termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3194608   garage rock ÔĽŅ <M√ļsica> garage rock
     
       
    • rock de garatge, n m
    • es garaje, n m
    • fr garage, n m
    • fr garage rock, n m
    • en garage, n
    • en garage rock, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica rock originada a mitjans dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, vinculada sovint amb bandes urbanes emergents, que es caracteritza per un to senzill i en√®rgic.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 3568467   garbesso ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> garbesso
     
       
    • vermentino, n m
    • es vermentino, n m
    • fr garbesso, n m
    • fr rolle, n m
    • fr vermentino, n m
    • fr vermentinu, n m
    • it favorita, n f
    • it pigato, n m
    • it vermentino, n m
    • en Rolle, n
    • en Vermentino, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep originari d'It√†lia, conreat tradicionalment a la Lig√ļria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

    S'aprova la denominaci√≥ vermentino, manlleu de l'itali√† d'origen incert, potser del genov√®s vermentin,(1) pels motius seg√ľents:

    ·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

    ·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

    ·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

    (1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<http://www.garzantilinguistica.it/>


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568470   garbesso ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> garbesso
     
       
    • vermentino, n m
    • es vermentino, n m
    • fr garbesso, n m
    • fr rolle, n m
    • fr vermentino, n m
    • fr vermentinu, n m
    • it favorita, n f
    • it pigato, n m
    • it vermentino, n m
    • en Rolle, n
    • en Vermentino, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm vermentino, fresc, poc √†cid, de color p√†l¬∑lid i amb una aroma caracter√≠stica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

    S'aprova la denominaci√≥ vermentino, manlleu de l'itali√† d'origen incert, potser del genov√®s vermentin,(1) pels motius seg√ľents:

    ·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

    ·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

    ·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

    (1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<http://www.garzantilinguistica.it/>


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 3568469   garbesso ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> garbesso
     
       
    • vermentino, n m
    • es vermentino, n m
    • fr garbesso, n m
    • fr rolle, n m
    • fr vermentino, n m
    • fr vermentinu, n m
    • it favorita, n f
    • it pigato, n m
    • it vermentino, n m
    • en Rolle, n
    • en Vermentino, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm blanc produ√Įt pel cep vermentino, de maduraci√≥ tardana, mitj√† o gros i amb els grans grossos, el¬∑l√≠ptics i de color verd groguenc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vermentino:

    S'aprova la denominaci√≥ vermentino, manlleu de l'itali√† d'origen incert, potser del genov√®s vermentin,(1) pels motius seg√ľents:

    ·és la forma documentada en català per a fer referència a aquesta varietat, tant en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) com en textos especialitzats del sector;

    ·malgrat que és un manlleu, s'inscriu fàcilment en el sistema gràfic i fonètic del català;

    ·és una designació anàloga, des del punt de vista formal, a altres denominacions ja catalanes també d'origen italià, com ara andantino, camerino, casino o concertino;

    ¬∑es documenta tamb√© en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia de gra gros i malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no han pogut confirmar que designin realment aquesta varietat.

    (1) I Grandi dizionari Garzanti [en línia]. Novara: De Agostini Scuola Spa, cop. 2016. <<http://www.garzantilinguistica.it/>


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 206029   gar√ßon de bar ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> gar√ßon de bar
     
       
    • b√†rman, n m, f
    • es barman
    • fr gar√ßon de bar
    • it barman
    • en barman

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona encarregada de preparar i de servir les begudes en un bar.

       
  • 208123   gar√ßon de cuisine ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> gar√ßon de cuisine
     
       
    • auxiliar de cuina, n m, f
    • es auxiliar de cocina
    • es pinche de cocina
    • fr gar√ßon de cuisine
    • en kitchen boy
    • de K√ľchenjunge

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.

    Formes desestimades
    pinxo, n m

       
  • 294939   garde ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> garde
     
       
    • guarda, n m, f
    • es guardia
    • fr garde
    • en G
    • en guard

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Cadascun dels dos jugadors de la línia ofensiva situats a banda i banda del central, que tenen la funció principal de protegir el quarterback de les entrades dels contraris.

       
  • 294975   garde droit ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> garde droit
     
       
    • guarda dret | guarda dreta, n m, f
    • es guardia derecho
    • fr garde droit
    • en RG
    • en right guard

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Guarda situat a la dreta del central.

       
  • 294974   garde gauche ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> garde gauche
     
       
    • guarda esquerre | guarda esquerra, n m, f
    • es guardia izquierdo
    • fr garde gauche
    • en left guard
    • en LG

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Guarda situat a l'esquerra del central.

       
  • 207344   garde-barri√®re ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> garde-barri√®re
     
       
    • tallafoc, n m
    • es cortafuego
    • fr coupe-feu
    • fr garde-barri√®re
    • en firewall

    <Informàtica > Maquinari>

    Programa o conjunt de programes d'un servidor d'accés a una xarxa local que gestiona i controla les comunicacions amb altres xarxes externes per tal de garantir-ne la seguretat.