmugra
    • fr chaulmoogra
    • it chaulmoogra
    • en chaulmaugra
    • en chaulmoogra
    • en chaulmugra
    • de Chaulmoogra
    • nc Hydnocarpus kurzii (King) Warb.
    • nc Taraktogenos kurzii King

    <Botànica>

    Arbre de la fam√≠lia de les acari√†cies, originari de l'√ćndia i el sud-est asi√†tic, que pot at√®nyer 30 m d'al√ß√†ria i m√©s d'1 m de di√†metre, de fulles senceres i corip√†cies i fruits en forma de baia de color groc, de les llavors dels quals s'extreu un oli amb propietats terap√®utiques.

    Nota: El nom cient√≠fic Taraktogenos kurzii √©s una denominaci√≥ antiga. Tradicionalment, les esp√®cies del g√®nere Hydnocarpus, com aquesta, s'inclo√Įen dins la fam√≠lia de les flacourti√†cies; les classificacions actuals, per√≤, basades en filog√®nies moleculars, les situen dins la fam√≠lia de les acari√†cies.

       
  • 307908   xamota ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Arts > Cer√†mica > Productes cer√†mics> xamota
     
       
    • xamota, n f
    • es chamota
    • fr argile compose√©
    • fr chamotte
    • it chamotte
    • pt chamotte
    • en chamotte
    • en grog
    • de Schamott
    • de Schamotte

    <Arts > Ceràmica> , <Arts > Ceràmica > Productes ceràmics>

    Material refractari, generalment obtingut d'argila cuita esmicolada, que es barreja amb l'argila per a augmentar la resistència tèrmica de la peça ceràmica durant el procés de cocció.

       
  • 205337   xampanyera ÔĽŅ <Equipament de la llar > Parament de taula> xampanyera
     
       
    • xampanyera, n f
    • refredador, n m sin. compl.
    • es champa√Īera
    • es cubo de champa√Īa
    • fr seau √† champagne
    • en champagne cooler

    <Equipament de la llar > Parament de taula>

    Recipient per a refredar o mantenir xampany en fresc.

       
  • 208541   xanos ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> xanos
     
       
    • xanos, n m
    • es chanos
    • es sabalote
    • fr chanid√©
    • fr chanos
    • gl peixe-leite
    • pt peixe-leite
    • en bandeng
    • en bangos
    • en milkfish
    • de Milchfisch
    • nc Chanos chanos

    <Zoologia > Peixos>

    Peix ossi amb una aleta dorsal prominent i l'aleta caudal profundament forcada, de cap petit i de color argentat.

    Nota: √Čs un peix comestible, que en determinades zones ha adquirit un gran inter√®s comercial.

       
  • 205151   xantung ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> xantung
     
       
    • xantung, n m
    • es chantung
    • es shantung
    • fr chantoung
    • fr shantung
    • en shantung

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.