termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207865   gu√©ridon ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> gu√©ridon
     
       
    • taula auxiliar, n f
    • es gu√©ridon
    • es mesa auxiliar
    • fr gu√©ridon
    • fr table de service
    • en gu√©ridon
    • en service table

    <Gastronomia > Restauració>

    Taula situada a la vora dels comensals en un restaurant, on es posen els accessoris de servei i on el cambrer pot acabar de preparar els plats.

       
  • 399063   gu√™tre ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> gu√™tre
     
       
    • protector, n m
    • es bota
    • es bot√≠n
    • es protector
    • es zapatilla
    • fr botte
    • fr gu√™tre
    • en boot

    <Esports > Hípica>

    Peça destinada a protegir determinades parts de les extremitats d'un cavall.

       
  • 399113   gu√™tre d'avant-jambe ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> gu√™tre d'avant-jambe
     
       
    • canyellera, n f
    • es protector de ca√Īa
    • fr botte d'avant-jambe
    • fr botte de canon
    • fr gu√™tre d'avant-jambe
    • en shin boot

    <Esports > Hípica>

    Protector que cobreix les canyelles d'un cavall.

    Nota: Popularment també s'utilitza la forma canyella (generalment en plural, canyelles, reducció de protector de canyelles) per a designar aquest concepte.

       
  • 204615   gu√™tre de gardien de but ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba> , <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins> gu√™tre de gardien de but
     
       
    • guarda, n f
    • defensa, n f sin. compl.
    • es defensa
    • es guarda
    • fr gu√™tre de gardien de but
    • fr jambi√®re de gardien de but
    • en goalkeeper's leg guard
    • en kicker
    • en leg pad

    <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba> , <Esports > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

    Peça de l'equip esportiu del porter utilitzada com a protecció de la cama.

       
  • 1516670   guichet ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Criquet> guichet
     
       
    • wicket [en], n m
    • es puerta
    • es wicket
    • fr but
    • fr guichet
    • fr wicket
    • it porta
    • it wicket
    • pt baliza
    • pt meta
    • en wicket

    <Esports > Esports de pilota > Criquet>

    Cadascuna de les dues estructures d'uns 23 cm d'amplada i uns 70 cm d'alçada, formades per tres pals clavats a terra damunt dels quals descansen dos travessers, que estan situades una a cada extrem de la pista i estan defensades per un batedor.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ¬∑totes les propostes catalanes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que s'han documentat en altres lleng√ľes, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castell√†), pista (piste en franc√®s), travesser (travesa√Īo en castell√† i traversa en itali√†), l√≠nia de wicket (ligne du guichet en franc√®s), tots eliminats (tous √©limin√©s en franc√®s), llan√ßament nul (nulo en castell√†) o pilota injugable (balle injouable en franc√®s);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor nom√©s ha introdu√Įt petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (l√≠nia de wicket en comptes de l√≠nia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sin√≤nim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme wicket:

    El Consell Supervisor aprova la fixaci√≥ del manlleu de l'angl√®s, tal com proposen els assistents a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® fa refer√®ncia a un element emblem√†tic d'aquest esport, per al qual seria dif√≠cil implantar una denominaci√≥ catalana alternativa. Pel que fa a l'adaptaci√≥ (ja sigui total o parcial) o no-adaptaci√≥ del manlleu, el Consell Supervisor opta concretament per l'adopci√≥ directa de la forma anglesa, sense adaptar, perqu√® considera que √©s una grafia molt coneguda entre els especialistes del sector. Es considera que el fet que la denominaci√≥ referent a l'esport (cricket, en angl√®s), formalment molt similar a la designaci√≥ d'aquest element de joc (wicket), es reculli al diccionari normatiu amb una grafia adaptada a l'ortografia catalana (criquet), no porta necess√†riament a fer una adaptaci√≥ paral¬∑lela del manlleu wicket (wiquet o viquet); d'una banda, perqu√® sembla que les denominacions angleses cricket i wicket no tenen el mateix origen etimol√≤gic; de l'altra, perqu√® el nom de l'esport √©s molt conegut i es recull a les obres lexicogr√†fiques catalanes des de fa anys, mentre que el terme wicket t√© un car√†cter m√©s especialitzat i un √ļs m√©s restringit, la qual cosa justifica que en el primer cas s'opt√©s per l'adaptaci√≥ i en el segon, en canvi, s'hagi optat per l'adopci√≥ directa del manlleu.

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

       
  • 1531967   guichet ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Criquet> guichet
     
       
    • wicket [en], n m
    • es wicket
    • fr guichet
    • en wicket

    <Esports > Esports de pilota > Criquet>

    Eliminació d'un batedor.

    Nota: El wicket s'utilitza com a unitat de marcador.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ¬∑totes les propostes catalanes s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista sem√†ntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ¬∑algunes de les denominacions catalanes s√≥n paral¬∑leles a les que s'han documentat en altres lleng√ľes, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castell√†), pista (piste en franc√®s), travesser (travesa√Īo en castell√† i traversa en itali√†), l√≠nia de wicket (ligne du guichet en franc√®s), tots eliminats (tous √©limin√©s en franc√®s), llan√ßament nul (nulo en castell√†) o pilota injugable (balle injouable en franc√®s);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor nom√©s ha introdu√Įt petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (l√≠nia de wicket en comptes de l√≠nia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sin√≤nim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme wicket:

    El Consell Supervisor aprova la fixaci√≥ del manlleu de l'angl√®s, tal com proposen els assistents a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® fa refer√®ncia a un element emblem√†tic d'aquest esport, per al qual seria dif√≠cil implantar una denominaci√≥ catalana alternativa. Pel que fa a l'adaptaci√≥ (ja sigui total o parcial) o no-adaptaci√≥ del manlleu, el Consell Supervisor opta concretament per l'adopci√≥ directa de la forma anglesa, sense adaptar, perqu√® considera que √©s una grafia molt coneguda entre els especialistes del sector. Es considera que el fet que la denominaci√≥ referent a l'esport (cricket, en angl√®s), formalment molt similar a la designaci√≥ d'aquest element de joc (wicket), es reculli al diccionari normatiu amb una grafia adaptada a l'ortografia catalana (criquet), no porta necess√†riament a fer una adaptaci√≥ paral¬∑lela del manlleu wicket (wiquet o viquet); d'una banda, perqu√® sembla que les denominacions angleses cricket i wicket no tenen el mateix origen etimol√≤gic; de l'altra, perqu√® el nom de l'esport √©s molt conegut i es recull a les obres lexicogr√†fiques catalanes des de fa anys, mentre que el terme wicket t√© un car√†cter m√©s especialitzat i un √ļs m√©s restringit, la qual cosa justifica que en el primer cas s'opt√©s per l'adaptaci√≥ i en el segon, en canvi, s'hagi optat per l'adopci√≥ directa del manlleu.

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]

       
  • 307962   guide √† ailette ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guide √† ailette
     
       
    • guia d'ones finline [finline: en], n f
    • es gu√≠a de ondas finline
    • fr guide √† ailette
    • en finline waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones formada per la incorporació d'una línia de ranura en el pla E d'una guia d'ones rectangular.

       
  • 307923   guide √† moulures ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guide √† moulures
     
       
    • guia d'ones ridge [ridge: en], n f
    • es gu√≠a de ondas ridge
    • fr guide √† moulures
    • en ridge waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones rectangular en què s'ha modificat el perfil de les cares amples de manera que presenta una secció en forma de lletra H.

       
  • 307991   guide d'ondes coplanaire ÔĽŅ <Telecomunicacions > Radiocomunicaci√≥> guide d'ondes coplanaire
     
       
    • l√≠nia coplanar, n f
    • guia d'ones coplanar, n f sin. compl.
    • es gu√≠a de ondas coplanar
    • es l√≠nea coplanar
    • fr guide d'ondes coplanaire
    • en coplanar waveguide

    <Telecomunicacions > Radiocomunicació>

    Guia d'ones formada per un substrat dielèctric pla metal·litzat només per una cara, en què la metal·lització consisteix en una tira central amb un pla de massa extens a cada costat, separats de la tira per una certa distància.

       
  • 2698682   guide de pratique clinique ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> guide de pratique clinique
     
       
    • guia de pr√†ctica cl√≠nica, n f
    • GPC, n f sigla
    • es gu√≠a de la pr√°ctica cl√≠nica
    • es gu√≠a de pr√°ctica
    • es gu√≠a de pr√°ctica cl√≠nica
    • es GPC sigla
    • fr guide de pratique clinique
    • fr lignes directrices
    • fr lignes directrices cliniques
    • fr lignes directrices de pratique clinique
    • fr recommandations de pratique clinique
    • fr RPC sigla
    • en clinical guideline
    • en clinical guidelines
    • en clinical practice guidelines
    • en guidelines
    • en practice guideline
    • en practice guidelines
    • en CPG sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Conjunt de recomanacions basades en l'evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l'hora d'atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]