• zàping, n m
• es zapeo
• es zapping
• fr pianotage
• fr pitonnage
• fr zapping
• en zapping

<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Hàbit de canviar freqüentment de canal de televisió mitjançant el comandament a distància.

• tombak, n m
• zarb, n m
• es tombak
• es zarb
• fr tombak
• fr zarb
• en tombak
• en zarb

<Música > Instruments musicals>

Instrument membranòfon tubular en forma de copa constituït per un ressonador de fusta que fa entre 20 i 30 cm de diàmetre al qual s'enganxa una pell de cabra gruixuda, que es toca percudint-lo amb les mans.

Nota: És un instrument persa. La transliteració de les denominacions perses segons el sistema de la Library of Congress és tombak i ẓarb, respectivament.

• zastrugui, n m
• es sastrugui
• fr satrugi
• fr zastrugi
• en sastrugi

<Física > Meteorologia>

Duna de neu en forma d'onada, modelada per vent unidireccional quan la capa superior del mantell nival és més dura que les capes inferiors, i amb el costat de sobrevent més pendent que el de sotavent.

• zingana, n f
• zebrà, n m sin. compl.
• es zebrano, n m
• es zingana, n f
• fr zebrano, n m
• fr zingana, n m
• en zebrano, n
• en zingana, n
• de zebrano, n n
• de Zingana, n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, que s'obté dels arbres Microberlinia bisulcata i Microberlinia brazzavillensis (família de les fabàcies), pesant, semidura, de fibra lleument entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós clar i l'albeca blanquinosa, amb vetes pronunciades de color marró fosc, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i mànecs d'eines, ebenisteria i fusteria interior.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme zingana (sin. compl. zebrà):

S'aproven les denominacions zingana (com a forma principal) i zebrà (com a sinònim complementari), totes dues vehiculades a través de l'anglès(1), pels motius següents:

·són formes ja documentades en obres catalanes per a designar els arbres de què s'obté aquesta fusta: zingana se sol associar a Microberlinia bisulcata i zebrà (catalanització de zebrano), a Microberlinia brazzavillensis, si bé en el cas de la fusta s'utilitzen indistintament;(2)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es dona prioritat a zingana perquè és la forma més estesa.

(1) Segons el diccionari Merriam-Webster, zingana prové de l'italià (de zingano, zingana 'zíngar', pel color bru) i zebrano és una forma emparentada amb zebra. (Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2018. <http://www.merriam-webster.com/>)

(2) Actualment la fusta s'extreu sobretot de l'espècie M. brazzavillensis perquè M. bisulcata es troba, segons diverses fonts, en perill d'extinció.


[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

• zeledònids, n m pl
• nc Zeledoniidae

<Zoologia > Ocells>

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

• zentai, n m
• es zentai, n m
• fr zentai, n m
• en zentai, n
• en zentai suit, n

<Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

Mallot molt ajustat de fibra sintètica, sovint d'elastà, que cobreix el cos sencer, generalment incloent-hi el cap, els peus i les mans, que s'utilitza com a fetitxe en determinades pràctiques sexuals.

Nota: 1. De vegades, la forma zentai s'utilitza també, per extensió, per a designar la pràctica sexual en què s'utilitza un zentai (fer zentai) o, fins i tot, la persona que es vesteix amb aquest tipus de mallot (un zentai, una zentai).

Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme zentai:

S'aprova la denominació zentai, manlleu del japonès (segons diverses fonts, mot creuat de zenshin taitsu 'mitges de cos sencer'), pels motius següents:

·és la forma amb què es coneix habitualment aquesta peça;

·es documenta en nombroses fonts especialitzades;

·té el vistiplau dels especialistes;

·en altres llengües s'utilitza també el manlleu.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

• zero, n m
• es cero
• es nada
• fr rien
• fr zéro
• en love

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> , <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Resultat que obté un jugador o una parella quan no ha aconseguit cap punt.

• zheng [zh], n m
• guzheng [zh], n m sin. compl.
• es guzheng
• es zheng
• fr guzheng
• fr zheng
• en guzheng
• en zheng

<Música > Instruments musicals>

Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentatònica, que es toca en posició horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal.

Nota: És un instrument xinès. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin són zhēng i gŭzhēng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són cheng i ku cheng, respectivament.

• contracanvi de mà, n m
• ziga-zaga, n f sin. compl.
• es contracambio de mano
• es zig-zag
• fr contre-changement de main
• fr zigzag
• en counter-change of hand

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Canvi de direcció en què el cavall deixa la pista sobre la qual cavalca i en segueix una altra d'obliqua a aquesta fins a un punt determinat, sense retrocedir, per recuperar després la pista inicial pel mateix procediment.

• zingana, n f
• zebrà, n m sin. compl.
• es zebrano, n m
• es zingana, n f
• fr zebrano, n m
• fr zingana, n m
• en zebrano, n
• en zingana, n
• de zebrano, n n
• de Zingana, n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, que s'obté dels arbres Microberlinia bisulcata i Microberlinia brazzavillensis (família de les fabàcies), pesant, semidura, de fibra lleument entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós clar i l'albeca blanquinosa, amb vetes pronunciades de color marró fosc, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i mànecs d'eines, ebenisteria i fusteria interior.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme zingana (sin. compl. zebrà):

S'aproven les denominacions zingana (com a forma principal) i zebrà (com a sinònim complementari), totes dues vehiculades a través de l'anglès(1), pels motius següents:

·són formes ja documentades en obres catalanes per a designar els arbres de què s'obté aquesta fusta: zingana se sol associar a Microberlinia bisulcata i zebrà (catalanització de zebrano), a Microberlinia brazzavillensis, si bé en el cas de la fusta s'utilitzen indistintament;(2)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es dona prioritat a zingana perquè és la forma més estesa.

(1) Segons el diccionari Merriam-Webster, zingana prové de l'italià (de zingano, zingana 'zíngar', pel color bru) i zebrano és una forma emparentada amb zebra. (Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2018. <http://www.merriam-webster.com/>)

(2) Actualment la fusta s'extreu sobretot de l'espècie M. brazzavillensis perquè M. bisulcata es troba, segons diverses fonts, en perill d'extinció.


[Acta 629, 29 de novembre de 2017]