termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3286117   DTCa ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> DTCa
     
       
    • vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica acel¬∑lular, n f
    • vacuna contra la dift√®ria, el t√®tanus i la tos ferina acel¬∑lular, n f
    • vacuna DTPa¬∑, n f sin. compl.
    • vacuna dTpa, n f sin. compl.
    • vacuna triple bacteriana, n f sin. compl.
    • es vacuna contra la difteria, el t√©tanos y la tos ferina acelular, n f
    • es vacuna triple bacteriana, n f
    • es DTPa¬∑, n f sigla
    • es dTpa, n f sigla
    • fr vaccin contre la dipht√©rie, le t√©tanos et la coqueluche acellulaire, n m
    • fr dTca¬∑, n m sigla
    • fr DTCa, n m sigla
    • en diphtheria and tetanus toxoids and acellular pertussis vaccine, n
    • en diphtheria, tetanus and acellular pertussis vaccine, n
    • en diphtheria-tetanus-acellular pertussis vaccine, n
    • en DTaP vaccine, n
    • en Tdap vaccine, n
    • en tetanus and diphtheria toxoids and acellular pertussis vaccine, n
    • en tetanus, diphtheria and acellular pertussis vaccine, n
    • en tetanus-diphtheria-acellular pertussis vaccine, n
    • en DTaP, n sigla
    • en Tdap, n sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Nota: 1. En els pa√Įsos desenvolupats, la vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica acel¬∑lular (vacuna DTPa) ha substitu√Įt la vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica de c√®l¬∑lules senceres (vacuna DTPs).

    Nota: 2. La vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica acel¬∑lular tamb√© es pot administrar combinada, per exemple, en la vacuna pentavalent o en la vacuna hexavalent.

    Nota: 3. La denominació catalana vacuna DTPa, l'equivalent castellà DTPa, l'equivalent francès DTCa i els equivalents anglesos encapçalats pel mot diphtheria, així com les sigles corresponents (diphtheria and tetanus toxoids and acellular pertussis vacin; diphtheria, tetanus and acellular petussis vaccine; diphtheria-tetanus-acellular pertussis vaccine; DTaP vaccine, i DTaP), fan referència a la vacuna de càrrega antigènica estàndard, que s'administra a infants. La denominació catalana vacuna dTpa, l'equivalent castellà dTpa, l'equivalent francès dTca i els equivalents anglesos encapçalats pel mot tetanus, així com les sigles corresponents (tetanus and diphtheria toxoids and acellular pertussis vaccine; tetanus, diphtheria and acellular pertussis vaccine; tetanus-diphtheria-acellular pertussis vaccine; Tdap vaccine, i Tdap), fan referència a la vacuna de càrrega antigènica baixa, que s'administra a adults i es pot utilitzar com a cinquena dosi infantil.

    Nota: 4. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada, entre d'altres, la denominació vacuna contra la diftèria, el tètanus i la distenta.

    Nota: 5. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de les vacunes (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 587 (12 de mar√ß de 2015).

       
  • 3286155   DTCa-HB-VPI-Hib ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> DTCa-HB-VPI-Hib
     
       
    • vacuna hexavalent, n f
    • vacuna DTPa-PI-Hib-HB, n f sin. compl.
    • es vacuna hexavalente, n f
    • es vacuna s√©xtuple, n f
    • fr vaccin hexavalent, n m
    • fr DTCa-HB-VPI-Hib, n m sigla
    • en hexavalent vaccine, n
    • en DTaP-HepB-IPV/Hib, n sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Nota: 1. La vacuna hexavalent √©s una vacuna combinada que inclou la vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica acel¬∑lular, la vacuna antipoliomiel√≠tica injectable, la vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b conjugada i la vacuna anti-hepatitis B.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de les vacunes (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 587 (12 de mar√ß de 2015).

       
  • 3286156   DTCa-VPI-Hib ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> DTCa-VPI-Hib
     
       
    • vacuna pentavalent, n f
    • vacuna DTPa-PI-Hib, n f sin. compl.
    • es vacuna pentavalente, n f
    • es vacuna qu√≠ntuple, n f
    • fr vaccin pentavalent, n m
    • fr DTCa-VPI-Hib, n m sigla
    • en pentavalent vaccine, n
    • en DTaP-IPV/Hib, n sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Nota: 1. La vacuna hexavalent √©s una vacuna combinada que inclou la vacuna antidift√®rica, antitet√†nica i antipert√ļssica acel¬∑lular, la vacuna antipoliomiel√≠tica injectable i la vacuna anti-Haemophilus influenzae tipus b conjugada.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de les vacunes (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 587 (12 de mar√ß de 2015).

       
  • 788794   DTM ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> , <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> DTM
     
       
    • dosi m√≠nima no tolerada, n f
    • es dosis m√≠nima no tolerada
    • es dosis m√≠nima t√≥xica
    • fr dose toxique minimale
    • fr DTM sigla
    • en minimal toxic dose
    • en minimum intolerated dose
    • en minimum toxic dose
    • en MID sigla
    • en MTD sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> , <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Dosi més baixa a partir de la qual un fàrmac comença a provocar reaccions adverses rellevants.

    Nota: La dosi mínima no tolerada s'utilitza per a trobar la dosi màxima tolerada. Sol ser la dosi immediatament superior a la dosi màxima tolerada.

       
  • 3194548   dub ÔĽŅ <M√ļsica> dub
     
       
    • dub [en], n m
    • es dub, n m
    • fr dub, n m
    • fr musique dub, n f
    • en dub, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica, que es caracteritza per l'√ļs de remescles de m√ļsica ja enregistrada, especialment de reggae, amb eliminaci√≥ d'algunes veus i instruments i l'accentuaci√≥ del baix el√®ctric.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3194549   dubstep ÔĽŅ <M√ļsica> dubstep
     
       
    • dubstep [en], n m
    • es dubstep, n m
    • fr dubstep, n m
    • en dubstep, n

    <M√ļsica>

    Dance originat a finals dels anys noranta del segle XX al Regne Unit, de caràcter bàsicament instrumental, que es caracteritza pels ritmes sincopats i una línia de baix destacada.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 711235   ductoscopie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> ductoscopie
     
       
    • galactoforosc√≤pia, n f
    • ductosc√≤pia mam√†ria, n f sin. compl.
    • es ductoscopia
    • es galactoforoscopia
    • es galactoscopia
    • fr ductoscopie
    • fr galactoscopie
    • en ductoscopy
    • en galactoscopy

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Endoscòpia dels conductes galactòfors.

       
  • 204923   D√ľlfer ÔĽŅ <Esports > Muntanyisme> D√ľlfer
     
       
    • bavaresa, n f
    • es bavaresa
    • es D√ľlfer
    • fr D√ľlfer
    • fr opposition
    • en layback
    • en lieback

    <Esports > Muntanyisme>

    Tècnica d'escalada que s'efectua mitjançant la força oposada dels peus i de les mans contra la paret, que s'utilitza per a franquejar cornises i superar escletxes.

       
  • 207574   dumping ÔĽŅ <Economia > Comer√ß> dumping
     
       
    • d√ļmping, n m
    • es dumping
    • fr dumping
    • en dumping

    <Economia > Comerç>

    Venda de productes al mercat exterior a preus més baixos que els del mercat interior, per a poder fer front als competidors o per a descarregar l'excés d'existències.

       
  • 207102   duo ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> duo
     
       
    • duel, n m
    • esl√†lom paral¬∑lel, n m sin. compl.
    • es duel
    • es eslalon paralelo
    • fr duo
    • fr slalom parall√®le
    • en dual slalom
    • en duel slalom
    • en head-to-head slalom
    • en parallel slalom

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Modalitat de competició de surf de neu alpí en què dos surfistes fan alhora un eslàlom per dues pistes paral·leles i idèntiques.