termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568475   xarel¬∑lo vermell ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo vermell
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep xarel¬∑lo vermell, de maduraci√≥ tardana i amb els grans dol√ßos, de color vermell√≥s i amb la pell gruixuda.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568476   xarel¬∑lo vermell ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> xarel¬∑lo vermell
     
       
    • xarel¬∑lo vermell, n m
    • cartoix√† mar√≠, n m sin. compl.
    • pansa rosada, n f sin. compl.
    • es xarel¬∑lo rosado, n m
    • en Xarello Rosado, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo vermell, fresc, √†cid, amb un grau alcoh√≤lic alt i amb una aroma herb√†cia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

    Nota: 1. La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarel·lo vermell (sin. compl. cartoixà marí, pansa rosada):
    S'aprova la denominaci√≥ xarel¬∑lo vermell i els sin√≤nims complementaris cartoix√† mar√≠ i pansa rosada pels motius seg√ľents:

    ·totes tres són denominacions catalanes documentades d'aquesta varietat: xarel·lo vermell és la forma més usada i la considerada prioritària en la majoria de fonts, i cartoixà marí i pansa rosada són variants també utilitzades;

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, constitu√Įdes, respectivament, pels nuclis xarel¬∑lo (forma ja normativa(1) procedent de l'itali√† chiarello '(vi) claret', pronunciat al nord d'It√†lia xarel¬∑lo), cartoix√† (derivat de cartoixa) i pansa (del llat√≠ (uva) pansa, de pansus, -a, -um, participi de pandńēre 'estendre', especialment els ra√Įms per assecar-los), i els adjectius vermell (pel color de la pell del ra√Įm), mar√≠ (de motivaci√≥ desconeguda) i rosada (igualment, pel color);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.


    La sinon√≠mia entre totes tres formes √©s coherent amb la sinon√≠mia entre xarel¬∑lo, cartoix√† i pansa blanca, establerta pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 607. Cal tenir en compte, de fet, que el xarel¬∑lo vermell √©s el resultat d'una mutaci√≥ gen√®tica del xarel¬∑lo.

    Es descarta la forma xarel¬∑lo rosat, malgrat que √©s ling√ľ√≠sticament adequada i √©s la forma recollida en textos oficials (RD 313/2016, de 31 de juliol), perqu√® t√© molt poc √ļs, segons els especialistes i segons s'ha pogut comprovar en la documentaci√≥ especialitzada consultada. L'adjectiu rosat, segons els experts, s'aplica nom√©s en aquest √†mbit als vins, per√≤ no al ra√Įm de color vermell√≥s, com √©s aquest cas.

    D'acord amb l'opinió dels especialistes, es descarta també la sinonímia amb la forma pansa rosa. Segons els experts, aquesta forma podria crear confusió, ja que és el nom que es va donar a una varietat negra diferent, encara per determinar, que mentrestant s'anomena granatxa a Alella.

    (1) "1 1 m. Cep d'una varietat que dona ra√Įm blanc de tast dol√ß. 1 2 m. Ra√Įm de cep xarel¬∑lo. 1 3 m. Vi elaborat amb ra√Įm xarel¬∑lo", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 204390   xarista ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Pilota> xarista
     
       
    • xarista, n m, f
    • jugador de xare | jugadora de xare, n m, f sin. compl.
    • es jugador de sare
    • es sarista
    • fr joueur de shar√©
    • eu xare-jokalari
    • eu xarelari

    <Esports > Esports de pilota > Pilota>

    Pilotari especialitzat en la modalitat de xare.

       
  • 990187   xarivari ÔĽŅ <Arts > Circ> xarivari
     
       
    • xarivari, n m
    • es charivari
    • fr charivari
    • it charivari
    • en charee-varie
    • en charivari
    • de Charivari

    <Arts > Circ>

    Acció circense, dinàmica i multitudinària, en què actuen alhora pallassos, acròbates i malabaristes, generalment vestits de manera vistosa.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xarivari:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma xarivari, que √©s la designaci√≥ habitual d'aquesta acci√≥ circense, segons tots els especialistes. Es tracta d'un manlleu adaptat del franc√®s charivari. En la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el gal¬∑licisme.

    La forma catalana xivarri ('rebombori, brogit') té, segons recull el diccionari etimològic de Joan Coromines, el mateix origen etimològic: "Manllevat del fr. charivari id., passant per l'oc. chavari: adaptat com *xarivarri, es va eliminar -ar-, per haplologia; en francès és un manlleu medieval, però ja antic, del mot gr. [equivalent a] mal de cap." No s'utilitza, però, en circ amb el sentit específic recollit aquí.

       
  • 327435   xarm√©s ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil> xarm√©s
     
       
    • xarm√©s, n m
    • es charm√©s
    • es charmeuse
    • fr charmeuse
    • it charmeuse
    • pt charmeuse
    • en charmante satin
    • en charmeuse
    • de Charmeuse

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil>

    Gènere de punt amb una cara setinada i l'altra mat, utilitzat principalment per a confeccionar peces de llenceria.

       
  • 3204843   xarop ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> xarop
     
       
    • xarop, n m
    • alm√≠var, n m sin. compl.
    • es alm√≠bar, n m
    • es punto de napado, n m
    • es sirope, n m
    • fr nappe, n m
    • fr napp√©, n m
    • fr sirop, n m
    • en syrup, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Dissolució de sucre en aigua, que es pot elaborar en fred o aplicant-hi calor.

    Nota: 1. Un xarop es pot elaborar amb sacarosa o amb altres sucres, i pot contenir també altres ingredients que en modifiquin el gust o les característiques funcionals.

    Nota: 2. Els punts de cocció tradicionals d'un xarop són el punt de fil, el punt volant, el punt de bola, el punt de caramel i el sucre cremat.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

    Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre les denominacions xarop i almívar:

    Malgrat que al diccionari normatiu xarop i almívar no es consideren sinònims (xarop és "Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc." i almívar, "Cuita de sucre, mel o melassa dissolts en aigua fins a prendre consistència de xarop"), els especialistes asseguren que en l'àmbit especialitzat totes dues denominacions s'utilitzen indistintament per a designar una dissolució de sucre i aigua. Pel que fa a la preferència, són partidaris d'establir xarop com a denominació principal i almívar, com a sinònim complementari.

    Comenten, d'altra banda, que per a elaborar un xarop no és necessari escalfar la mescla de sucre i aigua, si bé és la manera habitual de fer-ho.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]

       
  • 2897921   xarop de canya ÔĽŅ <Alimentaci√≥> xarop de canya
     
       
    • xarop de canya, n m
    • es melada, n f
    • es melado, n m
    • es meladura, n f
    • fr sirop, n m
    • fr sirop de canne, n m
    • pt melado, n m
    • en sugar cane syrup, n
    • en syrup, n

    <Alimentació>

    Líquid espès, de color marró fosc, que s'obté durant el procés d'elaboració del sucre per evaporació del suc purificat de la canya, abans de la cristal·lització.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarop de canya:

    S'aprova el terme xarop de canya pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, tenint en compte que el nucli xarop s'utilitza, en general, per a designar qualsevol tipus de soluci√≥ ensucrada, segons expliquen la majoria d'especialistes consultats i segons recullen ja diverses fonts de refer√®ncia;(1)

    ·és una forma que s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·ja es documenta amb aquest sentit específic en textos d'especialitat;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela (per exemple, en franc√®s i angl√®s);

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes de l'√†mbit, que asseguren que ja t√© √ļs.

    Es descarta el substantiu melat, calc del castell√†, perqu√®, segons la majoria d'experts, no t√© √ļs amb aquest sentit. Cal tenir present que en catal√† melat -ada √©s un adjectiu que t√© el significat gen√®ric de "Dol√ß com la mel" o "De color de mel", segons el diccionari normatiu.

    Tampoc t√© √ļs amb aquest sentit el substantiu melada, que en catal√† √©s sin√≤nim de melmelada i s'aplica tamb√© a la "Quantitat de mel que s'extreu d'un rusc".

    Finalment, cal tenir present que el substantiu melassa, que tamb√© s'ha tingut en compte, no √©s adequat aqu√≠, perqu√® ja designa un altre producte obtingut del proc√©s de fabricaci√≥ del sucre, concretament el l√≠quid resultant de la fase de cristal¬∑litzaci√≥, que √©s posterior a la fase d'evaporaci√≥. La definici√≥ que el diccionari normatiu fa de melassa √©s concloent i desf√† qualsevol ambig√ľitat: "L√≠quid consistent, de color fosc i de sabor dol√ß, que resta com a residu de la cristal¬∑litzaci√≥ del sucre de canya o del de remolatxa."

    (1)El Gran diccionari de la llengua catalana, per exemple, defineix xarop com un "L√≠quid esp√®s i visc√≥s constitu√Įt per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o b√© per una barreja d'aquestes amb subst√†ncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, √†cids org√†nics i certs additius". (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 571, 6 de març de 2014]

       
  • 207774   xart ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> xart
     
       
    • gr√†fic, n m
    • xart, n m
    • es chart
    • es gr√°fico
    • en chart

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Representació estadística de l'evolució de la cotització d'un valor o un conjunt de valors durant un període de temps determinat, sovint tenint en compte el seu volum de contractació, o bé només l'evolució del volum de contractació, feta damunt d'un sistema de coordenades.

    Nota: En les coordenades del gràfic, l'abscissa es reserva per al temps o bé per al temps i el volum de contractació.

    Nota: Com més llarg és el període de temps pres en consideració, més fiable resulta el gràfic.

       
  • 206883   xart ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> xart
     
       
    • xart, n m
    • es chart
    • fr chart
    • en chart

    <Comunicació > Publicitat>

    Cadascun dels suports físics, com ara diapositives o transparències, que s'utilitzen en una presentació de campanya publicitària per a mostrar arguments estratègics, esbossos, eslògans, etc.

       
  • 206886   xart de concepte ÔĽŅ <Comunicaci√≥ > Publicitat> xart de concepte
     
       
    • xart de concepte, n m
    • es concept board
    • en concept board

    <Comunicació > Publicitat>

    Creació conceptual que serveix per a presentar a l'anunciant les idees publicitàries, en forma d'imatges i/o textos, en l'estadi de creació més primitiu o abstracte.