termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2898497   exp√©rience de marque ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Empresa > Comunicaci√≥ empresarial> exp√©rience de marque
     
       
    • experi√®ncia de marca, n f
    • es experiencia de marca, n f
    • fr exp√©rience de marque, n f
    • en brand experience, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Empresa > Comunicació empresarial>

    Percepció que es forma un consumidor d'una marca com a resultat de la interacció, directa o indirecta, que ha mantingut amb aquella marca o amb algun dels seus productes.

    Nota: L'experi√®ncia d'una marca es pot basar en una interacci√≥ tangible (fer √ļs d'un producte f√≠sic) o intangible (comunicar-se amb la marca a trav√©s d'un plataforma social).

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 2631059   exp√©rience de pens√©e ÔĽŅ <Matem√†tiques > Recerca> , <F√≠sica > F√≠sica te√≤rica> , <Filosofia > L√≤gica> exp√©rience de pens√©e
     
       
    • experiment imaginari, n m
    • es experimento imaginario
    • es experimento mental
    • fr exp√©rience de pens√©e
    • it esperimento concettuale
    • it esperimento mentale
    • pt experi√™ncia mental
    • pt experimento mental
    • en gedankenexperiment
    • en thought experiment
    • de Gedankenexperiment
    • de Gedankenversuch

    <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica>

    Ideació d'un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l'estudi i l'anàlisi del qual permeten arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi.

    Nota: Són exemples d'experiments imaginaris l'experiment del dimoni de Maxwell, la paradoxa del gat de Schrödinger i l'experiment de l'ascensor d'Einstein.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme experiment imaginari:

    S'aprova el terme experiment imaginari pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gedankenexperiment;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent: l'adjectiu imaginari -√†ria ("Que no existeix sin√≥ en la imaginaci√≥", segons el diccionari normatiu) descriu b√© aquest tipus d'experiment, que √©s nom√©s te√≤ric;

    ·es documenta ja en fonts catalanes d'especialitat;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes del sector, que asseguren que aquesta forma ja t√© √ļs i s'identifica sense dificultat amb el concepte.

    Entre experiment imaginari i experiment mental s'ha preferit la primera forma perqu√® es creu que √©s m√©s precisa i s'identifica de manera m√©s immediata amb el concepte, per b√© que experiment mental tamb√© t√© √ļs i suport entre els experts i pot considerar-se una soluci√≥ adequada (mental √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a la ment" o "Que es fa a la ment, sense expressi√≥ oral o escrita").

    La forma experiment te√≤ric, que tamb√© s'ha tingut en compte, s'ha descartat perqu√® es considera menys precisa que experiment imaginari i perqu√® no t√© gaire √ļs ni suport entre els experts consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu de l'alemany (Gedankenexperiment), encara que és conegut, perquè es considera innecessari, sobretot perquè la forma aprovada també es coneix molt i ja s'utilitza.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]

       
  • 3541947   exp√©rience utilisateur ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> , <Tecnologies de la informaci√≥> exp√©rience utilisateur
     
       
    • experi√®ncia d'usuari, n f
    • UX, n f sigla
    • es experiencia de usuario, n f
    • es UX, n f sigla
    • fr exp√©rience d'utilisateur, n f
    • fr exp√©rience utilisateur, n f
    • fr UX, n f sigla
    • en user experience, n
    • en UX, n sigla

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Tecnologies de la informació>

    Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d'un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta.

    Nota: 1. La sigla UX està creada sobre l'equivalent anglès user experience.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes experiència d'usuari (sigla UX), experiència de client i gestió de l'experiència de client:

    S'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades experi√®ncia d'usuari (amb la sigla d'origen angl√®s UX), experi√®ncia de client i gesti√≥ de l'experi√®ncia de client, totes tres calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic;

    ·són formes (sobretot experiència d'usuari i experiència de client) ja utilitzades amb normalitat dins l'àmbit, documentades en nombrosos textos especialitzats i, fins i tot, en obres lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la sigla d'origen angl√®s UX, √©s l'abreviaci√≥ d'√ļs habitual en catal√† i en la majoria de lleng√ľes analitzades i t√© molt d'√ļs. Es descarta de moment, en canvi, de recollir la sigla CX (a partir de l'angl√®s customer experi√®nce) per a experi√®ncia de client, perqu√®, tot i que es documenta en alguns textos, t√© un √ļs molt limitat.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]

       
  • 208712   exp√©rimentation pathog√©n√©tique ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives > Homeopatia> exp√©rimentation pathog√©n√©tique
     
       
    • experimentaci√≥ patogen√®tica, n f
    • experimentaci√≥ patog√®nica, n f
    • es experimentaci√≥n patogen√©tica
    • fr exp√©rimentation pathog√©n√©tique
    • en pathogenetic experiment
    • en proving

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia>

    Experimentació que es duu a terme amb l'objectiu de conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa, i que consisteix a administrar-la a persones sanes i analitzar exhaustivament els efectes que causa.

       
  • 2231227   expertise ÔĽŅ <Art> expertise
     
       
    • expertitzaci√≥, n f
    • es experticia
    • es expertizaci√≥n
    • es expertizaje
    • fr expertise
    • it expertise
    • pt expertise
    • en appraisal
    • en expertise

    <Art>

    Acció d'expertitzar una obra d'art.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic(1), perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    (1) Peritatge es defineix al diccionari normatiu com l'"Exercici de perit o expert".

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 2231228   expertiser ÔĽŅ <Art> expertiser
     
       
    • expertitzar, v tr
    • es expertizar
    • fr expertiser
    • en appraise, to
    • en expertize, to

    <Art>

    Examinar, un expert, una obra d'art amb l'objectiu de determinar-ne les característiques tècniques i estilístiques essencials i certificar-ne l'autoria o la classificació històrica.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes expertització i expertitzar:

    S'aprova el terme expertitzaci√≥, i el terme relacionat expertitzar, pels motius seg√ľents:

    ¬∑tot i que probablement el verb expertitzar, del qual deriva la forma substantiva expertitzaci√≥, √©s un calc del franc√®s expertiser, i que el sufix -itzar sol tenir el significat de 'convertir en' (adonitzar, canalitzar, capitalitzar, desertitzar, fossilitzar, islamitzar, pronominalitzar, vaporitzar, etc.), aquest sufix verbal tamb√© pot vehicular altres significats relacionats d'alguna manera amb la base a la qual s'adjunta (agonitzar, autoritzar, balcanitzar, burocratitzar, climatitzar, hospitalitzar, obstaculitzar, psicoanalitzar, salaritzar, tiranitzar, terroritzar, etc.); per aquest motiu, el verb expertitzar no es pot considerar ling√ľ√≠sticament inadequat per a fer refer√®ncia a l'acci√≥ de sotmetre una obra d'art a l'examen d'un expert;

    ·les formes expertització i expertitzar estan molt esteses en l'àmbit de l'art, especialment entre els galeristes i els marxants, i diversos especialistes s'han mostrat partidaris de fixar-les en català;

    ·es documenten designacions paral·leles, probablement també calcades o manllevades del francès, en obres lexicogràfiques del castellà i de l'italià.

    Es desestimen les formes autenticació i autenticar perquè tenen un sentit més restrictiu, referit fonamentalment a la certificació d'autoria o de període històric.

    i fan refer√®ncia tan sols a la certificaci√≥ de l'que expertitzal'expertitzaci√≥ no consisteix √ļnicament a provar l'autenticitat d'una obra d'art, sin√≥ que designa un concepte m√©s ampli.

    També es descarten les formes peritatge i peritar, si bé es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, perquè no tenen l'aval dels especialistes de l'àmbit, que en alguns casos les relacionen amb l'acció de taxar una obra d'art.

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 3922204   exploit ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> exploit
     
       
    • explotador, n m
    • es exploit, n m
    • fr exploit, n m
    • en exploit, n

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Programari que aprofita la vulnerabilitat d'un dispositiu o sistema per a introduir-hi programari maliciós.

       
  • 3922205   exploit jour z√©ro ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> exploit jour z√©ro
     
       
    • explotador de dia zero, n m
    • es exploit de d√≠a cero, n m
    • fr exploit jour z√©ro, n m
    • en 0-day exploit, n
    • en zero-day exploit, n

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Explotador que aprofita una vulnerabilitat del dispositiu o sistema que encara √©s desconeguda pel fabricant, o que es coneix des de fa poc temps, i encara no t√© protecci√≥ ni s'ha fet p√ļblica als usuaris.

       
  • 205668   exploitation des herbages ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> exploitation des herbages
     
       
    • pasticultura, n f
    • es pasticultura
    • fr √©conomie herbag√®re
    • fr exploitation des herbages
    • en grassland agriculture
    • en grassland farming

    <Ciència forestal>

    Branca de l'enginyeria forestal que estudia la gestió i l'aprofitament de les pastures.

       
  • 2664057   exploration ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> exploration
     
       
    • escaneig, n m
    • escombratge, n m sin. compl.
    • es barrido
    • es escaneado
    • es exploraci√≥n
    • fr balayage
    • fr exploration
    • fr scannage
    • en scanning

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Exploració d'un espai per mitjans electrònics.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme escaneig (sin. compl. escombratge):

    El Consell Supervisor aprova els substantius escaneig i escombratge com a sin√≤nims, el primer com a forma principal i el segon com a sin√≤nim complementari, en l'√†mbit concret de la teledetecci√≥, si b√© en el diccionari normatiu escaneig i escombratge no es recullen amb aquesta remissi√≥ de sinon√≠mia(1), perqu√® aix√≠ es reflecteix l'√ļs que fan d'aquestes formes els especialistes de l'√†mbit, que habitualment utilitzen escaneig, amb un sentit gen√®ric, i no estableixen cap mat√≠s de significat entre els dos substantius.

    En relació amb la denominació escombratge, el Consell Supervisor adverteix que, si bé en algunes zones del territori el verb agranar equival a escombrar amb el sentit de 'netejar el sòl amb una escombra (allò que l'embruta, la neu, etc.)' o de 'netejar (alguna cosa) amb una escombra', el verb agranar no té el significat primer de escombrar, del llatí excomborare 'treure noses, destorbs' (recollit al diccionari normatiu com a sentit per extensió: "El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics"), que és el sentit en què es basa el substantiu escombratge en l'àmbit de l'electrònica. Per tant, no seria adequat com a sinònim de escaneig i escombratge un substantiu derivat del verb agranar.

    (1) Segons el diccionari normatiu, escombrar equival a explorar ("Recon√®ixer d'una manera sistem√†tica i seq√ľencial la superf√≠cie (d'un objecte) amb un raig llumin√≥s, un feix de part√≠cules o un tren d'ones per tal de generar un senyal el√®ctric variable que √©s tradu√Įt en imatges per mitjans inform√†tics); en canvi, escanejar √©s "Fer una exploraci√≥ mitjan√ßant un esc√†ner", √©s a dir, amb un "Aparell que explora una zona d'una manera seq√ľencial, per escombratge, i en dona una imatge digitalitzada". Per tant, d'acord amb aquestes definicions, escombrar designa un concepte m√©s gen√®ric que escanejar.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]