termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3194565   funk metal ÔĽŅ <M√ļsica> funk metal
     
       
    • funk-metal [en], n m
    • es funk metal, n m
    • fr funk metal, n m
    • en funk metal, n

    <M√ļsica>

    Estil musical originat a finals dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que combina el funk i el heavy-metal amb elements d'altres estils contemporanis.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 2898496   furetage en magasin ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > M√†rqueting. Comercialitzaci√≥> furetage en magasin
     
       
    • examen in situ, n m
    • es showrooming, n m
    • fr furetage en magasin, n m
    • fr showrooming, n m
    • en showrooming, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Pràctica d'un consumidor consistent a examinar en una botiga física el producte que vol adquirir per internet abans de decidir-ne la compra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria de denominacions proposades s√≥n formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades ling√ľ√≠sticament i paral¬∑leles a les formes utilitzades en les altres lleng√ľes rom√†niques: comunitat virtual, gestor de comunitats, m√†rqueting digital, monetitzaci√≥, posicionament digital, transm√®dia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ¬∑moltes de les denominacions triades ja tenen √ļs en catal√†: m√†rqueting m√≤bil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ¬∑en la majoria de casos, per√≤, malgrat l'√ļs habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopci√≥ d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantaci√≥; √©s el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificaci√≥ (per a *gamificaci√≥, de l'angl√®s gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, majorit√†riament avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ¬∑la substituci√≥ del calc publicitat comportamental (de l'angl√®s behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una soluci√≥ m√©s natural en catal√† i m√©s adequada ling√ľ√≠sticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 207877   fusa√Įole ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> fusa√Įole
     
       
    • fusaiola, n f
    • tortera, n f
    • es fusayola
    • es spindle whorl
    • es tortera
    • es tortero
    • fr fusa√Įole
    • it fusaiola
    • it fusaiolo
    • en spindle whorl

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Peça de terrissa amb un orifici central col·locada a l'extrem inferior del fus per a tòrcer el fil.

       
  • 207164   fuseau ÔĽŅ <Indument√†ria> fuseau
     
       
    • pantalons afusats, n m pl
    • es pantalones de trabillas
    • fr fuseau
    • fr pantalon fuseau
    • en tapering trousers

    <Indumentària>

    Pantalons, generalment de roba elàstica, amb els camals en forma de fus, ajustats als turmells i sovint acabats en una traveta.

       
  • 294932   fusil de chasse ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> fusil de chasse
     
       
    • shotgun [en], n f
    • es formaci√≥n escopeta
    • es shotgun
    • fr fusil de chasse
    • en shotgun

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Formació ofensiva en què el quarterback se situa en una posició força més endarrerida del que és habitual a fi d'observar els moviments de la defensa i triar un company desmarcat a qui passar la pilota.

       
  • 207354   fusillade ÔĽŅ <Inform√†tica> fusillade
     
       
    • baralla, n f
    • es guerra de injurias
    • fr bataille
    • fr fusillade
    • en flamewar

    <Informàtica>

    Intercanvi de provocacions i respostes irades entre internautes.

       
  • 3194566   fusion ÔĽŅ <M√ļsica> fusion
     
       
    • fusi√≥, n f
    • es fusi√≥n, n f
    • fr fusion, n f
    • en fusion, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica que combina elements harm√≤nics, r√≠tmics, mel√≤dics o instrumentals de diferents estils.

    Nota: 1. Són exemples de fusió la combinació de jazz i rock, de rock i punk, o de rap, funk i punk.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 206518   futaie ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> futaie
     
       
    • fustal, n m
    • es fustal
    • fr futaie

    <Ciència forestal>

    Classe natural d'edat, en silvicultura, formada per peus de diàmetre normal de més de 20 cm.

       
  • 2754212   futnet ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> futnet
     
       
    • futtennis, n m
    • es fut-tenis, n m
    • es f√ļt-tenis, n m
    • es futbol-tenis, n m
    • es f√ļtbol-tenis, n m
    • es futnet, n m
    • fr football-tennis, n m
    • fr futnet, n m
    • fr tennis avec les pieds, n m
    • fr tennis-ballon, n m
    • en football-tennis, n
    • en footballtennis, n
    • en futnet, n
    • de Fu√üballtennis, n

    <Esports > Esports de pilota>

    Esport de pilota practicat entre dos jugadors o entre dos equips de dos o tres jugadors en una pista de joc rectangular dividida transversalment per una xarxa d'un metre d'altura, que consisteix a fer botar la pilota al camp contrari llançant-la per sobre de la xarxa amb un cop de qualsevol part del cos, excepte els braços o les mans, i intentant que l'equip contrari no pugui tornar-la.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme futtennis:

    S'aprova el terme futtennis pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada en català per a designar el concepte;

    ·és la denominació que utilitza l'associació catalana d'aquest esport (Associació Catalana de Futtenis);(1)

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s'explica pel truncament de futbol + el substantiu tennis, ja normatiu, de manera que √©s una forma sem√†nticament motivada i transparent;

    ·és una designació anàloga formalment al terme normalitzat futvòlei, esport similar que combina el futbol i el voleibol.

    Es descarten les formes futbol tennis i futboltennis perqu√® no tenen √ļs.

    La forma futnet (truncament de futbol + el substantiu angl√®s net 'xarxa') s'ha desestimat, encara que t√© for√ßa √ļs en altres lleng√ľes, perqu√® en catal√† futtennis ja s'utilitza i es considera una forma ling√ľ√≠sticament preferible, creada a partir de dos formants ja catalans.


    El Consell Supervisor fa notar que tant futtennis (amb dues enes) com futtenis (amb una sola ena) poden considerar-se formes adequades, ja que tennis i tenis són formes sinònimes en català (tenis és l'adaptació del manlleu tennis). S'ha optat per la forma amb dues enes, però, futtennis, perquè el diccionari normatiu recull tennis com a denominació principal.

    (1)L'associaci√≥ s'anomena Associaci√≥ Catalana Fut-tennis. Segons el criteri normatiu d'√ļs del guionet, per√≤, la forma adequada √©s sense guionet: futtennis.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 205875   futsal ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> futsal
     
       
    • futbol sala, n m
    • es f√ļtbol sala, n m
    • es futsal, n m
    • fr futsal, n m
    • it calcetto, n m
    • it calcio a cinque, n m
    • it futsal, n m
    • en futsal, n
    • de Futsal, n m

    <Esports > Esports de pilota>

    Variant del futbol practicada en una pista de joc de superfície llisa i dura, amb unes dimensions de 28 a 40 m de llargada i de 16 a 20 m d'amplada, entre dos equips de cinc jugadors.