termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206970   xapata ÔĽŅ <Alimentaci√≥> xapata
     
       
    • xapata, n f
    • es chapata
    • it ciabatta

    <Alimentació>

    Pa d'origen italià, de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat, farina de sègol i farina o extracte de malt.

       
  • 576583   xaperona ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> , <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> xaperona
     
       
    • xaperona, n f
    • es carabina molecular
    • es chaperona
    • es chaperona molecular
    • es prote√≠na chaperona
    • fr chaperon
    • fr chaperon mol√©culaire
    • fr chaperonne
    • fr prot√©ine chaperonne
    • en chaperone
    • en chaperone protein
    • en molecular chaperone

    <Ciències de la vida > Bioquímica> , <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Prote√Įna cel¬∑lular que s'uneix temporalment a una altra per a facilitar-ne el correcte plegament i l'assemblatge, sense arribar a formar part de la seva estructura final.

       
  • 576584   xaperonina ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> , <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> xaperonina
     
       
    • xaperonina, n f
    • es chaperonina
    • fr chaperonine
    • en chaperonin

    <Ciències de la vida > Bioquímica> , <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Xaperona amb un pes molecular proper als 60 kDa que presenta una estructura en forma de dos anells superposats i que interv√© especialment en el plegament d'altres prote√Įnes.

       
  • 208690   xaptalitzaci√≥ ÔĽŅ <Vinificaci√≥. Enologia> xaptalitzaci√≥
     
       
    • xaptalitzaci√≥, n f
    • es azucarado en seco
    • es chaptalizaci√≥n
    • fr chaptalisation
    • fr sucrage
    • it zuccheraggio
    • en chaptalization
    • en sugar addition
    • de Chaptalisieren
    • de Zuckerung

    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

       
  • 204389   xare ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> xare
     
       
    • xare, n m
    • es sare
    • es share
    • fr shar√©
    • fr xar√©
    • eu xare

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Modalitat de pilota que es disputa en trinquet, en partits per parelles de 40 punts, amb un xare.

       
  • 204388   xare ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> xare
     
       
    • xare, n m
    • es raqueta argentina
    • es sare
    • es share
    • fr raquette argentine
    • fr shar√©
    • fr xar√©
    • eu xare

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Eina formada per un enreixat de cordes poc tibants dins un c√®rcol ovalat de fusta, prove√Įda d'un m√†nec de 55 cm de longitud m√†xima i 16 cm d'amplada m√†xima, utilitzada en la modalitat de xare.

       
  • 3553020   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552982   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm blanc produ√Įt pel cep xarel¬∑lo, de maduraci√≥ primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esf√®rics, dol√ßos i amb la pell dura.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451540   xarel¬∑lo ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo
     
       
    • xarel¬∑lo, n m
    • cartoix√†, n m sin. compl.
    • pansa blanca, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo, n m
    • fr xarello, n m
    • en Xarello, n m

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo, amb cos, una mica √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga crian√ßa.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca, a la zona d'Alella.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo (sin. compl. cartoixà; pansa blanca):

    Es ratifica la denominació normativa xarel·lo (de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord
    d'It√†lia xarel¬∑lo) i s'aproven com a sin√≤nims complementaris les formes cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa blanca pels motius seg√ľents:

    ·són les formes recollides a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenten en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques;

    ¬∑totes tres tenen √ļs, si b√© xarel¬∑lo sembla que √©s la forma m√©s estesa, segons els especialistes;

    ·tenen el vistiplau dels experts.

    Els especialistes comenten que hi ha la varietat xarel·lo vermell, coneguda també amb les formes cartoixà marí i pansa rosada. Atès, però, que no és una varietat recollida oficialment en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), s'ha descartat d'incloure-la en aquest recull.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3568475   xarel¬∑lo vermell ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo vermell
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep xarel¬∑lo vermell, de maduraci√≥ tardana i amb els grans dol√ßos, de color vermell√≥s i amb la pell gruixuda.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]