termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2631049   I-CASE ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> I-CASE
     
       
    • CASE integrat, n m
    • I-CASE, n m sigla
    • es CASE integrado
    • es I-CASE sigla
    • fr AGL int√©gr√©
    • fr CASE int√©gr√©
    • fr I-CASE
    • en integrated CASE
    • en integrated computer-aided software engineering
    • en integrated computer-assisted software engineering
    • en I-CASE sigla

    <Informàtica > Programari>

    Enginyeria del programari assistida per ordinador en qu√® l'√ļs d'eines inform√†tiques s'aplica en totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: La sigla I-CASE correspon a l'equivalent anglès integrated computer-assisted software engineering.

    Nota: Sovint també es denomina CASE integrat o I-CASE, per extensió, el conjunt d'eines que permeten l'automatització de totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració dels termes enginyeria de sistemes per ordinador i enginyeria de sistemes integrats per ordinador, i en l'aprovació de les formes alternatives enginyeria del programari assistida per ordinador (sigla CASE) i CASE integrat (sigla I-CASE):

    El Consell Supervisor, d'acord amb diverses peticions, reconsidera la forma enginyeria de sistemes per ordinador, aprovada a l'acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana equivalent al terme angl√®s computer-aided software engineering, i aprova en el seu lloc la forma enginyeria del programari assistida per ordinador (al costat de la sigla anglesa CASE, molt estesa i ja aprovada a l'acta
    n√ļm. 300), pels motius seg√ľents:

    ·la forma enginyeria de sistemes per ordinador no s'utilitza i és, a més, segons els especialistes, inadequada semànticament per a designar aquest concepte històric(1) de l'àmbit de la informàtica;

    ·el nucli de la designació anglesa, software engineering, no equival en català a enginyeria de sistemes, com suggereix la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor, sinó a enginyeria del programari, forma ja reconeguda entre els especialistes i utilitzada; en informàtica, l'enginyeria de sistemes i l'enginyeria del programari són, de fet, dues branques diferents(2), motiu pel qual enginyeria de sistemes per ordinador és una forma equívoca per a designar aquest concepte;

    ¬∑tots els especialistes consultats s√≥n partidaris de la forma enginyeria del programari assistida per ordinador, que ja es documenta diverses fonts, √©s an√†loga a altres termes ja consolidats (animaci√≥ assistida per ordinador, disseny assistit per ordinador o traducci√≥ assistida per ordinador) i, a m√©s, segueix el paral¬∑lelisme denominatiu d'altres lleng√ľes.

    Pel que fa a la sigla (CASE), s'aprova en mascul√≠, d'acord amb l'√ļs documentat arreu.


    Pels mateixos motius de manca d'√ļs i d'inadequaci√≥ sem√†ntica, el Consell Supervisor reconsidera tamb√© la forma enginyeria de sistemes integrats per ordinador, aprovada a la mateixa acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana del concepte conegut en angl√®s amb la forma integrated computer-assisted software engineering. El Consell Supervisor fa notar, a m√©s, que en aquest cas la inadequaci√≥ sem√†ntica √©s doble: d'una banda, perqu√® I-CASE (com CASE) fa refer√®ncia a l'enginyeria del programari, no a l'enginyeria de sistemes, i de l'altra, perqu√® el que √©s integrat no s√≥n els sistemes, com es dedueix de la forma inicialment aprovada, sin√≥ l'enginyeria assistida per ordinador (o les eines utilitzades en aquesta enginyeria), en el sentit que s'integra en totes les fases de vida del programari.

    Es descarta, doncs, enginyeria de sistemes integrats per ordinador i es mantenen com a designacions d'aquest concepte la forma CASE integrat i la sigla anglesa I-CASE, totes dues aprovades ja a l'acta n√ļm. 300.

    Es desestima l'aprovaci√≥ de formes m√©s explicatives com ara enginyeria del programari integralment assistida per ordinador, enginyeria del programari assistida per ordinador integrada o enginyeria del programari assistida per ordinador integral, perqu√® no tenen cap √ļs i es consideren innecess√†ries, ja que la forma utilitzada habitualment √©s la sigla I-CASE.

    (1)El concepte de CASE es va popularitzar als anys vuitanta del segle xx i malgrat que actualment pot considerar-se ja superat, perqu√® l'√ļs de les eines CASE √©s absolutament generalitzat, els experts consideren que √©s un concepte emblem√†tic i que √©s important revisar-ne el nom.

    (2)L'enginyeria del programari s'ocupa, com el seu nom indica, del programari, mentre que l'enginyeria de sistemes informàtics té per objecte trobar solucions informàtiques globals a determinats problemes, ja sigui per mitjà de programari, de maquinari, de sistemes de xarxes, etc.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 3922214   ICMP ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> ICMP
     
       
    • protocol d'internet de missatges de control, n m
    • protocol ICMP, n m sin. compl.
    • ICMP, n m sigla
    • es protocolo de mensajes de control de internet, n m
    • es protocolo ICMP, n m
    • es ICMP, n m sigla
    • fr protocole de message de contr√īle Internet, n m
    • fr protocole ICMP, n m
    • fr ICMP, n m sigla
    • en ICMP protocol, n
    • en Internet Control Message Protocol, n
    • en ICMP, n m sigla

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Protocol que permet diagnosticar l'estat de la xarxa i retornar paquets detallats d'error al node que ha iniciat una comunicació IP que no ha finalitzat amb èxit.

    Nota: 1. La sigla ICMP correspon a la denominació anglesa Internet Control Message Protocol.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme protocol d'internet de missatges de control (sin. compl. protocol ICMP; sigla ICMP):

    S'aproven les denominacions protocol d'internet de missatges de control (com a forma principal), protocol ICMP (com a sin√≤nim complementari) i ICMP (com a sigla), pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a protocol d'internet de missatges de control, calc de l'anglès Internet Control Message Protocol,

    ¬∑√©s una forma explicativa del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada, que respon fidelment a la forma anglesa d'origen;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga.

    Quant a la sigla, ICMP, corresponent a la denominació anglesa,

    ¬∑√©s l'√ļnica sigla utilitzada per a fer refer√®ncia a aquest protocol, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes, i t√©, doncs, car√†cter internacional.

    Finalment, pel que fa a protocol ICMP,

    ·és una forma molt utilitzada i es documenta en nombroses fonts;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza la designaci√≥ an√†loga.

    En la forma protocol ICMP, no es considera redundant el fet que la sigla ICMP, sobre la qual es construeix, ja contingui una P de protocol, at√®s que aquesta refer√®ncia es perd en la lectura del mot. Es descarta, de fet, la forma protocol ICM perqu√® no t√© √ļs.

    [Acta 632, 14 de febrer de 2018]

       
  • 856208   ic√īne de favoris ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> ic√īne de favoris
     
       
    • icona de web, n f
    • es favicon
    • es favicono
    • es icono de favoritos
    • fr favicon
    • fr favic√īne
    • fr ic√īne de favoris
    • fr ic√īne de signet
    • fr ic√īne de site
    • en bookmark icon
    • en favicon
    • en favorites icon
    • en shortcut icon
    • en URL icon
    • en website icon

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adre√ßa i en diversos men√ļs i pestanyes.

    Nota: Les icones de web s√≥n caracter√≠stiques dels men√ļs d'adreces d'inter√®s.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

    S'aprova el terme icona de web, reducci√≥ de icona de lloc web, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s favicon, constru√Įt per acron√≠mia a partir favourite (preferit o adre√ßa d'inter√®s en catal√†, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 294)(1) , pel fet que s√≥n icones que solen apar√®ixer vinculades als preferits, i icon (icona, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb qu√® t√© una relaci√≥ de semblan√ßa" o "En inform., s√≠mbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjan√ßant el ratol√≠ o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducci√≥ de lloc web ("Conjunt de p√†gines web que una organitzaci√≥, una empresa o una persona p√ļblica posa a disposici√≥ dels usuaris", segons el mateix diccionari);

    ·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la designaci√≥ an√†loga;

    ·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu (favicon), malgrat que t√© √ļs, perqu√® es creu que la forma aprovada t√© possibilitats d'implantaci√≥. Pels mateixos motius, i perqu√® no t√© √ļs, s'ha desestimat el calc favicona, paral¬∑lel a la forma normalitzada emoticona.

    Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que tamb√© √©s una designaci√≥ motivada, perqu√® la forma aprovada es considera m√©s precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen nom√©s al men√ļ dels preferits, sin√≥ tamb√© a l'espai del navegador destinat a l'adre√ßa del lloc que es visita i en altres men√ļs i pestanyes.

    També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

    Tamb√© s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol apar√®ixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en q√ľesti√≥ i que es coneix en aquest √†mbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, per√≤, malgrat la possible motivaci√≥ sem√†ntica, perqu√® la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que √©s una denominaci√≥ massa informal i, d'altra banda, que no √©s del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'√†rea √ļtil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superf√≠cie informativa (per aix√≤, justament, s'anomena mosca, perqu√® fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'√†rea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la met√†fora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

    (1)L'adre√ßa d'inter√®s o preferit (en angl√®s bookmark o favourite) √©s l'"Adre√ßa d'una p√†gina web que un internauta visita i desa en la mem√≤ria del navegador a fi de poder accedir-hi f√†cilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces √©s la llista d'adreces d'inter√®s o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor n√ļm. 294, de 16 de setembre de 1999.)

       
  • 856208   ic√īne de signet ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> ic√īne de signet
     
       
    • icona de web, n f
    • es favicon
    • es favicono
    • es icono de favoritos
    • fr favicon
    • fr favic√īne
    • fr ic√īne de favoris
    • fr ic√īne de signet
    • fr ic√īne de site
    • en bookmark icon
    • en favicon
    • en favorites icon
    • en shortcut icon
    • en URL icon
    • en website icon

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adre√ßa i en diversos men√ļs i pestanyes.

    Nota: Les icones de web s√≥n caracter√≠stiques dels men√ļs d'adreces d'inter√®s.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

    S'aprova el terme icona de web, reducci√≥ de icona de lloc web, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s favicon, constru√Įt per acron√≠mia a partir favourite (preferit o adre√ßa d'inter√®s en catal√†, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 294)(1) , pel fet que s√≥n icones que solen apar√®ixer vinculades als preferits, i icon (icona, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb qu√® t√© una relaci√≥ de semblan√ßa" o "En inform., s√≠mbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjan√ßant el ratol√≠ o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducci√≥ de lloc web ("Conjunt de p√†gines web que una organitzaci√≥, una empresa o una persona p√ļblica posa a disposici√≥ dels usuaris", segons el mateix diccionari);

    ·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la designaci√≥ an√†loga;

    ·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu (favicon), malgrat que t√© √ļs, perqu√® es creu que la forma aprovada t√© possibilitats d'implantaci√≥. Pels mateixos motius, i perqu√® no t√© √ļs, s'ha desestimat el calc favicona, paral¬∑lel a la forma normalitzada emoticona.

    Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que tamb√© √©s una designaci√≥ motivada, perqu√® la forma aprovada es considera m√©s precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen nom√©s al men√ļ dels preferits, sin√≥ tamb√© a l'espai del navegador destinat a l'adre√ßa del lloc que es visita i en altres men√ļs i pestanyes.

    També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

    Tamb√© s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol apar√®ixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en q√ľesti√≥ i que es coneix en aquest √†mbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, per√≤, malgrat la possible motivaci√≥ sem√†ntica, perqu√® la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que √©s una denominaci√≥ massa informal i, d'altra banda, que no √©s del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'√†rea √ļtil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superf√≠cie informativa (per aix√≤, justament, s'anomena mosca, perqu√® fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'√†rea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la met√†fora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

    (1)L'adre√ßa d'inter√®s o preferit (en angl√®s bookmark o favourite) √©s l'"Adre√ßa d'una p√†gina web que un internauta visita i desa en la mem√≤ria del navegador a fi de poder accedir-hi f√†cilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces √©s la llista d'adreces d'inter√®s o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor n√ļm. 294, de 16 de setembre de 1999.)

       
  • 856208   ic√īne de site ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telem√†tica > Xarxes de dades> ic√īne de site
     
       
    • icona de web, n f
    • es favicon
    • es favicono
    • es icono de favoritos
    • fr favicon
    • fr favic√īne
    • fr ic√īne de favoris
    • fr ic√īne de signet
    • fr ic√īne de site
    • en bookmark icon
    • en favicon
    • en favorites icon
    • en shortcut icon
    • en URL icon
    • en website icon

    <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

    Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adre√ßa i en diversos men√ļs i pestanyes.

    Nota: Les icones de web s√≥n caracter√≠stiques dels men√ļs d'adreces d'inter√®s.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

    S'aprova el terme icona de web, reducci√≥ de icona de lloc web, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu angl√®s favicon, constru√Įt per acron√≠mia a partir favourite (preferit o adre√ßa d'inter√®s en catal√†, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta n√ļm. 294)(1) , pel fet que s√≥n icones que solen apar√®ixer vinculades als preferits, i icon (icona, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte, ling√ľ√≠sticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb qu√® t√© una relaci√≥ de semblan√ßa" o "En inform., s√≠mbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjan√ßant el ratol√≠ o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducci√≥ de lloc web ("Conjunt de p√†gines web que una organitzaci√≥, una empresa o una persona p√ļblica posa a disposici√≥ dels usuaris", segons el mateix diccionari);

    ·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la designaci√≥ an√†loga;

    ·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu (favicon), malgrat que t√© √ļs, perqu√® es creu que la forma aprovada t√© possibilitats d'implantaci√≥. Pels mateixos motius, i perqu√® no t√© √ļs, s'ha desestimat el calc favicona, paral¬∑lel a la forma normalitzada emoticona.

    Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que tamb√© √©s una designaci√≥ motivada, perqu√® la forma aprovada es considera m√©s precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen nom√©s al men√ļ dels preferits, sin√≥ tamb√© a l'espai del navegador destinat a l'adre√ßa del lloc que es visita i en altres men√ļs i pestanyes.

    També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

    Tamb√© s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol apar√®ixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en q√ľesti√≥ i que es coneix en aquest √†mbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, per√≤, malgrat la possible motivaci√≥ sem√†ntica, perqu√® la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que √©s una denominaci√≥ massa informal i, d'altra banda, que no √©s del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'√†rea √ļtil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superf√≠cie informativa (per aix√≤, justament, s'anomena mosca, perqu√® fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'√†rea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la met√†fora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

    (1)L'adre√ßa d'inter√®s o preferit (en angl√®s bookmark o favourite) √©s l'"Adre√ßa d'una p√†gina web que un internauta visita i desa en la mem√≤ria del navegador a fi de poder accedir-hi f√†cilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces √©s la llista d'adreces d'inter√®s o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor n√ļm. 294, de 16 de setembre de 1999.)

       
  • 208537   icosa√®dre triakis ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> icosa√®dre triakis
     
       
    • triaquisicosaedre, n m
    • es icosaedro triakis
    • es triaquisicosaedro
    • fr icosa√®dre triakis
    • en triakisicosahedron

    <Matemàtiques > Geometria>

    Poliedre dual del dodecaedre truncat, de seixanta cares, noranta arestes i trenta-dos vèrtexs.

    Nota: També és correcta la variant triaquisicosàedre.

       
  • 3930001   ICSI ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina de la reproducci√≥> ICSI
     
       
    • injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, n f
    • ICSI, n f sigla
    • es inyecci√≥n intracitoplasm√°tica de un espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoides, n f
    • es ICSI, n f sigla
    • fr injection intracytoplasmique d'un spermatozo√Įde, n f
    • fr injection intracytoplasmique de spermatozo√Įde, n f
    • fr ICSI, n f sigla
    • fr IICS, n f sigla
    • en intracytoplasmic sperm injection, n
    • en ICSI, n sigla

    <Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

    Tècnica de fecundació in vitro consistent a injectar un espermatozoide en el citoplasma d'un oòcit madur mitjançant una micropipeta.

    Nota: 1. La injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide és una tècnica àmpliament utilitzada, especialment en casos d'infertilitat masculina o idiopàtica.

    Nota: 2. La sigla ICSI correspon a l'equivalent anglès intracytoplasmatic sperm injection ('injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide (sigla ICSI):

    S'aprova la denominaci√≥ injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, juntament amb la sigla ICSI, d'origen angl√®s, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, que remet al concepte d'una manera precisa;

    ·té l'aval dels especialistes del sector;

    ·es documenta la denominació francesa paral·lela en fonts de referència.

    Es descarten les denominacions amb el substantiu esperma i l'adjectiu esperm√†tic -a (injecci√≥ esperm√†tica intracitoplasm√†tica, injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'esperma, microinjecci√≥ esperm√†tica, etc.), probablement calcades de l'angl√®s, perqu√® no s√≥n sem√†nticament adequades: en catal√† esperma (i l'adjectiu esperm√†tic), a difer√®ncia de sperm en angl√®s (reducci√≥ de sperm cell, 'espermatozoide'), no designa un √ļnic espermatozoide sin√≥ que √©s sin√≤nim de semen ("L√≠quid produ√Įt pels √≤rgans de reproducci√≥ masculins, que cont√© els espermatozoides i serveix per a fecundar els o√≤cits madurs").

    Igualment, també es descarta la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides, amb el substantiu espermatozoide en plural, perquè és semànticament imprecisa.

    Finalment, es desestima la denominació microinjecció d'espermatozoide, que s'ha valorat com a sinònim complementari, perquè no és prou precisa i no té l'aval majoritari dels especialistes consultats.


    Pel que fa a la sigla ICSI, d'origen anglès:

    ·és una sigla àmpliament utilitzada en català, ja que és la forma més estesa per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s l'√ļnica sigla que avalen els experts de l'√†mbit;

    ¬∑√©s una sigla internacional, utilitzada tamb√© en altres lleng√ľes (en franc√®s, per exemple, es documenta en obres terminol√≤giques de refer√®ncia en el sector).

    Es descarta la fixaci√≥ d'una sigla catalana (IICE) perqu√® no t√© l'aval dels experts i s'allunya de la soluci√≥ adoptada en altres lleng√ľes.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 314284   id√©e de r√©f√©rence ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> id√©e de r√©f√©rence
     
       
    • idea de refer√®ncia, n f
    • es idea de referencia
    • fr id√©e de r√©f√©rence
    • en idea of reference
    • en referential idea
    • de Beziehungsidee

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Idea basada en la creença errònia que els objectes i els esdeveniments del món exterior, i les paraules i accions dels altres, tenen una relació directa amb un mateix, generalment negativa.

    Nota: Les idees de refer√®ncia poden desembocar en deliris de refer√®ncia si se sistematitzen i esdevenen especialment freq√ľents i intenses.

       
  • 3930001   IICS ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina de la reproducci√≥> IICS
     
       
    • injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, n f
    • ICSI, n f sigla
    • es inyecci√≥n intracitoplasm√°tica de un espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoide, n f
    • es inyecci√≥n intracitopl√°smica de espermatozoides, n f
    • es ICSI, n f sigla
    • fr injection intracytoplasmique d'un spermatozo√Įde, n f
    • fr injection intracytoplasmique de spermatozo√Įde, n f
    • fr ICSI, n f sigla
    • fr IICS, n f sigla
    • en intracytoplasmic sperm injection, n
    • en ICSI, n sigla

    <Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>

    Tècnica de fecundació in vitro consistent a injectar un espermatozoide en el citoplasma d'un oòcit madur mitjançant una micropipeta.

    Nota: 1. La injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide és una tècnica àmpliament utilitzada, especialment en casos d'infertilitat masculina o idiopàtica.

    Nota: 2. La sigla ICSI correspon a l'equivalent anglès intracytoplasmatic sperm injection ('injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide').

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide (sigla ICSI):

    S'aprova la denominaci√≥ injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'espermatozoide, juntament amb la sigla ICSI, d'origen angl√®s, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, que remet al concepte d'una manera precisa;

    ·té l'aval dels especialistes del sector;

    ·es documenta la denominació francesa paral·lela en fonts de referència.

    Es descarten les denominacions amb el substantiu esperma i l'adjectiu esperm√†tic -a (injecci√≥ esperm√†tica intracitoplasm√†tica, injecci√≥ intracitoplasm√†tica d'esperma, microinjecci√≥ esperm√†tica, etc.), probablement calcades de l'angl√®s, perqu√® no s√≥n sem√†nticament adequades: en catal√† esperma (i l'adjectiu esperm√†tic), a difer√®ncia de sperm en angl√®s (reducci√≥ de sperm cell, 'espermatozoide'), no designa un √ļnic espermatozoide sin√≥ que √©s sin√≤nim de semen ("L√≠quid produ√Įt pels √≤rgans de reproducci√≥ masculins, que cont√© els espermatozoides i serveix per a fecundar els o√≤cits madurs").

    Igualment, també es descarta la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides, amb el substantiu espermatozoide en plural, perquè és semànticament imprecisa.

    Finalment, es desestima la denominació microinjecció d'espermatozoide, que s'ha valorat com a sinònim complementari, perquè no és prou precisa i no té l'aval majoritari dels especialistes consultats.


    Pel que fa a la sigla ICSI, d'origen anglès:

    ·és una sigla àmpliament utilitzada en català, ja que és la forma més estesa per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s l'√ļnica sigla que avalen els experts de l'√†mbit;

    ¬∑√©s una sigla internacional, utilitzada tamb√© en altres lleng√ľes (en franc√®s, per exemple, es documenta en obres terminol√≤giques de refer√®ncia en el sector).

    Es descarta la fixaci√≥ d'una sigla catalana (IICE) perqu√® no t√© l'aval dels experts i s'allunya de la soluci√≥ adoptada en altres lleng√ľes.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]

       
  • 788851   Ňõikhara ÔĽŅ <Construcci√≥ > Arquitectura> Ňõikhara
     
       
    • x√≠khara, n m
    • es Ňõikhara
    • es sijara
    • es sikhara
    • fr Ňõikhara
    • fr shikhara
    • fr sikhara
    • it shikhara
    • it sikhara
    • pt shikhara
    • pt sikhara
    • en Ňõikhara
    • en shikara
    • en shikhara
    • en sikar
    • en sikhara

    <Construcció > Arquitectura>

    Torre en forma de pa de sucre, amb una profusa decoraci√≥ escult√≤rica exterior i coronada per un amalaka, que s'al√ßa sobre el santuari d'un temple hind√ļ, pr√≤pia de l'arquitectura del nord de l'√ćndia.

    Nota: Denominaci√≥ procedent del s√†nscrit. El grup kh correspon a un so velar oclusiu aspirat. La transliteraci√≥ segons el sistema internacional √©s Ňõikhara.