termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207745   √©bauch√© rectangulaire ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> √©bauch√© rectangulaire
     
       
    • desbast rectangular, n m
    • es desbaste rectangular
    • fr √©bauch√© rectangulaire
    • en slab

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Desbast obtingut per laminatge de l'acer, de secció rectangular, d'àrea igual o superior a 2.500 mm² i una relació entre amplària i gruix inferior a 2.

       
  • 3922114   √©b√®n d'Afrique ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®n d'Afrique
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922114   √©b√®ne ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®ne
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©b√®ne de Ceylan ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®ne de Ceylan
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922125   √©b√®ne du Mozambique ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®ne du Mozambique
     
       
    • granadilla africana, n f
    • es granadilla, n f
    • es granadillo, n m
    • es granadillo de √Äfrica, n m
    • es granadillo negro, n m
    • es grenadille africana, n f
    • fr √©b√®ne du Mozambique, n f
    • fr grenadille d'Afrique, n f
    • pt pau-preto, n m
    • en African blackwood, n
    • en African granadillo, n
    • en grenadilla, n
    • en Senegal ebony, n
    • de Grenadill, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, fonamentalment de Tanzània i Moçambic, que s'obté de l'arbre Dalbergia melanoxylon (família de les fabàcies), molt pesant, molt dura, de fibra recta, tacte oliós i olor de roses, amb el duramen de color marró porpra fosc i l'albeca blanca o groga, amb vetes negres, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme granadilla africana:

    S'aprova la denominaci√≥ granadilla africana, d'origen castell√†, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquesta fusta i a l'arbre de què prové, potser per la similitud amb algunes espècies sud-americanes emparentades denominades amb la forma granadillo o granadilla (per exemple, Dalbergia glomerata, anomenada en castellà granadillo o granadillo negro);

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix granadilla africana a granadillo africà, malgrat que aquesta segona forma té més difusió, perquè la forma femenina s'adequa més bé a la morfologia catalana. El fet, d'altra banda, que granadilla ja designi en català el fruit de Passiflora edulis no es considera un argument rellevant per a descartar aquesta forma, ja que tant els conceptes (una fusta, en un cas, i una fruita, en l'altre) com les espècies botàniques implicades (en el cas de la fruita es tracta d'una liana) són prou allunyats.

    Entre granadilla africana i granadilla de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©b√®ne noire d'Asie ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®ne noire d'Asie
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922115   √©b√®ne vein√©e d'Asie ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√®ne vein√©e d'Asie
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922114   √©b√©nier d'Afrique ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√©nier d'Afrique
     
       
    • ban√ļs afric√†, n m
    • ebren afric√†, n m sin. compl.
    • es √©bano, n m
    • es √©bano africano, n m
    • es √©bano de √Āfrica, n m
    • fr √©b√®n d'Afrique, n m
    • fr √©b√®ne, n f
    • fr √©b√©nier d'Afrique, n m
    • pt √©bano, n m
    • en African ebony, n
    • en black ebony, n
    • de afrikanisches Ebenholz, n n
    • de schwarzes Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©b√©nier d'Asie ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√©nier d'Asie
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922116   √©b√©nier de Ceylan ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> √©b√©nier de Ceylan
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]