• xarel·lo vermell, n m
• cartoixà marí, n m sin. compl.
• pansa rosada, n f sin. compl.
• es xarel·lo rosado, n m
• en Xarello Rosado, n

<Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

·tenen el vistiplau dels especialistes.


La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

(1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


[Acta 619, 31 de març de 2017]

• xarel·lo vermell, n m
• cartoixà marí, n m sin. compl.
• pansa rosada, n f sin. compl.
• es xarel·lo rosado, n m
• en Xarello Rosado, n

<Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
S'aprova la denominació xarel·lo vermell i els sinònims complementaris cartoixà marí i pansa rosada pels motius següents:

·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

·són formes lingüísticament adequades, constituïdes, respectivament, pels nuclis xarel·lo (forma ja normativa(1) procedent de l'italià chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'Itàlia xarel·lo), cartoixà (derivat de cartoixa) i pansa (del llatí (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandĕre 'estendre', especialment els raïms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del raïm), marí (de motivació desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

·tenen el vistiplau dels especialistes.


La sinonímia entre totes tres formes és coherent amb la sinonímia entre xarel·lo, cartoixà i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reunió núm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel·lo vermell és el resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Es descarta la forma xarel·lo rosat, malgrat que és lingüísticament adequada i és la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè té molt poc ús, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentació especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica només en aquest àmbit als vins, però no al raïm de color vermellós, com és aquest cas.

D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

(1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona raïm blanc de tast dolç. 1 2 m. Raïm de cep xarel·lo. 1 3 m. Vi elaborat amb raïm xarel·lo", segons el diccionari normatiu.


[Acta 619, 31 de març de 2017]

• xarista, n m, f
• jugador de xare | jugadora de xare, n m, f sin. compl.
• es jugador de sare
• es sarista
• fr joueur de sharé
• eu xare-jokalari
• eu xarelari

<Esport > Esports de pilota > Pilota>

Pilotari especialitzat en la modalitat de xare.

• xarivari, n m
• es charivari
• fr charivari
• it charivari
• en charee-varie
• en charivari
• de Charivari

<Arts > Circ>

Acció circense, dinàmica i multitudinària, en què actuen alhora pallassos, acròbates i malabaristes, generalment vestits de manera vistosa.

Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.

Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xarivari:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma xarivari, que és la designació habitual d'aquesta acció circense, segons tots els especialistes. Es tracta d'un manlleu adaptat del francès charivari. En la resta de llengües també s'utilitza el gal·licisme.

La forma catalana xivarri ('rebombori, brogit') té, segons recull el diccionari etimològic de Joan Coromines, el mateix origen etimològic: "Manllevat del fr. charivari id., passant per l'oc. chavari: adaptat com *xarivarri, es va eliminar -ar-, per haplologia; en francès és un manlleu medieval, però ja antic, del mot gr. [equivalent a] mal de cap." No s'utilitza, però, en circ amb el sentit específic recollit aquí.

• xarmés, n m
• es charmés
• es charmeuse
• fr charmeuse
• it charmeuse
• pt charmeuse
• en charmante satin
• en charmeuse
• de Charmeuse

<Indústria > Indústria tèxtil>

Gènere de punt amb una cara setinada i l'altra mat, utilitzat principalment per a confeccionar peces de llenceria.

• xarop, n m
• almívar, n m sin. compl.
• es almíbar, n m
• es punto de napado, n m
• es sirope, n m
• fr nappe, n m
• fr nappé, n m
• fr sirop, n m
• en syrup, n

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Dissolució de sucre en aigua, que es pot elaborar en fred o aplicant-hi calor.

Nota: 1. Un xarop es pot elaborar amb sacarosa o amb altres sucres, i pot contenir també altres ingredients que en modifiquin el gust o les característiques funcionals.

Nota: 2. Els punts de cocció tradicionals d'un xarop són el punt de fil, el punt volant, el punt de bola, el punt de caramel i el sucre cremat.

Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

(1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre les denominacions xarop i almívar:

Malgrat que al diccionari normatiu xarop i almívar no es consideren sinònims (xarop és "Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc." i almívar, "Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop"), els especialistes asseguren que en l'àmbit especialitzat totes dues denominacions s'utilitzen indistintament per a designar una dissolució de sucre i aigua. Pel que fa a la preferència, són partidaris d'establir xarop com a denominació principal i almívar, com a sinònim complementari.

Comenten, d'altra banda, que per a elaborar un xarop no és necessari escalfar la mescla de sucre i aigua, si bé és la manera habitual de fer-ho.

[Acta 592, 25 de juny de 2015]

• xarop de canya, n m
• es melada, n f
• es melado, n m
• es meladura, n f
• fr sirop, n m
• fr sirop de canne, n m
• pt melado, n m
• en sugar cane syrup, n
• en syrup, n

<Alimentació>

Líquid espès, de color marró fosc, que s'obté durant el procés d'elaboració del sucre per evaporació del suc purificat de la canya, abans de la cristal·lització.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarop de canya:

S'aprova el terme xarop de canya pels motius següents:

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada, tenint en compte que el nucli xarop s'utilitza, en general, per a designar qualsevol tipus de solució ensucrada, segons expliquen la majoria d'especialistes consultats i segons recullen ja diverses fonts de referència;(1)

·és una forma que s'identifica sense dificultats amb el concepte;

·ja es documenta amb aquest sentit específic en textos d'especialitat;

·en altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela (per exemple, en francès i anglès);

·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit, que asseguren que ja té ús.

Es descarta el substantiu melat, calc del castellà, perquè, segons la majoria d'experts, no té ús amb aquest sentit. Cal tenir present que en català melat -ada és un adjectiu que té el significat genèric de "Dolç com la mel" o "De color de mel", segons el diccionari normatiu.

Tampoc té ús amb aquest sentit el substantiu melada, que en català és sinònim de melmelada i s'aplica també a la "Quantitat de mel que s'extreu d'un rusc".

Finalment, cal tenir present que el substantiu melassa, que també s'ha tingut en compte, no és adequat aquí, perquè ja designa un altre producte obtingut del procés de fabricació del sucre, concretament el líquid resultant de la fase de cristal·lització, que és posterior a la fase d'evaporació. La definició que el diccionari normatiu fa de melassa és concloent i desfà qualsevol ambigüitat: "Líquid consistent, de color fosc i de sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o del de remolatxa."

(1)El Gran diccionari de la llengua catalana, per exemple, defineix xarop com un "Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d'aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius". (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

[Acta 571, 6 de març de 2014]

• xart, n m
• es chart
• fr chart
• en chart

<Comunicació > Publicitat>

Cadascun dels suports físics, com ara diapositives o transparències, que s'utilitzen en una presentació de campanya publicitària per a mostrar arguments estratègics, esbossos, eslògans, etc.

• gràfic, n m
• xart, n m
• es chart
• es gráfico
• en chart

<Economia > Finances > Mercats financers>

Representació estadística de l'evolució de la cotització d'un valor o un conjunt de valors durant un període de temps determinat, sovint tenint en compte el seu volum de contractació, o bé només l'evolució del volum de contractació, feta damunt d'un sistema de coordenades.

Nota: En les coordenades del gràfic, l'abscissa es reserva per al temps o bé per al temps i el volum de contractació.

Nota: Com més llarg és el període de temps pres en consideració, més fiable resulta el gràfic.

• xart de concepte, n m
• es concept board
• en concept board

<Comunicació > Publicitat>

Creació conceptual que serveix per a presentar a l'anunciant les idees publicitàries, en forma d'imatges i/o textos, en l'estadi de creació més primitiu o abstracte.