termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 481429   gadget logiciel ÔĽŅ <Inform√†tica> gadget logiciel
     
       
    • giny, n m
    • es gadget
    • es widget
    • fr gadget logiciel
    • fr objet fen√™tre
    • fr widget
    • en desktop widget
    • en gadget
    • en widget

    <Informàtica>

    Programa senzill, amb una interf√≠cie gr√†fica d'usuari especialitzada i consultable des de l'escriptori de l'ordinador o des d'una p√†gina web, que proporciona informaci√≥ diversa o acc√©s r√†pid a determinades funcions d'√ļs freq√ľent.

    Nota: Els ginys poden facilitar, entre d'altres, informació meteorològica o notícies d'actualitat, o poden fer funcions de rellotge, de calculadora, de calendari, etc.

       
  • 204464   gag ÔĽŅ <Lleure > Espectacles> gag
     
       
    • gag, n m
    • es gag
    • fr gag
    • en gag

    <Lleure > Espectacles>

    Acció verbal o visual, inesperada i sorprenent, destinada a causar un efecte còmic en els espectadors.

       
  • 3701471   gagnant-gagnant ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> gagnant-gagnant
     
       
    • de guanyar-guanyar, adj
    • es de ganar-ganar, adj
    • es ganar-ganar, adj
    • fr gagnant-gagnant, adj
    • it vincente-vincente, adj
    • en win-win, adj

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

    Nota: 1. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominaci√≥ de guanyar-guanyar, juntament amb les formes sem√†nticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes quatre s√≥n alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introdu√Įdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'√†mbit de la gesti√≥ de conflictes com tamb√© en els sectors de l'economia i la gesti√≥ en general;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s√≥n locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relaci√≥ o el conflicte;

    ¬∑malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions √©s poc habitual, s√≥n formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les dist√†ncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals constru√Įdes amb la preposici√≥ de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introdu√Įts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades s√≥n estructuralment i sem√†nticament molt pr√≤ximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ¬∑guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que s√≥n les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposici√≥ (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de b√©, de butxaca, de categoria, etc.);

    ¬∑de guany mutu, de p√®rdua m√ļtua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de p√®rdua unilateral (o de p√®rdua unipart o de p√®rdua unipersonal): malgrat que s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen √ļs i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantaci√≥, perqu√® s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ¬∑de guany-guany, de p√®rdua-p√®rdua, de guany-p√®rdua, de p√®rdua-guany: s√≥n formes sense √ļs i sense suport entre els especialistes;

    ¬∑guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'√ļs de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes constru√Įdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ¬∑guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: s√≥n formes sense √ļs i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren m√©s favorables a l'√ļs de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 3701472   gagnant-perdant ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> gagnant-perdant
     
       
    • de guanyar-perdre, adj
    • es de ganar-perder, adj
    • es ganar-perder, adj
    • fr gagnant-perdant, adj
    • it vincente-perdente, adj
    • en win-lose, adj

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

    Nota: 1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de lleng√ľes) pot considerar-se sin√≤nima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estrat√®gia de negociaci√≥, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.

    Nota: 2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominaci√≥ de guanyar-guanyar, juntament amb les formes sem√†nticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes quatre s√≥n alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introdu√Įdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'√†mbit de la gesti√≥ de conflictes com tamb√© en els sectors de l'economia i la gesti√≥ en general;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s√≥n locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relaci√≥ o el conflicte;

    ¬∑malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions √©s poc habitual, s√≥n formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les dist√†ncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals constru√Įdes amb la preposici√≥ de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introdu√Įts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades s√≥n estructuralment i sem√†nticament molt pr√≤ximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ¬∑guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que s√≥n les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposici√≥ (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de b√©, de butxaca, de categoria, etc.);

    ¬∑de guany mutu, de p√®rdua m√ļtua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de p√®rdua unilateral (o de p√®rdua unipart o de p√®rdua unipersonal): malgrat que s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen √ļs i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantaci√≥, perqu√® s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ¬∑de guany-guany, de p√®rdua-p√®rdua, de guany-p√®rdua, de p√®rdua-guany: s√≥n formes sense √ļs i sense suport entre els especialistes;

    ¬∑guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'√ļs de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes constru√Įdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ¬∑guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: s√≥n formes sense √ļs i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren m√©s favorables a l'√ļs de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 206168   gahnospinelle ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> gahnospinelle
     
       
    • espinel¬∑la de zinc, n f
    • gahnoespinel¬∑la, n f sin. compl.
    • es espinela de cinc
    • es gahnospinela
    • fr gahnospinelle
    • fr spinelle de zinc
    • it gahnospinello
    • it spinello di zinco
    • en gahnospinel
    • en zinc spinel

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat d'espinel·la de color blau o violeta a causa de la presència de zinc.

       
  • 711233   galactophorectomie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> galactophorectomie
     
       
    • galactoforectomia, n f
    • ductectomia mam√†ria, n f sin. compl.
    • es galactoforectom√≠a
    • fr galactophorectomie
    • en ductectomy
    • en galactophorectomy

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Exèresi d'un o de diversos conductes galactòfors.

       
  • 711235   galactoscopie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> galactoscopie
     
       
    • galactoforosc√≤pia, n f
    • ductosc√≤pia mam√†ria, n f sin. compl.
    • es ductoscopia
    • es galactoforoscopia
    • es galactoscopia
    • fr ductoscopie
    • fr galactoscopie
    • en ductoscopy
    • en galactoscopy

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Endoscòpia dels conductes galactòfors.

       
  • 3172734   galet de houille ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> galet de houille
     
       
    • bola del carb√≥, n f
    • es bola de carb√≥n, n f
    • es coal ball, n m/f
    • es n√≥dulo en carb√≥n, n m
    • fr boule de charbon, n f
    • fr boulet de charbon, n m
    • fr clayat, n m
    • fr coal ball, n m
    • fr galet de houille, n m
    • fr nodule de charbon, n m
    • en coal apple, n
    • en coal ball, n
    • de Torfdolomit, n m

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Concreció generalment esferoidal de restes vegetals fossilitzades i material calcari, dolomític, siderític, piritós o silici que es troba en filons de carbó o capes de matèria orgànica associades a dipòsits carbonosos del carbonífer.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació bolla del carbó.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bola del carbó:

    S'aprova la denominaci√≥ bola del carb√≥, calc de l'angl√®s coal ball, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu de l'angl√®s coal ball, for√ßa introdu√Įt en l'√†mbit;

    ¬∑√©s una soluci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, descriptiva i motivada sem√†nticament;

    ·remet clarament al manlleu (perquè és un calc directe), fet que pot facilitar-ne la implantació;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta l'aprovació de manlleu coal ball, tot i que és molt conegut entre els experts i es documenta en fonts de referència del sector, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

    Es descarta igualment la forma bola de carbó, documentada en algunes fonts, perquè és semànticament inadequada, ja que el concepte no fa referència a una concreció de carbó, sinó a una concreció que és present en filons de carbó.

    També s'han valorat altres propostes, com ara nòdul del carbó o ull del carbó, però s'ha preferit optar pel calc, que es creu que pot identificar-se més fàcilment amb el concepte.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 576582   galette de ma√Įs ÔĽŅ <Gastronomia> galette de ma√Įs
     
       
    • tortilla, n f
    • es tortilla
    • es tortilla mexicana
    • fr galette de ma√Įs
    • fr tortilla
    • it tortilla
    • pt tortilla
    • en tortilla
    • de Tortilla

    <Gastronomia>

    Coca de forma circular molt prima, elaborada habitualment amb una massa de blat de moro, que es cou sobre una superfície calenta i es menja sola o farcida amb diversos ingredients, típica de Mèxic i de l'Amèrica Central.

       
  • 204705   galop √† faux ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> galop √† faux
     
       
    • contragalop, n m
    • galop fals, n m sin. compl.
    • es galope en trocado
    • es galope falso
    • fr contre-galop
    • fr galop √† faux
    • en counter-canter
    • en false canter

    <Esports > Hípica>

    Aire artificial en el qual el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.