termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 399054   abat ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Bitlles > Bowling> abat
     
       
    • ple, n m
    • es chuza
    • es pleno
    • fr abat
    • fr fauchage
    • it strike
    • en strike

    <Esports > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

    Resultat de tombar totes les bitlles amb el primer llançament d'un quadre.

    Nota: En el bowling de deu, la puntuaci√≥ d'un ple √©s de deu punts m√©s el nombre de bitlles tombades en els dos llan√ßaments seg√ľents.

    Nota: La consecució d'un ple en el desè quadre dona dret a dos llançaments més.

    Nota: En l'anotació, un ple s'indica amb una aspa (X).

       
  • 722976   abatteur de temp√©rature ÔĽŅ <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> abatteur de temp√©rature
     
       
    • abatedor de temperatura, n m
    • es abatidor de temperatura
    • es c√©lula de enfriamiento r√°pido
    • fr abatteur de temp√©rature
    • fr cellule de refroidissement rapide
    • fr refroidisseur √† courant d'air
    • en air-blast chiller
    • en blast chiller

    <Ind√ļstria > B√©ns d'equipament> , <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.

       
  • 206833   absorptance ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica f√≠sica> absorptance
     
       
    • absort√†ncia, n f
    • factor d'absorci√≥, n m
    • es absortancia
    • es factor de absorci√≥n
    • fr absorptance
    • fr facteur d'absorption
    • en absorptance
    • en absorption factor

    <Química > Química física>

    Potència radiant absorbida per un sistema dividida per la potència radiant que hi incideix.

       
  • 3922112   acajou de Cayenne ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> acajou de Cayenne
     
       
    • amarant, n m
    • es amaranto, n m
    • es nazareno, n m
    • fr acajou de Cayenne, n m
    • fr amarante, n m
    • fr bois porpre, n m
    • fr bois violet, n m
    • pt guarabu, n m
    • pt ipe roxo, n m
    • pt jatobazinho, n m
    • pt pau roxo, n m
    • pt roxinho, n m
    • en amaranth, n
    • en purpleheart, n
    • en violetwood, n
    • de Amarant, n m
    • de Violetholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud, principalment del Brasil i de la Guaiana, que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Peltogyne (família de les fabàcies), sobretot de les espècies Peltogyne paniculata, Peltogyne purpurea i Peltogyne venosa, pesant, dura, de fibra recta, amb el duramen de color violeta més o menys fosc i l'albeca entre rosa pàl·lid i blanc grisós, emprada en fusteria, ebenisteria, fabricació de parquets i obra civil.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme amarant:

    S'aprova la denominaci√≥ amarant (del llat√≠ amarantus, i aquest del grec am√°rantos 'immarcescible') pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, explicable sem√†nticament pel color vermell√≥s rosat d'aquesta fusta, semblant al color de la flor de l'amarant;(1)

    ·ja es documenta en fonts catalanes i és també la denominació més coneguda internacionalment;

    ·concorda amb les formes fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1) Cal tenir present, de fet, que amarant ja es documenta en diverses fonts referit a un color vermell rosat o purpuri, i que al mateix diccionari normatiu t√© una accepci√≥ relacionada amb aquest color ("Mat√®ria colorant purp√ļria sint√®tica").

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922120   acajou de Cuba ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> acajou de Cuba
     
       
    • caoba de Cuba, n f
    • caoba antillana, n f sin. compl.
    • caoba vera, n f sin. compl.
    • es caoba cubana, n f
    • es caoba de Cuba, n f
    • es caoba espa√Īola, n f
    • es caoba verdadera, n f
    • fr acajou de Cuba, n m
    • en Cuban mahogany, n
    • en Spanish mahogany, n
    • en West Indies mahogany, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.

    Nota: 2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, espec√≠ficament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix caracter√≠stics, amb aig√ľes que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricaci√≥ de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes tres s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i √†mpliament documentades per a fer refer√®ncia tant a aquesta fusta com a l'esp√®cie bot√†nica de qu√® s'obt√©;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten formes an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(1), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, hagu√©s estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms espec√≠fics referits a estats, regions, pa√Įsos, poblacions, illes i arxip√®lags s'expressen preferiblement amb la forma sintagm√†tica), es mant√© la forma caoba antillana, perqu√® ja es recull al diccionari normatiu referida a les esp√®cies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes tamb√© donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer refer√®ncia, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aig√ľes en forma de palma (per aix√≤ palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per aix√≤ caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perqu√® t√© molt m√©s √ļs.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922121   acajou maill√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> acajou maill√©
     
       
    • caoba mallada, n f
    • es caoba veteada, n f
    • fr acajou maill√©, n m
    • fr acajou vein√©, n m
    • en veined mahogany, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes tres s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i √†mpliament documentades per a fer refer√®ncia tant a aquesta fusta com a l'esp√®cie bot√†nica de qu√® s'obt√©;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten formes an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(1), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, hagu√©s estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms espec√≠fics referits a estats, regions, pa√Įsos, poblacions, illes i arxip√®lags s'expressen preferiblement amb la forma sintagm√†tica), es mant√© la forma caoba antillana, perqu√® ja es recull al diccionari normatiu referida a les esp√®cies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes tamb√© donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer refer√®ncia, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aig√ľes en forma de palma (per aix√≤ palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per aix√≤ caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perqu√® t√© molt m√©s √ļs.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922141   acajou ronceux ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> acajou ronceux
     
       
    • palma de caoba, n f
    • es palma de caoba, n f
    • fr acajou ronceux, n m
    • en crotch mahogany, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre, que presenta unes vetes i un dibuix caracter√≠stics, amb aig√ľes que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur.

    Nota: 1. La palma de caoba va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes tres s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i √†mpliament documentades per a fer refer√®ncia tant a aquesta fusta com a l'esp√®cie bot√†nica de qu√® s'obt√©;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten formes an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(1), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, hagu√©s estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms espec√≠fics referits a estats, regions, pa√Įsos, poblacions, illes i arxip√®lags s'expressen preferiblement amb la forma sintagm√†tica), es mant√© la forma caoba antillana, perqu√® ja es recull al diccionari normatiu referida a les esp√®cies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes tamb√© donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer refer√®ncia, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aig√ľes en forma de palma (per aix√≤ palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per aix√≤ caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perqu√® t√© molt m√©s √ļs.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922121   acajou vein√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> acajou vein√©
     
       
    • caoba mallada, n f
    • es caoba veteada, n f
    • fr acajou maill√©, n m
    • fr acajou vein√©, n m
    • en veined mahogany, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes caoba de Cuba (sin. compl. caoba antillana i caoba vera) i palma de caoba i caoba mallada:

    S'aproven les denominacions caoba de Cuba (com a forma principal) i caoba antillana i caoba vera (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes tres s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i √†mpliament documentades per a fer refer√®ncia tant a aquesta fusta com a l'esp√®cie bot√†nica de qu√® s'obt√©;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten formes an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que a l'article caoba del diccionari normatiu les formes caoba, caoba americana, caoba antillana i caoba de Cuba es recullen com a sinònims per a fer referència tant a Swietenia mahagoni com a Swietenia macrophylla, els especialistes recomanen, per precisió, utilitzar caoba o caoba americana per a fer referència, en general, a la fusta de les tres espècies d'interès comercial del gènere Swietenia (és a dir, Swietenia mahagoni, pràcticament desapareguda, Swietenia macrophylla, més abundant, i Swietenia humilis, arbre que alguns botànics consideren una simple variant de Swietenia macrophylla) i reservar caoba de Cuba, caoba antillana i caoba vera per a fer referència, específicament, a la fusta de Swietenia mahagoni. Argumenten que tant Swietenia mahagoni com Swietenia macrophylla són caobes, però que només la primera espècie és realment originària de les Antilles (i Florida), mentre que la segona es produeix al continent, entre Mèxic i l'Amèrica del Sud. Proposen donar prioritat a caoba de Cuba perquè és la forma més coneguda.

    Malgrat que, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(1), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, hagu√©s estat preferible la forma caoba de les Antilles (els criteris estableixen que els noms espec√≠fics referits a estats, regions, pa√Įsos, poblacions, illes i arxip√®lags s'expressen preferiblement amb la forma sintagm√†tica), es mant√© la forma caoba antillana, perqu√® ja es recull al diccionari normatiu referida a les esp√®cies Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla.

    Finalment, els especialistes tamb√© donen el vistiplau a les formes palma de caoba i caoba mallada, ja documentades en diferents fonts i recollides per a fer refer√®ncia, respectivament, a la caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc, que fa unes aig√ľes en forma de palma (per aix√≤ palma de caoba), i a la caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar, anomenades en fusteria vetes, malles (per aix√≤ caoba mallada) o venes. Entre palma de caoba i caoba de palma, totes dues documentades, s'opta per palma de caoba perqu√® t√© molt m√©s √ļs.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 204518   acanthodactyle ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> acanthodactyle
     
       
    • sargantana cua-roja, n f
    • es lagartija colirroja
    • es lagartija de las arenas
    • fr acanthodactyle
    • en spiny-footed lizard
    • de europ√§ischer Fransenfinger
    • nc Acanthodactylus erythrurus

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 75 mm de longitud cap-cos, amb el cos robust i ample, amb escates petites imbricades i lleugerament carenades al dors, el cap robust i elevat, un collaret llis al coll, una cua flexible que quasi dobla la llargada del cos, i set bandes longitudinals fosques al dors i als costats, alternades amb línies o fileres de taques clares.

       
  • 205986   acarien des charmilles ÔĽŅ <Agricultura > Fitopatologia> acarien des charmilles
     
       
    • aranya groga, n f
    • es ara√Īa amarilla
    • fr acarien des charmilles
    • fr araign√©e jaune

    <Agricultura > Fitopatologia>

    Malura de la vinya causada per l'àcar Eotetranychus carpini.