termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208471   cycline-d√©pendant kinase ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> cycline-d√©pendant kinase
     
       
    • cinasa dependent de ciclina, n f
    • quinasa dependent de ciclina, n f sin. compl.
    • CDK, n f sigla
    • es quinasa dependiente de ciclina
    • es CDK sigla
    • fr cycline-d√©pendant kinase
    • fr kinase cycline-d√©pendant
    • fr CDK sigla
    • en cyclin-dependent kinase
    • en CDK sigla
    • de Cyklin-abh√§ngige Kinase
    • de CDK sigla

    <Ciències de la vida > Bioquímica>

    Cinasa que participa en el desenvolupament del cicle cel·lular i que només és activa quan forma complexos moleculars amb ciclines.

       
  • 2897858   cyclisme artistique ÔĽŅ <Esports > Ciclisme> cyclisme artistique
     
       
    • ciclisme art√≠stic, n m
    • es ciclismo art√≠stico, n m
    • fr cyclisme artistique, n m
    • en artistic cycling, n
    • de Kunstradfahren, n n

    <Esports > Ciclisme>

    Disciplina de ciclisme d'interior practicada individualment, per parelles o per equips que consisteix a executar una sèrie d'elements i figures amb acompanyament musical.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciclisme d'interior, ciclisme artístic i ciclobol:

    S'aproven els termes ciclisme d'interior, ciclisme art√≠stic i ciclobol, sem√†nticament relacionats, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al terme genèric ciclisme d'interior,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és una designació formalment paral·lela a ciclisme de carretera i ciclisme de pista, que són també modalitats de ciclisme;

    ·els especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme donen el vistiplau a aquesta denominació.

    Pel que fa a ciclisme artístic,

    ¬∑√©s tamb√© una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és anàloga al nom d'altres modalitats esportives com ara patinatge artístic o gimnàstica artística, que també es fonamenten en l'execució de determinades figures i elements;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme.

    Finalment, quant a ciclobol,

    ·és una adaptació catalana del manlleu anglès cycle-ball, molt conegut internacionalment, feta a partir del prefixoide ciclo-, ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de 'bicicleta', i l'adaptació bol de l'anglès ball, tal com s'ha fet a futbol (de football), handbol (de handball) o basquetbol (de basketball), entre d'altres;

    ·és una denominació formalment similar a altres designacions de pràctiques ciclistes ja consolidades, com ara cicloturisme o ciclocròs;

    ·es documenta ja en textos catalans;

    ·en castellà també es documenta l'adaptació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme.

    Les formes ciclofutbol i futbol amb bicicleta, que tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® es creu que la forma aprovada t√© m√©s possibilitats d'implantaci√≥, at√®s que √©s m√©s semblant a les denominacions en altres lleng√ľes. Tamb√© s'ha valorat ciclebol, per√≤ s'ha desestimat perqu√® es considera que la forma aprovada, creada a partir del prefixoide ciclo-, √©s ling√ľ√≠sticament preferible.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]

       
  • 2897859   cyclisme en salle ÔĽŅ <Esports > Ciclisme> cyclisme en salle
     
       
    • ciclisme d'interior, n m
    • es ciclismo en sala, n m
    • es ciclismo indoor, n m
    • fr cyclisme en salle, n f
    • it ciclismo indoor, n m
    • en indoor cycling, n
    • de Hallenradsport, n n

    <Esports > Ciclisme>

    Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular.

    Nota: Són disciplines de ciclisme d'interior el ciclisme artístic i el ciclobol.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciclisme d'interior, ciclisme artístic i ciclobol:

    S'aproven els termes ciclisme d'interior, ciclisme art√≠stic i ciclobol, sem√†nticament relacionats, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al terme genèric ciclisme d'interior,

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és una designació formalment paral·lela a ciclisme de carretera i ciclisme de pista, que són també modalitats de ciclisme;

    ·els especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme donen el vistiplau a aquesta denominació.

    Pel que fa a ciclisme artístic,

    ¬∑√©s tamb√© una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·és anàloga al nom d'altres modalitats esportives com ara patinatge artístic o gimnàstica artística, que també es fonamenten en l'execució de determinades figures i elements;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·ja es documenta en alguns contextos catalans especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme.

    Finalment, quant a ciclobol,

    ·és una adaptació catalana del manlleu anglès cycle-ball, molt conegut internacionalment, feta a partir del prefixoide ciclo-, ja recollit al diccionari normatiu amb el sentit de 'bicicleta', i l'adaptació bol de l'anglès ball, tal com s'ha fet a futbol (de football), handbol (de handball) o basquetbol (de basketball), entre d'altres;

    ·és una denominació formalment similar a altres designacions de pràctiques ciclistes ja consolidades, com ara cicloturisme o ciclocròs;

    ·es documenta ja en textos catalans;

    ·en castellà també es documenta l'adaptació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes de la Federació Catalana de Ciclisme.

    Les formes ciclofutbol i futbol amb bicicleta, que tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® es creu que la forma aprovada t√© m√©s possibilitats d'implantaci√≥, at√®s que √©s m√©s semblant a les denominacions en altres lleng√ľes. Tamb√© s'ha valorat ciclebol, per√≤ s'ha desestimat perqu√® es considera que la forma aprovada, creada a partir del prefixoide ciclo-, √©s ling√ľ√≠sticament preferible.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]

       
  • 204828   cyclisme sur piste ÔĽŅ <Esports > Ciclisme> cyclisme sur piste
     
       
    • ciclisme de pista, n m
    • ciclisme en pista, n m
    • es ciclismo en pista
    • fr cyclisme sur piste
    • en track cycling

    <Esports > Ciclisme>

    Modalitat de ciclisme practicada en una pista de velòdrom amb una bicicleta de pista.

       
  • 204827   cyclisme sur route ÔĽŅ <Esports > Ciclisme> cyclisme sur route
     
       
    • ciclisme de carretera, n m
    • ciclisme en carretera, n m
    • es ciclismo en carretera
    • fr cyclisme sur route
    • en road cycling

    <Esports > Ciclisme>

    Modalitat de ciclisme practicada per un recorregut de carretera amb una bicicleta de carretera.

       
  • 205418   cyclo-cross ÔĽŅ <Esports > Ciclisme> cyclo-cross
     
       
    • ciclocr√≤s, n m
    • es ciclocross
    • fr cyclo-cross
    • en cyclo-cross

    <Esports > Ciclisme>

    Modalitat de ciclisme practicada en un terreny accidentat a camp obert, en la qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per a superar un obstacle.

    Nota: En català, el plural és ciclocròs.

       
  • 3561288   cyclo-pousse (*) ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> cyclo-pousse (*)
     
       
    • bicitaxi, n m
    • es ciclotaxi, n m
    • es tricitaxi, n m
    • es velotaxi, n m
    • fr cyclopousse, n m
    • fr v√©lopousse, n m
    • fr v√©lotaxi, n m
    • fr cyclo-pousse, n m var. ling.
    • fr v√©lo-pousse, n m var. ling.
    • it velotassi, n m
    • it velotaxi, n m
    • pt ciclo-riquix√°, n m
    • pt ecot√°xi, n m
    • pt riquix√°, n m
    • en becak, n
    • en bike taxi, n
    • en bikecab, n
    • en cycle rickshaw, n
    • en pedicab, n
    • en rickshaw, n
    • en trishaw, n
    • en trisikad, n
    • en velotaxi, n
    • de Fahrradrikscha, n n
    • de Fahrradtaxi, n n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Vehicle lleuger de transport de passatgers de tres o quatre rodes, amb una o dues rodes maniobrables davant i una o dues rodes motrius darrere accionades per un sistema de pedals, sovint amb l'ajuda d'un motor elèctric auxiliar, que té un seient per al conductor i dos o tres per als passatgers.

    Nota: 1. La configuració més habitual del bicitaxi és amb una roda davant i dues rodes darrere.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicitaxi:

    S'aprova la denominaci√≥ bicitaxi pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma sint√®tica, descriptiva i transparent, composta del prefixoide bici- (per bicicleta, igual que en bicicr√≤s, biciestaci√≥ o bicib√ļs, d'acord amb el tipus de tracci√≥ del vehicle) i el nucli taxi (que aporta el g√®nere mascul√≠ del compost), el qual indica que √©s un vehicle que es destina al transport lucratiu de passatgers;

    ·es documenta àmpliament en obres especialitzades i de divulgació;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià (a partir del manlleu del francès) i anglès.

    Es descarten les alternatives ciclotaxi, pedicab, rickshaw, tricitaxi i velotaxi pels motius seg√ľents:

    ·pel que fa a ciclotaxi, forma descriptiva creada sobre la forma prefixada ciclo- (indica relació amb un vehicle de rodes mogut per esforç muscular, igual que ciclomotor) i taxi, presenta els inconvenients de ser menys transparent que bicitaxi, per la poca productivitat de ciclo-, i de tenir una documentació baixa en català i poc suport dels especialistes (en canvi, és una forma molt usada en el castellà de Mèxic);

    ¬∑pel que fa a pedicab, forma descriptiva d'origen angl√®s creada sobre la forma prefixada d'origen llat√≠ pedi-, 'peu', i la paraula anglesa cab, 'taxi', en catal√† presenta els inconvenients de no ser transparent, de tenir una documentaci√≥ baixa i d'utilitzar-se sovint exclusivament per a designar els vehicles d'aquest tipus propis de pa√Įsos on √©s habitual l'angl√®s;

    ¬∑pel que fa a rickshaw, forma anglesa segurament adaptada a partir del japon√®s jinrikisha ('vehicle de tracci√≥ humana'), que donava nom als taxis estirats per una persona i ara tamb√© dona nom, com a cycle rickshaw o senzillament rickshaw, als que tenen tracci√≥ de bicicleta, en catal√† t√© una documentaci√≥ baixa, sovint s'utilitza exclusivament per a designar els vehicles d'aquest tipus propis de l'√ćndia i, a m√©s, no s'ajusta ni per ortografia ni per pron√ļncia al sistema propi;

    ¬∑pel que fa a tricitaxi, forma descriptiva creada sobre el prefixoide trici- (per tricicle) i taxi, que indica la configuraci√≥ de tricicle freq√ľent en aquest vehicle, t√© els inconvenients de poder incloure, err√≤niament, els vehicles de motor de tres rodes i de deixar fora, tamb√© err√≤niament, els vehicles de quatre rodes amb tracci√≥ de bicicleta, a m√©s de presentar una documentaci√≥ baixa en catal√†;

    ·finalment, pel que fa a velotaxi, forma descriptiva d'origen francès creada sobre vélo-, 'bicicleta, i taxi, molt utilitzada en aquesta llengua però també coneguda en italià, anglès i alemany, en català té els inconvenients de pèrdua del valor descriptiu i de documentació molt baixa, a banda de no oferir cap avantatge clar respecte a bicitaxi.

    [Acta 618, 17 de març de 2017]

       
  • 3561288   cyclopousse ÔĽŅ <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible> cyclopousse
     
       
    • bicitaxi, n m
    • es ciclotaxi, n m
    • es tricitaxi, n m
    • es velotaxi, n m
    • fr cyclopousse, n m
    • fr v√©lopousse, n m
    • fr v√©lotaxi, n m
    • fr cyclo-pousse, n m var. ling.
    • fr v√©lo-pousse, n m var. ling.
    • it velotassi, n m
    • it velotaxi, n m
    • pt ciclo-riquix√°, n m
    • pt ecot√°xi, n m
    • pt riquix√°, n m
    • en becak, n
    • en bike taxi, n
    • en bikecab, n
    • en cycle rickshaw, n
    • en pedicab, n
    • en rickshaw, n
    • en trishaw, n
    • en trisikad, n
    • en velotaxi, n
    • de Fahrradrikscha, n n
    • de Fahrradtaxi, n n

    <Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

    Vehicle lleuger de transport de passatgers de tres o quatre rodes, amb una o dues rodes maniobrables davant i una o dues rodes motrius darrere accionades per un sistema de pedals, sovint amb l'ajuda d'un motor elèctric auxiliar, que té un seient per al conductor i dos o tres per als passatgers.

    Nota: 1. La configuració més habitual del bicitaxi és amb una roda davant i dues rodes darrere.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bicitaxi:

    S'aprova la denominaci√≥ bicitaxi pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma sint√®tica, descriptiva i transparent, composta del prefixoide bici- (per bicicleta, igual que en bicicr√≤s, biciestaci√≥ o bicib√ļs, d'acord amb el tipus de tracci√≥ del vehicle) i el nucli taxi (que aporta el g√®nere mascul√≠ del compost), el qual indica que √©s un vehicle que es destina al transport lucratiu de passatgers;

    ·es documenta àmpliament en obres especialitzades i de divulgació;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà, francès, italià (a partir del manlleu del francès) i anglès.

    Es descarten les alternatives ciclotaxi, pedicab, rickshaw, tricitaxi i velotaxi pels motius seg√ľents:

    ·pel que fa a ciclotaxi, forma descriptiva creada sobre la forma prefixada ciclo- (indica relació amb un vehicle de rodes mogut per esforç muscular, igual que ciclomotor) i taxi, presenta els inconvenients de ser menys transparent que bicitaxi, per la poca productivitat de ciclo-, i de tenir una documentació baixa en català i poc suport dels especialistes (en canvi, és una forma molt usada en el castellà de Mèxic);

    ¬∑pel que fa a pedicab, forma descriptiva d'origen angl√®s creada sobre la forma prefixada d'origen llat√≠ pedi-, 'peu', i la paraula anglesa cab, 'taxi', en catal√† presenta els inconvenients de no ser transparent, de tenir una documentaci√≥ baixa i d'utilitzar-se sovint exclusivament per a designar els vehicles d'aquest tipus propis de pa√Įsos on √©s habitual l'angl√®s;

    ¬∑pel que fa a rickshaw, forma anglesa segurament adaptada a partir del japon√®s jinrikisha ('vehicle de tracci√≥ humana'), que donava nom als taxis estirats per una persona i ara tamb√© dona nom, com a cycle rickshaw o senzillament rickshaw, als que tenen tracci√≥ de bicicleta, en catal√† t√© una documentaci√≥ baixa, sovint s'utilitza exclusivament per a designar els vehicles d'aquest tipus propis de l'√ćndia i, a m√©s, no s'ajusta ni per ortografia ni per pron√ļncia al sistema propi;

    ¬∑pel que fa a tricitaxi, forma descriptiva creada sobre el prefixoide trici- (per tricicle) i taxi, que indica la configuraci√≥ de tricicle freq√ľent en aquest vehicle, t√© els inconvenients de poder incloure, err√≤niament, els vehicles de motor de tres rodes i de deixar fora, tamb√© err√≤niament, els vehicles de quatre rodes amb tracci√≥ de bicicleta, a m√©s de presentar una documentaci√≥ baixa en catal√†;

    ·finalment, pel que fa a velotaxi, forma descriptiva d'origen francès creada sobre vélo-, 'bicicleta, i taxi, molt utilitzada en aquesta llengua però també coneguda en italià, anglès i alemany, en català té els inconvenients de pèrdua del valor descriptiu i de documentació molt baixa, a banda de no oferir cap avantatge clar respecte a bicitaxi.

    [Acta 618, 17 de març de 2017]

       
  • 208859   cyclothone de Brauer ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> cyclothone de Brauer
     
       
    • ciclotona de Brauer, n f
    • es pez luminoso
    • fr cyclothone de Brauer
    • fr palomine
    • it boccatonda
    • en bent-tooth lightfish
    • en garrick
    • nc Cyclothone braueri

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels estomiformes, de la fam√≠lia dels gonostom√†tids, de costums mesopel√†gics, amb el cos allargat, de color blanquin√≥s, sense escates i amb la boca grossa, que viu al Mediterrani i en aig√ľes temperades de l'Atl√†ntic, l'√ćndic i el sud del Pac√≠fic.

       
  • 206266   cymophane ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> cymophane
     
       
    • crisoberil d'ull de gat, n m
    • cim√≤fana, n f sin. compl.
    • ull de gat, n m sin. compl.
    • es cimofana
    • es crisoberilo ojo de gato
    • es ojo de gato
    • es ojo de gato oriental
    • fr chrysob√©ryl oeil de chat
    • fr cymophane
    • fr oeil de chat
    • fr oeil de chat oriental
    • it cimofane
    • it crisoberillo occhio di gatto
    • it occhio di gatto
    • it occhio di gatto orientale
    • en cat's eye
    • en cat's-eye chrysoberyl
    • en cymophane
    • en oriental cat's eye
    • de Chrysoberyllkatzenauge
    • de Cymophan
    • de Katzenauge
    • de orientalisches Katzenauge

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat transl√ļcida o opaca de crisoberil que presenta l'efecte d'ull de gat per les inclusions internes que cont√©, formades per canals molt fins i orientats paral¬∑lelament.

    Nota: El sintagma ull de gat fa referència a la similitud del color i de l'efecte òptic amb l'ull de gat. Tot i que hi ha altres gemmes que presenten aquest efecte òptic, aquest sintagma s'utilitza per a referir-se específicament al crisoberil d'ull de gat.

    Nota: La denominació cimòfana prové dels mots grecs kyma, 'onda', i psainein, 'aparentar'. La denominació ull de gat oriental es considera obsoleta.

    Formes desestimades
    cimòfan, n m
    cimofana, n f
    ull de gat oriental, n m